Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

masculines. En elles, la dona era mare o prostituta, serva o	vestal	, muller o monja, objecte de cobejança o de desdeny, "vas d'iniquitat" o
anys com cinquanta. Era fadrina i per això /El Adalid\ li deia	vestal	alguna vegada. Tenia els cabells com la tinta, i per dissimular la
exemple, no es podia abordar si no era falsejant-lo. La poetessa no era	vestal	(com deia /El Adalid\) per vocació; ho era a la força, i la idea
i barroera com en dolor i cor) sense que la tractessin de	vestal	, tanagra o abella. Però ¡alerta que l'abella intentàs volar pel seu
com ara. ¿Aleshores? No: la por no ve per aquesta banda. Certament, les	vestals	de la "Francophonie" estan inquietes per algunes anècdotes
deixar-la apagar, que rodi sempre, aquesta ve a esser la missió d'aquets	vestals	administratius. El torrer es pot dir que és un home que viu de fer rodar
a la tribuna; la vostra filla és nada pel món, no la tanqueu entre les	vestals	; Xantus, el vostre llibert, és feble i temorenc, no ho allongueu,
desmentida, ha estat que la gent en digués: "Hom l'hauria presa per una	vestal	". És en les dones prova violent d'una reputació ben neta i ben
badarà la seva flor daurada, i, a la vora de les neus en fosa les	vestals	jonquilles es gronxaran totes alhora, somogudes per l'aire matinal. En el
i menar a l'activitat el coratge dels altres, a guisa de les verges	vestals	que, havent repartit els anys en diversos oficis, aprenen de fer les
Era una espontània divisió del treball. No vull pas dir que aquelles	vestals	—com les anomenaven els poetes decadents del temps en les seves més
com cinquanta. Era fadrina, i per això "El Adalid" li deia	vestal	alguna vegada. Tenia els cabells com la tinta i per dissimular la
per exemple, no es podia abordar sinó falsejant-lo. La poetessa no era	vestal	(com deia "El Adalid") per vocació; ho era a la força, i la
tan barroera com en dolor i cor) sense que la tractassin de	vestal	, tanagra o abella. Però alerta que l'abella intentàs volar pel seu
recepta. Elles són les qui en serven el llevat pur, com les antigues	Vestals	covaven amb els ulls la flama sagrada. Jo no m'entenc gaire de
i l'exoneració d'una cama. També deriva d'ell la plena draperia de	vestal	. Són, en canvi, franceses la fina expressió tendra de la cara, la
marxa a desgrat de tot cap a noves vies per a ells estrangeres, són les	vestals	espellifades del passat i els seus elogis pòstums de llur República, són
qui l'ha mantingut encès —va dir-me en Cendra—; d'ara endavant li direm	vestal	. Si no ens entén, pitjor per a ell!— Va clarejar. La matinada destenyia
gust. —No us agrairien, certament, el panegíric, si us escoltessin, les	vestals	modernes... —Què voleu fer-hi, amic? Ho dec portar a les sangs!... Qüestió
vista de l'Exposició de París. Al cap de pocs minuts deixaria aquelles	vestals	anònimes, d'una modalitat d'esperit anacrònic gairebé. Les deixaria,
aquest foc familiar; els segons arribaren a fundar un col·legi —el de les	Vestals	— encarregat de conservar-lo sempre encès. A Grècia, la minoria amb
temple de Vesta; el seu manteniment anava a càrrec del col·legi de les "	vestals	", setze noies i dones, consagrades al servei de la deessa, les quals
que havien fet vot de virginitat. Quan era transgredida aquesta llei, les	vestals	de Roma i les filles del Sol peruanes eren castigades d'una manera que
dels fogars domèstics—, ans l'encenien (els mateixos sacerdots o les	vestals	) emprant sistemàticament els procediments més primitius, ja desusats,
va promulgar, l'any 435, el darrer edicte contra els pagans; les	Vestals	van ésser dispersades, i el foc sagrat, que cremava des de 1.150
d'encendre el foc amb l'espurna, calgué cercar una nova ocupació a les	vestals	que curaven de mantenir la flama sagrada "robada al cel". L'invent de
que els més virils visitaven les cases públiques per insultar les	vestals	i llançar els mobles al carrer. A mi em prengueren mania d'ençà d'una nit
barres emmarcades per una garlanda i una cinta. Els dibuixos de les	vestals	modernistes que presidien l'entrada del "temple romà" dels sanitaris
patriota impecable —catalanista o federal de tota la vida— que, fent de	vestal	o d'orientador, representa un paper no gens menyspreable. Tots aquests
y moderat de nostra nissaga, no fou, ni podía esser, la afortunada	Vestal	que mantingués y avivés el foch sagrat de la ciencia catalana. Menys
la carrera que vol exercir, fins a renunciar per ella'l matrimoni; y,	vestal	incorrupta, pot estar segura d'assolir los seus ideals; ja que, al parlar
y per lo tant esdevenirse tota lley de desgracias á la casa; de aquí las	Vestals	romanas, guardadoras del foch perpétuo, com lligada sa conservació ab la
a pondre's. Tes falles son fornal de belles trases d' a on la	vestal	, el Poble, pren les brases per a que 'l sant calíu mai puga
ens obliga a continuar, amb sant orgull, a mantenir encès, com a modernes	vestals	, el simbòlic fogar de la llar; venerable per la presència dels avis,
clausura! Pollancreda, boscà peristil! Com la pura	vestal	insegura, hi transita la lluna senil amb filosa de
fulgura, serem —és més fort que nosaltres— l'eterna	vestal	que suplica i espera. Presència de la mort Dóna bo la
tria? Córrer tot el mercat, a publicar la seva passió	vestal	, a fer el pregó del tribut de bon ordre i qualitats
sever de l'Ideal que guarda el foc sagrat, mes no com la	vestal	tímidament vetllant, poruga, al peu de l'ara: arbora, en vetlla
el forn i les fornades, com un llaurador romà dels bons temps veuria una	vestal	(o com la Dama d'Elx, sacerdotessa o "clavariessa" de no sabem quin
corrent de la desídia. Però no vulguis ara presentar-te com una púdica	vestal	!... Enone. —M'estranya el teu retret! ¿O és que tu vols, tal
L'Andriutxa és una barreja aldufera de Don Joan estantís i de	vestal	de tombarella. Vell. Quin gust vas trobar-hi? Gust de coca de
feya ja algun temps que, segons lo dir de la gent, havia deixat d' esser	vestal	..." Catarina. [(Aixecantse y anant de puntetas fins á la taula
menys emotiva, estrofes de "La Marsellesa". Crescendo: una	vestal	republicana amb el barret frigi, coberta només amb la bandera tricolor.
y rossa, com la d' un infant de las fredas terras del Nort. Sa figura de	vestal	y una distinció de princesa, que pareixía que s' exhalava de son caminar,
agraviada en sos gustos llimats d'aristòcrata, en sos pudors de	vestal	endurida y en son humor metòdich y reposat de vella y de malalta. Y
que cap altre passió pot estingir y que alimenta á dos sérs purs com las	vestals	mantenian lo foch sagrat. Un any després l' órfana era ma esposa.
y l'angunia. Tota ella tenía un posat provocatiu, però digne, com una	vestal	selvatge, sorpresa per un faune luxuriós. Fos imposat per aquella visió
venía dret en candela de ses sacerdotisses de Vesta, de ses	Vestals	, sacerdotisses romanes, que se cuydavan d'afegí estellicons á sa
més propies son per nodrir el foch, com rama seca. Com una	Vestal	càndida, nostra amistat sa flama n'alimenti, y gravi
imatjes del bè, y deixau tant sols per amortallarme vostres mantos de	vestals	... Ay! 'l cap se m' obra! Escena XIV. [Mariano, Mus, luego

Pàgina 1 (de 2)

50 següents