Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vi |
Freqüència total: 10898 |
CTILC1 |
el meu bàlsam, he menjat la meva bresca amb la meva mel, he begut el meu | vi | amb la meva llet." "Posaràs de seguida panxa", li va reprotxar en un | res més allunyat de nosaltres que l'entusiasme. Indiferents al raïm i al | vi | , hem pogut contemplar amb fredor l'enorme i contradictòria complexitat | acabat de sopar. Candi se n'havia anat a la taverna a beure's el vas de | vi | amb alguns companys. El pare, immòbil al seu seient de paralític, | del riu i cases a Santa Maria. Al celler del seu antic casal hi havia | vins | que comptaven un segle, i les golfes sobreeixien de tota varietat de | porró... I no us dic jo com anava!... D'ençà d'aleshores que no he tastat | vi | bo. Quin home, aquell! En canvi, la dona... —Segons la masovera, van viure | amb què ella acceptà els obsequis, l'haurien arribada a marejar. El | vi | va córrer sense mida, i el servei, a la cuina, va fer festa major. En ella | aigua. Acabat el banquet, el vell Candaina, animat per l'alegria i el | vi | , cantà unes "boleries" apreses a Cuba durant la seva estada en aquella | futura nora un ball molt mogut, corejat pels assistents, alegres tots pel | vi | i cantant en veu baixa entorn d'ambdós, bo i acompanyant-se picant de | i extravagant, desordenat en els costums i en les idees, brut i donat al | vi | . Vestia sempre una bata coberta de taques, greixosa, i tot ell empestava | Era aficionat a les lletres —encara que en ell dominava l'afició al | vi | —; componia versos detestables i sentia una admiració desmesurada per | reunit, com cada nit, a prendre la fresca i a xerrar i a beure un vas de | vi | . Entre els bevedors es trobava aquella nit Candi, el germà de Sileta, i | Una ganyota amarga contragué a l'acte el seu rostre, mentre vomitava el | vi | i al seu entorn esclataven fortes riallades. Moltes bromes li havien | dilatada en un riure bestial. Candi no veié res més; agafà la cetra del | vi | que hi havia sobre la taula, i amb tota la força de la seva còlera la hi | desplomà, gemegant, com un bou ferit, amb la cara inundada de sang i de | vi | . S'havia produït tot amb tanta rapidesa i d'una manera tan inesperada, | poble; es disputaven sense violències, i a la tornada anaven a tastar el | vi | més vell del celler del Santo. Quant al rector de Santa Maria, era un | de violències, afeccionat —també sense escàndol— a la bona taula i al bon | vi | , car sabia conciliar molt bé els seus deures religiosos amb aquestes | per sa mare, Tino Costa disposà la petita taula: preparà les pastes i el | vi | amb què obsequiar el seu vell amic. Maria Àgueda tornà a fora. Ell | Li acostà una cadira; li posà al davant la tauleta amb les pastes i abocà | vi | als gots. Després volgué parlar-li de l'absent, car el record d'ell | no haver-lo invitat. Això no obstant, preparà els gots curosament; posà | vi | novament i li oferí el vas. Brindaren pel seu sant. Begueren. Tal vegada | d'entusiasme cordial que sentia vibrar al seu entorn; abocà novament | vi | als vasos, begué amb ell i el volgué animar. Però ara li semblava ja que | les gustoses borraines, ben untades amb mel; compraria l'ampolla de | vi | ranci i les pastes: res no faltaria al sopar. A més a més, Maria Àgueda | a sant Francesc; ell que va fer cantar una cigala i convertí l'aigua en | vi | —així ho conta la llegenda— tal vegada operarà per a tu un altre | els bevedors asseguts a la fresca davant les taules buidant vasos de | vi | ; ací i allà es sentien sons de guitarres i d'acordions, i sonaven cançons | cotonosa. I, més enllà de l'octubre, els boscos nus, color de mare de | vi | , amb les taques negres dels avets, com uns rengles de penitents amb | Hi conviden amics, parents, veïns, grans i xicalla. Beuen "barreja" ( | vi | i anissat), mengen carquinyolis i tasten les primícies de la víctima: | "calaix". Després, amb camions, van emportar-se-li moltes cargues de | vi | —el que més dolia al senyor Pauet era un cert vi ranci admirable—. Ha | moltes cargues de vi —el que més dolia al senyor Pauet era un cert | vi | ranci admirable—. Ha explicat que un dels dirigents més destacats de la | conversa tripartita, però es veu que Anglaterra ha tirat aigua al | vi | . Aquesta tarda, mentre érem al Kursaal, al moment més intrigant d'una | i molt més nua. A claps, ja agafa aquell color hivernal de mare de | vi | . La vinya verge a penes té fulles. Com brogia la Riera Major! L'aigua | cuita al braserar de la llar! Semblava un aplec pastoral, bíblic. Saborós | vi | negre i ametlles torrades han arrodonit el berenar. En tornar, era ben | anguniosa al llit rústic, voltada de dones amatents. El seu marit beu | vi | i diu coses terribles. A mitja tarda vaig a Barcelona. Torno a veure la | Berenem a Mas Joan: llonganissa abundosa, pa, formatge, excel·lent | vi | ... Arribem a les nou a casa, bastant cansats. 26 juny. Al | la tia Alberta. Duu peres, tomàtecs, melmelada, vinagre, llimones i | vi | ranci de Premià. Escric a en Langdon-Davies donant-li una llista | com ahir. Tot el matí llegeixo revistes angleses. He tastat un excel·lent | vi | ranci de l'Espluga que ahir va portar l'avi. Quina barreja d'impressions, | de visita. Li faig tastar les galetes que m'envià el poeta Alfonseca i el | vi | dolç de l'Espluga. És un home agradabilíssim. No creu que la guerra a | però, es limita a moure vagament una mà quan passen pel seu costat; el | vi | li peta contra unes dents amples i llargues, extraordinàriament blanques. | cap a l'interior de la llar i, d'entre la cendra, en treu una ampolla de | vi | . S'aixeca a agafar-la i torna al seu banc, on beu llargament abans | obrí un forat de deu metres on les víctimes" per què no beveu | vi | vi vi? "i els cridats seran tants i tants que tots" entre els meus | obrí un forat de deu metres on les víctimes" per què no beveu vi | vi | vi? "i els cridats seran tants i tants que tots" entre els meus braços | obrí un forat de deu metres on les víctimes" per què no beveu vi vi | vi | ? "i els cridats seran tants i tants que tots" entre els meus braços tan | un tros de formatge que descobreix a la nevera, dues peres i l'ampolla de | vi | que es col·loca sota el braç. Encara li queden dits per a fer-se amb un | —Sí —diu ell. Clava una altra queixalada a l'entrepà, s'aboca una mica de | vi | —. No és res. —L'has trobada, la mare? —És aquí —contesta— | migdia, un clap de pins, i uns quants ceps que donaven, segons deien, un | vi | exquisit. L'edifici devia prendre l'aire d'una construcció urbana, encara | torna a donar els seus esplèndids fruits. Surten de Barcelona indianes i | vi | , arriba, en el mateix vaixell de tornada, cacau, xocolata, cafè, cera, i | demostrar que menjava molt i que era capaç de beure grans quantitats de | vi | sense embriagar-se. Potser sí que li agradava molt menjar, però el que és | groga. Vigilava la verema de la vella i petita vinya que donava un | vi | àcid i lleuger, que segons ell matava tots els mals del cos i de | a la gran taula de fusta ennegrida pel fum, per les taques de greix i de | vi | , les hores es feien curtíssimes, i la dida havia d'insistir vàries | Menjaven naps, o llegums cuits amb cansalada si no era vigília, i el | vi | era al mig de la taula per a qui en volgués. —El vi és la llet dels vells | era vigília, i el vi era al mig de la taula per a qui en volgués. —El | vi | és la llet dels vells —solia dir en Tai, que tenia el nas reixat de venes | en modificava molt poc les conseqüències de càstig. Si engolir un glop de | vi | , o queixalar una cotna de cansalada era pecaminós, per què havia de ser |
|