Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

I el combregar avançava enmig d'un tremolar de llums. La vida, al pas del	Viàtic	, se suspenia; els carros romanien parats a l'entrada dels carrers,
ciutat levítica, endogalada en el seu rigorisme formal. Senyals de	Viàtic	, de bateigs, de misses d'agonitzants i de difunts, de trisagis i
idea d'una almoina humiliant. Ah, no! Aquell donatiu era per a mi com un	viàtic	d'amor. Totes les coses que contenia em feien una gran il·lusió. Ens vam
feina horrible. Portàvem uns quants francs més a la butxaca que serien el	viàtic	per a arribar a Lió. El vagabund i el contemplatiu Altra vegada a la
dir, i no m'hauria desprès dels meus llibres per res del món. Eren el meu	viàtic	espiritual. Pocs eren els dies que no llegia una estona. A la nit no
flor de saviesa, benifet dels déus i repòs dels homes! 2-IV-42	Viàtic	pel camí de la vida i l'hostal de la mort Viure! Viure! Sigui com sigui.
de febre, que xuclaven endins de la memòria, clau en el cor i únic	viàtic	de la partença cruel, el semblant i el gest i la rialla del fill que
a l'adversari, són una exemplar lliçó per a tots. Elles seran el millor	viàtic	que pugui desitjar aquest llibre: "Em dirigeixo als homes pensadors, i
gitats d'Egipte, i no es pogueren torbar, per ço que ells s'aparellessin	viàtic	. L'estada que els fills d'Israel feren a Egipte foren quatre cents trenta
senzilla. Eixiren. Es movien en la penombra, com un acompanyament de	viàtic	. Topaven amb la boira. S'ensorraven de peus en els tolls innombrables. Ja
revista dels antecedents que jo sé. L'àvia va morir pocs dies després del	Viàtic	. El pare també. Es veu que Nostre Senyor quan ve a casa hi troba ja prou
darrer bram de la somera, el pobre filàntrop va compendre que fins aquest	viàtic	del món li mancaria aviat. I aleshores es posà a cridar paraules
no sense escorcollar-li abans la calaixera per procurar-se un modest	viàtic	. D'aquí a malparlar del matrimoni en general, En Constantí Clavell i el
en veure la causa perduda i la resistència inútil, accepta un senzill	viàtic	per a tornar a casa? I com que els republicans no afluixaven En Tomeu es
muls carregats d'or que se n'havia dut a França... —Eren per a pagar el	viàtic	dels emigrats, mal llamp te mati —increpava irat el mosso de
la veu semblava que li clavaven una agulla. La tarda que li dugueren el	viàtic	, estigué molt desficiós per si no ho tindríem tot a punt quan arribés el
gens amb l'ociositat; i, d'altra banda, els diners que, en qualitat de	viàtic	, els havia donat En Goisueta, eren a les acaballes. Per què no
olors i clarors d'un jardí inefable, com a les portes del cel. El pas del	viàtic	Anotem, després de referir-nos als temes eucarístics vora la mort, els
als temes eucarístics vora la mort, els que han suscitat el pas del	viàtic	. Mossèn Geis ens parla emotivament "d'un viàtic que fou primera
El poema a què ens referim, segons la nostra opinió, pren el pas del	viàtic	com la troballa immediata, en presència, sobre la via, del Senyor, que
i s'ordenà que no brandessin les campanes de les esglésies, i que el	Viàtic	no fos acompanyat pel toc de la campaneta de consuetud. Tampoc no es
un malalt era quan, en trobar-se aquest en perill de mort, entrava el	Viàtic	a donar el darrer consol al moribund. Les cases que podien fer-ho,
que duia el fanal i feia brandar la campaneta. Si hi havia temps, el	Viàtic	es convertia en una mena de processó, i Nostramo era portat sota tàlem,
haguessin persones més significades que reclamessin aquesta distinció. El	Viàtic	anava precedit sempre per l'escolà, que feia sonar rítmicament la
balcons i les finestres de totes les cases dels carrers per on passava el	Viàtic	, i, com a cosa corrent, eren molts els vianants que no es limitaven a
el temple, que si s'havia de portar Nostramo a un membre del Gremi, el	Viàtic	sortia per la porta principal, encara que fos de nit. Després, el Viàtic
Viàtic sortia per la porta principal, encara que fos de nit. Després, el	Viàtic	de Santa Maria de la Mar anava acompanyat amb el toc de la xeremia, que
queixava d'un món que l'havia tractat despietadament... Però de sobte el	viàtic	sortia per la porta de l'església. Se sentia passar la malenconiosa
és extraordinàriament amiga a la mà. El barceloní l'ha rebuda, com a	viàtic	pel camí, del seu amic Josep Maria Coll, que estima els gossos, les
Volia seguir a Barcelona, dir missa d'amagat, confessar, portar el	viàtic	. El que et dic, vivia a la lluna. Amb una cara com aquella... Un vespre de
sens preparatius ni ruidos de parents i amics, li administrara el sant	viátic	; la confessió fon general, per lo que més pecá de llarga que de breu; al
ressonantes les dugues veus severes. Per excepció, ès la que toca el	Viàtic	dels bisbes i canonges i ella sola, ja sigui de nit o de dia, escampa per
de fer posar taciturn quan boga en els jorns fixats o quan anuncia el	Viàtic	d'algú de la seva parroquia. Fa natural, ès la nota que produeix
ès dòna, i vintisset si ès home, amb que's deixa sentir per a anunciar el	Viàtic	, i cal encara més, haver-la sentit vibrà per algú de la familia, per a
destaca clarament la veu de les petites campanes. Campanetes d'avisar el	Viàtic	A la nit, quan la Seu resta amb ses portes tancades i precisa avisar que
deixondint-se aquests toquen la Bramamorts i a poca estona surt el	Viàtic	acompanyat d'un fanal de vidres que porta en la mà el sacristà qui toca
el sacristà qui toca la campaneta de tant en tant. Abans acompanyaven al	Viàtic	dos estudiants de capellà, o campaners, tocant amb les tenores, una bella
que havien sentit l'avís que donava des d'abaix el que anava a avisar el	Viàtic	. Sant Feliu En l'esvelt i bellíssim campanar de Sant Feliu, de pures i
Quan s'ha de portar Nostramo a algun malalt, ella ès la que anuncia el	Viàtic	amb el mateix nombre de campanades que la Bramamorts de la Seu. En
ben dolça i sonora. Des d'uns quinze anys ençà servia per a senyalar el	Viàtic	. Es conta de la Susanna la següent tradició: els francesos en
anys es va disposar per qui regentava la parroquia que's senyalessin els	Viàtics	amb la grossa i no amb la de què parlem. Ço que va guanyar en força
d'epidèmia, es privava també que les campanes toquessin a morts ni a	viàtic	. No és necessari que parlem de tots els campanars i les campanes
"Lignum Crucis" en la Setmana de Passió i Setmana Santa, en el	viàtic	i traspàs de l'Ardiaca, Vicari perpetu, Beneficiat, Obrer i la muller
i les persones de respecte i llurs criats i lacais amb lliurea. Si el	Viàtic	sortia després de fer-se fosc, els veïns dels carrers per on passava,
de pressa; tomba per un carrer, que no tenia sortida i, precisament, el	Viàtic	es fica en aquell cul de sac. El senyor Capella entra a la primera escala
que troba, i el combregar, al darrera... Puja penosament l'escala, i el	Viàtic	sempre al darrera, fins a dalt del terrat. S'obre la porta del terrat, el
combregar. En el sigle XIV el sacerdot que administrava el	Viátich	usava una tovallola sobre les espatlles ab la que velava el
seu estat cerqui en lo Combregar de devoció o en lo Santíssim	Viàtic	lo remei de les necessitats tan del còs com de l'ànima. 5. Que
soportables; i los prepara pera la Comunió espiritual i la Sagramental,	Viàtic	i Extrema-unció. Quins efectes espirituals causa la Sagrada
La Sagrada Eucaristía, tant com a Comunió de devoció, com considerada	Viàtic	, "combat la malaltía i cura los dolors" (Sant Ciril de Alexandría), i

Pàgina 1 (de 4)

50 següents