Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

matrimoni", encetava Pulcre Trompel·li. "No cap dubtar del gust del	viatger	: la dona era bellíssima. Mais elle était bête comme une oie",
persuasiva. Posseeix el caduceu, una vareta d'or i dos barrets, de	viatger	i de pastor, que no m'entretindré a descriure. És incansable, perquè
en la teva circumstància, fora de Nysa. No t'apliquis a identificar-la,	viatger	, per obstinat que siguis, ni en els mapes alemanys més minuciosos. Qui
el que havien pensat, durant aquells últims vint anys, i més potser el	viatger	, que tant havia navegat, naufragat i vist. Tal vegada, perquè a la dona,
mirant-te! M'ajauria aquí, al teu costat —li hauria pogut afegir—, com un	viatger	fatigat a l'ombra d'un arbre frondós, i tota la vida hi voldria dormir.
de les Paitides. 14 juliol. Vaig a Barcelona. Al tren uns	viatgers	fan ironies sobre els avenços de les tropes republicanes, a Madrid. "Ara
Besòs per una passarel·la, ja que l'aigua esfondrà el pont. Caravanes de	viatgers	passen pels taulons, damunt l'aigua tèrbola, en el vespre trist.
algun a la fonda del Menut, on, a canvi d'això li donaven menjar. Els	viatgers	, per la seva banda, sempre deixaven caure alguna cosa. Així que es veia a
No podia pensar que fossin esnobs carregats de travel-cheks ni	viatgers	de luxe d'aquells que van pel món per fer-se remarcar. I no ho podia
transmigració. Aquestes observacions meves no són cap novetat. Molts	viatgers	, una mica sensibles, han sofert els mateixos canvis morals, a mesura que
sensació; van passar vuit, deu dies, i arribà la goleta de Raiatea amb un	viatger	important: el P. Josep. Aquest bon home formava part de la missió
Henoc és la ciutat mare de les ciutats d'aquest món.	Viatger	, ningú sap ara les ruïnes a on són. A l'orient fou bastida
via obaga un tren roman amb els llums apagats, i els	viatgers	endormiscats miren la nit, com una amiga que a les
en moltes parts, que corresponen respectivament al moment que els	viatgers	fiquen els peus a l'aigua, al moment que els desplacen, al moment que
cada grup és, al seu torn, redistribuït per una doble divisió: la de "	viatgers	per terra" i "viatgers per l'aigua" d'una banda, i, de l'altra,
redistribuït per una doble divisió: la de "viatgers per terra" i "	viatgers	per l'aigua" d'una banda, i, de l'altra, la de "viatgers de dia
i "viatgers per l'aigua" d'una banda, i, de l'altra, la de "	viatgers	de dia" i "viatgers de nit". La divisió de les espècies obtinguda per
" d'una banda, i, de l'altra, la de "viatgers de dia" i "	viatgers	de nit". La divisió de les espècies obtinguda per aquest mètode no és
dels quals foren rectificats només en una època recent, si els antics	viatgers	haguessin posat confiança en les taxonomies indígenes en lloc
experiències atrevides. Ja no m'interessava d'ésser un literat, sinó un	viatger	, un home que va pel món. Allò que potser mai no hauria sabut escriure,
taló del passatge, que després vaig veure que no era com els dels altres	viatgers	. Ja sabia el nom del vaixell a bord del qual partiria, nom que avui no
ball. Jo participava d'aquella excitació, potser era el més excitat dels	viatgers	, tot i que el tràngol m'encongís una mica, tot i haver-me quedat
cal girar els ulls a l'altra banda, on veig els rostres indiferents dels	viatgers	: aquest senyor que llegeix La Dépêche, aquesta dona que
sé que no la venceré. Em vull distreure d'aquesta idea. Parlo amb els	viatgers	amb la intenció d'oblidar-la. I quan el tren s'aturi, sense escoltar els
a l'empleat i ja no hi seré a temps. Però no escolto el que em diuen els	viatgers	. Jo que he suscitat la conversa, no els sento. Sento només la meva idea.
que em podria donar un mal resultat. Tinc el pensament de dir als	viatgers	, a aquest senyor de La Dépêche, que baixo a l'estació
Ara he tornat a l'esquerra del vagó, vora la finestrella. Som pocs	viatgers	. No vull saber res amb ells. Aquesta gent no fa cas del paisatge. Jo
els ulls per veure el paisatge. El paisatge? Veure no importa què: si els	viatgers	m'observen, si jo faig un posat suspecte. Alguns han baixat. Només són
cotxe s'aturà davant de l'hotel. Un cotxe gran, l'òmnibus que porta els	viatgers	de l'estació. En davallà un senyor sol. Aquest era Mistral. D'antuvi vaig
fos negra nit. En un país tan poblat com França, on hi ha contrades on el	viatger	mai no perd els pobles de vista, on la terra és com sembrada de viles,
Dintre la fondària de la nit, com un panorama nocturn ofert al	viatger	per a ésser contemplat des de l'altura, flamareigs de forns incandescents
sembla fadrina. És fina, és neta, polida, de bona família. Per què els	viatgers	no en parlen més? Només parlen de les ciutats ben antigues. Però el
morbosa insistència meva a revisar constantment el passat i, com el	viatger	d'una mateixa zona que es sap de cor l'itinerari, deturar-me cada dia en
a terra.] El Pedagog. —Escolteu, bones dones, som dos	viatgers	que s'han perdut. Només us vull preguntar una cosa. [Les Velles fugen
amb les tropes mercenàries. Clitemnestra. —Ordinàriament, els	viatgers	fan una marrada de vint llegües per evitar la nostra ciutat. No t'havien
acte era bo. El portaré sobre les espatlles com un barquer porta els	viatgers	, el faré passar a l'altra riba i en donaré comptes. I com més pesat
Per a descriure la naturalesa d'una manera contemplativa, com ho faria el	viatger	d'un dirigible que volgués descriure el desert que veu des de dalt,
on és l'exemple pintoresc? Einstein. —Ah, sí! Imagineu-vos dos	viatgers	astronautes que només visiten la terra de tard en tard. Com que viatgen
l'altre, es troben a l'espai i allí es comuniquen llurs observacions. El	viatger	A explica al seu col·lega que, segons el seu rellotge, Lluís XVI
XVI va morir dos anys després de la mort de Lluís XIV. Per contra, el	viatger	B (que viatja més a poc a poc) li diu que d'aquest personatge
maligne) i gira i se'n desprèn claror enganyosa, i el	viatger	nocturn, sorprès, emmena cap a aiguamolls i fang, tolls i
es posen a llurs punts per tal de guardar l'indret.] Com	viatger	que, en arribar al migdia, deixa de fer camí, tot i la pressa,
de la seva mà amb el pit d'ella. —En Alexandria... —barbotejà la sirena	viatgera	, ploriquejant—. En Alexandria... Beirut... Constantinoble... turcs,
tots enfangats. Puc demostrar que els ocells d'aquest ordre són grans	viatgers	, i hom els troba ocasionalment a les illes més remotes i ermes, oceà
illes molt llunyanes. Per això hem de suposar només que aitals espècies	viatgeres	han estat modificades a través de la selecció natural en llurs noves
complet del fet meravellós que ha hagut d'impressionar tots els	viatgers	, és a dir, que en el mateix continent, sota les condicions més diverses,
gaudi, encara que només siguin les engrunes del pressumpte banquet. Els	viatgers	conten que a Nordamèrica aquest procés duu una acceleració prodigiosa.
en aquest aspecte, un coneixement del terreny nadiu que mancaria a molts	viatgers	de més anomenada. Com, per exemple, als qui han pretès que pagès és
econòmicament autàrquica. I tot perquè anys després els turistes i	viatgers	romàntics s'expressin amb una curtedat indigna de llur condició, com per
d'ésser tradicional "Els menestrals i la gent més humil —escriurà el	viatger	austríac en el llibre dedicat a la ciutat de Palma— tenen els mateixos

Pàgina 1 (de 52)

50 següents