Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tan diverses. El cert és, però, que mai no s'asseu. Suposem, doncs, que	vetlla	, que a penes dorm, a causa d'unes obligacions d'una disparitat tan
El vell senyor s'envermellia. "Vine amb mi, criatura. Algú ha de	vetllar	per tu, fins que siguis un home. Un home de debò, instruït, respectable i
Sols una boca desdentegada ens parla de debò i a riallades, tant si	vetllem	com si dormim." Aquil·les i Patrocle Que ningú no s'apressi a formular
sense gaire imaginació, no es lliurava a cabòries morboses i va	vetllar	tothora, fidel i recte, per la integritat i l'honor del seu company.
darrer. Mirarà de salvar el fill que li queda. Procurarà de	vetllar	, sol·lícita, pels que tindrà d'altres unions que no desitja. Plora sense
i els mitògrafs m'atribueixen, però m'assereno de seguida i m'aplico a	vetllar	pels meus interessos econòmics, tan importants com complexos. Sóc viuda,
al qual som deutors de tots aquests beneficis; no fos cas que Ell, que	vetlla	sobre tots els necessitats d'aquest món, us enviés un càstig. Jo no he
Reposarà en la seva pau sagrada sabent que la mare dorm —o tal vegada	vetlla	— allí molt a prop, amb la consciència de la seva companyia, millor encara
davant l'habitació de Sileta, on noves dones, a la llum del gresol,	vetllaven	tot resant el cadàver. Quan Maria Àgueda sortí a l'exterior, els últims
dol, sola en la nit, amb el rostre sense sang, vora el cadàver del fill,	vetllant	-lo... Romangué així un quart, mitja hora, immòbil, com una estàtua. Ja no
cant dels galls. Una vegada cobert, s'assegueren en sengles pedres i el	vetllaren	fins a l'alba. Més tard havien acudit noves dones; havien anat
a la capella. No l'han volgut portar a casa seva. Càndia del Noro, que el	vetllava	, s'havia adormit. Vaig alçar el llençol, i encara em dura el tremolor. Em
de guerra. Els avets negres —els astròlegs fantàstics d'Apollinaire—	vetllaven	entre la neu del Matagalls. Els veia entre la xarxa de la noguera nua. El
amb el vell carcamal d'en Calomardes que amb la seva preocupació de	vetllar	pels meus interessos m'obliga a fer equilibris del tot innecessaris. Mira
fins que els seus llavis callessin cansats, fins a adormir-se. Llavors li	vetllaria	el son, acaronant-li la imatge amb l'esguard, curull i avar de tanta
aquí, en aquesta casa de salut, per viure amb la memòria vigilant,	vetllant	dia i nit el seu record. I el record me la retorna palpable, real:
jardí, pendent del soroll de les seves claus al pany, pendent del timbre,	vetllant	l'arribada del carter... Els llavis aprengueren el rictus amarg d'un bes
i eficient correcció envers els seus clients. Interès? Obsessió? Pensava.	Vetllava	a la saleta prop de recepció esperant que tornés per veure-la somriure
mentre reivindicaven prades de Garcilaso, marbres asexuats,	vetlant	sempre, vetlant, vetlant sempre les armes i vetlant la
prades de Garcilaso, marbres asexuats, vetlant sempre,	vetlant	, vetlant sempre les armes i vetlant la retòrica,
Garcilaso, marbres asexuats, vetlant sempre, vetlant,	vetlant	sempre les armes i vetlant la retòrica, carregaments de sucre
asexuats, vetlant sempre, vetlant, vetlant sempre les armes i	vetlant	la retòrica, carregaments de sucre que desapareixien
tots. No t'han parit per a dormir: et pariren per a	vetlar	en la llarga nit del teu poble. Tu seràs la paraula
convertit en una quadrícula de llums de tots colors; els fanals vermells	vetllaven	sobre la pedra del moll, i Venus, que aquí ja ultrapassa la condició
s'han creat amb l'esforç dels fadristerns —i amb el dels hereus, que	vetllaven	per ells des de la masia llunyana—. Ben cert que al cap de dues o tres
que, a més, hagueren de definir la funció de l'organisme que havia de	vetllar	per l'equilibri exacte del govern paccionat: la Diputació del General de
no pretengué d'imposar-los una concepció distinta de la vida, sinó que	vetllà	per mantenir la il·lusió d'una independència política, base ineludible de
Quer· No et posis a predicador, diable! Nosaltres sabem	vetllar	per la salut dels homes. Cadascú el seu ofici. Diab· Tu ho has
marit i muller fins a la fi del vostre temps. Temeu Jahvè, estimeu-vos,	vetlleu	pels vostres fills, guanyeu-vos el pa amb el suor del vostre front...
carrers que mai no duien sinó a casa, i dretes han	vetllat	cuites lentes i febroses com malalties de la mort. Un vent
fons del teu salt, sota l'onada rient, dormen l'eternitat! Tu	vetlles	, blanc en l'altura, pel mariner, que per tu veu ben girat el
. —Anau en es balcó a veure passar sa gent. —Però si no passa ningú. —	Vetlarem	si arriba es confés. Les filles anaren a seure vora el balcó, des del
Aparegué la baronessa, que s'aixecava de dormir la sesta perquè havia	vetllat	la nit. —¿Vostè sola? —No; amb Na Remei Huguet. La baronessa procurà dir
anxoves eixancarrada a un carreró i m'ha calgut	vetllar	que no li trepitgés tripa de cames. Prou de color
dona. Sents el batre d'un metrònom dur i	vetlles	l'alterna natura que estimes. Quina prefereixes,
i badallant.)] Ah! Redimoni! M'havia adormit, i això que mai m'adormo	vetllant	malalts! [(Cridant en la porta del passadís.)] Merceneta! Què hem
bé? Ernestina. Millor que ahir vespre. Merceneta. T'ha	vetllat	la mare, no fa? Ernestina. Jo la sóc vetllada a ella; feia petar
T'ha vetllat la mare, no fa? Ernestina. Jo la sóc	vetllada	a ella; feia petar unes becaines! A on és ara? Merceneta.
[(Amb despit i ironia.)] És a dir que jo era el destinat a	vetllar	els festeigs de... Oh, li agraeixo la confiança, senyora Rosa!
que t'haguéssim recollit del mig del carrer per a... Ara vés dient que	vetlles	per la nostra dignitat. D'aquesta manera ens pagues? Víctor.
estampa. No ha heretat pas res de la senyora Rosa. Tot això m'obliga a	vetllar	per ella. Ara bé: per les paraules que acabo de sentir, endevino
els meus germans, que mentre jo el tinc enlaire, Déu	vetlla	pels catalans i santa Eulàlia beneita també té
que li fa la mirada esbatanada, com si encar volgués	vetllar	.— La vermellor dels canonges tota ella es va
Polonesa. Mickievicks\) Santa Maria del punyal daurat que	vetlleu	el meu son de cada dia, per què m'haveu pujat tan resignat,
que l'esperit se n'omple i se n'amara. Però avui, no; que m'han	vetllat	amb Vós les Ombres del Fossar de les Moreres i em
meu pare o a semblar-me que, molt lluny, l'havia estimat. El vaig anar a	vetllar	i només el vaig poder vetllar dues hores perquè l'endemà m'havia de
molt lluny, l'havia estimat. El vaig anar a vetllar i només el vaig poder	vetllar	dues hores perquè l'endemà m'havia de llevar dematí per anar a netejar
pel terrabastall d'una polka. Lola es passava els dies i les nits	vetllant	malalts, visitant parteres i donant el pésam. La seva passió
que ni ella hagués tingut temps d'adonar-se'n, perquè la cambrera que	vetllava	totes les nits a la porta, no va sentir ni soroll especial ni crit de cap
delira dins els cants de noces. Quan, en les nits horribles de tempesta,	vetllàvem	al Castell, que al vent cruixia, sentíem, lluny, la veu desconsolada de

Pàgina 1 (de 55)

50 següents