Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Sud és més abundosa. Ja als primers dies, van enganxar-li un paper a la	vidriera	de la botiga (alhora taverna i tenda de queviures). "Quan vaig veure
incòmodament fins a la breu vorada de ciment on l'home obre una porta	vidriera	mentre el seu company s'allunya a desar el cotxe. Dins hi ha un immens
encara no havia vist la botiga i un dia em va dir que hi anés. Tenia una	vidriera	despintada amb els vidres entelats de pols i des de dintre no es veia a
a buscar xocolata pels nens. Així que l'aprenent va haver tancat la	vidriera	va dir: no vull que aquest noi ho sàpiga perquè ho sabrien les pedres al
en una sala i alcova que havien fet moderna i n'havien arrencat les	vidrieres	que separaven i només quedava l'arc del bastiment. A la sala d'aquesta
hi havía lo magatzem escriptori, que tenía comunicació privada ab lo pis,	vidrieras	ab reixa al jardí y rebía ademés llum cenital del terrat per claraboyas
Abd-el-Kader, y velava 'l desarreglo de l' encara calenta alcoba una gran	vidriera	ab cortinetas de llustrina vermella. Per demunt de las cadiras jeyan
baixar a dinar. Els dies clars veia mirallejar al sol, fulgidíssimes, les	vidrieres	de la Catedral i del Seminari. Llavors no sabia què eren, ni d'on
entrar a la barraca o em deixarien un paraigua per travessar el Parc. Les	vidrieres	eren tancades, i al taulell de begudes que donava a l'esplanada no hi
amb la barana del peu del llit que hom veia gairebé tocant a la porta-	vidriera	per un vidre trencat. Al menjador hi havia una tauleta de pi brutosa i
darrera els arbres i els brancatges tenen transparències d'or com les	vidrieres	d'una catedral il·luminada. Donem el tomb a unes edificacions que toquen
aquesta la casa d'aquell Roumanille poeta? No puc resistir més, obro les	vidrieres	, entro. Apareix una dona d'edat, vestida de negre. No sé què dir-li.
de la carretera. Dintre l'estança una dona anava i venia. S'atansà a la	vidriera	, va obrir-la, i la dona, una noia pel seu aspecte, va aparèixer dreta,
luxós. Tastar una miqueta de bona vida és una temptació. Empenyem una	vidriera	glaçada i som en ple menjador. Què hem fet? Una gran lluminària
pintoresc, més normal, més civil. Unes cortinetes vermelles darrera les	vidrieres	assenyalen la casa. Un fanal de vidres vermells damunt la porta la deu
amb dones. Jo! Elles eren al saló de cafè que hi ha darrera mateix de les	vidrieres	, esperant. Elles soles. No tenien ningú. Ningú. —Si voleu pujar a dalt, ha
Durant llarga estona, test com un tronc, es va quedar darrera l'ampla	vidriera	que donava a la fàbrica. El pugilat anava a començar i ell estava a punt.
al menjador junt amb la seva mare, Cosme no s'havia mogut del peu de la	vidriera	. —Ja estàs a punt? —Era la veu enronquida però segura i autoritària del
i hores assegut en una cadira portàtil, dins el menjador i darrera la	vidriera	quan el temps no era clement, i a la terrassa, sota el parral, quan feia
—Verge Santa! —mormolà un noi de pèl moixí a la barba, assegut vora la	vidriera	. —Maleïda siguis, incendiària! —udolà Manolakas, el guarda rural—. Cales
rural—. Cales foc i després no l'apagues. El jove que hi havia vora la	vidriera	es posà a cantar, primer baixet, vacil·lant, i cada vegada amb veu més
a la fàbrica sens travesar el pati, en dies de pluja, era una porteta	vidriera	aprofitada que es tancava amb baldons i pany de frare. Fora en cas
per fer més dret, passà també per la quadra buida, i abans d'obrir la	vidriera	, mirant per encert a través dels vidres verdosos i entelats, descobrí,
meitat dels que formen cua davant la rudimentària administració. Entre la	vidriera	del cafè i l'atuell amb honors de despatx, els viatgers i maletes formen
m'hi deixava caure i m'hi regalava a estones a estones, al darrera de les	vidrieres	, a l'hivern, i al bell defora quan la temperatura s'endolcia. Cap a la
la meva dèria, fins que un seu sotrac va fer dringar al meu darrera les	vidrieres	del balcó. Aleshores vaig baixar els ulls a guaitar-lo. Ja l'animal
les estretors del nostre carrer amb delits de dilatació, atrontollava les	vidrieres	dels balcons i ens inundava de notes greus i palpitants, a les quals
a dintre un carreró fosc una grogor de llum, que s'esbandia d'unes	vidrieres	, s'hi adreçà, flairant que hi trobaria la seva conveniència. I sí, no
la seva conveniència. I sí, no s'havia pas errat: al darrera d'aquelles	vidrieres	, a peu pla del carrer hi havia el menjador d'un establiment mig hostal
feia carn com peix; el cas era sopar amb tranquil·litat. Empenyé la porta	vidriera	i de nou es sentí temptat a retirar-se. Pel badall, que hi obrí, eixia una
tots tenim ulls a la cara, mes els vostres... ¿què us en diré?... són com	vidrieres	d'alcova sense cortinetes: una indecència! Un hom no hi pot passar al
un hom li reca de no tenir. Estava de cara a la porta i, cada cop que la	vidriera	s'obria, el cor li feia un salt. Mirava per damunt de les ulleres les
l'acost del mar i de tot ésser de tarannà incalculable. Empenyé la	vidriera	i, dins l'estret vestíbul, cercà a la vitrina de les fotografies el
avançava lentament cap al Coq d'Or. I quan va empènyer la	vidriera	de la porta, no convergia en una idea fixa, sinó que estava obert a tota
de nassos amb l'hora. Sospirant, el minyó va fer passes, va empènyer la	vidriera	entelada del Coq d'Or. Perquè el reclamava encara el gust de la
el seu armari cantoner, les seves lleixes a les parets i les seves	vidrieres	a les portes i finestres, que, als ulls de n'Àuria Maresa, feia
obrir la porta temorench, veya al fons de la sala, dintre una garita de	vidrieres	, la figura severa d'un capellá, qui al sentir lo trich-trach de la
embà, hi ha la llar de foc, aon arriba una molt discreta claror per una	vidriera	sense finestrons posada a l'embà i per la porta que dóna a l'entrada.
i ampla finestra de bat a bat. Els finestrons i els muntants de les	vidrieres	, com la porta mateixa, són també envernissats de blanc. La claror hi
la cambra, avui dia empaperada, d'on va ésser arrencat per fer pas a una	vidriera	corredissa. Sembla que encara proclama el dret d'ésser tornat al seu lloc
un punt lluent. Podrà ésser que l'ermità en aquella hora obri la	vidriera	i llavors us passarà pels ulls com un llampec de claror. Nosaltres dèiem:
es va pintar modestament la cambra del davant i es van posar vidres a les	vidrieres	de l'alcova, es van reforçar les portes de la casa i dels barris i va
i us esquitxa si us acosteu a la porta, el llevant fa tremolar totes les	vidrieres	de la façana i li fa passar l'aigua per les juntures i escletxes i alguna
dels Dolors vestida de sedes de l'àvia i tan bellament guardada dins la	vidriera	com una cosa preciosa li dèiem tres avemaries. Ja era a casa. Ara
a l'esglesiola. L'altar fet una brasa de llum i de claror amb l'urna de	vidrieres	dalt de tot. Si no arribaven a un centenar els ciris encesos ja hi feia
que donava a la plaça. La persiana penjada entremig de la reixa i la	vidriera	no era feta a mida. Qui sap de quina altra obertura fou traspassada aquí:
m'ho fa tot per dos mil duros, comptant-hi l'altar i la fusta del portal i	vidrieres	. És això. —Jo tot sol no arribo a tant; però no us vull tancar el camí
es veuen regalimar els vidres de les cases il·luminades. Darrera de les	vidrieres	de les tavernes i dels cafès s'endevinen unes ombres fixes. Al centre,
anar de dret a la porta per la qual havia entrat, avançà, obrí una	vidriera	, sense recordar-se que abans no n'havia travessat cap i es trobà al cap
es presentaren Vilaret i la mosseta que corrien al seu encalç. Per la	vidriera	oberta venien del salonet i del corredor les rialles de Tristany i de

Pàgina 1 (de 19)

50 següents