DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
veta F 815 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb veta Freqüència total:  815 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

al caient de la tarda, es torna més morada; la neu del cim sembla unes vetes de quars entre la terra fosca. El diari lamenta amargament la caiguda de
Avets. Era un capvespre tebi, extàtic. Una breu, una gairebé invisible veta d'or a ponent i més amunt Vèsper, l'estel solitari. Cap al Pirineu, una
al turó del blat. Falciots. Espigues. El Pirineu blau al fons, amb vetes primes de neu. A la tarda vaig a la fageda que hi ha més enllà de la font
La neu escassa dóna a les muntanyes una aparença de marbre fosc amb vetes blanques. Cap al tard torna a fer molt fred. 8 febrer.
Quina nit més pura! Contemplo Orió sobre el Matagalls, on hi ha encara vetes primes de neu, però l'aire ja fa, vagament, una olor de primavera.
llana, com una massa lletosa. El Puigmal semblava un marbre blavós amb vetes blanques de neu. Rellegeixo Imitació del foc i
on, sobre un espai de terra vermellosa que es barreja amb una triple veta de mineral blanc, es drecen tot de matolls escarransits que inicien el
esquerre tapat amb un drap negre que subjecta entorn del crani amb una veta vermellosa. —Falten una altra noia i la criada, que ja vindran després
Se li gira de nou—. Una casada? —No ho va dir —li segueix ell la veta. —No ho va dir! —esclafeix l'home—. Aquesta sí que és bona! Diu
de la mateixa manera que ells: calça curta, camisa de lli cordada amb vetes, i una faixa negra, arrugada a la cintura. I es quedà mirant-lo una
tenia els ulls de color de mel, al fons de l'iris vacil·lava l'ambre amb vetes marrons i liles. La felicitat m'entrava ulls endins i em venia d'uns ulls
desfeia el llit, vaig trobar, a la banda on dormia en Quimet, una mica de beta com si fos un budell amb les vores fent onada. Ho vaig embolicar amb un
s'adornen amb roses de marbre. Va, en l'obaga de muntanya, la veta vermella dels roures; i al penya-segat de solana
li venien estrets; varen tallar la casaca pel darrera i li lligaren unes betes per ajuntar l'escissió de l'uniforme, el qual quedà convertit en una mena
costat de la piscina, embolicada amb un barnús i amb unes espardenyes de betes als peus, fent bombolles de sabó, mastegant chewing-gum o estirada
si als senyors de Lloberola també els lligaven el cordó umbilical amb una beta d'espardenya i els posaven un gra d'all, com encara fan en algunes cases
de petit —tenia deu anys més que l'amo— procurava donar-li per la beta, i feia l'orni quan Frederic tornant de caçar, exigia que li descordés
la filla. L'oncle es redreça tot encès de galtes; un tros de beta de l'escapulari li surt del coll. —Oh! —balbuceja,— m'havia caigut el
cor robat —per portar-la a la Conxita quan tornarà— i li vaig seguir la veta. Després vam anar a prendre cafè a un vell molí, una mica sofisticat,
o personatges mítics. Una roca allargada és la piragua de l'heroi, una veta de pedra blanca figura les entranyes de l'orignal que va matar, el
del vetllador, escursant maquinalment á petitas estisoradas un tros de veta, li jurava y perjurava que sentía per ella una atracció seria,
la pràctica et donarà completament. Vaig veure que les pedres tenien unes vetes, o uns cantells, que eren les parts per on calia atacar-les. Josep,
pas poc, va travessar la cotna i en va tallar un bocí. Era com pernil. La veta grassa, blanca, brillava amb la llum; el magre era rosat, tendre. Feia
i les calces blanques que acaben amb les espardenyes de cànem i veta negra. La peanya la porten quatre fadrins al muscle, revestits de roquet
dels pantalons de pana que descansen a bosses sobre les espardenyes de veta. La imatge és —era, puix que fón cremada com totes les altres que hi
la població. La disfressa dels majoralets era així: espardenya de veta trençada, pantaló llarg blanc, faixa morada de seda, camisa blanca de
ratlles i que s'ajusta perfectament a la cama. Espardenyes de cànem de veta negra i ampla que nuga al peu i que puja garra amunt en unes espirals
d'homes. I alterna la jaqueta amb la brusa i la faixa; l'espardenya de veta ampla, amb la sabata escotada i la bóta; el pantaló de llana i el de
en la qual les agulles han fet arabescs i filigranes. Espardenyes de veta ampla. A les mans, les postisses que faran repicar tot portant el ritme
o de vellut els uns, amb camalets de merí, calça blanca i espardenyes de veta els altres. Cada missa té el sermó corresponent. Fa el panegíric algun
asustáts. Pio. Encara dius tú que per els cordons... ni per les vetes!... Teresa. No es chansa. Pio. Pues mira, yo hui no
al rostre d'una dona ajaguda. I sota el seu mentó, al coll, passaven les vetes fosques del lignit. Bufava un vent de tardor, núvols esfilagarsats
la mina abans que els obrers, obria una galeria, l'allargava, trobava una veta de lignit brillant com el carbó de pedra i ballava d'alegria. Però dies
Al moment m'havia atret l'atenció amb son gec de vellut destenyit i la veta negra que s'havia lligat sota la nou del coll a tall de corbata. Era
que ho sigui veritablement, s'hi cal mirar més prim. Cal descobrir la veta i seguir un instant el seu murmuri, i triar una forma nova, i decelar el
que l'home que sap traduir la dita dels ocells no ha pas encara perdut la veta de la poesia. Porta-t'hi bé, amic Joanola, acampa-te com puguis, i
una esquena d'un blau pujat, i en els flancs, d'un to de nacre, dues vetes que recorden les plomes blaves, tendres i lluminoses del gaig. De vegades
terra ben assaonada per les fonts. I, doncs, la tradició seria aquesta veta d'aigua que gira pel bosc dels anys i quan no hi penses te salta al
i potenciat aquests corrents. Així va ocórrer al Principat, on la veta romàntica més cultivada fou la tradicionalista, d'origen germànic i
-la una alenada freda; fixeu-vos en la vida que pren tot el seu cos de les vetes amb prou feines visibles del marbre: diríeu la blavor de les venes sota
completament nua, ocupada solament per tot un joc de fustes i de vetes, una dona jove asseguda sobre un banc gira una maneta amb una mà, mentre
amatent a batallar, fins a la darrera trenzilla i a la darrera cana de beta, mori qui mori i cobri qui pugui, perquè si és costós el vendre encara és
les calces; un sarronet de roba negre (amb un sol llibre) suspès d'una veta, retorta com un cordill... El patufet menut anava mig pas enrera, fregant
furients d'instint, inquieta la mirada, lleugera l'espardenya, amb les vetes entortolligades damunt dels pantalons, cosa que el feia semblar més
L'estepa va quedant-se enrera. Comencem a trobar desmunts. Enormes vetes de pedres, meravellosament regulars, com una interminable filera de
el seient, li caurà el barret de palla en saltar del vagó, li penjarà una veta entre els pantalons caqui i les sabates grogues, envestirà un pescador
de tela gruixuda han tret el nas sota els pantalons i han manifestat unes vetes indecoroses, renyides amb l'elegància més elemental. La tia Paulina
perquè no li havien ensenyat a dur-ne d'altres; i es lligava les vetes d'aquella manera, quasi arran del cuiro de la bota, perquè tota la vida
pantalon. Està vermell i tremola visiblement. —Melrosada: descordi's les vetes i lligui-se-les una mica més amunt de manera que el mitjó quedi fora dels
fa el que li manen, amb una poca traça desconcertant: es deslliga les vetes, i mostra una mica de carn groguenca com una cuixa de gallina plomada,

  Pàgina 1 (de 17) 50 següents »