×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb vinassa |
Freqüència total: 80 |
CTILC1 |
| i d'humanitat. Menjaven torrades, pa amb botifarra, fregits, i bevien | vinassa | o aiguardent, soldats, carrabiners, obrers, vagabunds, drapaires i les | | al lluny com un tapís de cendra dolça i l'Aspre agafa un color ardent de | vinassa | o fosc de viola. Aviat les volades de passerells assenyalaran el vespre. | | Les sargantanes tombaven la panxa al sol i s'entontien, marejades de | vinassa | de llum, oblidades de l'etern cuejar. Matolls de romaní, clapes de menta, | | mesura. El greix del taverner ganyotejà: —T'escaldaràs com un gat. És | vinassa | de mèrit. Ensofra el ventrell i en un dir Jesús t'encapota. —Si és | | quiets, esponja el nacre d'un camp de sègol, posa una mica de fum a la | vinassa | d'un llaurat i entendreix el groc violent d'un camp de naps. Als marges, | | Gori és un home molt alt i gros—, que beu, a cada repàs, un litre de | vinassa | de setze graus, tan saturat de bons peixos, de llebres, de conills i de | | cop de puny a la taula, els ulls vermells, notòriament desencaixat per la | vinassa | del sopar. Després paga la consumició i, sense donar la bona nit, surt al | | La torrada és una mica salada i convida a beure. Havent menjat carrega de | vinassa | . Ben fumat, amb el tràmec, fa el tomb de la vinya. Cada dia, en aquella | | quiets, esponja el nacre d'un camp de sègol, posa una mica de fum a la | vinassa | d'un guaret i entendreix el groc violent d'un camp de naps. Als marges, | | i contempli el vol dels ocells sobre els camps clars. També sembla que la | vinassa | i els paquets de cigarrets de cinquanta i les fàries es fan exclusivament | | incendiats posaven sobre l'aigua de la badia un reflex de color de | vinassa | : el color homèric. Potser tot era més bell perquè no ho mirava ningú, | | una monada—. Em sembla que el seu alè era una mica carregat de | vinassa | . Malgrat el descobriment del seu cos, no es mogué pas. Vaig fer, llavors, | | d'estat de begudes havíem trobat, en canvi, un priorat de gran cos. La | vinassa | , en aquelles latituds, tenia un esplendor magnífic. Després del formatge, | | hi embardissàvem buscant móres —aquelles móres de color de vi negre, de | vinassa | espessa, que abundaven a la riera. Era com una jungla de plantes aspres, | | piastra quinquillaire robatori sensatament subjectador trull timiditat | vinassa | Espanyol © Segona sèrie abscissa aorta benefici cartró | | del cinc-cents, i el fet de plantar-m'hi davant i apreciar el to de | vinassa | , els ocres, els grisos i la pal·lidesa de verds i blaus dels frescos | | d'Igualada destina per aquest bolet els noms generals de "vinosos" o " | vinasses | ", indistintament. A Orpí, és el "carlet vermell", terme que es retroba | | que la paròdia, la pornografia i el calembur vetllen en el greix i la | vinassa | dels carrerons amb fanalets de reclam nocturn. La pobra paròdia, amb tot | | Sèrum de llet o xerigot Aigua residual d'indústries agroalimentàries ( | vinasses | , almàsseres, etc.) Aigües de rentatges d'escorxadors. Restes de la | | Residus de conserves vegetals Sèrum de llet Almàssera (extracció d'oli) | Vinasses | Fruits secs (lignocel·lulosa) 1.267 x 10³ Tm 950 x 10³ | | graduació, grossos i massissos, però en realitat no produeixen més que | vinassa | , pura vinassa, com ho són alguns dels nostres. Si fos possible de | | grossos i massissos, però en realitat no produeixen més que vinassa, pura | vinassa | , com ho són alguns dels nostres. Si fos possible de constatar, doncs, una | | França és, al mateix temps, un gran productor de vi, no solament de la | vinassa | meridional, que té el centre comercial a Besiers, sinó dels vins de més | | plantaren enormes quantitats de vinya que produeixen volums importants de | vinassa | —el vi d'Alger és pura vinassa—, amb la qual cosa destruïren el mercat | | vinya que produeixen volums importants de vinassa —el vi d'Alger és pura | vinassa | —, amb la qual cosa destruïren el mercat que tingué la nostra vinassa en | | pura vinassa—, amb la qual cosa destruïren el mercat que tingué la nostra | vinassa | en el fenomenal mercat de França. Portugal, que produeix vins de primer | | pujà un esbojarrat a dalt d'un carro, i, brutes la cara i les mans de la | vinassa | , coronat de pampols, començà a parlar al poble i a recitar llegendes, | | domestics. La gloria li arriba tard, i encara tota tacada am la | vinassa | de les tavernes. Cinc de les seves tragedies, de les setanta-cinc que n | | de sistema primitiu. Quíns residuos aprofitables deixa la vinificació? La | vinassa | y la brisa. La vinassa es recomenable? Encare que d' escás valor | | residuos aprofitables deixa la vinificació? La vinassa y la brisa. La | vinassa | es recomenable? Encare que d' escás valor alimentici, com en certas | | d'un espiritual dels negres d'Alfaranja. Guisofis de vileses, | vinassa | de menyspreu engreixinen el poble que de mort trobes reu, | | vinya espampolada ressona encar el viu fresseig de la | vinassa | avalotada qui s' esbravà en foll escumeig... Cendres d' antany | | arrop! Calop, gorgollassa, giró i moscatell, donau la | vinassa | , ompliu el cubell! II Cantau, vermadores, | | no hi folgueu massa amb els raïms d' or, que tanta | vinassa | torba seny i cor. I el vostre s' esgota i està per | | el meu estafarell de llot? —Vinc a tu amb el vestit de la | vinassa | , perquè si el most el du coraixelat i et deslloriga | | se fiqui al cos muntanyes de torró, se carrega embriagueres de | vinassa | , ma de portà' un po' de oli no és capaça! Cantant se'n ve la | | Beguem, senyors, beguem. És tot el que es pot fer amb vosaltres. Engolim | vinassa | tota la nit, com uns homes, fins que perdem l'esma i fem cap sota la | | Albà. Capità Melcior Viadé. Cuiner Lluís Ferré. | Vinassa | Miquel Codina. Negre Josep Burdoy. Esgarriacries | | donat l'experiència... Mai no podria ésser capità de transatlàntic...] [ | Vinassa | , 35 anys. El nom el defineix. Vinassa s'omple de vi per por que | | de transatlàntic...] [Vinassa, 35 anys. El nom el defineix. | Vinassa | s'omple de vi per por que l'ompli l'aigua... Així —si s'ofega algun dia— | | el gec i es queda en samarreta. Agafa sabó i es renta. Poc després surten | Vinassa | , i Esgarriacries.)] Vina· Ja es torna a rentar? Esga· | | de les Tortugues. Bona· El dia que les gavines s'adonin del | Vinassa | ... Esga· Un mariner brut... Vina· Em rento per dintre. | | No fa. Vina· No us hi canseu... Bona· No caiguis. [( | Vinassa | surt per l'escotilla. Bona-sort i Esgarriacries resten sols. | | resten sols. Esgarriacries s'ha posat el dit al front, senyalant que | Vinassa | mai no en guarirà. Un silenci. Bona-sort s'eixuga i es poleix.)] | | escala interior de la cabina per on anava a baixar el Ratat, treu el cap | Vinassa | .)] Vina· A sopar, nois. Guaiteu qui surt... [(Agafant-lo pels | | El cel tremola amb la ferotgia de l'electricitat i gràvid de llampecs. | Vinassa | , el Llop, el Negre i l'Esgarriacries, vénen fugint. L'escena és aclarida | | beu tu! [(Esgarriacries rebutja complimentosament la copa que li ofereix | Vinassa | .)] Vina· Tinc una altra copa. [(Treu d'un recó de cordatge un | | del rom que porta en una ampolla.)] Llop. Es una copa d'ajuda. [( | Vinassa | beu golut. Silenci. Mar picada)]. Sentiu la mar? Escup enlaire. I guaiteu | | s'ho deu portar el color! Vina· Has fet? Dóna'm la teva copa. [( | Vinassa | ha tret les escuralles de la copa amb què ha begut l'Esgarriacries i la | | El que caldria per a dormir com un tronc, voldràs dir. Llop. | Vinassa | , vull fer-vos la prova del que us dic! Omple'm la copa. Si me l' |
|