×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vilà |
Freqüència total: 10987 |
CTILC1 |
malarmats, o perquè hi anaven o per les reminiscències d'una esvanida | vila | de pescadors— en alguna processó de Setmana Santa, de les poques que | quan baixava del cementiri de Sinera i donava un profitós tomb per la | vila | , abans d'encaminar-se a estireganyar de bona hora els escassos cabells de | subhasta, els burgs de Sant Vicenç, Corbera i Sant Honorat convertits en | viles | franques. La casa, una sòlida construcció, amb dues esveltes torres de | de Mestre Frigola, al carrer de la Quintana Alta, a la fidel i immortal | vila | de Cervera. Ho havia d'explicar amb veu baixa, car ja havia tocat la | campanes del vespre, per sobre l'emmurallada, botiflera, acadèmica, negra | vila | , perdó! ciutat de Cervera, i reciten rient abans d'adormir-se una | rient abans d'adormir-se una quarteta que és com un conjur: "Tant si és | vila | com ciutat allò que se'n diu Cervera, a dins lo meu | per a la gran feina que l'esperava, que ell pensava fer, modestament a la | vila | de Figueres, però que circumstàncies que ell de cap manera podia | trobaven a mà, i corrien als "quatre pilans", davant de la casa de la | vila | , i el poble sencer, per tots els carrers, en l'ampla alameda | del raval els acompanyà al cementiri; s'hi afegiren encara molts de la | vila | . Les dues noies anaven en taüts blancs, portades a muscle per | diuen. Sa veritat sia dita, jo era una de ses al·lotes més guapes de la | vila | . I no li parl de quan tenia devuit anys, sinó més, una trentena, perquè a | vulgar disposició entre pla i muntanya, Fort de France m'ha semblat una | vila | europea sense caràcter, com alguna de les que es troben seguint la Costa | amb un joc de cartes noves. Aquí hi ha més riquesa i més pretensió, i la | vila | és el doble de gran. En dóna una prova el mercat de fruita, on, encara | passeig de palmeres fresques i sota un sol d'asfíxia, hem arribat en una | vila | curiosa, feta i portada exclusivament amb vista al Canal de Panamà. És a | de més de dos pisos, i pel seu exterior Papeete ofereix l'aspecte d'una | vila | colonial tranquil·la, plena de felicitat i de color. En els molls, només | ratlles, podria fer pensar en el passeig ran del moll de qualsevol | vila | de la Costa Vermella. A mi, hi ha estones que em recorda Banyuls, en | em recorda Banyuls, en aquelles tardes mandroses del mes d'agost. Aquesta | vila | petita i placidíssima amaga un món d'interessos, d'intrigues, de | de barreja dolça, salada, àcida, picant i sobretot llepissosa que és la | vila | de Papeete, un cop els vostres ulls i les vostres orelles han dominat la | d'aquesta prodigiosa màquina hem deixat el vapor a Balboa, hem visitat la | vila | negra, espanyola i mastegada de Panamà i hem agafat l'avió fins a Colón. | les seves valls estaven curulles de gent: esglésies, monestirs, | viles | , poblets, teixien i desteixien la vida de cada dia, mentre a l'entrada | reconquerits de la Catalunya Nova i d'emprendre una nova vida en les | viles | del litoral, més actives i dinàmiques en llur seguretat recobrada. | vàlides no sols per als mateixos camperols, sinó per als homes de | vila | i de ciutat, la majoria dels quals, des del segle XII, provenen | però contínuament activa en les expedicions de barreja de ciutats i | viles | , de crema de collites i destrucció de conreus. A la fi dels esforços dels | menestral. L'esperit feiner i el gust de l'eina han promogut en les | viles | i ciutats catalanes una classe socialment important del nostre poble. Tan | molts dels quals eren segona generació de pagesos establerts a la | vila | o la ciutat. I aquests, encara que de bon antuvi foren tractats | i la segona brotada de la indústria de la llana, des de les ciutats i | viles | de la costa fins a les valls i corredors fluvials de la muntanya | valors més concretes que romanen en aquest país és l'obrer qualificat de | vila | , obert, emprenedor, traçut, que encara avui continua fent de mestre als | Això els obligà a aferrar-se cada vegada més al govern de les ciutats i | viles | ; més precisament, a considerar-lo com a bé particular, no com a | o bé s'estableixen com a sastres, sabaters i botiguers a les ciutats i | viles | de Castella, o encara ensenyen les noves tècniques agrícoles als pagesos | de les Comunidades, espoliació dels tresors de les | viles | , arraconament total de les Corts de la vida política—, els catalans es | sortir d'aquest cercle. Però quan s'encetà la guerra amb França i les | viles | i pobles del Nord de Catalunya s'ompliren de tropes foranes i començaren | en realitat ja no es veia ni a Nàpols ni a Mallorca. Tampoc a les nostres | viles | no s'acostumava a ballar boleros, sinó foxs i passos dobles, com pertot | a l'establia bela. El seu fill és carter dins París, la gran | vila | ; no trepitja els llaurats on sangueja l'argila | vivien a dins la sang i en els ulls dels teus fills, | vila | marítima, enrajolada de roig, amb baluards com les viles | fills, vila marítima, enrajolada de roig, amb baluards com les | viles | i un estret carrer del Sol, on fan mitja les veïnes | constant fretura, pels qui t'habiten, eternal presó. Lluny de ciutats i | viles | , ta altivesa saben només els navegants obscurs, i els que d'arribar a tu | ones emportat, davall la blanca lluminària, d'aquella | vila | solitària sent el gemec desconsolat. El far abandonat | d'amor diví, amagada dins el pit. Llavors sent l'enyorança de la | vila | —lentament s'aquieta la ciutat— dels olivars i de la | Si mor una llàntia s'encén un estel; la son, per la | vila | , s'estén com un vel. L'aire de marina no es sent | moria, a Basilea, Erasme de Rotterdam; el mateix any, i a la mateixa | vila | suïssa, acudia, fugitiu, Jean Calvin. La desaparició d'Erasme era la | "l'avorrida", la senyora de Torroella i la seva filla, passegen fora | vila | , enllà de la Roureda, camí de l'ermita de Sant Roc. Per un permís | la Pica-pica —observa l'un. —Anem a passejar una estona per fora | vila | ? Tomàs ho prefereix; potser l'aire de la nit de desembre li alleujarà el | moros, que els monjos del monestir d'Ovarra cedeixen, compensats per unes | viles | , al comte Ramon II de Ribagorça. S'hi esmenten frens d'argent i granats, | de Sant Feliu. Els camps. La vall que fa pensar que s'hi va construint la | vila | futura, la que, amb Calella i Llafranc, farà arribar un possible | treball, li semblá que li arribava als sentits una alenada de Ripoll, sa | vila | nadíua, que 'l rejovenía y li esponjava 'l cor. Senzill de tracte, alegre | algunas familias forasteras, comensaren á animar com tots los estius la | vila | de Ripoll, los establiments thermals de Ribas anaren rebent ayguaders y á | produí al poble un fet que va canviar en rodó el meu destí. Un fill de la | vila | que havia penjat els hàbits a la figuera va tenir l'ocurrència de | vegades. En una excursió, a Poblet, durant la qual vàrem pernoctar fora | vila | i el mestre em va fer dormir amb ell. Una altra vegada que ens havíem de | comportar com dos tímids beneitons. Vam anar d'un cap a l'altre de la | vila | en busca de tavernes. Vam preguntar a una vella si sabia on era una | per Setmana Santa. El vespre del dissabte de Glòria, el cor de la | vila | , per al qual jo havia compost la lletra d'unes Caramelles, ve a cantar | infinit, com la pena i la dolçor del meu cor. Que és bella la terra! La | vila | és als meus peus. La deixaré dintre uns quants dies. Tot és dolç i |
|