DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
vilesa F 310 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb vilesa Freqüència total:  310 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

nosaltres, per a l'home que anomenem civilitzat, l'acte sexual supera en vilesavilesa— tota altra ocupació d'ordre fisiològic, ni que sigui
per a l'home que anomenem civilitzat, l'acte sexual supera en vilesa —vilesa— tota altra ocupació d'ordre fisiològic, ni que sigui l'excrementícia. És
una força que no comprenia ni estimava, quan hauria de plantar cara a la vilesa de Casanova, a la murrieria del señor de Gònima i del propi pare, als
Carolina, a qui no estimo gens, a qui, de fet, faig responsable de tota vilesa d'aquests dos anys, però, quin remei sinó pensar, d'acord amb ella:
Era el triomf de la dignitat, la fi d'un vergonyós període d'opressió i vilesa. Significava la tornada d'Erasme, l'èxit, podia creure que definitiu, de
devia sentir envers Borra un profund menyspreu, potser fàstic de la seva vilesa, però mai, ni directament ni indirectament, no li ho havia demostrat ni
l'amor brut, esgarrat. Un sentiment, no obstant, redimí la vilesa que vàrem perpetrar, innocents i cruels, plens ja de
vida esportiva i a la vida de societat. No cal dir que tot això és d'una vilesa corrompuda i que la majoria d'edificis mereixen ésser cremats. Però, en
havia deixat anar ni mitja paraula. Frederic podia explicar a Bobby una vilesa que ell hagués comès, podia explicar-li una intimitat de la seva dona,
valia quatre mil pessetes, i Frederic va fer el conill, i va cometre la vilesa de dir-li que s'havia tornat boja i que, amb l'abric, ni pensar-hi
covard quan es troba en un carreró sense sortida és capaç de qui sap les vileses, al Baró de Falset se li acudí una idea grotesca i criminal. Ell tenia
imaginar. La primera vegada que vaig fer una cosa que em va semblar una vilesa vaig tenir com una contracció a l'estómac. Després aquesta contracció
els anormals d'explicar en alta veu i de la manera que sigui la pròpia vilesa amb una mena d'alegria infantil; d'explicar-ho en una forma que ningú no
cop de parpres i amb un somriure a boca tancada el va deixar clavat. La vilesa d'alguns elements de la Cambra de la Propietat i del Foment del Treball
tractava; una prostituta vulgar podia trobar en ell el mateix ressò de vilesa, de meticulositat canalla, de xafarderia de coloret, que hauria pogut
per referències... —En el nostre món, les referències acostumen a ésser vileses, Hortènsia; tu ho saps millor que jo... —Sí, és cert; ja ho crec que
i davant la proposició de Conxa li semblava que el seu matrimoni era una vilesa imperdonable. A més a més de tapar, amb la tapa més correcta les follies
-ho i no hauria anat a trobar-me amb ell a la font. —Encara creus aquesta vilesa que penses? —Què farien, doncs, un home i una dona que s'estan junts
el plaer de sentir que sofria per amor a Pere; de transformar la vilesa de l'acte en un homenatge pur a l'home adorable que no fóra mai seu, el
de vergonya i d'oprobi. Jo havia nascut per miracle, entre rancúnies i vileses, i vivia per miracle. Moltes hores després del naixement, ningú no
Però el coratjós de mena i el cínic saben revestir de gallardia llurs vileses i quedar bé. El tímid que es decideix a ésser atrevit corre el perill de
ma fantasía. [(Pausa)] Temo que soch un obstacle per fer alguna vilesa. Roch· Aixó may: soch de Manresa. Julia. ¿Y nó enemich
i intentar dissimular les conseqüències de l'engany, si és que ell cedia. Vilesa rera vilesa! I havia estat a punt de claudicar, de caure ingènuament al
les conseqüències de l'engany, si és que ell cedia. Vilesa rera vilesa! I havia estat a punt de claudicar, de caure ingènuament al parany. Com
la teva muller... "Vetllar, què? Què és el que m'ha estat donat vetllar? ¿Vileses, deslleialtats, perfídies, penediments d'última hora, quan el caliu de la
lleialment, amb ella. Però no ens acontentem; que l'acontentament fóra vilesa i fóra la negació del nostre amor. Ens disposem, per contra, a servir, a
i de la tirania. Fàstic de l'enormitat, de la catàstrofe, de la vilesa, de la inhumanitat dels demagogs humanitaris. Celebració de les virtuts,
atribuïda per la cega fortuna. ¡Amb quin irritat menyspreu considera la vilesa del gos, que llepa la mà que acaba de pegar-li, tot i tenir bons ullals a
gegants poderosos i astuts, mestres en totes males arts, pràctics de tota vilesa, destres en tota traïdoria. Desventurat qui s'hi enfronta, si no va ben
matí, tarda i vespre, a la càndida orella del badoc innombrable —oh vilesa i vergonya!—, no podran evitar que el riu vagi fent la seva ruta i arribi
sinó la figura. Ser capaç de qualsevol infàmia, no recular davant de cap vilesa, complaure's en tota maldat, aquestes són les grans virtuts del dia. Qui
amb tots els signes i atributs de la predestinació més miserable. A cada vilesa de Madame, el bon lector està temptat d'exclamar: "I doncs, què volíeu
que gairebé no recordava on eren. En moltes ocasions vaig cometre la vilesa de provocar la seva exagerada susceptibilitat per divertir-me. Em
dorsal. Tràngols de maternitat sens dubte! El vell encara cometé la vilesa d'escometre-la. La peixa se'n tornà al niu. Un matí amb els raigs del sol
importancia, ara se li apareixía com una clara comprovació de la seva vilesa?... Oh còm avorría la humanitat! Còm amb major força s'avorría a sí
Guerau de Liost saberen donar expressió sublim a mots als quals atribuïm vilesa. Sap el poeta, puix que és sensible a tots els matisos de l'idioma, el
era només que una intrusa, una falsària que l'havia enganyat, si no per vilesa, per covardia, per miraments que als ulls del baró no podien ésser mai
si t'escolta a tu. Ah, Vilaret! Doncs mai no et donaràs compte de la vilesa que estaves cometent?... Vilaret esclatà a riure. —Per descàrrec de la
Seria cruel fer-los mancar a deures tan sagrats, seria gairebé una vilesa. Hauria calgut tenir una renda tan grossa que li permetés socórrer la
deixat el despatx? —Si —confessà amb el cap baix Saumell. —Has comès una vilesa amb els teus —cridà Joan Antoni—. Demà t'en tornes. Però l'efecte sincer
del que havien fet per córrer a La Caleta, els llençà, a tots dos, llur vilesa a la cara. Tristany, amb influències que li havia procurat Tàrrec, havia
matí, davant la mar, assegut a una roca, veia desfilar totes aquestes vileses. Tanta havia estat la força del seu desig, que un nou estat de coses era
conversa. Tenir escrúpuls en aquella ocasió li hauria semblat una altra vilesa. Anirien a veure-ho, amb l'excusa que el pescador i Joan Antoni eren
les meves! —respongué Vilaret amb una riallada grotesca d'embríac. —Una vilesa de les teves! —cridà Saumell plorós. D'un cop d'ull ràpid l'amic copsà
per damunt de tot, fins a l'egoisme, fins al sacrifici... —Fins a la vilesa! —cridà Vilaret estentòriament, faceciós, com qui llença un estirabot,
s'obria a la dreta de la carretera, repetí fins a tres vegades la paraula vilesa, cada cop més pàl·lidament, fins que es dil·luí en la calma de la plana.
escrúpuls, fugiria cap a Barcelona... Per això t'he cridat: Fins a la vilesa!... perquè he comprès que tu pensaves això mateix i no reculaves. I és
Tanmateix tinc la seguretat que l'ambició mai no em farà cometre una vilesa. I de sobte, orgullós: —Si jo no fos capaç de fer mai res —exclamà—
sentir. Veié la seva mirada encantada, infeliç, i es digué: —Seria una vilesa abusar d'una pobreta com ella. Ni esma tindria de defensar-se... Només
Joan Antoni estava segur que l'infame Vilaret acabava de cometre la vilesa més negre de la seva vida. Després d'una disputa viva, caminaven

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »