DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
veure M 165 oc.
veure V 186675 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb veure Freqüència total:  186840 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

corba i tiba el seu arc a totes hores." Els orígens "Tot plegat, el que veiem i el que se'ns amaga, va començar, si és que va començar, d'una manera
tranquil, escandalosament de pressa i d'una manera que, als pocs que el veien, tan gras i gros i fort, els costava de dissimular, per prudent reserva,
és total. Pesca i campa. I ara ajuda'm a llevar el peix de la barca, que veig que hem emplenat a seny les xarxes." Les Moires "L'eterna Moira, en
passa'm les estisores." "Tisores", va corregir d'esma Làquesis. "A veure si a aquestes altures m'hauràs d'ensenyar la gramàtica francesa", es va
i reprimim amb esforç un somriure, perquè l'harmonia no durarà. Ara veiem d'esquena la noia, nua, gairebé com sempre, perquè no té temps de
profunditats del Tàrtar", mormolava el pensament d'Hades. "Hi he vist el gegant Títios, que pena el seu groller impuls de violentar Leto. Els
desanimarem i ajudarem Sísif en la seva cruel lluita, en el seu esforç. A veure si entre tots arribarem, amb Sísif, a col·locar, a pesar de la perpètua
totes les accepcions, de les deesses. La importunava tant, que Zeus es va veure obligat a representar, rient per sota el nas, el paper protocol·lari de
sac com de captaire —kíbisis—, que ningú no aconseguirà mai de veure ple, i una fosca cofa. Potser la paraula quasi inusitada no t'agradarà,
misericordiós, que no sentis venir per tu la Ker que et correspongui ni vegis, ni per un instant, el seu fatídic rostre." Vulgars adoctrinaments
immutable espai infinit. Cavalls "Encara que ets només un pescador, veig que t'agraden els gossos i els cavalls", va dir Arístocles a Euforió.
va mormolar l'aviciat, l'escarmentat, l'escèptic adolescent. "Però vejam quins sagrats mols aquest pèl-blanc de claveguera gasta. Els tastarem, si
o ni que fos un suau xim-xim. Eros Apunta i toca. Amb els ulls no li veieu l'arc, el veieu amb l'intel·lecte. Sou platònics, quin remei —i us parlo
un suau xim-xim. Eros Apunta i toca. Amb els ulls no li veieu l'arc, el veieu amb l'intel·lecte. Sou platònics, quin remei —i us parlo sense cap
del nord i retorna d'allí als seus santuaris de l'illa i la muntanya. El veiem amb la clàmide i l'afiblall, amb el ceptre —potser en realitat el que
Segueixen curses i súpliques d'amor, que són desateses. La noia, quan es veu molt de prop perseguida, demana, potser perquè la fatiga la venç, que la
erudició en l'oionística i en la màntica, i ens plau, per tant, de veure i escoltar els seus auguris, mentre volen i cuclegen a la nostra dreta o
antics ja se n'havien adonat, i ara ens comencem a anguniejar amb raó, en veure els efectes de la seva lluita, cada dia més i més victoriosa, contra
la senyora Magdalena Blasi. "I què vol que li digui: aquesta que veig tira més aviat, per la forma, a pebrot, i no em plauria de semblar
des de l'embarcació on els aqueus la duien captiva, a la fúria del mar —vegeu els versos 1259*1265 de l'esmentada obra d'Eurípides. S'hi
amb ulls experimentats i crítics. "Per què no prova de vestir-se, i veurem quines són les resultes?" "Vol dir?", s'il·lusionava la dama. "Sí,
que no esmentaré, al meu repertori, i la meva comesa consistirà a fer-vos veure, durant uns quants moments, el seu antic aspecte. Preparats? Una, dues,
ocells, quan a mitja dotzena de paraules l'interrompo amb imperi. "No veus", el renyo, "que el tema és massa vast i no l'acabaries mai?" Els
amb irrefutables raons, cal que amb objectivitat ho reconegui. Em veia perdut sense remissió, sense esperances, estimant com estimo la vida, i
la lluna, resplendent com el sol? He baixat al jardí de les nogueres, per veure com rebrota la vall, per observar si la vinya brotona, si floreixen els
setmana. "Farem nit a les masies. Anirem de bon matí cap a les vinyes. Veurem si broten els ceps, si esclaten les gemmes, si els magraners floreixen.
el simbolitzen. Té els ulls petits i una mirada fixa, gairebé de cec. O, veient molt de lluny i molt de prop, contempla l'instant en el qual s'extingirà
ulls, no ho farà per devoció. Temem que l'hauran de llogar. Hefaistos El veiem jove i no pas lleig, sense una musculatura vigorosa, dedicat a la seva
contaré la història d'Argos ni altres llegendes tampoc no massa antigues. Vegeu, en canvi, a Tucídides, el sacrilegi, les mutilacions dels simulacres
autoritària, la senyora Magdalena Blasi. "Amb la història del jove que veiem en tenim prou." "No sé ben bé qui és", va respondre, força humiliat,
que no citarem. Qui la vulgui conèixer per meditar-la, que es limiti a veure, sense il·lusions ni temença, com la seva imatge i el seu camí es
. O d'algú", continuava, reticent, la mare. "I des d'aquí jo no veig res", s'estranyava l'entenimentada Arete —i escrivim el seu nom, per la
vint anys, i més potser el viatger, que tant havia navegat, naufragat i vist. Tal vegada, perquè a la dona, sense moure's de casa, li havia vagat de
amb la seva predilecta presa. "Que es distreguin, i entretant t'endreço. Veus? Ara toca als braços, i a continuació als flancs, i més tard al ventre i
una vergonya, perquè la peça porta el nom del meu personatge." "Veurem, veurem, bona nit a tots", s'esmunyia l'Estengre. "Un truc antiquíssim,
una vergonya, perquè la peça porta el nom del meu personatge." "Veurem, veurem, bona nit a tots", s'esmunyia l'Estengre. "Un truc antiquíssim, una
Déu, fins els pediatres en aquest punt s'avenen. Demà al matí me'n vaig a veure'l, a ell, el menut Tisàmenos, i no m'agrada el nom, què ha de venjar
utilíssims jerseis per a ningú, hi penelopejo, deso les llanes, no sopo, veig aquesta imbecil·litat que ens envia imatges i sorolls a distància, m'hi
ombres o l'esguardarà com una constel·lació en l'amplitud del cel. Ara la veiem en repòs, més nua que la seva imatge transmesa a nosaltres per una severa
es complaurien a dictar expiacions oneroses. La dona i el fill m'han vist, m'han escoltat i m'han entès. Que s'atinguin, doncs, a les instruccions
feblíssims, però cal desnuar-los, poc o molt, i a la llum del nou dia hi veuré millor." Fedra "No em ve gaire de gust, però m'he de penjar, com Jocasta
Buscava potser la meva perduda joventut, la meva, perquè ell, quan el veig, és el mateix, mai no varia, senyor dels anys, el meu amo. En tenir-
tenebra, enllà de la desesperada recerca d'aquella imatge. Quan el veig, és exacte a ell mateix, res no ha canviat en ell, en la seva íntima
que ara no ens ha d'ocupar, no convé. Germà bessó del Somni, em veus representat com un jove nu, vigorós, amb barba, proveït d'una llarga
artesà esdevé inútil. Són unes imatges d'espant o inviten a riure? Vegeu les interpretacions superficials dels autors antics, que no n'entenen el
del Santo sortia al balcó, i ja des de lluny podia descobrir-lo. Quan el veia, ella baixava a la porta, i manta vegada pujava àdhuc un bon tros de
seus somnis i amb la seva exaltació d'amor. Jo, la casa, vaig arribar-la a veure encara tal com estava en els dies en què ella hi habità: amb l'ample
Amb aquestes paraules l'hauria poguda saludar, i de seguida l'hauria vista a la seva ment com una llar tranquil·la, amb el foc encès, i ell i sa
encorbada, mirant-lo i tornant-lo a mirar, com no gosant creure el que veia. —Com estàs, mare? Sóc jo. —Tino, fill meu: benvingut! L'acollí
el nom que li donava d'infant—. Fill meu, Tinet." Tino Costa la mirà, i veié que el rostre de la seva mare s'emplenava a poc a poc de plor. Plorava a

  Pàgina 1 (de 3737) 50 següents »