Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

escasses; hi havia vinyes i camps d'oliveres a les altures, i terres, als	vessants	, destinades al gra. La finca era situada enmig d'un paratge solitari de
per totes bandes, que s'escampaven per camps i llogarrets, i pujaven pels	vessants	de la serra, i muntaven, muntaven amb les rialles de les noies sota els
es trobava en un estat d'ànim singular —alegre i trist a la vegada— però	vessant	d'una pregona tendresa: una tendresa íntima que el feia caminar suaument,
d'extensos i abruptes bardissars i de clares faixes de conreus en els	vessants	. I ací i allà, per totes bandes, serpegen les senderes. Cap al nord es
de quadrúpedes, de perdius. Els avets es destaquen més que mai en el	vessant	nevat. Al matí estàvem a 5 graus sota zero. Aquests dies, a
amb una remor dèbil i distreta les copes dels pins que s'espesseixen pels	vessants	de la muntanya on reposen els morts. Cap al cim se senten els glapits
rodoladisses van esmunyint-se com un allau de pedres dispersades pels	vessants	abruptes d'un turó. Un instant després en té els peus coberts i el de la
d'un o dos pisos, s'alcen apinyades contra els turons poc distants en els	vessants	dels quals reposen les darreres, més altes, aparentment més altes,
La paret de pedra s'ha interromput bruscament i ara cedeix el pas al	vessant	de la carena on, sobre un espai de terra vermellosa que es barreja amb
—diu ell. La noia assenteix, reposen les vares del carretó en direcció al	vessant	i ell agafa la pala que tot seguit enfonsa en la terra, una mica dura. La
Si tothom se l'enduu, aviat no en quedarà. Ell passeja l'esguard	vessant	amunt. —Veig molta muntanya, jo. La noia l'estira pel braç. —Anem —diu
de caps mentre els cossos romanen en la fosca. En acabar-se els horts el	vessant	s'allarga en tot de barraques escampades entre les roques blanques,
voregen un sot i cerquen la protecció dels arbustos que s'enfilen pel	vessant	irregular, però aleshores el cap es torna a aturar. —Has sentit? —li
les cuixes, deixant que la cama ferida pengi amb naturalitat. Fora, el	vessant	de la muntanya s'estén en una garriga gairebé sense arbres que davalla
del desig neix de l'exercici dels nostres sentits en les dues úniques	vessants	de plaer i dolor, és només una forma de projecció d'aquest dolor allò que
muntanyes, era com un gran mantell fosc estès sobre les carenes i pels	vessants	; aquí, sobre l'altura, els arbres es dreçaven enmig d'una vasta quietud,
de suor que li venia del front i se li escorria en dos reguerots pels	vessants	del nas. Poroi va fer quatre grinyols dels seus i em llençà materialment
descendim de pagesos, d'una casa de pagès arraulida humilment en un	vessant	de la vall pirinenca o encarada a tots els vents en les planes de la
de fa mig segle, la feina era com una categoria abstracta i permanent del	vessant	econòmic de l'esperit català. Això no és cert. Hem passat moments de més
associacions des de fa cent anys per a admetre tot seguit el pes del	vessant	col·lectivista, agermanador, de l'esperit català. Hi ha obres tan
del desenvolupament de les relacions mercantívoles entre l'una i l'altra	vessant	dels Pirineus, l'Església catalana estableix els seus grans monestirs
entre l'Estat i els ciutadans que hem examinat ratlles amunt. Els dos	vessants	de la colonització. Tota teoria colonial ha de reconèixer l'existència
davant llur tasca constructiva, fins a reduir-les als dos grans	vessants	del continentalisme i del marinerisme. Quan sortim de casa, portem amb
la seva formació, però liberal, empíric, pràctic en els afers. Dels dos	vessants	de l'expansió colonial, fórem els catalans, després dels fenicis i dels
llavors restà dibuixat el pluralisme hispànic en els seus tres	vessants	: atlàntic, continental i mediterrani. Coordinar-los hauria d'ésser obra
que commovia antigues terres catalanes i que s'abrandava a l'altre	vessant	dels Pirineus despertà a casa nostra, de moment, un devessall d'odis; a
la falguera hi penetra. Tota la vall respira; els	vessants	alliberen un pit que puja i baixa; la ribera que el
els monjos d'Eixalada. 38 Soanyes A mig	vessant	de la costa, les cases d'un poble vell. Als cantons,
Però el cel és límpid; deixa veure uns quants pobles ajocats als	vessants	de Collat Negre. Laura sent la cançó d'uns corders que trenen cànem al
—Hotel della Villa, excel·lent—, que, si no vaig errat, és en una de les	vessants	del Pincio; d'allí estant, quasi a tocar, una barana en cornisa oferia
l'estructura de llurs mites i el programa de llurs cerimònies: el	vessant	nord correspon a la meitat del sol i del cicle ritual
a la meitat del sol i del cicle ritual kerungera; el	vessant	sud, a la meitat de l'ombra i del ritual arangulta. Hi ha
coll, i ens havíem d'apartar a un costat per fer pas a les grans carretes	vessants	d'herba somalla que tornaven a Sant Remigi deixant al darrera un flairós
vall s'estrenyia, s'engorjava, i el riu lliscava profund, al peu dels dos	vessants	, per un dels quals trescàvem nosaltres. I aleshores el sentíem roncar
Només a les crestes de les serres que limitaven la vall, i també a les	vessants	, algun château d'estil antic, i algun altre de modern, però tan
pensaments i dels ulls, i la gravetat de l'avui que la nit farà tombar al	vessant	de l'ahir. Roine, el meu adéu no és un adéu. Encara espero tornar un dia a
i allí acomplia els somnis jovenívols a impulsos dels antulls,	vessant	delícies profusament, selvàtica bellesa que ignora
més fonda del teu cor, quan la vellesa l'entristía. Aixís en la	vessant	rojenca, ennegrit i nuós s'enflora l'ametller, á
més pura muntanya á ponent s'allargar, amb son aigua en	vessants	remorosa... L'ivern, com el sol, en la gran serenor, fa lluir
i esquinxen tes entranyes de mare en tot cantó. Al peu de tes	vessants	l'oliu plé d'armonía viu en la serenor; joguen en el
plenes, granatxa gris, macabeu rós, blanqueta, en les	vessants	de garrigue colrada, vora una deixada iglesia romànica,
És morena sa soca, emplatiada sa fulla, i s'arrapa en colrades	vessants	, més la dríade hí viu amagada, la dríade, verge
niu dels meus records! Matí de les muntanyes, matí de farigola,	vessants	plenes d'olius, cant del vent en les roques, pinyer que 'l vent
trena fils d'or llur cabellera, vora del pit voluptuós. Per les	vessants	de la muntanya, aixís el pressec és guardat en el
silenciosa, una ombra de fullatge, i en la serenitat de la	vessant	selvatge vindrán á esquellejar les cabres del matí. I si vas,
de la mare pomera." I vet aquí: jo he somniat pomes i més pomes i cent	vessants	plantades de pomers. En aquest país, les de les valls de Sahorra i de
fred. Hom sap, efectivament, que Er és un poble de la baga, sota el	vessant	del Puigmal, i que la neu hi blanqueja per Sant Martí. "Per Sant Martí,
la nit i que s'esvairà de seguida. Reflecteix encara per decidir de les	vessants	que haurà de seguir i ja el teniu dins les suredes de l'Aspre. Camina
mentre jo m'estava suspès en l'altar de les graules. Era, tanmateix, una	vessant	de mal passar, un exemple de les penes del purgatori. La gent descreguda
de jovenesa —la Sorda—, per què l'has deixada enrera? Vés, salta a l'altre	vessant	i davalla a la jaça. Faràs nit a la barraca, i goig encara si el vaquer

Pàgina 1 (de 66)

50 següents