×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb vianant |
Freqüència total: 1131 |
CTILC1 |
| pal·lidíssim d'aquest brut mirall on passen ombres de | vianants | , nets somriures, mirades que no reposen mai. Viuré | | Pressentia plena de llum la tarda, plena de nins als parcs, plena de | vianants | desenfeinats. I enyorava tot el que jo abominava les tardes de diumenge | | sense cap saviesa, però molt ric de passos de perdut | vianant | . Encara no Perquè retorna, quan sóc perdut en | | i estem al caure d'una dolça tarda. Sota el portal obert al | vianant | l'amistat t'hi farà l'estada amable i l'olor de les | | és l'or on se dibuixa la parella de la jove gentil i el | vianant | : el vianant qui beu, i la donzella que l'àmfora | | dibuixa la parella de la jove gentil i el vianant: el | vianant | qui beu, i la donzella que l'àmfora vermella li aboca | | la nova, pren el camí de la cisterna, i diu als | vianants | que hi troba: —Homes de Déu, què feis aquí? Veniu, i | | la imatge central, que s'està tot l'any sola amb l'indument i la passa de | vianant | , i podran beure l'aigua beneïda de la font brollada miraculosament, al | | escamots que fan girar tots los caps y parar per un moment al indiferent | vianant | , la bona montanyesa s' omplí de vergonya y s'acullí en una entrada á | | tot son entorn ab desconfiansa. En Lluís buscava pantalla entre 'ls | vianants | , desitjava fóndres per un moment. Per dissort seva, si 'l cel s' | | que justifiquin la teva aprensió. Tu que suara eres capaç de despullar el | vianant | que et passés pel costat, t'acoquines davant les aparences de formes | | hostal. Però un home vell per pocs diners donava menjar i acolliment als | vianants | . Vàrem creure que això ens convenia. El vell havia estat ben gentil amb | | profundes, salts d'aigua fragorosos, pollancredes daurades, cares de | vianants | , de dones i de noies, escenes de família, nois sortint d'estudi, parelles | | tot això, aquella imatge potser destinada a consolació i esperança dels | vianants | , com a les costes els fars per als mariners, aquell matí em produïa un | | ulls dolços fes humana i gentil la caritat i alliberés d'humiliació el | vianant | avergonyit? A penes es veia algú entre els castanyers d'Índies d'aquells | | de les cases, que fa resplendir les botigues, que vesteix de púrpura els | vianants | , que sorprèn els ulls de les dones, que va davant i entorn meu com un far | | en vore'l, i tots, com a esperitats, s'han posat a córrer en direcció del | vianant | , escampant harmòniques sonoritats metàl·liques. No són els Reis! Però la | | -te'n? —Què volies que fes? És una font, hem dit, i jo el | vianant | ; vaig reprendre el camí. Vaig quedar-me tres mesos amb ella. Però al cap | | salut, patró! La sort, diuen, és cega; no sap on va, ensopega amb els | vianants | i, a aquell a qui cau damunt, li diuen afortunat. Al diable una sort | | i goteja l'or líquit de dolçes fontanelles, Jesús de Galileia, | vianant | misteriós, t'assentes humilment su 'l pedriç de la plaça; | | plegats vos desig bones festes i molts d'anys." Preguntem a uns | vianants | per la casa del senyor Femenies. Després de consultar-s'ho no n'estan | | No és estrany, doncs, que molts ulls espurnegin, que les passes dels | vianants | es tornin insegures i les veus magníficament sonores. Ignoro els | | poder avançar. Hi ha un moment en què la simbiosi entre cavalls, genets i | vianants | s'estableix per si sola. Les corredisses i les empentes es produeixen, | | murs cabelluts i pàl·lids, s'escapava una alada sentor. III Els | vianants | , dins aquesta vall benorosa, través de dugues finestres lluminoses, veien | | recordada, dels vells temps sepultats. VI I ara els | vianants | dins aquesta vall, través les finestres rogenques, veuen vastes formes | | pler tenir-les a tret de dents, estemordides i tremoloses! Però si el | vianant | és un home, i si porta bastó més encara, guanya la prudència, i | | assoleiada —allà dalt el cel era blau— seguia la cançó alegre del petit | vianant | del dematí. Una vida Una vida Mais je puis mourir! Moi!... Jules | | una onada d'harmonia. Aquests tres són els millors hostals d'Europa. El | vianant | hi troba sempre foc encès a la llar i un dolç repòs que l'asserena. Però, | | i fins l'insult que d'una a l'altra es creuen i amb què flastomen els | vianants | , com en les nostres rues carnavalesques. Tornen els vinaters. El negoci | | però, cada vegada que dava un pas per arreplegar-lo, l'esguard d'algun | vianant | espiava el meu propòsit, i com és natural, jo em redreçava, aleshores, i | | no serà pas millor per al músic ni pitjor per a la dansarina. I els | vianants | passaran, agraïts al modest acordió que no sorolla massa i a la distreta | | hostal, on acabava de finar la noia fresca i alegre que cridava tot | vianant | . Els quatre traginers varen posar-se drets, i el jove, seriós i | | frontera: nosaltres som verdes, som poblades, som alegres, i oferim al | vianant | , fins en el cor de l'hivern, colls i ports de bon passar. ¿Què hi fa | | presentat. Hem descobert en ella unes roderes, paral·leles, d'un carro | vianant | i savi car ell ha descobert horisons. La carretera, per a l'home, fina | | la nostra rondalla moderna no ho ha fet pas amb aquest propòsit; però els | vianants | que l'han vist han pensat, segurament: —Totes li ponen: és un tranquil. | | temps s'aclareix. I, si plou, ha intensificat els deports d'esquitxar els | vianants | amb un moviment rotatori alternat o comptar les puntes d'estrella de | | , diu: —Almenys sabessis estar-te quieta, tu! La molinera, la lluna i el | vianant | La molinera, blanca de pols de farina, totes les nits de lluna plena | | fa lluna, la molinera surt a la finestra per esguardar els estels. I el | vianant | , qui no ho sap, pensa, tot veient-la del camí estant: —Quina lluna més | | vegada que la primavera rejovenia els arbres del jardí. Fes-me companyia, | vianant | , a la primavera, i els teus ulls s'enjoiaran a l'ombra fresca de les | | dels aparadors i els rètols de les botigues rera el moviment calmós dels | vianants | . I ell s'hi trobava bé en aquell seient de tramvia, sense saber a on | | i l'esquerperia de l'home assegurable. Eren a la Rambla. El moviment dels | vianants | omplia l'aire de bolves que es recollien en les fulles dels plàtans i en | | de Sant Pere del Bosc, uns lladrucs de gossos, que devien senyalar algun | vianant | . Totes aquestes veus, afeblides per la distància, l'orella les destriava | | ans que ell ens menacés? Amb quin dret podíem escometre un pacífic | vianant | , que encara no ens hauria causat cap dany? Aleshores sí que perdríem | | el recapte i menjotejava, tot fent via. I com que tant l'aturat com el | vianant | es creien sols i prenien el camí pel mig, no trigà el que es movia a | | de Roses i, simulant els aires d'un cec, la va anar seguint. Els | vianants | que trobava, no el sospitaren poc, ni molt. El creien un malalt de la | | per una mica d'inquietud que hi traspués; quan es tracta de decidir un | vianant | distret, per un matís d'incitació; quan s'ha fet bon recapte escauria, | | fina virtuositat. I és aleshores que descobriu, també esclarissats, els | vianants | més sorprenents de la nit. Un celibatari misàntrop, que surt a passejar | | . Baf a la cua. Monotonia del bosc. Unes basses. El pas del Gàmbia. Darà. | Vianants | vora el foc. Present hospitalari. Converses d'hostal. Música a cal | | paraules comprensibles, que eren noms de pobles i de contrades, que cada | vianant | abocava per explicar la seva presència a l'hostal. Després de sopar | | Pels camins del bosc, als voltants de Darà, trobàvem, tot caçant, gent | vianant | a curtes caravanes. La piroga era demanada a grans clams, de l'altra |
|