Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pal·lidíssim d'aquest brut mirall on passen ombres de	vianants	, nets somriures, mirades que no reposen mai. Viuré
Pressentia plena de llum la tarda, plena de nins als parcs, plena de	vianants	desenfeinats. I enyorava tot el que jo abominava les tardes de diumenge
sense cap saviesa, però molt ric de passos de perdut	vianant	. Encara no Perquè retorna, quan sóc perdut en
i estem al caure d'una dolça tarda. Sota el portal obert al	vianant	l'amistat t'hi farà l'estada amable i l'olor de les
és l'or on se dibuixa la parella de la jove gentil i el	vianant	: el vianant qui beu, i la donzella que l'àmfora
dibuixa la parella de la jove gentil i el vianant: el	vianant	qui beu, i la donzella que l'àmfora vermella li aboca
la nova, pren el camí de la cisterna, i diu als	vianants	que hi troba: —Homes de Déu, què feis aquí? Veniu, i
la imatge central, que s'està tot l'any sola amb l'indument i la passa de	vianant	, i podran beure l'aigua beneïda de la font brollada miraculosament, al
escamots que fan girar tots los caps y parar per un moment al indiferent	vianant	, la bona montanyesa s' omplí de vergonya y s'acullí en una entrada á
tot son entorn ab desconfiansa. En Lluís buscava pantalla entre 'ls	vianants	, desitjava fóndres per un moment. Per dissort seva, si 'l cel s'
que justifiquin la teva aprensió. Tu que suara eres capaç de despullar el	vianant	que et passés pel costat, t'acoquines davant les aparences de formes
hostal. Però un home vell per pocs diners donava menjar i acolliment als	vianants	. Vàrem creure que això ens convenia. El vell havia estat ben gentil amb
profundes, salts d'aigua fragorosos, pollancredes daurades, cares de	vianants	, de dones i de noies, escenes de família, nois sortint d'estudi, parelles
tot això, aquella imatge potser destinada a consolació i esperança dels	vianants	, com a les costes els fars per als mariners, aquell matí em produïa un
ulls dolços fes humana i gentil la caritat i alliberés d'humiliació el	vianant	avergonyit? A penes es veia algú entre els castanyers d'Índies d'aquells
de les cases, que fa resplendir les botigues, que vesteix de púrpura els	vianants	, que sorprèn els ulls de les dones, que va davant i entorn meu com un far
en vore'l, i tots, com a esperitats, s'han posat a córrer en direcció del	vianant	, escampant harmòniques sonoritats metàl·liques. No són els Reis! Però la
-te'n? —Què volies que fes? És una font, hem dit, i jo el	vianant	; vaig reprendre el camí. Vaig quedar-me tres mesos amb ella. Però al cap
salut, patró! La sort, diuen, és cega; no sap on va, ensopega amb els	vianants	i, a aquell a qui cau damunt, li diuen afortunat. Al diable una sort
i goteja l'or líquit de dolçes fontanelles, Jesús de Galileia,	vianant	misteriós, t'assentes humilment su 'l pedriç de la plaça;
plegats vos desig bones festes i molts d'anys." Preguntem a uns	vianants	per la casa del senyor Femenies. Després de consultar-s'ho no n'estan
No és estrany, doncs, que molts ulls espurnegin, que les passes dels	vianants	es tornin insegures i les veus magníficament sonores. Ignoro els
poder avançar. Hi ha un moment en què la simbiosi entre cavalls, genets i	vianants	s'estableix per si sola. Les corredisses i les empentes es produeixen,
murs cabelluts i pàl·lids, s'escapava una alada sentor. III Els	vianants	, dins aquesta vall benorosa, través de dugues finestres lluminoses, veien
recordada, dels vells temps sepultats. VI I ara els	vianants	dins aquesta vall, través les finestres rogenques, veuen vastes formes
pler tenir-les a tret de dents, estemordides i tremoloses! Però si el	vianant	és un home, i si porta bastó més encara, guanya la prudència, i
assoleiada —allà dalt el cel era blau— seguia la cançó alegre del petit	vianant	del dematí. Una vida Una vida Mais je puis mourir! Moi!... Jules
una onada d'harmonia. Aquests tres són els millors hostals d'Europa. El	vianant	hi troba sempre foc encès a la llar i un dolç repòs que l'asserena. Però,
i fins l'insult que d'una a l'altra es creuen i amb què flastomen els	vianants	, com en les nostres rues carnavalesques. Tornen els vinaters. El negoci
però, cada vegada que dava un pas per arreplegar-lo, l'esguard d'algun	vianant	espiava el meu propòsit, i com és natural, jo em redreçava, aleshores, i
no serà pas millor per al músic ni pitjor per a la dansarina. I els	vianants	passaran, agraïts al modest acordió que no sorolla massa i a la distreta
hostal, on acabava de finar la noia fresca i alegre que cridava tot	vianant	. Els quatre traginers varen posar-se drets, i el jove, seriós i
frontera: nosaltres som verdes, som poblades, som alegres, i oferim al	vianant	, fins en el cor de l'hivern, colls i ports de bon passar. ¿Què hi fa
presentat. Hem descobert en ella unes roderes, paral·leles, d'un carro	vianant	i savi car ell ha descobert horisons. La carretera, per a l'home, fina
la nostra rondalla moderna no ho ha fet pas amb aquest propòsit; però els	vianants	que l'han vist han pensat, segurament: —Totes li ponen: és un tranquil.
temps s'aclareix. I, si plou, ha intensificat els deports d'esquitxar els	vianants	amb un moviment rotatori alternat o comptar les puntes d'estrella de
, diu: —Almenys sabessis estar-te quieta, tu! La molinera, la lluna i el	vianant	La molinera, blanca de pols de farina, totes les nits de lluna plena
fa lluna, la molinera surt a la finestra per esguardar els estels. I el	vianant	, qui no ho sap, pensa, tot veient-la del camí estant: —Quina lluna més
vegada que la primavera rejovenia els arbres del jardí. Fes-me companyia,	vianant	, a la primavera, i els teus ulls s'enjoiaran a l'ombra fresca de les
dels aparadors i els rètols de les botigues rera el moviment calmós dels	vianants	. I ell s'hi trobava bé en aquell seient de tramvia, sense saber a on
i l'esquerperia de l'home assegurable. Eren a la Rambla. El moviment dels	vianants	omplia l'aire de bolves que es recollien en les fulles dels plàtans i en
de Sant Pere del Bosc, uns lladrucs de gossos, que devien senyalar algun	vianant	. Totes aquestes veus, afeblides per la distància, l'orella les destriava
ans que ell ens menacés? Amb quin dret podíem escometre un pacífic	vianant	, que encara no ens hauria causat cap dany? Aleshores sí que perdríem
el recapte i menjotejava, tot fent via. I com que tant l'aturat com el	vianant	es creien sols i prenien el camí pel mig, no trigà el que es movia a
de Roses i, simulant els aires d'un cec, la va anar seguint. Els	vianants	que trobava, no el sospitaren poc, ni molt. El creien un malalt de la
per una mica d'inquietud que hi traspués; quan es tracta de decidir un	vianant	distret, per un matís d'incitació; quan s'ha fet bon recapte escauria,
fina virtuositat. I és aleshores que descobriu, també esclarissats, els	vianants	més sorprenents de la nit. Un celibatari misàntrop, que surt a passejar
. Baf a la cua. Monotonia del bosc. Unes basses. El pas del Gàmbia. Darà.	Vianants	vora el foc. Present hospitalari. Converses d'hostal. Música a cal
paraules comprensibles, que eren noms de pobles i de contrades, que cada	vianant	abocava per explicar la seva presència a l'hostal. Després de sopar
Pels camins del bosc, als voltants de Darà, trobàvem, tot caçant, gent	vianant	a curtes caravanes. La piroga era demanada a grans clams, de l'altra

Pàgina 1 (de 23)

50 següents