×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vexar |
Freqüència total: 152 |
CTILC1 |
l'absoluta adhesió de l'esperit d'Erasme. I al mateix temps l'hauria | vexat | que Cinta o Carolina o el vell Campdepadrós haguessin estat sensibles a | del seu respir, de la seva sang, com el fluir d'una aigua. Em sentia | vexat | , burlat, traït per aquell son, i a través del seu son vaig aprendre a | amb la gemma roent de l'homei per engany. Qui només bella t'anomena et | vexa | . La teva feta t'agermana amb la gent del ferro, | permanent i va girar els ulls a una altra banda. Al Comte l'espectacle el | vexava | una mica, no pas per la part tenebrosa que hi pogués haver, perquè ell | senyalats per les tortures d'una infància dolorosa i d'una adolescència | vexada | per totes les humiliacions. —Si Nostre Senyor fes la gràcia!... —No ho | dona, única presència efectiva, visible fins per a Teresa engelosida, | vexada | pel desdeny inconscient d'aquell home que li era tan prop i no la veia. | m'havia adreçat una paraula en tot el dia. Darrerament, a classe, m'havia | vexat | dos o tres cops burlant-se dels meus versos. /Levántese el | una atzagaiada. Aquests darrers temps vostè no era al seu centre. Això em | vexà | , i no ens diguérem res més en tot el matí. A la tarda se m'acostà per | al Joanet, jo hi entrava de més a més, com una mena d'intrús. I això em | vexava | . Pensava a guanyar-me la vida fos com fos. Potser fent de descarregador | que la teva desfeta t'aproximés a mi; només sé que m'irritava i em | vexava | sorprendre que dues maternitats et modificaven a penes. Sí, desitjava | llegat no era altra que la de prescindir per sempre d'un escenari que em | vexava | . Devies comprendre els meus motius; no hi vas fer cap objecció: la casa | del Cel, l'Home, d'argila, fill del despit, a qui, per més | vexar | -nos, va fer de llim: es paga l'odi amb l'odi." Dient-ho | o aquesta angoixa: el regrés de les imaginacions càlides, òbviament | vexat | pel fet que el cos ja no hi respon com convindria. Ben mirat, tal és la | la seva llengua ha estat torturada la nostra intel·ligència d'escolars i | vexada | la nostra dignitat de ciutadans? Hem volgut ésser justos; sentir-nos, | sagacitat hagués en el principi descobert que una futilesa així podía | vexar | -me, és una qüestió que mai no he pogut resoldre; però en havent-la | Tanmateix, bé que lliure de perill, aquella tossuda mala voluntat em | vexava | . Són tants els gossos que m'han dit amic tot al llarg de la meva vida! | germans de fora; la nova Catalunya tindria un compte extremat a no | vexar | els no catalans en cap aspecte de la vida pública, i menys encara en | ha provocat la rebelió y l'odi contra sí mateix! La dòna, que's sent | vexada | per aquella prohibició tirànica, se rebejarà de gust burlantla | car hostes fóreu vosaltres en terra d'Egipte." "Vídua ni orfe no | vexareu | . Si tu l'oprimeixes, i ell a mi clama, cert, jo escoltaré la seva clamor, | amics teus algun dia, no et calgui avergonyir-te de res. III | Vexa | l'amistat aquell que fa les paus amb els enemics dels seus amics. Les | Vull dir, que els ha fet tots igualment immorals. Així m'ha arribat de | vexar | molta gent però estic segur que a hores d'ara ells m'han perdonat com jo | de terra, que és quan els furs catalans van començar a ser combatuts i | vexats | , per la tirania dels ministres i dels governs de la monarquia espanyola, | ! —digué plantant-se, enèrgic, amb les mans a la butxaca, com si s'hagués | vexat | per haver dubtat un moment. Passàvem pel mig del carrer. No havia deixat | com a pretext per a no acceptar el repte d'un escriptor massa irascible, | vexat | per una crítica. Si promovia, doncs, de vegades, enrenous i malestar i | de la timidesa, és molt susceptible. Qualsevol pressentiment equívoc el | vexa | —sovint sense haver-hi fonament. Si se l'amoixa —encara que sigui | escolar féu una ovació a l'estudiant. Una vegada més el professor fou | vexat | . El doctor Vila es trasmudà. Un calfred féu tremolar tot el seu cos. Amb | de Déu el plorar; diríeu que quan els homes us han colpit i us han | vexat | , quan se us ha copejat d'infants bàrbarament, quan no heu trobat carícia | de condició humil que, lluny d'ésser emparats, han estat humiliats i | vexats | pels fills de la seva terra mateixa... —insistia el menut—. No oblideu | l'incomparable temple de Sant Basili de Moscú. Aquest gran home va ésser | vexat | pel seu tsar, Ivan el Terrible, el qual el feia treballar en la condició | sense vanitat la darrera escena de la conversa: —Empentejant? Em | vexa | . —Un mot de pura nissaga. Serveix fidelment la nostra fantasia. | , ha fugit de la ciutat." "Jo vaig fent la meva obra. M'humilieu i em | vexeu | , però tinc fe en el demà. A l'Escola de Leipzig se'ns menja la ronya. Cada | l'acusació de sabotatge fou una malavolença de Gurri, un pretext per a | vexar | i perjudicar aquell minyó que li feia ombra. Campeny passà al taller de | per la poca cura dels escriváns i l'afany de rectificar el poble, | vexant | -lo, quasi sempre indegudament. Un eixemple d'Altea, tret del | recomanar, recomanació; relaxar, relaxació; temptar, temptació; | vexar | , vexació; abolir, abolició; avorrir, avorrició; exhibir, exhibició; | Universitat instaurada per Felip V i els jesuïtes amb la intenció de | vexar | els catalans. Però la decisió del govern reaccionari tingué una eficàcia: | de desconèixer llurs drets nacionals, sinó àdhuc d'oprimir-les, de | vexar | -les i de reduir-les a l'esclavitud. El dret de gents no podia oposar-s' | gran cigar. Però havia d'ésser Gerd, és clar, qui reprengués la tasca de | vexar | l'oncle silenciós. Tornà de la cuina amb un aire solemne, com aquell qui | del vell Nonell, August trobava una font de pietat humiliadora que el | vexava | i l'irritava. L'home necessita sempre ésser allò que és per tal de fer i | M'he distret, pobre amic meu, a costa teva; el queixal deu haver-se | vexat | i ha resolt deixar-me tranquil·la... Ara em ve a la memòria aquella | la foguerada vaig contraure'm. ¿Què podia fer? La seva intenció era de | vexar | -me. L'amabilitat, la correcció, la sornegueria que posava a les paraules, | confusió desagradable anterior. El que m'havia dit del seu marit m'havia | vexat | terriblement. ¿Com era possible lligar les darreres paraules amb les | presència, sabia fer-lo adonar que era un inferior; ja no calia que el | vexés | perquè ell es sentís menyspreat. L'odi devia ésser recíproc. Es | coll planxat i sabates de xarol, s'allunya del treballador manual. I el | vexa | . Així es fomenta la violència. En el segle passat tot el liberalisme | de llavis el mot Catalunya, la nostra terra potser podrà un dia ésser | vexada | i escarnida, però mai deshonorada ni vençuda, perquè, sigui quin sigui el | El 1926, en plena dictadura, quan encara la nostra llengua era | vexada | , presentàrem un projecte similar d'Escola a la Direcció de l'Institut de | els serveis que encara pot rendir-li i ajudant-lo quan calgui, sense | vexar | -lo ni ignorar-lo. En aquest sentit han estat creats centres | de València ( 303) El monstre de tres caps. Governava i | vexava | la terra tota, aquella bèstia policèfala que s'anomenà la Tetrarquia. No | repugnants els abusos autoritaris, però enlloc no ho són tant com quan | vexen | i oprimeixen la més alta prerrogativa de la dignitat humana, que és la | que l'amor, el qual, un cop se t'ha introduït, és tan pertinaç a | vexar | , que no hi ha altre remei, per a poder allunyar-lo, llevat del remei lent | És al·ludit a Dn 7: 25: "Proferirà paraules contra l'Altíssim i | vexarà | els sants de l'Altíssim. Pretendrà canviar els temps i la llei". A |
|