Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tornava del camp, el cant solitari d'un treballador. El so de l'àngelus	vespral	vibrà en la clara atmosfera; es difongué sobre la pau del camp i s'anà
campanes. Ells l'escoltaren callant; des del cel, amb el so de l'àngelus	vespral	, semblava ploure benediccions sobre llurs testes. Tal vegada en els ulls
Es sent l'alegre cant dels ocells, i més tard, el toc de les campanes	vesprals	que s'espargeix per l'aire cristal·lí. Sonen a la Terra? Sonen al Cel? El
finestra. Damunt la ufanor del Camp mor un gran dia d'estiu. Fa un airet	vespral	tot fresc. Les olors, els colors, la llum, tot m'impressiona. M'extasio,
de la Natura, des del negre Caos: o si l'Estrella	vesperal	i alhora la Lluna s'apressessin per sentir-te, la Nit
dels dies. De la Creació el sisè, i ja l'últim, amb arpes	vesperals	i matutines s'alçà; quan Déu digué: "Criï la Terra
vibrant a totes les inquietuds de l'art i de la cultura, que era l'edició	vespral	de /La Publicidad\, rejovenida sota la primera guerra pels
indicacions freqüents de la seva presencia; sospirant a mi dins l'oratjol	vesperal	, o bé omplint l'aire que jo respiraría amb perfums dels encensers dels
és la tafaneria més justificada la del jovenet que, fendint les ombres	vesprals	amb una mirada violenta (quan encara no s'ha descongestionat la càrrega
que la natura es complau en oferir-nos una exuberanta visió d'estètica	vespral	. —Quína llàstima que no hi poguem veure nadar les oques per entremig
encara al retornar d'acompanyar a la seva esposa de les diversions	vesprals	. A les nou del matí, abans de sortir de casa, poquet a poc, per no fer
piadoses i ràncies senyores, que solien concórrer a les nostres tertúlies	vesprals	, anc que a la meva presència refrenessin la llengua sense dubte per
urna de cristall, amplíssima, sense cap nosa, ens empara els amorosiments	vesperals	. Només la fruita ha endolcit les nostres boques i així els nostres besars
han hagut de suportar-nos, ni en les hores propícies als entendriments	vesprals	, ajaguts costat per costat quan a fora els estels encara rutilaven, cap
de penes i a la benvolent camaraderia que amb mi usava, teníem el costum	vespral	de comparar la manera com mossegàvem les nostres peces de pa, tot
de bracet amb el bon bessó i que el revés s'havia evaporat en l'aire	vespral	. —Bé! —digué Wemmick,— ja ho hem passat! És un home prodigiós sense parió
això veia tan llunyà el dia de poder-se casar i crear una llar. L'hora	vespral	que dedicava a l'estudi al costat de Maria Dolors era el sedant i la
cosa més natural del món. Amb el començament de curs vingueren les anades	vesperals	a Santa Coloma i el trist matinejar de cada dia. Havíem encetat el mes
El vaig veure, sense aturar-nos, sota la caiguda transparent de la llum	vespral	. No el vaig llegir, com no he llegit mai cap poema d'ell: només el vaig
, s'estèn la companyia de l'espòs, i la soledat, en un revolt de la vida,	vespral	i serè en el paisatge: Oh aquell moment que es pon el sol i res no
en recórrer les muntanyes suaus del Lluçanès, en descobrir entre la boira	vespral	el clap vermell d'una barretina; fou, en efecte, una emoció tan autèntica
cop la campana grossa de Porqueres ha llançat als aires el toc d'oració	vespral	, "comença el brogit i la gatzara i surten cantant i dansant com
seu "corrent convectiu", se solen estendre en petits stratocúmulus (Sc	vespral	), i la fase final dels cúmulonimbus són sovint petits bancs d'altocúmulus
en acostar-se a la trampa i l'esquer. Malinconía	vesperal	I quan la nit ens venía, totduna com si un misteri hi
anava a casa, i no sé si se'm veia aquesta fina tristor	vesperal	, però ningú ho esmentà; jo m'asseia amb els demés a
s'estronca la font que donava a molts campers somnis	vesprals	a tota l'horta rica saba. Aquesta font té l'enyorança
s'alegren més els cors. Quants esguards es canvien Dins la	vespral	dolçor on s'esbossa un festeig! El poble enmig del ball, corre a la
d'or; Canigó d'aram, lluent parador de l'hora	vespral	, fresca i vellutada Canigó entelat d'inquietes
salt el floc se n'esmunyia. Amor, dolor i encís... Els llums	vesprals	eren nets com topazis i l'oreig gemegava: Oh quin goig quan
ningú, les ones ajagudes damunt la sorra. La claror	vespral	, violàcia darrera les muntanyes, recorda una opiata
abaltits el silenci s'esgarria. A queixes de solitud	vespral	campana contesta. A la Missa de la festa un feixet de
Istar al goig ens crida: no pot desfer ta màgia son	vesperal	somrís. —No compta pas l'imperi per al Senyor del cel més que
vidre adormida dins el meu cor que multiplica sostres de coloms	vesprals	, llavors, oh llavors sento cridar la veu acumulada dels rius
el pit? ¿Voldríeu sentir que en els vostres fronts s'ha apagat l'estrella	vespral	de la misèria de l'home? Per què heu vingut, pobra gent? Sí, cadascú de
tu, Nina, t'esvaïes als vidres sense mida de la màgia	vespral	. Però el viatge s'anunciava perquè els coloms havien mort
Els clams guerrers, a mig coll, a toc d'alba, Els crits	vesprals	darrera les muralles, L'aiguabarreig dels mars a l'ultrason,
Amb els braços enlaire i moreues, al caire Dels abismes	vesprals	, en errívols trencalls, Collint de l'Arbre Intacte el fruit
s'adreci ma pregària com encens a vostra faç, com minhà	vespral	l'elevació dels meus palmells. Una guarda poseu, Yahuè, a la meva boca,
fer per haver-se atardat fent camí i haver arribat a Roquetes a l'hora	vespral	, quan a Tortosa tancaven els portals de les muralles, que no es tornaven
feia estona que contribuïen a perfumar amb les seves flaires el sacrifici	vespral	: aquella nova flaire no procedia dels arbustos ni de les flors, sinó que
en ell, i ara creia que m'havia tornat a perdonar. Per a la lectura	vespral	, prèvia a les oracions, va elegir el capítol vint-i-un de la Revelació.
de Barcelona, a un comandant de cavalleria de missa matutina i pítima	vespral	, passant per una egua de la Falange, a qui havia de fer la
prou feines es veu i cal buscar-la amb atenció, com si aquesta poca llum	vespral	volgués representar una al·legoria barroca de la vanitat de la glòria.
mestres, conjuga gràcies al seu geni aquestes dues llums —la matinal i la	vespral	— o encara aquestes dues edats de l'esperit— la joventut d'un llenguatge
conyac dins els cadàvers secs, ell la nodreix amb verda llum	vespral	, i ja es comencen a encendre els seus flancs i a poc