×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb viatjant |
Freqüència total: 362 |
CTILC1 |
| acció de renovació econòmica i de propaganda del treball duta a cap pels | viatjants | catalans de comerç en terres de Castella i Andalusia. La redempció pel | | (Ritu occidental) Sou els Tres, sou els Tres | Viatjants | de Comerç. El Ros, xampany i capons del Prat. El Negre, | | els sacs de ferro colat á eixe punt, ni yo tinc cartes, ni resibixc | viachans | , ni tinc perill al contacte qu' es d' ahon vè l'enfermetát. | | Aquest home del soterrani és el primer precursor del Samsa de Kafka, el | viatjant | de comerç que un dia es converteix en escarabat. L'home del soterrani, al | | Rancé estimava les lletres, hi brillava, àdhuc; esdevingut monjo i | viatjant | , "no escriu ni fa diari" (nota Chateaubriand). A aquest mort literari, | | a la qual no calen ja animadors ni cognoms d'excepció que li facin de | viatjants | de preu. Hem resistit totes les eliminacions de creixença camí de | | de la vila de Sant Celoni que vivia a Barcelona. Em va dir si volia ésser | viatjant | de la seva casa i com que això entrava de plè en les meves aspiracions, | | entrava de plè en les meves aspiracions, vaig entrar de plè al gremi de | viatjans | catalans, d'aquests lluitadors de l'aranzel, d'aquests expedicionaris, | | part que en direm productiva, de la meva vida trontollosa. XV El | viatjant | català Abans de començar a viatjar, perquè el que llegeix es faci càrrec | | es faci càrrec de quin era el meu estament, he de dir lo que és el | viatjant | . Aquesta corporació del mostruari ambulant, aquests firaires moderns que | | de temptació a tots els pobles i poblets de la nostra geografia. El | viatjant | ha de tenir de vinticinc a trenta anys. Si és massa tendre pot ésser | | tot pot patir mal de generositat, que és el vici més perillós per al | viatjant | que viatja... i si passa dels trentacinc pot tenir els òssos cansats, pot | | o pot tenir querència parroquiana i fer concessions comercials. El | viatjant | ha d'ésser eloqüent, perquè el maneig del mostruari necessita molta | | que un home curt de paraula sempre queda curt de pedidos. Quan el | viatjant | té tot això, ja pot llençar-se a viatjar. Es compra un trajo de Terrassa, | | o un zuavo, o sinó una pipa noruega, perquè sense fum no hi ha | viatjant | ; es proveeix d'un cinturó plè de gafetes i ferramenta, d'on pengen les | | pugen els altres viatgers carregats d'infants i de maletes, ja troben el | viatjant | que s'està fumant una pipa, i quan arriben a la tal fonda, que sol ésser | | i an ell gronxant-se en un balancí i fent-se enllustrar les sabates. El | viatjant | , si és al matí, surt a donar un tom d'inspecció. Se'n va a veure els | | tots havem patit i les ametlles que ningú ha tastat; dinars fets per a | viatjants | que no tenen temps de plànye's, dinars que sempre, a l'arribar als | | acaben en controvèrsia. La controvèrsia sol entaular-la quasi sempre el | viatjant | amb els parroquians de la casa, que solen ésser el jutge de pau, el | | poble, que s'estimen més no menjar ells que mantenir una família. Allí el | viatjant | romp a parlar d'assumptes trascendentals, dels problemes | | no hi ha indústria ni panyos de Terrassa, i sense eso no hi ha | viatjants | . I aquí el viatjant protesta, llença les ametlles torrades, alaba la | | ni panyos de Terrassa, i sense eso no hi ha viatjants. I aquí el | viatjant | protesta, llença les ametlles torrades, alaba la Rambla, parla d'En | | les nacions estrangeres. Al cafè juga al dòmino. No sé què ho fa que el | viatjant | sia tan donat al dòmino. Potser és que és un jòc que ha de comptar-se i és | | el soroll de fitxes li fa l'efecte de castanyoles, o pot-ser sia que el | viatjant | sap de jugar-lo i els altres no i, naturalment, sempre guanya; el cas és | | L'aranya, o sia el botiguer, té de barallar-se amb la formiga, o sia el | viatjant | català. L'aranya té estesa la terenyina en carrerons fortificats, en els | | com les papellones a la llum. I entre elles i el de la botiga i el | viatjant | que dúu temptacions i mostres de novetat i aires de fòra i flaire del | | com darrera d'un bastió, palpa la seda del mostruari fins a cansar al | viatjant | , i la formiga, o sia el viatjant, li frega pels ulls el gènere com | | la seda del mostruari fins a cansar al viatjant, i la formiga, o sia el | viatjant | , li frega pels ulls el gènere com mirallets per a sitiar-lo. L'aranya | | metralla, salten d'una banda a l'altra, fins que la plaça es rendeix i el | viatjant | català apunta en el llibre una nota que és una capitulació, | | les noies que ara es passegen per davant del quiosco de la musica. Tu, | viatjant | , m'has tret les entranyes, però ja els treuré jo an elles el fetge." | | però ja els treuré jo an elles el fetge." Acabada l'hora del tràngol, el | viatjant | es va... a divertir, a fer broma, a esvalotar un xic. El que surt de mena | | Per quelcom porta aquell rellotge i aquella agulla i aquella boquilla. El | viatjant | va al cafè-concert. S'ajunta amb altres i prèn un palco, si pot ésser | | S'ajunta amb altres i prèn un palco, si pot ésser proscènic millor. El | viatjant | , com que ha viatjat (i no hi ha res que ensenyi tant an el món com el | | amb la cantadora. La cupletista, que també viatja (i tant món com el | viatjant | ), li endreça de dret una mirada. Ell la contesta i ella somriu. Ell fa | | han de servir aixís que comenci la francachela. Allí arribava el | viatjant | . Allí arriben més viatjants. Allí hi van més cupletistes, seguides | | la francachela. Allí arribava el viatjant. Allí arriben més | viatjants | . Allí hi van més cupletistes, seguides d'algunes mares vestides amb els | | un xic de juerga, i qui no li agradi que ho deixi. Allavors, els | viatjants | s'animen, s'exalten, i sens recordar-se ni on són ni an el país que viuen | | d'uns quants prospectes de la casa que representen. Allavors, el | viatjant | , o bé acompanya a les cupletistes o se'n va de dret a la fonda. Arriba al | | i somnia en trens, en hostals, en quilomètrics, i somnia que ja no és | viatjant | , que ja és comandita i que ja és amo. XVI De la primera | | negociar amb ultratomba. Ara sapiguent com viatja el que té estament de | viatjant | , he de dir, que no tots són iguals. Jo per exemple, era dels pitjors o | | Jo per exemple, era dels pitjors o dels millors segons com se mira. Si el | viatjant | ha d'anar a la nota, al pedido o a la transacció, | | a la tarda voltats de tota la família, d'alguns amics de la família i del | viatjant | de la tal família. Per a guanyar o perdre trenta cèntims es tenen | | gran sòrt de que la dòna li sortís medium. Aixís que arribava un | viatjant | a comprar mercaderia a la ex-casa del ex-actual, no es podia fer una | | La viuda duia una llibreta, on anava apuntant les respostes, i el | viatjant | segons el què deia el mort des del seu no ésser, feia negoci o deixem-ho | | del seu no ésser, feia negoci o deixem-ho córrer, lo que prova, que el tal | viatjant | havía d'arribar a les columnes de l'aranzel de lo ignot i | | vareig decidir canviar de amo, i al cap d'un mes vareig entrar de | viatjant | d'un apotecari que havia inventat unes pastilles contra el reuma o a | | (que no nomeno per a no anunciar-lo), i el poca vergonya em va dir que un | viatjant | que s'adormís, no li convenia per al negoci. Jo ho vareig entendre; | | físiques pel bé d'aquell malagraït. Havia renyit amb quasi tots els | viatjants | de Catalunya, que'm tractaven d'aventurer, de aficionat, de poca solta i | | al carrer del Carme, per mal nom dita "La Economia", primerament de | viatjant | dels seus variats articles de lenceria, camiseria, bisuteria, corbateria | | i criats amb casaca i una llenca de Tibidabo, i jo, el més lleuger dels | viatjants | , volia ésser home de pès, de tant pès, que al sortir de casa, m'haguessin |
|