Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ja ho sabeu, i encara continuem estimant-la. Quan s'organitzava una	vetllada	amb motiu d'alguna festa, Mila, en les representacions que es donaven,
Tino Costa invità el seu amic Quim Bisa perquè anés a passar la	vetllada	amb ell. Quim Bisa envià a dir-li que l'esperés. Maria Àgueda preparà
nits inoblidables de llur adolescència. A l'hivern anirà a passar alguna	vetllada	amb el seu professor, a casa seva: l'escoltarà parlar i potser amb les
ciutat s'anava omplint de tardor i lentament s'abocava a l'hivern... Les	vetllades	se'm feien llargues a casa, buides sense tu dins la casa buida. Els
taparia ses cames amb sos faldons. En Garcia era un homo per passar ses	vetllades	jugant a cartes... De vegades me dic a mi mateixa si no vaig fer una
Aina Cohen, la dolcíssima poetessa, destil·la mel vora la llar; en les	vetllades	hivernenques, la vella casa pairal vibra de les seves cançons: —I ¿què hi
plena de moltes persones elegants i no poques que no ho eren. Aquelles	vetllades	resultaven més agradables que els tes del casino, on la majoria de les
ningú no se'ls mirava. A províncies no s'aprecia el talent. Totes les	vetllades	s'hi reunien a fumar els sis o set senyors de la Junta. I diem a fumar,
tant com Aina Cohen de pensar que haurien de dedicar al pròcer una	vetllada	necrològica, però no els quedava més remei. La principal missió de
missió de l'/Ateneo\ era precisament organitzar homenatges i	vetllades	necrològiques: hi estaven especialitzats. Tenien un discurs molt eloqüent
que ara preparen, del món vell i del món nou... I acabarem la	vetllada	signant el "clam d'Estocolm". 29 Cementiri
tenir enamorat i em plaurà la soledat quan arribi la	vetllada	. Atiaré les estelles asseguda vora el foc, i veuré
brodades en or, foren els cops més commovedors, si exceptuem el de la	vetllada	, que bé mereix un capítol a part. Una vetllada memorable L'ex-seminarista
si exceptuem el de la vetllada, que bé mereix un capítol a part. Una	vetllada	memorable L'ex-seminarista va organitzar-la pocs mesos després d'haver
el noi per educar, naturalment, també hi era. Sembla que al final de la	vetllada	tenia els ulls encesos. També devia volar, com els altres infants, devers
que la meva. L'ex-seminarista havia calculat bé. Dos mesos després de la	vetllada	tenia al seu col·legi els nois de les millors cases del poble. Segon
quants dies que no ens deixava sols. Nosaltres donàvem per acabades les	vetllades	platxerioses. Ens costava de decidir-nos a estudiar, ja n'havíem perdut
les meves freqüentacions amb els revolucionaris de Barcelona, les	vetllades	als centres obrers, la meva coneixença amb Callís, el torturat de
homes i àdhuc els meus somnis i les meves aspiracions. Després d'algunes	vetllades	d'aquestes ja tots m'estimaven, i jo estimava tots ells. Passàvem la
que la fadrina mateixa es féu al punt de ganxo durant les llargues	vetlades	de l'hivern vora el foc de la llar. Per sota la falda guaiten de tant en
mestre de casas! O be mestre en Gay Saber! Al menos, llegint poesias en	vetlladas	que 'ls agrada acabada la vetllada s' atipan per quinse dias... N' hi ha
Saber! Al menos, llegint poesias en vetlladas que 'ls agrada acabada la	vetllada	s' atipan per quinse dias... N' hi ha per desesperarme! Sempre 'l badall
sobte, els ulls se m'entelaren de llàgrimes. Sentia que, en aquella gran	vetllada	, no estava pas sol, aquí, a la vora de la mar deserta. Una criatura
Bona nit! —No tinc son —vaig respondre—. Em quedaré amb tu. És la darrera	vetllada	que passem plegats. —Justament per això cal que acabem aviat —cridà
Cremava pel consol de la família i d'alguna vella que venia a passar	vetllada	. L'endemà, la cuina era talment enfosquida que semblava que no hagués
amb antigues caixes d'aixovar, balancins i un piano suggeridor de	vetllades	íntimes i musicals. Hi ha noies atrafegades que s'obren pas entre els qui
i la revista La Nostra Terra volgueren passar una	vetllada	amb mi. Catalans de Mallorca volien fer lloc a la seva taula a un
de la decadència del teatre català i les il·lusions dels organitzadors de	vetllades	selectes o de funcions populars del teatre català, llegiu els drames
no quedava vidre sencer, ni cromo al seu lloc, ni tecla intacte, ni	vetllada	que no acabés anant a dormir... al jutjat de guàrdia. En honra meva, he
el vitrall acolorit d'una finestra. Ha passat Tots-Sants i la seva	vetllada	familiar, amb els panellets i les castanyes ben regats de vi ranci i de
fins a dos quarts de dotze. La Catarina es sentia encantada d'aquestes	vetllades	car a son temperament tímid agradaven més les escenes casolanes que no
feien seva; cadascú se la rumiava... Com podria preveure's, en aquestes	vetllades	el prestigi del mariner s'arrelà més i més a la casa. No sols l'encís que
la velleta, sempre desitjosa de veure sa filla contenta, acordà que les	vetllades	continuessin com abans, ja que trobant-se el llit a l'alcova immediata i
caure son avís, clar i net, sense que poguessin haver-hi dubtes i la	vetllada	es donava per finida. Però l'hivern anà intensificant les seves rigors. A
fràgil trànsit fugaç del temps que feia escriure a Chateaubriand: Una	vetllada	de la fi d'abril, una bella nit que s'inicia, cap al tard, amb el primer
i compendrà l'impuls de la meva ànima. Fa sis mesos que no manco a cap	vetllada	de la ""Tertúlia Catalanista"". Cada vegada el so de la seva veu em
Vora el foc, a l'Àfrica (i a tot arreu), es concentra la vida de les	vetllades	. Els negres acostumen de parlar sense fi, fent rotllo entorn del foc. A
viatgers, aclaparats tot el dia pel sol i la calor. Després de sopar, la	vetllada	es prolonga. Els negres continuen llurs interminables converses, que els
a mans d'Isabel un exemplar assenyalat d'un periòdic, on parlava de la	vetllada	que esdevindria històrica. Al migdia, així que es posava a la taula, ja
pròpiament eren els que havien llançat En Sànchez! Aquell combat, aquella	vetllada	, era en certa manera la seva obra. I Isabel sentia botre el seu
faceciosa. Cap d'ells tingué esma d'esperar el combat final de la	vetllada	. I quant a Isabel, Isabel es trastornà de tal manera que en arribar a
Corot, d'aquell père Corot de quan pintava les seves	vetllades	, les seves nits, els seus clars de lluna. Per cert que
que aquestes senyoretes poden en sortir d'aquí organitzar aquelles	vetllades	que tots hem presenciat, i que de tant dolces que son fan cloure les
vaig pensar, tot encenent un gran cigar: —Li demanaràs cent francs... La	vetllada	, però, s'allargà. A les dues encara era al piano. Aquesta persistència
meu. De cop i volta, recordo que estava convidat a un sopar, en una	vetllada	d'homes seriosos. A l'avançada em veig enmig d'una multitud entenimentada
i esbalaïment que quasi era la felicitat. Veia arribar, doncs, una	vetllada	tranquil·la i sense preocupacions. Dissortadament, la casualitat m'obligà
els va obrir la casa de bat a bat, i es va desviure perquè passessin	vetllades	agradables. En una carta a En Soler i Miquel, d'un 25 de gener
del mur. Una cara pintada s'arrambava a sos vidres: era l'heroi de la	vetllada	. La barba cavallerívola ondulava al voltant de son mentó, però hi havia
en un mantell, que s'arrossegava escales avall. Era el rei atuït de la	vetllada	: s'ho murmuraven l'un a l'altre els tramoïstes. Vaig seguir el pobre
pujar a l'ermita on l'esperaven aquelles hores lentes i monòtones, de les	vetllades	d'hivern, sentint al seu dedins aquella irrefrenable hostilitat contra

Pàgina 1 (de 20)

50 següents