DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
vestir M 195 oc.
vestir V 5370 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb vestir Freqüència total:  5565 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

veiem d'esquena la noia, nua, gairebé com sempre, perquè no té temps de vestir-se. S'està pentinant. Quan acabi, prendrà d'algun racó l'instrument que
desitja. Plora sense llàgrimes el seu infortuni. Després, de seguida, es vestirà i emprendrà de nou el rar i entrebancós camí. I nosaltres, admiradors
i en conjunt, amb ulls experimentats i crítics. "Per què no prova de vestir-se, i veurem quines són les resultes?" "Vol dir?", s'il·lusionava la
, no gaire còmoda, i m'agafa un pèl de fred, tan nua. Bé m'haurien pogut vestir, que els queixals del drac no haurien de notar la nosa d'uns quants
pastors, armats amb llurs altes vares de freixe, havien sortit al camí. Vestien amples saragüells subjectats sota el genoll; calçaven les pesades
desordenat en els costums i en les idees, brut i donat al vi. Vestia sempre una bata coberta de taques, greixosa, i tot ell empestava de males
braç dret... Vaig apartar-li el cap curosament; vaig alçar-me i em vaig vestir sense fer soroll, tot procurant no despertar-la. Amb el peu vaig
els escoltava). Però de sobte veié la dona, que plorant, feia gest de vestir-se, com un que ha pres una violenta resolució; i veié com ell se li
mort poc abans de saber-se a Santa Maria la del seu fill. Ara Sileta vestia de negre per un dol doble. S'havia fet una mica més alta; l'oval delicat
amb el vell vestit d'Arcisa— quan es senti prop de trobar-lo, com si es vestís de festa; té també preparades les espardenyes, i lligat amb un mocador,
una mica més alta que les aigües, com si flotés en l'atmosfera.) Vestia de blanc, i el seu vestit gairebé resplendia. Dreta allí, prop d'ell,
A la terrassa de l'"Euzkadi" totes les taules plenes de gent ben vestida, algun oficial, alguna noia bonica i maquillada. Un milicià atlètic,
es va omplir el menjador de l'Hostal del Sol. Gent benestant, homes ben vestits, alguna noia de "bona família". (Hi havia la Nené Ivern, rossa, bruseta
que era arquitectura, ja torna a ser pintura. L'enorme cos mineral es vesteix d'un domàs viu de seda. Tertúlia vora l'estufa, cap al tard. Parlem
ha bombardeig" —li he dit—. Mentre cercava a les palpentes la roba per vestir-me, se sentien més explosions. Els xiulets i les sirenes no paraven. Uns
juliol. Vaig a ciutat. Calor, gent que pren orxata, noies ben vestides (sense capell). Trobo en Teixidor, qui tem que la guerra sigui molt
de l'estiu passat, tota ella districte cinquè. Ara es veu gent ben vestida, noies elegants, capells (d'home, no de dona) i corbates. /La
a les tres de la tarda. Hi prenen cafè cavallers respectables, joves ben vestits, com paladejant llur supervivència. He llegit que hi ha novament
mimoses, gladiols, nadales, clavells rojos. Hi ha molta més gent ben vestida que temps enrera. Abunden els capells masculins. 19
greu era l'espetegar d'una metralladora. Quan me n'he adonat m'he vestit de seguida i he anat al menjador. Em sentia molt feble; les cames a penes
plagui! Ell somriu, una mica reconfortat, agafa la camisa i es comença a vestir. La dona de la casa va acomiadant les altres que es mig ordenen en una
—Ja saben que és prohibit posar-se dol, en aquests casos? —No s'hi ha vestit —assegura la dona. La veu més antipàtica, decideix: —Caldrà que procedim
la sabonera que li ha deixat al cos l'aigua del safareig. Aleshores es vesteix davant la dona que li fita els genitals. —Ets casat? —pregunta. —No. —
—Dem... peus! —crida als trenta segons exactes. I, immediatament—: A vestir-se! En sortir, ell se li atura al costat. —I les tovalloles? —diu
és automàticament concedit quan el superior us adreça una pregunta. A vestir-se! Surt al vestíbul, fregant-se mans i cuixes, cames i pit, per tal
desfer-se de la quantitat sobrera d'aigua que li remulla la pell, es va vestint sota l'esguard escrutador del caporal que ha tornat a tancar la porta i
caporal, ara que ha udolat l'ordre, els espera encarcarat com un brandó. Vesteixen uns uniformes impecables i sabates, sivelles o botons llancen tot de
d'esparracats entre els quals ara es veuen alguns homes i dones ben vestits que duen les mans plenes de bitllets de banc. En algun indret s'ha
la xicota acaba de redreçar-se i es queixa: —No teniu temps d'haver-vos vestit com cal... —Us asseguro que sí. Mireu —i giravolta perquè tots puguin
colèricament controlada. —Torneu immediatament a la vostra habitació i vestiu-vos com ordena la decència. No hi haurà cap més advertiment, aquesta és
emocionada, i ara sense duresa, insisteix prop de la noia—: Aneu-vos a vestir. —Ja serena, serveix les begudes amb el pols ferm, comenta: Em penso que
Uns segons després, somriu a la noia que entra. —Ara sí que m'he vestit sense que hi falti detall —declara. La mestressa aprova amb el cap, torna
acabat —el consola. Recull la faldilla de sobre el llit—. Deixeu-me vestir, ara. Ell es queda assegut, mirant-la, les mans caigudes entre els
han muntat un servei que els ruixa amb un líquid inodor i incolor, els fa vestir una mena d'uniformes de plàstic sobre els quals escampen un altre líquid
una currutaca, una damita com en diuen a la cort. Cinta vesteix a la moda de França i provoca la indignació de la gent seriosa. El baró
com que ni el pare ni Cinta havien previst aquesta ràpida metamorfosi, es vestí amb les calces i el gec que li prestà un dels mossos. Sortia així, mal
de la gent del seu món. Volia conquistar-lo i no en sabria. Aprendria a vestir-se com ells, a ballar, i fer reverències, i besamans i somriure com ells,
a Girona, des de 1810 a 1813, Erasme acabà capitulant i vestint a la francesa, quasi obligat pels seus principis; durant els anys de
es pot dir, cosida a les faldilles, i tant li servia per pentinar-la, per vestir-la, per acompanyar-la a Trissagi, com per dirigir la gran bugada de cada
i perill va trobar ell més d'una vegada, però trobà sempre amb què vestir-se, bé o malament —"a cavall regalat, no li miris el dentat"—,
a la finestra. Tenien tres fills, i la Pigada havia de tenir cura de vestir-los i d'alimentar-los. A l'hivern es lligava una corda a la cintura, sobre
a la festa propera. La mare l'havia educada en l'antiga virtut; la feia vestir amb senzillesa i mai no li va permetre l'ús d'aquelles gales costoses que
entabanada. Un dia la vaig trobar morta en es llitet quan la vaig anar a vestir es dematí. No sap quin disgust més gros que se'n dugueren! Jo crec que si
per negres. Gairebé tots els homes van amb el casc blanc, i la peça de vestir més corrent és la samarreta de cotó. L'elefantiasi, malaltia del tròpic,
bon tros, i la brisa, suavíssima, moralment i materialment ens havia vestit d'un optimisme fresc, d'una lleugeresa a la sang i als nervis, d'una
com un teixit de llana d'un verd de deliri, anava tapant les costelles i vestint el llom i el ventre de les roques massisses... Hem entrat a la rada de
Gauguin arribà en una hora pèssima; els missioners obligaren les dones a vestir-se fins als peus amb unes bates horribles. Però el pintor trobà manera de
Es pot afirmar que aquestes noies no tenen cap gràcia en el vestir. Les negres de la Guadalupe amb llur madràs i llurs colors llampants
menjat per les formigues. Tahití, per mitjà del xinès i la goleta, vesteix, distreu, instrueix, civilitza i embruteix el maori de les illes. I les
el vellut de les aigües blaves i de la policromia de les pedres, com va vestint de tebiors humides la set insaciable dels ulls; perquè en aquestes zones

  Pàgina 1 (de 112) 50 següents »