Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

també l'esglai, amb innovacions de sibil·la i llengua", es queixava per	vici	el client, en amollar els correctes honoraris. "Us burleu de mi,
ho encerta. No és una pedra, sinó un plom. I aplica, impertinent, aquest	vici	a tots, no discrimina." El jove es va quedar sol, fascinat per la seva
i aquella terra m'encanta, m'enlluerna. L'Egipte, com un	vici	, el meu únic vici. De debò que ja es retiren? Em commouen de veres, tan
aquella terra m'encanta, m'enlluerna. L'Egipte, com un vici, el meu únic	vici	. De debò que ja es retiren? Em commouen de veres, tan amables, atents,
qui digué que aquell dia estava embriagat, cosa no estranya, car també el	vici	de beure el dominava, però Tino Costa sabia que era capaç d'haver-ho
llòbrega sota la qual s'amagaven les misèries, la sordidesa, la fam, els	vicis	, les més horribles monstruositats. De dia tot estava en repòs; només ací
vella, com li havia semblat de primer antuvi; però les sofrences, el	vici	i les privacions —tot això es retratava en el seu cos— l'havien
de la vida que menà després; l'arrossegar el seu cos malalt entre el	vici	i la misèria, bevent i embriagant-se per no recordar, fins el dia que no
sota la seva espècie metàl·lica i de metall preciós, allò que promourà el	vici	. Per a l'avar, el diner no és un instrument d'adquisició o de
és un prejudici més que acumuleu. I ja sabeu què vol dir un prejudici: un	vici	d'origen. Si sou zelosos de la vostra llibertat intel·lectual, si aspireu
fer la distinció inicial. Perquè, donat que la lectura és un solaç —el	vici	impune de Larbaud—, cada lector l'orientarà segons les seves necessitats
en el buit, en la soledat: ens els fem en funció del pròxim. Com tots els	vicis	i totes les virtuts, l'orgull no pot practicar-se en l'aïllament, sinó
actituds i conductes que anomenem "quixotesques" participen del mateix	vici	d'origen. De tant en tant, en sentim parlar: quixot, quixotesc,
de mànega estreta. Però, en substància, la fixació i la definició dels	vicis	greus són idèntiques. Això és el que cal deixar ben recalcat. El cristià
La cosa quedaria exposada en dues paraules: les conductes qualificades de	vicis	o de pecats són repudiades precisament perquè són conductes antisocials.
és, en si, un element antieconòmic i, en conseqüència, antisocial. El	vici	el frustra en la seva qualitat d'ens social: el dissipa. Això ja passa en
D'aquí que la societat procuri defensar-se contra els perills del	vici	. La legislació penal no castiga els pecats en les seves
no podria veure's abocat un viciós per mantenir-se en el	vici	, per satisfer les voluptuositats exacerbades del vici? I al marge de les
mantenir-se en el vici, per satisfer les voluptuositats exacerbades del	vici	? I al marge de les sancions públiques, i més denses i complicades encara,
el fons, però, obeeixen a un moviment espontani d'autodefensa social. El	vici	, el pecat, és un germen disgregador, dissolvent, deleteri: soscava els
que no pas una actitud específicament ètica. La tolerància amb el	vici	, que sovint es produeix en climes bastant puritans, no contradiu res del
res del que dic: respon al fet que, en determinades circumstàncies, el	vici	, degudament controlat, pot donar bon rendiment, i aleshores hom fa els
De tota manera, s'ha igualment de considerar que les fronteres del	vici	no són mai indubtables. Des del punt de vista de la societat, l'essència
de la virtut —de la virtut eixuta i rebeca. Tanta por com té al	vici	, en té a la virtut. Quan anatematitza els vicis no vol propugnar uns
Tanta por com té al vici, en té a la virtut. Quan anatematitza els	vicis	no vol propugnar uns capteniments diametralment oposats: no aspira
La societat no prohibeix la santedat, com tendeix a prohibir el	vici	, certament: però tampoc no la fomenta. Deixa fer als moralistes, als
hi posaria tants destorbs com ara en posa a la propaganda del	vici	. Però la societat sap de sobres que la virtut —la virtut extrema—
opressió o injustícia és venjança. Direm que és innoble?	Vici	No hi ha res com els versos, com els versos bons, és clar, per a
que anomenem "el mal", una capacitat d'invenció bastant limitada. Els	vicis	que reprotxava la desvergonyida ploma d'Aristòfanes —si és que els grecs
de la seva mare, li presta virtuts i qualitats, de vegades fins i tot	vicis	i defectes, que són tolerats perquè únicament afegeixen o lleven un matís
cloqueig entretallat que sembla un sanglot. —De vegades ho fa! —És un mal	vici	—reprova ell—. Si no me n'hagués d'anar... La dona fa uns passos endavant,
d'inclinar-se a cap mena de debilitat, si no era el mastegar tabac,	vici	que no deixà mai i que ennegrí cada vegada més unes grosses i sòlides
trobaren sempre honest i còmode atribuir tots els errors, tots els	vicis	que no volien admetre d'aquell que estimaven a la malèfica influència de
mira l'home estimat amb un decoratiu terror, està tan pàl·lid, els seus	vicis	han deixat unes ditades tan visibles sota els ulls foscos. Quan Jeroni
més, tancant una vegada més la porta de la seva casa a la maldat i el	vici	. Cèlia, la pobra, gairebé muda Cèlia, sembla l'instrument usat per ferir
amb els dits. Aquest meu cosí era un empedreït fumador; era aquest l'únic	vici	que tenia, era l'únic plaer, em penso, que li procurava l'existència; des
forta sivella. Després, i sense deixar de fumar, segons el seu costum, o	vici	, es devia deixar caure en el buit; la ventrera, confeccionada amb cuiro
, el marit de la Pigada, havia anat, per la seva banda, enfonsant-se en el	vici	; havia arribat a un punt de baixesa moral i de degradació, que ja no
a més la ganduleria, com sol passar amb aquests caràcters, era potser el	vici	que més odiava. Tot s'ajuntava per fer-li odiosa la figura d'aquell
hi ha el grup dels americans, completament folls, carregats de dòlars, de	vicis	i de despreocupació, els quals van a la Polinèsia a passar les vacances o
terres, al pobre maori se li han creat necessitats i se li han creat	vicis	que ell de cap manera no pot satisfer. Aquestes noves necessitats del
mestressa d'hotel de bona fe, una sentimental de la cuina, i que el seu	vici	no rau ni en les drogues, ni a jugar a la rifa, ni a mantenir un gandul de
eliminen les qualitats de lleó que puguin tenir, per engreixar els	vicis	de guineu o de gos, que són els que dominen. Les hores humides, les hores
comú de les nostres virtuts. També podria dir que, per excés, degenera en	vici	. Moltes vegades no lluquem més enllà de la nostra feina, sense treure el
Precisament aquesta persistència, però ens posa sobre la petja d'algun	vici	especial del capteniment polític de Catalunya. Per als catalans la
no n'hi ha per tant. /Antònia\ Que vols dir que em queixo per	vici	? /Maurici\ Et queixes per fer moure la llengua.
la neurosi heretada de la boja i l'alcohòlic es transforma en geni,	vici	, vesània, etc.. I exclama: "A fi de comptes, l'herència ve a ser un
significava olor. —Parles massa llengües, /mon cher\. El teu	vici	és la diversitat. —El meu vici... o els meus vicis. És cert. Tinc l'ànima
llengües, /mon cher\. El teu vici és la diversitat. —El meu	vici	... o els meus vicis. És cert. Tinc l'ànima oberta a massa curiositats.
/mon cher\. El teu vici és la diversitat. —El meu vici... o els meus	vicis	. És cert. Tinc l'ànima oberta a massa curiositats. —Artista... —comentà

Pàgina 1 (de 56)

50 següents