×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vilesa |
Freqüència total: 310 |
CTILC1 |
nosaltres, per a l'home que anomenem civilitzat, l'acte sexual supera en | vilesa | —vilesa— tota altra ocupació d'ordre fisiològic, ni que sigui | per a l'home que anomenem civilitzat, l'acte sexual supera en vilesa — | vilesa | — tota altra ocupació d'ordre fisiològic, ni que sigui l'excrementícia. És | una força que no comprenia ni estimava, quan hauria de plantar cara a la | vilesa | de Casanova, a la murrieria del señor de Gònima i del propi pare, als | Carolina, a qui no estimo gens, a qui, de fet, faig responsable de tota | vilesa | d'aquests dos anys, però, quin remei sinó pensar, d'acord amb ella: | Era el triomf de la dignitat, la fi d'un vergonyós període d'opressió i | vilesa | . Significava la tornada d'Erasme, l'èxit, podia creure que definitiu, de | devia sentir envers Borra un profund menyspreu, potser fàstic de la seva | vilesa | , però mai, ni directament ni indirectament, no li ho havia demostrat ni | l'amor brut, esgarrat. Un sentiment, no obstant, redimí la | vilesa | que vàrem perpetrar, innocents i cruels, plens ja de | vida esportiva i a la vida de societat. No cal dir que tot això és d'una | vilesa | corrompuda i que la majoria d'edificis mereixen ésser cremats. Però, en | havia deixat anar ni mitja paraula. Frederic podia explicar a Bobby una | vilesa | que ell hagués comès, podia explicar-li una intimitat de la seva dona, | valia quatre mil pessetes, i Frederic va fer el conill, i va cometre la | vilesa | de dir-li que s'havia tornat boja i que, amb l'abric, ni pensar-hi | covard quan es troba en un carreró sense sortida és capaç de qui sap les | vileses | , al Baró de Falset se li acudí una idea grotesca i criminal. Ell tenia | imaginar. La primera vegada que vaig fer una cosa que em va semblar una | vilesa | vaig tenir com una contracció a l'estómac. Després aquesta contracció | els anormals d'explicar en alta veu i de la manera que sigui la pròpia | vilesa | amb una mena d'alegria infantil; d'explicar-ho en una forma que ningú no | cop de parpres i amb un somriure a boca tancada el va deixar clavat. La | vilesa | d'alguns elements de la Cambra de la Propietat i del Foment del Treball | tractava; una prostituta vulgar podia trobar en ell el mateix ressò de | vilesa | , de meticulositat canalla, de xafarderia de coloret, que hauria pogut | per referències... —En el nostre món, les referències acostumen a ésser | vileses | , Hortènsia; tu ho saps millor que jo... —Sí, és cert; ja ho crec que | i davant la proposició de Conxa li semblava que el seu matrimoni era una | vilesa | imperdonable. A més a més de tapar, amb la tapa més correcta les follies | -ho i no hauria anat a trobar-me amb ell a la font. —Encara creus aquesta | vilesa | que penses? —Què farien, doncs, un home i una dona que s'estan junts | el plaer de sentir que sofria per amor a Pere; de transformar la | vilesa | de l'acte en un homenatge pur a l'home adorable que no fóra mai seu, el | de vergonya i d'oprobi. Jo havia nascut per miracle, entre rancúnies i | vileses | , i vivia per miracle. Moltes hores després del naixement, ningú no | Però el coratjós de mena i el cínic saben revestir de gallardia llurs | vileses | i quedar bé. El tímid que es decideix a ésser atrevit corre el perill de | ma fantasía. [(Pausa)] Temo que soch un obstacle per fer alguna | vilesa | . Roch· Aixó may: soch de Manresa. Julia. ¿Y nó enemich | i intentar dissimular les conseqüències de l'engany, si és que ell cedia. | Vilesa | rera vilesa! I havia estat a punt de claudicar, de caure ingènuament al | les conseqüències de l'engany, si és que ell cedia. Vilesa rera | vilesa | ! I havia estat a punt de claudicar, de caure ingènuament al parany. Com | la teva muller... "Vetllar, què? Què és el que m'ha estat donat vetllar? ¿ | Vileses | , deslleialtats, perfídies, penediments d'última hora, quan el caliu de la | lleialment, amb ella. Però no ens acontentem; que l'acontentament fóra | vilesa | i fóra la negació del nostre amor. Ens disposem, per contra, a servir, a | i de la tirania. Fàstic de l'enormitat, de la catàstrofe, de la | vilesa | , de la inhumanitat dels demagogs humanitaris. Celebració de les virtuts, | atribuïda per la cega fortuna. ¡Amb quin irritat menyspreu considera la | vilesa | del gos, que llepa la mà que acaba de pegar-li, tot i tenir bons ullals a | gegants poderosos i astuts, mestres en totes males arts, pràctics de tota | vilesa | , destres en tota traïdoria. Desventurat qui s'hi enfronta, si no va ben | matí, tarda i vespre, a la càndida orella del badoc innombrable —oh | vilesa | i vergonya!—, no podran evitar que el riu vagi fent la seva ruta i arribi | sinó la figura. Ser capaç de qualsevol infàmia, no recular davant de cap | vilesa | , complaure's en tota maldat, aquestes són les grans virtuts del dia. Qui | amb tots els signes i atributs de la predestinació més miserable. A cada | vilesa | de Madame, el bon lector està temptat d'exclamar: "I doncs, què volíeu | que gairebé no recordava on eren. En moltes ocasions vaig cometre la | vilesa | de provocar la seva exagerada susceptibilitat per divertir-me. Em | dorsal. Tràngols de maternitat sens dubte! El vell encara cometé la | vilesa | d'escometre-la. La peixa se'n tornà al niu. Un matí amb els raigs del sol | importancia, ara se li apareixía com una clara comprovació de la seva | vilesa | ?... Oh còm avorría la humanitat! Còm amb major força s'avorría a sí | Guerau de Liost saberen donar expressió sublim a mots als quals atribuïm | vilesa | . Sap el poeta, puix que és sensible a tots els matisos de l'idioma, el | era només que una intrusa, una falsària que l'havia enganyat, si no per | vilesa | , per covardia, per miraments que als ulls del baró no podien ésser mai | si t'escolta a tu. Ah, Vilaret! Doncs mai no et donaràs compte de la | vilesa | que estaves cometent?... Vilaret esclatà a riure. —Per descàrrec de la | Seria cruel fer-los mancar a deures tan sagrats, seria gairebé una | vilesa | . Hauria calgut tenir una renda tan grossa que li permetés socórrer la | deixat el despatx? —Si —confessà amb el cap baix Saumell. —Has comès una | vilesa | amb els teus —cridà Joan Antoni—. Demà t'en tornes. Però l'efecte sincer | del que havien fet per córrer a La Caleta, els llençà, a tots dos, llur | vilesa | a la cara. Tristany, amb influències que li havia procurat Tàrrec, havia | matí, davant la mar, assegut a una roca, veia desfilar totes aquestes | vileses | . Tanta havia estat la força del seu desig, que un nou estat de coses era | conversa. Tenir escrúpuls en aquella ocasió li hauria semblat una altra | vilesa | . Anirien a veure-ho, amb l'excusa que el pescador i Joan Antoni eren | les meves! —respongué Vilaret amb una riallada grotesca d'embríac. —Una | vilesa | de les teves! —cridà Saumell plorós. D'un cop d'ull ràpid l'amic copsà | per damunt de tot, fins a l'egoisme, fins al sacrifici... —Fins a la | vilesa | ! —cridà Vilaret estentòriament, faceciós, com qui llença un estirabot, | s'obria a la dreta de la carretera, repetí fins a tres vegades la paraula | vilesa | , cada cop més pàl·lidament, fins que es dil·luí en la calma de la plana. | escrúpuls, fugiria cap a Barcelona... Per això t'he cridat: Fins a la | vilesa | !... perquè he comprès que tu pensaves això mateix i no reculaves. I és | Tanmateix tinc la seguretat que l'ambició mai no em farà cometre una | vilesa | . I de sobte, orgullós: —Si jo no fos capaç de fer mai res —exclamà— | sentir. Veié la seva mirada encantada, infeliç, i es digué: —Seria una | vilesa | abusar d'una pobreta com ella. Ni esma tindria de defensar-se... Només | Joan Antoni estava segur que l'infame Vilaret acabava de cometre la | vilesa | més negre de la seva vida. Després d'una disputa viva, caminaven |
|