Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

se li apareixia com una forma més del seu egoisme i tal vegada la més	vil	. ¿S'atreviria a repetir l'escàndol, a repetir l'aventura, per a arribar
seu nas, d'unes calces brutes de color violeta i d'unes sabates de basar	vilíssimes	, impúdiques i d'un ros vermell, estava arrapat a les pàgines d'un llibre
els passatgers de tercera, amb llurs samarretes tinyoses i llurs gramoles	vilíssimes	, contemplen l'espectacle —que, naturalment, no surt dels límits d'una
la Savanne, si està emmarcada totalment per quatre rengles d'arquitectura	vil	, dintre aquest marc en posseeix un altre, una mica més reduït, fet d'uns
dones i criatures negres i per a alguna dona blanca que no miri prim; tot	vil	i caríssim; els propietaris també són catalans un cinquanta per cent.
i una, tota pell i ossos, lleugerament protegida per uns shorts	vilíssims	i per una camisa de col·legial, no dissimula el seu furiós lesbianisme.
Tot el que ha retratat l'irlandès és pura invenció i truc del més	vil	: lloga quatre prostitutes de Papeete i se les endú junt amb dos tahitians
amb la boca oberta, van en general descalces o duen sandàlies de les més	vils	, fabricades al Japó o a Txecoslovàquia. Es pot afirmar que aquestes noies
música de guitarres i sobretot li proporcioni dones. Una de les coses més	vils	que fa el blanc en aquestes terres polinèsies és crear l'esperit
voltant de la lepra tahitiana s'han escrit fragments de la literatura més	vil	i s'han explicat mentides de gruix. Les històries eròtiques entre
les goletes. És una emanació augmentada, intensificada, de greix del més	vil	i del més ranci, barrejat amb tot el que pugui donar de si un bec mig
una estàtua de Leda amb el cigne; és una escultura de pedra vulgar,	vil	reproducció executada a mitjan segle passat, però que entre els
Perdó, Mare. Jo no sabia que els homes morien a cops com les bèsties	vils	. Eva. [(Entre sanglots.)] Et perdono... de... tot cor...
Un últim perdó sense encant, no un projecte dels vidres	vils	, el frau que per tu vam muntar. I encara més. Perdó, perdó
angoixa, d'enveja o de menyspreu, ens va burlant! Pensem que és	vil	qui deixa vida buida? No, tan morals no ho som. O no creiem
sobre en Pepe, però aturat per l'Ernestina i la Merceneta.)]	Vil	, vil, canalla! Pepe. Calma; no tinc pas ganes de convertir això
en Pepe, però aturat per l'Ernestina i la Merceneta.)] Vil,	vil	, canalla! Pepe. Calma; no tinc pas ganes de convertir això en
el promès? Víctor. Vaig tenir de llençar-lo al carrer per	vil	. Ernestina no l'estimava. Dr· Riera. Això no és pas un drama; és
com si diguéssim i encara hi ha les naus esposes	vils	innates de crom tisores i tovalles collides al sol de les hores
com els pobres esguerrats que el dia de Carnestoltes, sota una disfressa	vil	, passaven pel davant del casalot dels Lloberola, i ell sortia al balcó i
imposat d'ençà que tenia ús de raó, li feia l'efecte del farsant més	vil	. S'imaginava l'escena del senyor canonge, confessant el seu pare. "Quina
al dret, anul·lar el perfecte canalla que s'havia prestat a un ofici tan	vil	per tres-centes pessetes. Un pirata és per a les ocasions; però Antoni
coronels, dels policies i dels canonges, es manifestà amb l'impudor més	vil	. Milà i Camps es tornà una mica guillat, es va creure una mena de Llorenç
la virginitat a algun regidor o a algun diputat. La xafarderia més	vil	i més majordonesca era l'aliment de les dames despitades o de les que
perill: el de desinflar-se en un remordiment grotesc, el de continuar tan	vil	i tan criatura com era abans, però amb el truc de les llàgrimes i de la
la reialesa. La majoria d'homes que la tracten, la tracten d'una manera	vil	, d'una manera canina, podríem dir, que és la manera com es tracta els
d'ésser era un original, un home d'excepció; un excepcional llauna,	vil	i cavalleresc, innocent i mal pensat, generós i ple de misèries,
i una desgràcia. Maria Lluïsa acceptà, de totes les solucions, la més	vil	, la més d'acord amb la seva temperatura moral, la més expeditiva. La seva
de Venusberg; s'ajupirà potser a les peles de taronja del carrer més	vil	i al tuf d'amoníac d'una cantonada; no tindrà més remei que perforar
poques, naturalment—, la seva primera Cloe. Suposarà com la infàmia més	vil	valorar la intensitat de la primera aventura, sobre la intensitat i la
és flaca i que no per aquelles tristes caigudes s'havia de creure el més	vil	i el més desgraciat dels homes. Ferran volia organitzar tot el
a les èpoques més tronades i més crítiques, i als personatges més	vils	. A Bobby quan sortia del Cercle del Liceu, li agradava passejar
I els respongué David, i l'elm prenia com un calze sagrat: —Un	vil	desig he descobert, i em pesa no haver sabut callar;
per estrafer la dansa de les fembres de la casta més	vil	!— David calla un moment; però bé es deixa endevinar, en son
al temple l'armadura dels hèroes morts; no basta que fossin	vil	pastura de bèsties carnisseres, per expiació del crim
sospites a mesura que l'anava observant, i als meus ulls esdevenia odiós,	vil	, crapulós, repugnant. Aleshores el meu desfici augmentava per moments;
més corrent, va venjar-se d'ella amb la publicació d'aquesta història	vil	. L'opuscle és escrit en castellà. Vol tenir la forma d'una novel·la, però
en un recó, plora, el desespera la seva irritabilitat, es troba	vil	, i poc se'n falta perquè bati el cap per les parets. Una cosa semblant
home. L'havia cridat per fer-li una confessió, i en lloc d'això... No era	vil	allò que jo havia fet? Sense coratge per a contar les meves vergonyes,
inhàbil, intemperant. Sovint es necessita un gran coratge per a ésser	vil	. Però el coratjós de mena i el cínic saben revestir de gallardia llurs
bé. El tímid que es decideix a ésser atrevit corre el perill de semblar	vil	per la manca de gràcia amb què mostra els seus atreviments. Davant
menyspreu —em vaig dir—. Ell no hauria estat capaç de fer aquesta comèdia	vil	que tu has fet. No s'ha empassat la mentida, i ara seràs tu qui hauràs
Jo la veia antipàtica, odiosa, amb allò que les franceses tenen de	vil	quan no volen ésser amables. ¡Que es puguin tenir aquests sentiments en
al poder d' aquestas massas, perqué fessin lo que 'ns fan aqueixos	vils	de la Fransa: Més cuant lo veitx abatut, y plorant perdó 'm demana sa
de Fransa ja te rencor al francés. Veu son poble y encontradas posadas al	vil	saqueitx, víctimas del extermini y de la ambició d' un rey; y ell qu' es
ab lo pít de rábia encés. Al veure 's en la agonía s' alsá contra 'l	vil	soldat; que á tot Espanya junyía y al extranger desafía cremant lo paper
Car· Donéu un pas y vos passo, [(á Roche)] que per	vil	y miserable mereixéu mil morts encare. Escena última [Julia, Roche,
si estich ab clá criteri, ó divaga ma pensa esbojarrada. Reféu lo cuadro	vil	, que á ma presencia s' ha desfet com la sombra vaporosa quedant grabat en
[(á Jul)] de ton amor donantli novas probas, encar que veigi que tu,	vil	, perjura, mas ditxas é ilusions, com lladre 'm robas [(Pª)] ¿Perqué
'm mata y aumenta del dolor las feras penas. ¡Oh! parla tú, la dona	vil	é ingrata, [(á Julia)] y romp ab tas paraulas mas cadenas. ¡Oh!

Pàgina 1 (de 25)

50 següents