×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vida |
Freqüència total: 94982 |
CTILC1 |
el va guanyar, el va encadenar i va obligar-lo a retornar, plens de | vida | , tots els petits déus englotits. O Cronos els conservava sencers en el | I que els seus destins, mentre alenaven, durant una curta i molt precària | vida | , eren molt diversos, fins que tots desembocaven —com els rius, petits o | surto del tot emancipada i lliure i vull disposar de la meva pròpia | vida | . Procuraré que no t'equivoquis ni t'hagis de penedir amb excés de les | que t'agradi i mira, que és un meravellós esforç, d'estimar-la tota la | vida | . Una noia bonica, dolça, submisa, callada i neta. Desitjo que la Ker et | . "Per què?", va respondre, amb un bri d'insolència el trinxeraire. "La | vida | ens ben acostuma a tots a menjar d'escombraries." "Que no treballes | l'aigua de la pluja. Just la que cal per al manteniment esvelt de la nova | vida | . Jacint Com que esperava visita, Jacint, daurat i dori, tothora pulcre i | convençut de tocar la flauta més bé que ningú. Màrsias es passava la | vida | entretingut amb la flauta, la seva única arma, al sol, sense ni mirar la | la natura i la inclement però fascinadora contarella sense sentit de la | vida | . Asclepi "El déu metge porta en una mà un bastó de caminant", enunciava | una copa, per a triagues i altres begudes saludables. La cornella, de | vida | llarga, l'acompanya i li recorda la mare. Té un aspecte noble, acollidor, | i a llaurar, com el pobre conreador d'un camp ben humil. Perquè aquesta | vida | nostra, sovint tan dura i amarga, és l'únic fràgil suport de la breu | gaire, perquè endevina el llarg i complex futur que l'espera. Sí, la | vida | pròpia és certament un rierol, però sovint triga molt, per al qui amb ell | noses, pobra noia! I tot per guanyar-se amb mals tractes la fam de la | vida | . Perquè el pinxo s'entreté a apallissar-la al final de cada funció, s'hi | Em veia perdut sense remissió, sense esperances, estimant com estimo la | vida | , i el sol, la claror damunt els prats fecunds, els camps verds —ai ai, | al mirall. És algun mal? Si algú en sofreix, com escapar a la | vida | de relació, a la societat dels altres, tan buida per a mi, i no omplir | un botó asèptic, la raça sencera dels homes i, amb ella, potser tota la | vida | , que detesta? Escometia, sense més raó que la seva fúria, els uns i els | tots els metalls i fins en la creació de figures dotades de moviment i de | vida | , una de les quals, la primera dona, serà molt funesta. Els seus | té cura que homes i folcs escampin i assegurin per sempre el triomf de la | vida | . Condueix, benèvol, les ànimes dels morts més enllà de l'oceà i de la | exigeixen modèstia en les vestimentes del dia més feliç de la | vida | . Les peülles són potser més difícils de tractar, però quedaran com un | o amb rialles sense pietat, aliena a la seva natura. Toparàs en la teva | vida | amb l'immortal de distints noms, Dionís, però en la teva circumstància, | moment. I el temíem, val a dir-ho. És clar que començaràs demà una altra | vida | . Però més plena i feliç que la que fins ara has viscut, i això que els | senyora Magdalena Blasi, filla d'un gran terratinent republicà de tota la | vida | . "Gosa indicar-me que un rei no pot ser alhora un bon home?" Pulcre | anys de pols i de llot. Destral o espasa? Sota l'una o l'altra perdo la | vida | , jo, el més íntegre i innocent de tots els homes. Tots els meus actes, | hi ha tanmateix, per un cantó o un altre, una oca, i al llarg de la meva | vida | no he aconseguit de dissimular a la perfecció el caminar del palmípede, | d'ara. I els fills, i els néts, i les nores? Tu sí que tens la | vida | plena, te l'envejo. Insisteixes a preguntar-me per Teoclimen? Et torno a | si em distrec, amb un parell d'insensats. Vella, estimo més que mai la | vida | . Vagi on vagi, en tots els indrets hi haurà arbres, camps, ocells, un riu | ànima i es difonia per tota la seva persona; quelcom que brillava en la | vida | que hi havia en els seus ulls, en el seu somriure, en les seves paraules | qual es guardaven les emocions més pures —les emocions santes de la seva | vida | . En ella aquell dia sortiren a rebre'l els seus records més bells, i ell | de la seva naixença —digué una vella barbuda—: mala naixença, mala | vida | , mala mort: la hi tinc pronosticada. I s'allunyà tot senyant-se. —És fill | què Tino Costa, en un d'aquells canvis sobtats que es produïen en la seva | vida | , s'havia dedicat a caçar. Donaven aquell dia una batuda pels aiguamolls, | toc de campanes que en l'hivern de la seva ànima cridés les coses a la | vida | i a la resurrecció. —Mano!... Tino!... Era allí, davant seu. Portava un | amb la seva dona continuessin igual aparentment, però que cadascú faria | vida | independent de l'altre. S'instal·là un llit en una habitació de banda, i | mai no havia passat d'aquí. Joan del Santo d'ençà d'aleshores s'ordenà la | vida | prescindint en absolut de la seva dona. Encarregà al seu germà la cura de | salvada. I ho hauria fet —us ho juro— baldament m'hagués costat la | vida | . I callà, amb la mirada vaga i somniosa. I tots saludaren amb rialles les | secret, i per primera vegada li semblava com si es trobés presonera a la | vida | . Durant molt de temps es sentí turmentada per una certa inquietud, | ni d'on procedia. De petita, Mila del Santo s'havia il·lusionat amb la | vida | fins allà on una nena de poble es pot il·lusionar. Havia llegit contes | per aquelles històries, somniava. Però el temps passà, i a poc a poc la | vida | vingué a cercar-la enmig dels seus somnis, com la vella bruixa la | de la vella Càndia del Noro, que la coneixia de petita i l'estimava. "La | vida | és això, Mila: la vida és Tiago de Candaina, és casar-se, tenir fills i | Noro, que la coneixia de petita i l'estimava. "La vida és això, Mila: la | vida | és Tiago de Candaina, és casar-se, tenir fills i criar-los i educar-los | somnis, i li venien ganes de plorar. Davant aquestes amonestacions la | vida | se li apareixia monòtona i tancada, plena de tristesa i de vulgaritat, | poc s'anà sentint sense forces, mancada d'ajut i una mica astorada de la | vida | . A la fi acceptà i tingué, si més no, la trista alegria de veure la joia | dos sols: ell, orgullós, radiant de ventura, car no havia tingut en sa | vida | una nit més feliç que aquella; ella, una mica pàl·lida, amb el ram de | que els sorprengués la mort. Tampoc no era cosa d'estar així tota la | vida | . A més a més, nostrama estava ja sense forces; feia falta una jove | irritable que havia estat sempre. Potser les circumstàncies de la seva | vida | havien àdhuc exacerbat aquest tret del seu caràcter, del qual, més d'una | Tiago la tractava amb afecte, i al seu davant, en la solitud de la seva | vida | , Munda del Roso veia obrir-se amb aquella unió la perspectiva d'una nova | unió la perspectiva d'una nova llar, més ampla i alegre, d'una nova | vida | al costat de la seva filla, del seu gendre i els seus sogres, que havia | en les narracions soltes que ella havia sentit a les dones sobre aquella | vida | bategava un no sabia què de misteriós i fort, de càlid i impressionant | d'ell no sabia quin misteriós pressentiment feia ja tremolar la seva | vida | . V En ell hi havia quelcom... un no sé què... no sé com | la seva ànima en una dolcíssima emoció no experimentada encara en la seva | vida | , en una profunda torbació que li emplenà l'esperit. Ell en Mila va veure, | bella ets, Déu! Quins ulls tens, i que dolça és la teva mirada! Tota la | vida | m'estaria així, contemplant-te, prop de la teva mirada; tota la vida | la vida m'estaria així, contemplant-te, prop de la teva mirada; tota la | vida | m'estaria així, en ta companyia. Que bella ets, Déu! —Féu un silenci i |
|