Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Aviat les seves vestidures són xopes i roges del que beuen i els	vessa	de boques i llavis, la qual cosa augmenta, si és possible, l'esglai que
afligit— va ocasionar la destrucció d'una antiga ciutat i va fer que es	vessés	a dolls, sota l'impassible somriure dels déus, la sang de molts
en puput. És característica la mala olor del niu d'aquesta bestiola, a	vessar	d'excrements i de tota llei de deixes. Que ningú no malpensi, però, ni
cometia amb les meves mans els homicidis, si per desgràcia i per escreix	vessava	sang, m'hauria de purificar, i les cerimònies duren, i els divins jutges
i tota la vida hi voldria dormir. Déu, que bella ets! Quina pau es	vessa	des de tu al meu cor!" Es sentia, a més a més, tan fatigat i li
—Que jo sento una veu dolça: sembla la de ma muller. I Mila	vessava	dolces llàgrimes d'alegria, mentre la cançó anava referint el
les ofenses que li havien inferit durant la seva vida, com si s'hagués	vessat	de sobte la mesura. Davant seu veia la cara vermella, de borratxo, de
mai no tindreu senderi. Però en el fons el cor de Munda del Roso	vessava	de felicitat. També ella havia presenciat la representació —a voltes,
innocent coqueteria—, i cantar, cantar en veu baixa per l'alegria que	vessava	del seu cor, i contagiar-los tots amb la seva alegria. Cantava cançons
Quan es restablia la calma, quan les ones s'assossegaven i el sol	vessava	damunt d'ella la seva clara llum, des de qualsevol banda que ell girés
profunda, i a la fi de la vall, sobre una línia de tossals baixos, es	vessava	una vivíssima claredat; en ella es veien arbres gegants aixecant llurs
furients contra llurs cossos, mentre una espessa pluja que els ofegava es	vessava	sobre llurs testes. Era pluja? Eren esquitxos del corrent? "Mare! Mare!
nou el licor en el vas; la mà li tremola de tal manera, que el licor se li	vessa	per damunt i s'escampa per terra. Beu. Al fons s'agita la cortina...
un continu tremolor: no pot dominar el tremolor de les seves mans. Beu, i	vessa	gairebé la meitat del licor, que s'escampa per segona vegada per sobre la
així era com Déu realitzava els seus càstigs. Sí. I un goig sobtós anà	vessant	-se per tot el seu ésser, l'anà inundant. La tortura de la carn
sol brilla. Anem a un poble veí amb l'avi. Prats, camins, carretera, tot	vessa	d'aigua. Pels fondals hi ha un vívid refilar de rossinyols. Les
el líquid negre que li escumeja a la boca i que, de tant en tant, es	vessa	en un doll que espetega contra les lloses humides i plenes
obrir-se pas fins a primer terme. La veu, ampla, robusta i emfàtica, es	vessa	de les grans boques tenebroses que s'allarguen fins al vestíbul. "La
un llarg seguici de deixalles que s'arremolina a les boques dels recs que	vessen	l'aigua en els menuts bancals verds de trepadella, alts de blat de moro o
més, ens caurà... —Unes quantes paletades encara hi caben. La noia les hi	vessa	curosament, sota l'ull de l'home que s'ha tornat a quedar callat, com si
la cama i diu: —Mar... xin! La noia s'ha quedat al costat del carret que	vessa	terra per la banda inclinada i, en passar la columna, li allarga una mà
a incorporar-se contra el marge, però ja ha fet tard, la boca de la noia	vessa	un doll precipitat i ardent sobre la faldilla que s'inunda de vapors
entranyes, on amoroseix el sofriment amb un amor lent i tendre que es	vessa	en un espasme ample estranyament compartit. I aleshores reposen l'un en
suaus muntanyes, on una llum molt més neta que la que ara suportem devia	vessar	una gamma inacabable de vermells i taronges. Va voler morir a les Torres
I la dida s'acomodà sola en la petita calessa, plena de cistells que	vessaven	raves i pastanagues i pèsols i carxofes, i els mateixos cistells tornaren
i carxofes, i els mateixos cistells tornaren al vespre plens, també a	vessar	, de llibres. Cinta havia dedicat una bona estona a col·locar-los i no
de la Portaferrissa, on la llum es filtrava com una aigua que es	vessés	a poc a poc. I malhumorat perquè els ulls del vell Campdepadrós,
asseure's desvagat, sota el pedestal d'Alessandro Leopardi i veure com es	vessava	la llum d'or de ponent sobre la cara bruna de l'església gòtica no tan
canviants. Res no té el seu propi color, sinó el de la llum que es	vessa	, res no té el so ni el perfum que n'esperes. Tinc la impressió que aquest
per entonar himnes patriòtics, i com que fa bon temps els carrers	vessen	una gentada amorfa que crida, gesticula i inventa tota mena de jocs entre
teu ponent que només endevino, de tanta llum que es	vessa	a l'altra banda de la negra carena de
blau, puríssim; era un dia quasi primaveral, d'aire temperat, i el sol es	vessava	per tota l'extensió de les riberes. Però Jaume, enfundat en la seva
dens, i allà al fons, a través d'un núvol esquinçat, el sol morent	vessava	un doll de llum sobre els cims. L'horitzó de núvols s'encenia amb lluents
desguàs, va ocórrer l'accident. Un xic més avall del pont, una regadora	vessava	al desguàs el sobrant de les aigües al rec. Fou al moment en què acabaven
sospita era certa: Borra havia amollat l'aigua per darrera, i el doll es	vessava	a la sèquia i es perdia sense utilitat. Es quedà sense moure's; aixecà el
no n'empraves. La imatge de la Magdalena, la pecadora enamorada de Crist,	vessant	-li sobre els peus el vas curull d'ungüents, et consolava una mica. El teu
amb algun cuplet dels que engega la ràdio de Papeete. El local és ple a	vessar	i el soroll dominant és de xuclar i el d'escurar-se les dents corcades
de la muntanya. Cada vegada que a la muntanya li ha sobrat població, l'ha	vessada	cap al litoral i li ha donat noves forces. Vet ací un mecanisme força
torçant el coll i arrufant el nas; els ulls se li humitejaven i li'n	vessaven	gotes d'aigua: les espatlles li trontollaven. Ja ho sabeu, vaja: allò que
i cridava mut, com la flama, i rèiem i aplaudíem,	vessant	-nos en una aigua. De companys n'érem després molt amb el pare.
més, fins que aixeca el gosset i l'hi tira a la cara, i ella es	vessa	per terra, mollament. Un toll rodó de bava i pietat
(colzes amb colzes, passos que es fan nosa) per	vessar	dins el poble l'imprecís record d'uns camps trencats,
la sensació de complaure's en viure i en sentir-se viure. El seu rostre	vessa	optimisme i sap somriure de tot com si visqués enlluernat per la llum i
per a plaure's en mi i en la meva joia expandir-se i	vessar	-se en el vent, amb abundància de flor que dilapida el seu maig.
nostres cors! Ai, si t'estimen, quantes llàgrimes fa	vessar	de seguida el nostre amor cruel! I també hi ha la sang, la
heu gosat de sobte des de tant llot clamar contra la sang que	vessen	només les vostres mans? Sords a la veu que us cerca amb nom
les galtes. Únicament s'humanitzava quan la feien rimar. Els versos li	vessaven	com una secreció. Segurament si no se'ls hagués trets haurien acabat per
i equilibri sentimental, mesclat a dosis perfectes, com en un cocktail:	vessava	una dignitat plena de tendresa i una tendresa plena de dignitat. La
aquestes: "En Biel Alomar ho ha dit". Després perdé el coneixement, va	vessar	d'una manotada els olis de l'extremunció i morí com els rèprobes. Ai, poc
al paladar de cendra calenta i xopa de sang a punt de	vessar	. El bisbe que se n'adona que se li gela la mà,

Pàgina 1 (de 50)

50 següents