Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
vespa F 260 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb vespa Freqüència total:  260 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

una mena de cocoters rabiosos i cosits de merles metàl·liques, de vespes i de colibrís, i tot plegat sota un sol sense pell i sense vergonya, i
les espolseu amb un mocador de seda. I, després de les formigues, unes vespes polinèsies, grosses i maquillades com les velles actrius, d'una crueltat
I ella. Damunt d'ella l'aranya oscil·lant, la vespa frement i tu. L'esbarzer a frec teu, infecte
venir a dinar, diumenge. Ho vaig dir a en Quimet i se'm va posar com una vespa. —Vaig anar a demanar-li la teva mà i va fer el desmenjat i em va dir
profundament. La mirada morta li agafà una vida especial, com si una vespa li piqués la nina de l'ull; aquella nina de l'ull, se la sentia plena de
Es posa la mà a la barba, la retira com si l'hagués picat una vespa, l'estén devers nosaltres, oberta en un gest imprecatiu i llança un crit
peça de bugada. L'aigua hi salta pels carrers i amb l'aigua una munió de vespes per a alleugerir el pensament. N'hi hauria prou amb aquest encís per a
endavant, si cal que torni al monestir, hi aniré amb més compte. Les vespes Hom diu de les vespes que són malfeineres, cosa que no té cap, perquè mai
que torni al monestir, hi aniré amb més compte. Les vespes Hom diu de les vespes que són malfeineres, cosa que no té cap, perquè mai no s'estan quietes.
com va creixent el vesper dins un pot verd posat damunt d'una llosa. Les vespes han arrodonit una veritable capital vespera, com una rosa de color
amb les antenes o banyetes com dos fils d'or inspira cert respecte. Les vespes són guerreres i menestrales a la vegada. Comencen la feina quan el sol
i, volguis o no, cal que prengui volada. És clar que la vida de les vespes no és fàcil d'interpretar. Caldria una observació prou minuciosa i serien
un ballet animadíssim, tant està satisfeta del material que porta. És una vespa dansadora. L'acolliment que reben a la capital sembla igualment diferir.
desavingudes del concert, l'entenen d'altra manera. Allavores, una o dues vespes grans les assalten furiosament, les rebolquen, les malmenen, les
per randa i cadascuna segons l'ordre que les lliga. De bon principi, les vespes porten el morter per a construir les casetes. El morter que s'han
de saliva i de raspadura de canyes seques o d'altres fibres vegetals. Les vespes fan a la vegada ofici de manobre i de mestre d'obres. Trituren la pasta i
Sigui el que sigui, hi esmercen una energia que esborrona. Així, la vespa fa cap a tot: és paleta, nodrissa i ventiladora. Ningú no ignora que les
any si són del primer generer. Altres fets singulars podria contar de les vespes. Recordaré amb poques paraules que tenen per enemic mortal el "foceró"
de la nissaga. Els maten senzillament d'una fiçonada. Llevat d'això, les vespes no donen mal exemple, i tot el que es diuen entre elles murmurejant seria
entre elles murmurejant seria ben profitós per a tots nosaltres. Quan les vespes són fora, ja és altra cosa. Per lligades que siguin al concert del
caçava amb el davantal o el mocador. Passava tot l'estiu a maldir de les vespes. Les enlluïa d'improperis. —Ai, tia, tan boniques que són! —Al llamp!
veus tu que són dimonis? Per mi, armades com van de groc i de negre, les vespes són l'alegria de l'aire. Se regeixen amb les mirades del sol. El sol les
meravellós. La capital vespera sembla allavors un petit cementeri. I les vespes agermanades formen una flassada tèbia i mig daurada al damunt de les
són menys perfectes. ¿Podem considerar perfectes el fibló de la vespa o el de l'abella, que, quan són utilitzats contra molts animals hostils,
Igualment, algunes espècies d'esfècids (insectes que s'assemblen a les vespes) són paràsites d'altres espècies; i últimament M. Fabre ha donat bones
o sia que les cel·les dels extrems marginals de les bresques de vespa són a vegades estrictament hexagonals; però no tinc espai ací per a
no em sembla una gran dificultat que un sol insecte (com en el cas de la vespa reina) faci cel·les hexagonals, si treballa alternativament per dins i
a una espècie animal sociable i mansa, com ara la de les abelles, les vespes o les formigues, o bé altra vegada al llinatge dels homes, i d'ells
just el més lleu crac-crac del món (un bruit tan lleu com el d'una vespa caminant damunt un vidre de finestra): el sec fregadís que fan les
i posant-se a córrer després fins a l'estanyol més pròxim abans que les vespes se li haguessin llançat al damunt. —Vaig preguntar a Mang què cosa havia
tu iràs, i posaré d'espatlles a tu tots els teus enemics. Jo enviaré la vespa al davant teu, i ella escamparà de ta faç l'heveu, el canaaneu i
Sebastià: cos d'adolescent esquinçat per fletxes diminutes com picades de vespa. La vella dormia... A la cambra veïna, la neboda vetllava, punyida de
de daina d'on naixia una cama tornejada i perfecta, aquella cintura de vespa, aquell caparró graciosament embolcallat amb un vel negre i subtil
l'egua, ara darrera el matxo, i si feia massa sol ens quedàvem a caçar vespes a queixalades a la vora de les premses, on s'hi asseia l'amo amb la
aguda de l'araucària propera un grup d'estrelles palpita com un eixam de vespes. II Alguns dies més tard, un matí d'hivern, de sol ras i tebi,
a casa, que la mare plora! —I En Vadoret feia una extremitud com si una vespa el fiblés i canviava tot d'una de positura, i la gent de la barriada el
que agafen per mitjà d'una trompa de formes diverses (exemple: vespes, papallones, mosques). Aquesta noció és molt important. Ens indica que
del cos de la víctima segons els casos). A aquest grup pertanyen diverses vespetes paràsites dels pugons i de les cotxinilles. Destaca per la seva
altre grup d'eficaços destructors de pugons està constituït per diminutes vespetes, les quals dipositen els seus ous a l'interior del cos dels pugons.
i cremar-los. El picabrots de la perera L'adult és una mena de vespeta allargada, de color groc-morè i negre amb els seus dos parells d'ales
o biològica, mitjançant l'/Aphelinus mali\ {Haldm·}, petita vespeta d'una utilitat extraordinària. L'/Aphelinus\ va ésser
a 12 segons els anys i els llocs. Amb l'actuació d'aquesta vespeta útil, les colònies de pugó llanós van desapareixent dels arbres i a no
intriguen per la incògnita de l'article. Un veritable i sencer eixam de vespes el cobreix. Hom suposa que és cosa dolça a jutjar per l'èxit que obté
es pot lluitar. L'infantil i problemàtic comprador se les haurà amb les vespes. I venedor i client riuran amb goig, no solament del guany i de la dolça
el so de /s\: pes, pésol, pressa, peça, princesa, duquessa, vespa, ginesta, cresta, ©; festa, ©. Nogensmenys tenim:
peix, peixera; corb, corbera; formiga, formiguer; mosca, mosquer; vespa, vesper; os, ossera; cingle, cinglera; fum, fumera; foc, foguera; fang
en Germinal un instant. Però l'atur fou travessat per un vibrar de vespa. La crueltat irònica quedà quallada al rostre de l'oficial facciós. El
Bellcamp... —..."Chez Margueritte"? —tallà, ell, com picat per una vespa. —Més tard, en associar-se, va adoptar aquest nom. Una casa amb molts de
del parasitisme —voracitat dels llangardaixos, de les formigues i vespes—, i les seves legions han quedat en quadro. Després vingueren les pluges,
estimats? —va exclamar l'àvia. —Àvia nostra —seguí el Bruixet—: quina vespa us ha picat? On és la nostra culpa en tot això? Al contrari, si som bons

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »