Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mort! Davant meu hi havia una pintura representant un pastor amb llarga	vesta	, menant el ramat. No era una pintura religiosa, però m'ha evocat imatges
cabells. Trobà encisera l'ocult tresor: Mirau com brilla la copa d'or! Sa	vesta	blava lluu més que abans, brufada amb perles i diamants. [(Arriba N'
fondament al cor. I les filles del Rhin, silencioses, d'humides	vestes	i cabells remulls, passaven a ma vora tremoloses, amb
i tinguem en compte que els sobresenyals eren les	vestes	exteriors en les quals es portaven els emblemes heràldics, com es feia de
pintat entre 1317 i 1327 (fig. 45), porta una	vesta	, que li arriba a mitja cama i amb mànigues petites, tota ella amb fileres
i que al XVI, en castellà, es dirà "coracina". És una	vesta	de cuiro o de drap fort que porta interiorment llaunes imbricades. Ara
(§ 22), i els escutons amb les armes de Montcada que apareixen a la	vesta	exterior són reveladors de les llaunes amb què va reforçada aquesta
aquest personatge no va massa ben vestit. Potser cobrix son cos una	vesta	de flors estampades, un llençol tintat, de cotona morena o de llenç;
li flameja damunt les armes fulgurants, purpúria, la	vesta	militar (d'un roig més vívid que porpra melibeica o grans de
blanca, d'aquest gran amic dels musulmans. Musulmà li diríeu, amb la seva	vesta	blanca i el fes vermell damunt el cap. Així vesteixen també els seus
escadussera roman fidel al còmic abillament tradicional: calces colants,	vesta	ampla i virolada, i al cap una mena de paperina semblant a
Popular de "L'Avenç"\ acomplia la missió de fer-nos arribar, en	vesta	catalana i pel mòdic preu de mitja pesseta, una variada pastura
o l'enterrament d'ells mateixos. A darrera, els penitents porten les	vestes	tan tristes, de blaus tan morts, de verts tan agonics, que sembla que
aquestes quatre fantasmes silencioses i acaparadores, amb llurs	vestes	ridícules, de pols i d'estiu? És evident que no són pas francesos. Més
que li fes nosa, des d'allí es veia la massa imponent del Canigó amb	vesta	blavosa i cimera nevada, destriant-se en petites valls, formant
l'aboquen ufanosos a la vall més bella entre els replecs de l'esplèndida	vesta	canigonenca. Vallmanya és al mig amb els seus casals escampats ça i
mi no hi val espai, no hi valen ales." Ara atrapàvem un passerell de	vesta	torrada, tan vermell de pit que es diria que l'hagués esterrejat sobre un
a estil d'arregladors de processó de Setmana Santa, amb sengles	vestes	negres encucurullades i empunyant uns llargs bordons. A on ens adreçàvem?
va confessar-nos la malaltia que l'aclaparava: s'alçà misteriosament una	vesta	que duia i ens mostrà les costelles, més marcades que les d'un gos
La processó es movia lenta, com una riuada tremolosa de ciris. Les negres	vestes	de la Congregació dels Dolors —destenyides, tacades, d'una misèria de
mel i llet hi ha davall la teva llengua, i és la sentor de tes	vestes	, com la sentor del Líban! Hort clos ets tu, germana
el món el teu esquinçament. I eren els reis que s'han jugat ta	vesta	! Ara voldrien, en llur joc cruent, repartir
mentre l'altre mirava si portava alguna arma. En el butxacó de la	vesta	, el soldat hi trobà el braçalet de Marciana, i el mostrà al caporal.
hi corregueren esglaiats. Tristany tambalejà de l'espant. Li llevaren la	vesta	. La fulla havia desviat cap a l'espatlla, produïnt una ferida lleugera.
A penes hem dormit, i encara duem dins la retina la tètrica ruera de les	vestes	, cucurulles, penitents i introperis de la processó d'anit passada. Les
amb les floretes dels prats i al so del seu nom en diminutiu, es posava	vestes	blanques i dibuixava danses eslaves una mica alentides al voltant d'una
ginesta, cresta, ©; festa, ©. Nogensmenys tenim: pesta,	vesta	, tempesta. d) Davant /n\: cadena, pena, dent, ventre,
d'Herodes que, irritat pel silenci del Natzarè, l'escarneix fent-li posar	vesta	de foll. El portal de la banda de mar és el de l'Esperança; a la part
i una "quarantina" de Confrares, respectivament, per assistir amb	vesta	i atxa a les processons del Dijous i Divendres Sant; sots pena, si hi
per a l'ornamentació i accessoris del Misteri, així com per a les	vestes	dels portants del misteri, creu o record i pendó, i cera que es cremava.
compondre la flocadura", i 5 lliures i mitja per sanefa i	vestes	. El 29 de març del 1752 pagaren al mateix Ignasi Cases
la despesa de 16 lliures i 16 diners pel bocaram de les	vestes	dels cinc minyons del pendó. L'any 1753, "4 palmatòries pel
difunt era home, i minyones de la Casa de Misericòrdia, si era dona, amb	vestes	negres i valones blanques, cadascun dels quals duia un cove al cap, amb
en processó, de l'església del Pi, els congregants de la Sang, amb	vesta	i cucurulla negres, acompanyant la imatge del Sant Crist, cap al lloc de
solemnes absoltes. Els sentenciats, prèviament xollats i vestits amb una	vesta	de bocaram —una tela basta i engomada— eren arrossegats, des de la presó
amb casaca i jupa negres i guants blancs; l'Arxiconfraria de la Sang, amb	vesta	, acompanyant el San Crist gros, i els Congregants de Nostra Dona dels
igual al de les processons de l'anyada. Els congregants, abillats amb	vesta	i cucurulla de color morat, acompanyaven amb ciris encesos la imatge del
Passió, propis de les processons de Setmana Santa. Els congregants duien	vesta	i cucurulla negres i un escut de llautó al pit, format per un cap de mort
si esperem una mica més potser els veurem sortir de la cabina, deixada la	vesta	i el gaiato de pelegrins, i coberts d'un vestit de bany americà darrer
Sepulcre, les notes de la banda de música o la veu de l'infant vestit de	vesta	, cabell arrissat, extremadament lluent pel vidre volador que, amb
pesava arroves: homes gruixuts i ferms amb perruca blanca al cap i llarga	vesta	al cos, admirats de tothom per llur força i llur aspecte majestàtic. Tot
és per demés afegir que el vestuari és minimitzat: les dones es posen una	vesta	transparent i els homes una túnica. Sempre les extremitats resten nues
de casaca, tot negre, els portants del Sant Crist de la Sang, del Pi, amb	vesta	, precedits de l'andador de l'Arxiconfraria amb la seva cota vermella,
de penitència, una de les quals duia un Sant Crist petit, i uns homes amb	vesta	, que en portaven un de gros. També hi anaven alguns frares Franciscans i
al davant un penó de drap negre i formaven el seguici homes abillats amb	vesta	que duien atxes; no hi anava cap noia, com adés, sinó minyons, també amb
que duien atxes; no hi anava cap noia, com adés, sinó minyons, també amb	vesta	, i un d'ells duia el Sant Crist que abans portaven les minyones vestides
la imatge del Sant Crist de la Sang amb els confrares que duien ciris i	vesta	els portants del Sant Crist. Seguien després les comunitats de les
vestits de llana a l'hivern i els africans cobreixen el seu cos també amb	vestes	de llana per creuar les llargues planúries del desert, sota un sol ardent
des d'aleshores. Com innovacions indumentàries podem citar el ropó o	vesta	talar, la cota curta, la sobrecota, cota ardida o cotardia, i el tabent,
L'uniforme consistia en l'armament, la capa o pèl dels cavalls i en la	vesta	i montura. La resta era a gust del consumidor, en temps de Lluís XIII. En

Pàgina 1 (de 5)

50 següents