DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
viatge M 11993 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb viatge Freqüència total:  11993 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

l'Hades, si no trobava algú que s'avingués de grat a substituir-me en el viatge, i tant el meu vell pare com la pròpia mare, lúcids egoistes, freds
callada Alcestis. "I em mantenia la paraula, i aquí estic de tornada. Un viatge una mica d'espant, però curiós, instructiu. Tots ho són, i per això, i per
en direcció a una riba, al capdavall enemiga, on el varen matar. El viatge era de debò important. Tanmateix, la sentència d'un consell de guerra li
a davallar al regne de les ombres, a treure-la d'allí i consolar-te. El viatge no t'agradava, però l'afecte reprovador dels altres, que no s'hi jugaven
quantes hores de descans, encetaria alguna becaina. No, no es tracta d'un viatge massa llarg, fóra enganyar-los, però abans penso arribar-me, allerant-me
la barqueta del pas, que en aquella hora començava ja a espaiar els seus viatges, i passà el riu. Feia alguns anys que faltava d'allí. L'antic barquer
de totes nosaltres amb la més gran naturalitat, com si se'n anés per a un viatge. Després sabérem que sa mare aquell dia li va pegar; volgué, a més a més,
entrevista haguda per aquells dies entre ella i el seu antic amat en un viatge d'aquest a Santa Maria. El fet arribà a orelles del marit. La nit
dies amb ells. En la seva joventut el vell mariner havia realitzat llargs viatges amb veler. Ara, ja retirat de les aventures, havia adquirit una barca, en
El vell cridava el seu nebot al costat seu i li referia fets dels seus viatges, que el petit escoltava embadalit sense apartar d'ell la mirada i amb un
uns pocs dies; però Tinet ja es sentia tan de ple en la il·lusió d'aquell viatge, que sa mare acabà per conformar-s'hi. I Tino Costa partí amb el seu
Tino Costa somreia de joia. Aleshores el minyó hauria desitjat que el seu viatge no s'acabés mai. S'escaigué que un dia el temps es presentà insegur; el
amb paraules gairebé inintel·ligibles, febrosa i sempre entorn del seu viatge a trobar el seu estimat. Era com si continués encara caminant, com si el
a cada moment, aquell aire que tant havia preocupat ja el padrí en el seu viatge anterior. Ell prosseguí; ara com si parlés amb una nena: —Ara has d'obeir
de cansada i com necessito repòs! És forçós que em posi altre cop en viatge, per a un llarg viatge, i tu aquesta vegada no em podràs acompanyar... He
repòs! És forçós que em posi altre cop en viatge, per a un llarg viatge, i tu aquesta vegada no em podràs acompanyar... He d'anar-me'n sola. Però
Mila no escolta sinó aquesta veu. Mila ho té ja tot a punt per al seu nou viatge. Té la corda, que havia buscat durant tants dies; la té amagada sota el
ja suaument, dolçament, en l'aire... Així sortí Mila del Santo cap al seu viatge definitiu. Cap al seu repòs? Cap a la seva pau? Cap al seu amor? Tant se
a l'acte: tot Santa Maria es congregà per acompanyar-la en el seu darrer viatge; i tothom en aquell capvespre meravellós, quasi primaveral, tenia la
darrera el cotxe amb el cap baix, acompanyant-la en el seu darrer viatge. Anaven tots dos atuïts, amb passos vacil·lants, sense pensaments, i no
el llibre —en el llibre de creació, és clar: poesia, conte, novel·la— un viatge al món de les grans fantasies humanes, i el que pretén, a través d'ell, i
pàtria alhora renegada i imprescindible. Si fa no fa, és com el viatge que fa al París de la Sorbona, de Pigalle i de Saint-Germain-des-Près, un
adopta asèptics procediments de beques, subvencions, borses d'estudi o de viatge, premis; l'adscripció al clericat és substituïda per la càtedra, el
van escriure poemes simbolistes, novel·les intel·lectualoides, llibres de viatges a la Paul Morand, tractats sobre el concepte de l'angoixa o sobre l'ésser
el Vaticà. També un milicià que venia en el meu departament (en el viatge de tornada) sostenia amb gran vehemència la mateixa tesi. "Si jo fos el
i comença a nevar. Em sento tan deprimit, que no m'atreveixo a fer el viatge. Després de dormir (malament) un parell d'hores, obro la finestra. Tot és
decorativa indumentària de caserna. Després discutia amb un company de viatge, Se'l veia desenganyat, amargat, perquè no s'havien fet alhora la
agost. Vaig a Barcelona. Tren pleníssim: he d'anar dret tot el viatge. Al carrer de l'Escorial unes grans lletres roges en una paret:
a Premià. Torno a Barcelona i, a la tarda, arribo a Viladrau. Durant el viatge trio poemes de Come Hither (antologia de Walter de la
tren, uns obrers (o camperols) comentaven la situació amb un company de viatge, un menestral força il·lustrat, que es lamentava de la supressió de "tot
la traducció dels assaigs de Walter Pater sobre el Renaixement. Durant el viatge he llegit El Príncep de Maquiavel. La seva fama
ha serrat llenya tot el matí amb la Sinda, i l'Albert ha fet catorze viatges amb el sac a l'esquena. Avui, entre la Fina, la Roser i jo hem
que amunteguen tot de caixes probablement destinades a un altre viatge. —No hi ha ningú, a les oficines —diu ell. —No obren fins més tard
—Tot ha estat previst —li explica sense deixar d'escriure—. Malalties, viatges, absències injustificades... —Firma sota de tot i li allarga el paper—.
i els bacallans es saluden i confonen les seves olors després d'un llarg viatge, Jeroni Campdepadrós i Vaireda té feina a encaixonar la canyella, el
pugnant per fer entrar els cavalls que s'encabritaven, que el viatge li havia de semblar d'una rapidesa vertiginosa. Passaven pels prats
a la dida que li portés els llibres, aprofitant un dels seus sovintejats viatges a la Portaferrissa. S'havia fet col·locar una taula a la seva cambra, car
d'un nou dring que produïen una misteriosa voluptuositat. En el pròxim viatge la dida li portava un diccionari francès. Un estrany diccionari francès,
va comprendre, però, que seria inútil insistir que Erasme emprengués el viatge a Barcelona. A més, l'estiu passà tan de pressa! Anava i venia de les
temps d'instal·lar-se. Jo havia escrit a Bonsoms invitant-lo a fer el viatge amb la nostra calessa. Pensava, de passada, que això el decidiria a venir
va ser així. En una carta breu em deia que li era més convenient fer el viatge fins a Igualada i que allí el trobaria, el dia 10 d'octubre, a
s'adonava que no acceptar-la era ofendre'l. Com havia cedit en aquell viatge d'Igualada a Cervera, mentre rebotien dins l'embetumada calessa, malgrat
i continuà fins a Barcelona on confiava trobar vehicle per seguir el viatge fins a Girona, cosa que no va fer, no sabem si perquè no trobà manera
no li tocava altre remei que reposar una estona a Horta i seguir el seu viatge, i no li va ser oferta una entrada triomfal, com es mereixia segons el
mort de la vella havia de produir-li un intens dolor. La preparació del viatge va prendre molts dies. Eren els dies d'una gloriosa tardor veneciana,
ser un desastre. Nerina devia imaginar-se per la mostra el que seria el viatge de tornada i assenyadament es quedà a Venècia. Malalt i vençut va
estaran tancades per la pesta. Però mai no deixà de prometre el seu viatge, ni deixà d'insistir perquè Jeroni fes el viatge a Girona. Erasme no
deixà de prometre el seu viatge, ni deixà d'insistir perquè Jeroni fes el viatge a Girona. Erasme no devia ni sospitar que parlava amb un home que es mor.
agradava portar els "quintos". Era veritat que li tocava fer més d'un viatge, però sempre n'hi havia algun que sabia vogar i li agafava els rems.
una pregunta impertinent; hi havia, en efecte, algú del poble que en un viatge a Barcelona les havia trobades i no precisament al Liceu. —Tio Jaume, com

  Pàgina 1 (de 240) 50 següents »