DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
vilà A 19 oc.
vila F 10371 oc.
vilà M 36 oc.
vila PFX 3 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb vilà Freqüència total:  10429 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

malarmats, o perquè hi anaven o per les reminiscències d'una esvanida vila de pescadors— en alguna processó de Setmana Santa, de les poques que
quan baixava del cementiri de Sinera i donava un profitós tomb per la vila, abans d'encaminar-se a estireganyar de bona hora els escassos cabells de
subhasta, els burgs de Sant Vicenç, Corbera i Sant Honorat convertits en viles franques. La casa, una sòlida construcció, amb dues esveltes torres de
de Mestre Frigola, al carrer de la Quintana Alta, a la fidel i immortal vila de Cervera. Ho havia d'explicar amb veu baixa, car ja havia tocat la
campanes del vespre, per sobre l'emmurallada, botiflera, acadèmica, negra vila, perdó! ciutat de Cervera, i reciten rient abans d'adormir-se una
rient abans d'adormir-se una quarteta que és com un conjur: "Tant si és vila com ciutat allò que se'n diu Cervera, a dins lo meu
per a la gran feina que l'esperava, que ell pensava fer, modestament a la vila de Figueres, però que circumstàncies que ell de cap manera podia
trobaven a mà, i corrien als "quatre pilans", davant de la casa de la vila, i el poble sencer, per tots els carrers, en l'ampla alameda
del raval els acompanyà al cementiri; s'hi afegiren encara molts de la vila. Les dues noies anaven en taüts blancs, portades a muscle per
diuen. Sa veritat sia dita, jo era una de ses al·lotes més guapes de la vila. I no li parl de quan tenia devuit anys, sinó més, una trentena, perquè a
vulgar disposició entre pla i muntanya, Fort de France m'ha semblat una vila europea sense caràcter, com alguna de les que es troben seguint la Costa
amb un joc de cartes noves. Aquí hi ha més riquesa i més pretensió, i la vila és el doble de gran. En dóna una prova el mercat de fruita, on, encara
passeig de palmeres fresques i sota un sol d'asfíxia, hem arribat en una vila curiosa, feta i portada exclusivament amb vista al Canal de Panamà. És a
de més de dos pisos, i pel seu exterior Papeete ofereix l'aspecte d'una vila colonial tranquil·la, plena de felicitat i de color. En els molls, només
ratlles, podria fer pensar en el passeig ran del moll de qualsevol vila de la Costa Vermella. A mi, hi ha estones que em recorda Banyuls, en
em recorda Banyuls, en aquelles tardes mandroses del mes d'agost. Aquesta vila petita i placidíssima amaga un món d'interessos, d'intrigues, de
de barreja dolça, salada, àcida, picant i sobretot llepissosa que és la vila de Papeete, un cop els vostres ulls i les vostres orelles han dominat la
d'aquesta prodigiosa màquina hem deixat el vapor a Balboa, hem visitat la vila negra, espanyola i mastegada de Panamà i hem agafat l'avió fins a Colón.
les seves valls estaven curulles de gent: esglésies, monestirs, viles, poblets, teixien i desteixien la vida de cada dia, mentre a l'entrada
reconquerits de la Catalunya Nova i d'emprendre una nova vida en les viles del litoral, més actives i dinàmiques en llur seguretat recobrada.
vàlides no sols per als mateixos camperols, sinó per als homes de vila i de ciutat, la majoria dels quals, des del segle XII, provenen
però contínuament activa en les expedicions de barreja de ciutats i viles, de crema de collites i destrucció de conreus. A la fi dels esforços dels
menestral. L'esperit feiner i el gust de l'eina han promogut en les viles i ciutats catalanes una classe socialment important del nostre poble. Tan
molts dels quals eren segona generació de pagesos establerts a la vila o la ciutat. I aquests, encara que de bon antuvi foren tractats
i la segona brotada de la indústria de la llana, des de les ciutats i viles de la costa fins a les valls i corredors fluvials de la muntanya
valors més concretes que romanen en aquest país és l'obrer qualificat de vila, obert, emprenedor, traçut, que encara avui continua fent de mestre als
Això els obligà a aferrar-se cada vegada més al govern de les ciutats i viles; més precisament, a considerar-lo com a bé particular, no com a
o bé s'estableixen com a sastres, sabaters i botiguers a les ciutats i viles de Castella, o encara ensenyen les noves tècniques agrícoles als pagesos
de les Comunidades, espoliació dels tresors de les viles, arraconament total de les Corts de la vida política—, els catalans es
sortir d'aquest cercle. Però quan s'encetà la guerra amb França i les viles i pobles del Nord de Catalunya s'ompliren de tropes foranes i començaren
en realitat ja no es veia ni a Nàpols ni a Mallorca. Tampoc a les nostres viles no s'acostumava a ballar boleros, sinó foxs i passos dobles, com pertot
a l'establia bela. El seu fill és carter dins París, la gran vila; no trepitja els llaurats on sangueja l'argila
vivien a dins la sang i en els ulls dels teus fills, vila marítima, enrajolada de roig, amb baluards com les viles
fills, vila marítima, enrajolada de roig, amb baluards com les viles i un estret carrer del Sol, on fan mitja les veïnes
constant fretura, pels qui t'habiten, eternal presó. Lluny de ciutats i viles, ta altivesa saben només els navegants obscurs, i els que d'arribar a tu
ones emportat, davall la blanca lluminària, d'aquella vila solitària sent el gemec desconsolat. El far abandonat
d'amor diví, amagada dins el pit. Llavors sent l'enyorança de la vila —lentament s'aquieta la ciutat— dels olivars i de la
Si mor una llàntia s'encén un estel; la son, per la vila, s'estén com un vel. L'aire de marina no es sent
moria, a Basilea, Erasme de Rotterdam; el mateix any, i a la mateixa vila suïssa, acudia, fugitiu, Jean Calvin. La desaparició d'Erasme era la
"l'avorrida", la senyora de Torroella i la seva filla, passegen fora vila, enllà de la Roureda, camí de l'ermita de Sant Roc. Per un permís
la Pica-pica —observa l'un. —Anem a passejar una estona per fora vila? Tomàs ho prefereix; potser l'aire de la nit de desembre li alleujarà el
moros, que els monjos del monestir d'Ovarra cedeixen, compensats per unes viles, al comte Ramon II de Ribagorça. S'hi esmenten frens d'argent i granats,
de Sant Feliu. Els camps. La vall que fa pensar que s'hi va construint la vila futura, la que, amb Calella i Llafranc, farà arribar un possible
treball, li semblá que li arribava als sentits una alenada de Ripoll, sa vila nadíua, que 'l rejovenía y li esponjava 'l cor. Senzill de tracte, alegre
algunas familias forasteras, comensaren á animar com tots los estius la vila de Ripoll, los establiments thermals de Ribas anaren rebent ayguaders y á
produí al poble un fet que va canviar en rodó el meu destí. Un fill de la vila que havia penjat els hàbits a la figuera va tenir l'ocurrència de
vegades. En una excursió, a Poblet, durant la qual vàrem pernoctar fora vila i el mestre em va fer dormir amb ell. Una altra vegada que ens havíem de
comportar com dos tímids beneitons. Vam anar d'un cap a l'altre de la vila en busca de tavernes. Vam preguntar a una vella si sabia on era una
per Setmana Santa. El vespre del dissabte de Glòria, el cor de la vila, per al qual jo havia compost la lletra d'unes Caramelles, ve a cantar
infinit, com la pena i la dolçor del meu cor. Que és bella la terra! La vila és als meus peus. La deixaré dintre uns quants dies. Tot és dolç i

  Pàgina 1 (de 209) 50 següents »