×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb viàtic |
Freqüència total: 195 |
CTILC1 |
| I el combregar avançava enmig d'un tremolar de llums. La vida, al pas del | Viàtic | , se suspenia; els carros romanien parats a l'entrada dels carrers, | | ciutat levítica, endogalada en el seu rigorisme formal. Senyals de | Viàtic | , de bateigs, de misses d'agonitzants i de difunts, de trisagis i | | idea d'una almoina humiliant. Ah, no! Aquell donatiu era per a mi com un | viàtic | d'amor. Totes les coses que contenia em feien una gran il·lusió. Ens vam | | feina horrible. Portàvem uns quants francs més a la butxaca que serien el | viàtic | per a arribar a Lió. El vagabund i el contemplatiu Altra vegada a la | | dir, i no m'hauria desprès dels meus llibres per res del món. Eren el meu | viàtic | espiritual. Pocs eren els dies que no llegia una estona. A la nit no | | flor de saviesa, benifet dels déus i repòs dels homes! 2-IV-42 | Viàtic | pel camí de la vida i l'hostal de la mort Viure! Viure! Sigui com sigui. | | de febre, que xuclaven endins de la memòria, clau en el cor i únic | viàtic | de la partença cruel, el semblant i el gest i la rialla del fill que | | a l'adversari, són una exemplar lliçó per a tots. Elles seran el millor | viàtic | que pugui desitjar aquest llibre: "Em dirigeixo als homes pensadors, i | | gitats d'Egipte, i no es pogueren torbar, per ço que ells s'aparellessin | viàtic | . L'estada que els fills d'Israel feren a Egipte foren quatre cents trenta | | senzilla. Eixiren. Es movien en la penombra, com un acompanyament de | viàtic | . Topaven amb la boira. S'ensorraven de peus en els tolls innombrables. Ja | | revista dels antecedents que jo sé. L'àvia va morir pocs dies després del | Viàtic | . El pare també. Es veu que Nostre Senyor quan ve a casa hi troba ja prou | | darrer bram de la somera, el pobre filàntrop va compendre que fins aquest | viàtic | del món li mancaria aviat. I aleshores es posà a cridar paraules | | no sense escorcollar-li abans la calaixera per procurar-se un modest | viàtic | . D'aquí a malparlar del matrimoni en general, En Constantí Clavell i el | | en veure la causa perduda i la resistència inútil, accepta un senzill | viàtic | per a tornar a casa? I com que els republicans no afluixaven En Tomeu es | | muls carregats d'or que se n'havia dut a França... —Eren per a pagar el | viàtic | dels emigrats, mal llamp te mati —increpava irat el mosso de | | la veu semblava que li clavaven una agulla. La tarda que li dugueren el | viàtic | , estigué molt desficiós per si no ho tindríem tot a punt quan arribés el | | gens amb l'ociositat; i, d'altra banda, els diners que, en qualitat de | viàtic | , els havia donat En Goisueta, eren a les acaballes. Per què no | | olors i clarors d'un jardí inefable, com a les portes del cel. El pas del | viàtic | Anotem, després de referir-nos als temes eucarístics vora la mort, els | | als temes eucarístics vora la mort, els que han suscitat el pas del | viàtic | . Mossèn Geis ens parla emotivament "d'un viàtic que fou primera | | El poema a què ens referim, segons la nostra opinió, pren el pas del | viàtic | com la troballa immediata, en presència, sobre la via, del Senyor, que | | i s'ordenà que no brandessin les campanes de les esglésies, i que el | Viàtic | no fos acompanyat pel toc de la campaneta de consuetud. Tampoc no es | | un malalt era quan, en trobar-se aquest en perill de mort, entrava el | Viàtic | a donar el darrer consol al moribund. Les cases que podien fer-ho, | | que duia el fanal i feia brandar la campaneta. Si hi havia temps, el | Viàtic | es convertia en una mena de processó, i Nostramo era portat sota tàlem, | | haguessin persones més significades que reclamessin aquesta distinció. El | Viàtic | anava precedit sempre per l'escolà, que feia sonar rítmicament la | | balcons i les finestres de totes les cases dels carrers per on passava el | Viàtic | , i, com a cosa corrent, eren molts els vianants que no es limitaven a | | el temple, que si s'havia de portar Nostramo a un membre del Gremi, el | Viàtic | sortia per la porta principal, encara que fos de nit. Després, el Viàtic | | Viàtic sortia per la porta principal, encara que fos de nit. Després, el | Viàtic | de Santa Maria de la Mar anava acompanyat amb el toc de la xeremia, que | | queixava d'un món que l'havia tractat despietadament... Però de sobte el | viàtic | sortia per la porta de l'església. Se sentia passar la malenconiosa | | és extraordinàriament amiga a la mà. El barceloní l'ha rebuda, com a | viàtic | pel camí, del seu amic Josep Maria Coll, que estima els gossos, les | | Volia seguir a Barcelona, dir missa d'amagat, confessar, portar el | viàtic | . El que et dic, vivia a la lluna. Amb una cara com aquella... Un vespre de | | sens preparatius ni ruidos de parents i amics, li administrara el sant | viátic | ; la confessió fon general, per lo que més pecá de llarga que de breu; al | | ressonantes les dugues veus severes. Per excepció, ès la que toca el | Viàtic | dels bisbes i canonges i ella sola, ja sigui de nit o de dia, escampa per | | de fer posar taciturn quan boga en els jorns fixats o quan anuncia el | Viàtic | d'algú de la seva parroquia. Fa natural, ès la nota que produeix | | ès dòna, i vintisset si ès home, amb que's deixa sentir per a anunciar el | Viàtic | , i cal encara més, haver-la sentit vibrà per algú de la familia, per a | | destaca clarament la veu de les petites campanes. Campanetes d'avisar el | Viàtic | A la nit, quan la Seu resta amb ses portes tancades i precisa avisar que | | deixondint-se aquests toquen la Bramamorts i a poca estona surt el | Viàtic | acompanyat d'un fanal de vidres que porta en la mà el sacristà qui toca | | el sacristà qui toca la campaneta de tant en tant. Abans acompanyaven al | Viàtic | dos estudiants de capellà, o campaners, tocant amb les tenores, una bella | | que havien sentit l'avís que donava des d'abaix el que anava a avisar el | Viàtic | . Sant Feliu En l'esvelt i bellíssim campanar de Sant Feliu, de pures i | | Quan s'ha de portar Nostramo a algun malalt, ella ès la que anuncia el | Viàtic | amb el mateix nombre de campanades que la Bramamorts de la Seu. En | | ben dolça i sonora. Des d'uns quinze anys ençà servia per a senyalar el | Viàtic | . Es conta de la Susanna la següent tradició: els francesos en | | anys es va disposar per qui regentava la parroquia que's senyalessin els | Viàtics | amb la grossa i no amb la de què parlem. Ço que va guanyar en força | | d'epidèmia, es privava també que les campanes toquessin a morts ni a | viàtic | . No és necessari que parlem de tots els campanars i les campanes | | "Lignum Crucis" en la Setmana de Passió i Setmana Santa, en el | viàtic | i traspàs de l'Ardiaca, Vicari perpetu, Beneficiat, Obrer i la muller | | i les persones de respecte i llurs criats i lacais amb lliurea. Si el | Viàtic | sortia després de fer-se fosc, els veïns dels carrers per on passava, | | de pressa; tomba per un carrer, que no tenia sortida i, precisament, el | Viàtic | es fica en aquell cul de sac. El senyor Capella entra a la primera escala | | que troba, i el combregar, al darrera... Puja penosament l'escala, i el | Viàtic | sempre al darrera, fins a dalt del terrat. S'obre la porta del terrat, el | | combregar. En el sigle XIV el sacerdot que administrava el | Viátich | usava una tovallola sobre les espatlles ab la que velava el | | seu estat cerqui en lo Combregar de devoció o en lo Santíssim | Viàtic | lo remei de les necessitats tan del còs com de l'ànima. 5. Que | | soportables; i los prepara pera la Comunió espiritual i la Sagramental, | Viàtic | i Extrema-unció. Quins efectes espirituals causa la Sagrada | | La Sagrada Eucaristía, tant com a Comunió de devoció, com considerada | Viàtic | , "combat la malaltía i cura los dolors" (Sant Ciril de Alexandría), i |
|