Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
viatjant M 298 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb viatjant Freqüència total:  298 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

acció de renovació econòmica i de propaganda del treball duta a cap pels viatjants catalans de comerç en terres de Castella i Andalusia. La redempció pel
(Ritu occidental) Sou els Tres, sou els Tres Viatjants de Comerç. El Ros, xampany i capons del Prat. El Negre,
els sacs de ferro colat á eixe punt, ni yo tinc cartes, ni resibixc viachans, ni tinc perill al contacte qu' es d' ahon vè l'enfermetát.
Aquest home del soterrani és el primer precursor del Samsa de Kafka, el viatjant de comerç que un dia es converteix en escarabat. L'home del soterrani, al
Rancé estimava les lletres, hi brillava, àdhuc; esdevingut monjo i viatjant, "no escriu ni fa diari" (nota Chateaubriand). A aquest mort literari,
a la qual no calen ja animadors ni cognoms d'excepció que li facin de viatjants de preu. Hem resistit totes les eliminacions de creixença camí de
de la vila de Sant Celoni que vivia a Barcelona. Em va dir si volia ésser viatjant de la seva casa i com que això entrava de plè en les meves aspiracions,
entrava de plè en les meves aspiracions, vaig entrar de plè al gremi de viatjans catalans, d'aquests lluitadors de l'aranzel, d'aquests expedicionaris,
part que en direm productiva, de la meva vida trontollosa. XV El viatjant català Abans de començar a viatjar, perquè el que llegeix es faci càrrec
es faci càrrec de quin era el meu estament, he de dir lo que és el viatjant. Aquesta corporació del mostruari ambulant, aquests firaires moderns que
de temptació a tots els pobles i poblets de la nostra geografia. El viatjant ha de tenir de vinticinc a trenta anys. Si és massa tendre pot ésser
tot pot patir mal de generositat, que és el vici més perillós per al viatjant que viatja... i si passa dels trentacinc pot tenir els òssos cansats, pot
o pot tenir querència parroquiana i fer concessions comercials. El viatjant ha d'ésser eloqüent, perquè el maneig del mostruari necessita molta
que un home curt de paraula sempre queda curt de pedidos. Quan el viatjant té tot això, ja pot llençar-se a viatjar. Es compra un trajo de Terrassa,
o un zuavo, o sinó una pipa noruega, perquè sense fum no hi ha viatjant; es proveeix d'un cinturó plè de gafetes i ferramenta, d'on pengen les
pugen els altres viatgers carregats d'infants i de maletes, ja troben el viatjant que s'està fumant una pipa, i quan arriben a la tal fonda, que sol ésser
i an ell gronxant-se en un balancí i fent-se enllustrar les sabates. El viatjant, si és al matí, surt a donar un tom d'inspecció. Se'n va a veure els
tots havem patit i les ametlles que ningú ha tastat; dinars fets per a viatjants que no tenen temps de plànye's, dinars que sempre, a l'arribar als
acaben en controvèrsia. La controvèrsia sol entaular-la quasi sempre el viatjant amb els parroquians de la casa, que solen ésser el jutge de pau, el
poble, que s'estimen més no menjar ells que mantenir una família. Allí el viatjant romp a parlar d'assumptes trascendentals, dels problemes
no hi ha indústria ni panyos de Terrassa, i sense eso no hi ha viatjants. I aquí el viatjant protesta, llença les ametlles torrades, alaba la
ni panyos de Terrassa, i sense eso no hi ha viatjants. I aquí el viatjant protesta, llença les ametlles torrades, alaba la Rambla, parla d'En
les nacions estrangeres. Al cafè juga al dòmino. No sé què ho fa que el viatjant sia tan donat al dòmino. Potser és que és un jòc que ha de comptar-se i és
el soroll de fitxes li fa l'efecte de castanyoles, o pot-ser sia que el viatjant sap de jugar-lo i els altres no i, naturalment, sempre guanya; el cas és
L'aranya, o sia el botiguer, té de barallar-se amb la formiga, o sia el viatjant català. L'aranya té estesa la terenyina en carrerons fortificats, en els
com les papellones a la llum. I entre elles i el de la botiga i el viatjant que dúu temptacions i mostres de novetat i aires de fòra i flaire del
com darrera d'un bastió, palpa la seda del mostruari fins a cansar al viatjant, i la formiga, o sia el viatjant, li frega pels ulls el gènere com
la seda del mostruari fins a cansar al viatjant, i la formiga, o sia el viatjant, li frega pels ulls el gènere com mirallets per a sitiar-lo. L'aranya
metralla, salten d'una banda a l'altra, fins que la plaça es rendeix i el viatjant català apunta en el llibre una nota que és una capitulació,
les noies que ara es passegen per davant del quiosco de la musica. Tu, viatjant, m'has tret les entranyes, però ja els treuré jo an elles el fetge."
però ja els treuré jo an elles el fetge." Acabada l'hora del tràngol, el viatjant es va... a divertir, a fer broma, a esvalotar un xic. El que surt de mena
Per quelcom porta aquell rellotge i aquella agulla i aquella boquilla. El viatjant va al cafè-concert. S'ajunta amb altres i prèn un palco, si pot ésser
S'ajunta amb altres i prèn un palco, si pot ésser proscènic millor. El viatjant, com que ha viatjat (i no hi ha res que ensenyi tant an el món com el
amb la cantadora. La cupletista, que també viatja (i tant món com el viatjant), li endreça de dret una mirada. Ell la contesta i ella somriu. Ell fa
han de servir aixís que comenci la francachela. Allí arribava el viatjant. Allí arriben més viatjants. Allí hi van més cupletistes, seguides
la francachela. Allí arribava el viatjant. Allí arriben més viatjants. Allí hi van més cupletistes, seguides d'algunes mares vestides amb els
un xic de juerga, i qui no li agradi que ho deixi. Allavors, els viatjants s'animen, s'exalten, i sens recordar-se ni on són ni an el país que viuen
d'uns quants prospectes de la casa que representen. Allavors, el viatjant, o bé acompanya a les cupletistes o se'n va de dret a la fonda. Arriba al
i somnia en trens, en hostals, en quilomètrics, i somnia que ja no és viatjant, que ja és comandita i que ja és amo. XVI De la primera
negociar amb ultratomba. Ara sapiguent com viatja el que té estament de viatjant, he de dir, que no tots són iguals. Jo per exemple, era dels pitjors o
Jo per exemple, era dels pitjors o dels millors segons com se mira. Si el viatjant ha d'anar a la nota, al pedido o a la transacció,
a la tarda voltats de tota la família, d'alguns amics de la família i del viatjant de la tal família. Per a guanyar o perdre trenta cèntims es tenen
gran sòrt de que la dòna li sortís medium. Aixís que arribava un viatjant a comprar mercaderia a la ex-casa del ex-actual, no es podia fer una
La viuda duia una llibreta, on anava apuntant les respostes, i el viatjant segons el què deia el mort des del seu no ésser, feia negoci o deixem-ho
del seu no ésser, feia negoci o deixem-ho córrer, lo que prova, que el tal viatjant havía d'arribar a les columnes de l'aranzel de lo ignot i
vareig decidir canviar de amo, i al cap d'un mes vareig entrar de viatjant d'un apotecari que havia inventat unes pastilles contra el reuma o a
(que no nomeno per a no anunciar-lo), i el poca vergonya em va dir que un viatjant que s'adormís, no li convenia per al negoci. Jo ho vareig entendre;
físiques pel bé d'aquell malagraït. Havia renyit amb quasi tots els viatjants de Catalunya, que'm tractaven d'aventurer, de aficionat, de poca solta i
al carrer del Carme, per mal nom dita "La Economia", primerament de viatjant dels seus variats articles de lenceria, camiseria, bisuteria, corbateria
i criats amb casaca i una llenca de Tibidabo, i jo, el més lleuger dels viatjants, volia ésser home de pès, de tant pès, que al sortir de casa, m'haguessin

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »