Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

adoptava tot, al seu pas, un aire de quasi freda hostilitat? Per què no	vibrava	el seu cor? Allí hi havia, per fi, la casa. La porta de l'escala era
vós i m'agenollaré..." La seva veu adquirí de sobte un accent singular;	vibrà	amb una barreja de falsa ironia, que no aconseguia de velar l'angoixa
seu cor en les més diverses emocions, que l'havien feta alegrar o sofrir,	vibrar	d'entusiasme o de tendresa, o estremir-se tota de terror. Entre elles
amigues, ballaven a la plaça, i el poble, com Santa Maria aquesta nit,	vibrava	en festes i alegries. Mila llavors era molt petita —sempre li havia
nit?" I, amb tot, quan la veié aparèixer, malgrat l'alegria immensa que	vibrà	dintre seu, avançà gairebé tranquil, alliberat de cop de tot el seu
per a vèncer el Sant tots els ardits, totes les astúcies. Els versos	vibraven	en la nit sobre el silenci de la multitud. La lluita s'endanyava amb la
l'habitació veïna, va irrompre a l'estança. Estava lívida. En la veu li	vibrà	una sorda i viva irritació: —Ha d'ésser aquí, ja ho saps. Ara té altres
encara, atreure'l a aquella atmosfera d'entusiasme cordial que sentia	vibrar	al seu entorn; abocà novament vi als vasos, begué amb ell i el volgué
. Els nois, a la sortida de l'escola, s'hi reunien a jugar, i l'espai	vibrava	aleshores amb els crits i les curses, amb les cançons, que duraven fins a
Els grups s'animaren de nou per totes bandes; els comentaris tornaren a	vibrar	, però ara s'hi barrejava un accent d'alegria. Els cors, oprimits,
bestials; les boques exhalaven crits, i en l'espessa atmosfera de fum	vibrava	una sorollosa animació. Així cantava ella, i així giravoltava sobre la
el principal culpable de que Mila no sols no es resignés, sinó que	vibrés	de nou amb tota la seva ànima en la fe del seu estimat, que tenia gairebé
llurs ramats cap a la cleda; i mil rumors variats —mil harmonies— feien	vibrar	sobre Santa Maria l'atmosfera de prima nit. L'hora del sopar obria un
del camp, el cant solitari d'un treballador. El so de l'àngelus vespral	vibrà	en la clara atmosfera; es difongué sobre la pau del camp i s'anà perdent,
baixaven des de la plaça; s'aturaren no gaire lluny, i Tino Costa sentí	vibrar	la simbomba i les guitarres i escoltà les antigues cançons nadalenques
tot lligam terrenal sembla ja romput en ella, i en l'aire pur sembla	vibrar	un toc sorollós de campanes. A fora, a la porta, criden; però ella ja no
entre el verd dels faigs i a la carena del Martí. Els trons feien	vibrar	els vidres de la cambra. A mitja tarda quin sol! Ens hem arribat a les
tornar, el camp i el bosc són un inacabable xerricar de cadells. La terra	vibra	com un enorme insecte. 6 maig. Aviat del matí, al poble.
les detonacions espaiades de l'artilleria. Mentre dinàvem, els vidres han	vibrat	repetidament; una vegada, fins i tot ens hem pensat que trucaven, i era
retribuït de tots els que he escrit fins ara. A primera hora de la tarda	vibren	molt els vidres i se senten unes formidables explosions cap al cantó de
l'hotel i moltes torres. 25 gener. Poc abans de la una	vibren	fortament els vidres i se sent un bombardeig terrible cap a Seva o
cap a darrera la primera tomba, trepitjant la catifa de fulles que sembla	vibrar	reprovativament. —Per la grava! —crida la veu—. Camineu per la grava!
ja inexistents... L'olor nauseabunda el xopa amb tot d'onades fètides que	vibren	al seu entorn, dintre seu, i li ablaneixen la pell, els ossos...
tragueja sense treure-li els ulls de sobre, examinant el seu cos que	vibra	com un jonc, però després, en acabar, diu: —I tu per què ho ets,
als traus amb dits una mica insegurs. Aleshores es toca el cap on semblen	vibrar	tot d'ales de falcó, el coll on conserva morats. —Em pensava que una
abandonat el carrer de l'Argenteria tan bon punt Barcelona es posà a	vibrar	d'entusiasme pel cop d'estat del març de 1820. L'èxit liberal de
a menjar, una mica allunyat. Jaume sentia que totes les ires contingudes	vibraven	en ell amb la presència de l'altre, i tot ell se sentia agitat per un
clar mentre les dones reien a l'entrada fresca de les cases, la replaça	vibrava	amb la cridòria dels infants i les orenetes volaven a dalt en el cel
així de ta mare. —Ja me'n fot de tot... Ja t'heu diré. La veu	vibrava	d'ira; hi havia ira del treball dur de cada dia, de la vida sense claror,
la Verge, els sants i Nostre Senyor. Rosa la Muda tenia un cor tendre i	vibrava	amb totes les desgràcies; la seva compassió, però, era passiva; tot se li
Aquells vespres llarguíssims de l'estiu, unes veus que	vibraven	, anònimes, eixint de qui sap quina finestra, l'alegria
La cosa més difícil de veure a Papeete és un ull de vellut. L'únic que fa	vibrar	una mica la població és l'arribada d'un vapor. Aleshores tota la gent es
que semblen deshabitades. Entre les volades dels casals, el cel fa	vibrar	el seu blau lluminós com una llançada. L'herba creix entre les juntes de
mel vora la llar; en les vetllades hivernenques, la vella casa pairal	vibra	de les seves cançons: —I ¿què hi haig de fer?, ens diu Aina Cohen jugant
amb què ho hauria pogut fer una pentinadora; però el psicòleg havia de	vibrar	al davant d'aquells miralls amb marc de peluix i d'aquelles litografies
som com bestioles casolanes. Estimam lo que ens envolta i tot ens fa	vibrar	a l'ensems: un peix, una flor... I quan es tracta d'una senyora que és,
al mateix temps, on, sota una forma pueril —la descripció d'un vestit—,	vibràs	, com a les faules de La Fontaine, tot un simbolisme ètnic. La idea era
de vent o el dors d'una mà, hi ha un gran peix que	vibra	d'escates d'esquena i la freda sang sembla encesa.
vacil·la, se li decanta el cap, el món et roda i	vibra	com, cadent averany, la baldufa moria quan
i l'arca d'aliança entra a Jerusalem, i al seu davant	vibren	clarins i càntics d'alabança. Dansa Israel i dansa el
s'adorm amb el crepuscle. Antenes solitàries, dins el silenci	vibren	a tothora, amb les ones del cant i la paraula, com
amor, que ella creia comú a tots dos: captació d'un corrent que devia fer	vibrar	el seu esperit en acord a la vibració espiritual de Pere. Tant com més
senyora de poble que va deixar ara fa quatre mesos, ans bé una dona que	vibra	per sota la immobilitat de l'escorça. Els impertinents, els binocles, els
intermitent, però tenaç —com el d'una perforadora—, que sacseja i fa	vibrar	la matèria pressionada, alhora que vibra l'instrument pressionador. Però,
perforadora—, que sacseja i fa vibrar la matèria pressionada, alhora que	vibra	l'instrument pressionador. Però, si et tapes les orelles i mires una mica
se'n va amb un pas ràpid "per tal d'assolir una contrada on l'aire	vibra	amb l'escalfor del sol". (La Flesche 3, pàgs.
sempre per una pregunta á que ella meteixa no 's responía y que	vibrava	en son pensament com aquella frase capritxosa que salpica las sonatas de
de la malalta que 's remenava pe'l llit, lo trontoll d' un cotxe que feya	vibrar	tota la casa, ó 'l crit d'algun marxant qu' arribava fins allí, trist,
la escalfor del foch, res podía conseguir. Prompte uns peus pesants feren	vibrar	lo trespol y aparegué la dida, seguida de la cambrera y en Manel.
cabells. El pit em bategava angoixós, però amb una angoixa dolça; tot jo	vibrava	amb una emoció tendríssima, se'm mullaven els ulls i la tonada sortia

Pàgina 1 (de 24)

50 següents