×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vinclar |
Freqüència total: 454 |
CTILC1 |
els petits cúmulus, nítids i uniformes, darrera els pollancres que es | vinclen | a punt de brotar. Escric un poema sobre les figures de la neu que es fon: | verda del Montseny; les orenetes van i vénen damunt les espigues que es | vinclen | i les pomeres en flor. Llegeixo els records de Robert Dreyfus sobre | tot el maig no havia fet tan bon temps. El sègol, més alt que un home, es | vincla | lleument, guarnit de capblaus i roselles. L'or de la ginesta gairebé fa | Dinem vora la font, sobre l'herba. Davant nostre hi ha uns freixes que es | vinclen | , un turonet ben verd. De l'hostal estant, on ens hem hagut de soplujar | Al Montseny ha fet un dia meravellós. Pruneres i presseguers florits es | vinclen | al vent, plens de sol viu, contra el blau lleugerament boirós de la | contra el fons verd i esclarissat de les canyes tendres i vives que es | vinclen | suaument sota la brisa. El barri nou és més enllà, passats els horts i el | cap a les bragues. —I fins a cert punt van triomfar —aclareix la noia | vinclant | el cos per tal de facilitar l'esmunyiment de la peça que després rebutja | tímida però lentament segura que un instant després li permet de | vinclar | -la enrera i de mirar-la amb un esguard immòbil que ensopega amb el | Estirem els enclítics o els proclítics, i es | vinclaran | els altres. Buits d'alè, s'estellaran per deixar-nos sentir | és intocable, però fem-lo ben elàstic. Tot orifany | vincli | la trompa sense perdre gaire pompa. A l'altra banda del bassal | que us avingui l'abraç esbalaït. La mà se't | vincla | lluny. Un peu et prem la cara. Veus que ella no el | breu el que separa son morir del teu? Vegí la palmera | vinclada | pel vent, vegí la rompent que esclata en bromera, | fa saltar de joia l'esbart de minyons sota la palmera que | vincla | i espolsa, i cauen els dàtils, i a la fruita dolça | com a llances d'arcàngels invisibles. I jamai la tempesta no | vinclarà | llur resplendent fermesa: Astes immòbils de les | cloquejant, va córrer a la seva habitació. Al cap de poca estona tornava, | vinclant | -se i balancejant, amb el seu millor abillament: un vestit de vellut molt | el gai romaní, i hom veu á tot hora el pinyer lluir, | vinclant | al vent blau la roja brancada. Matí de—SantRoch! Tritllejen campanes; | muntanyes quan el sol les fereix en llevar-se; d'or són els fruits que | vinclen | amb llur pes les branques dels tarongers; d'or són encara els mosaics, | cautament sobre la il·lusió idealista. La tradició romana i cristiana ens | vincla | a reconèixer la superioritat de l'amor i de l'acció sobre la teoria. | cap era abundantment eneriçat de plomes de carroça fúnebre, que ell feia | vinclar | -se d'ací i d'allí amb un aire gallard i intel·ligent; i, a la seva mà | i de torturar qui no vulgui ajupir la testa, doblegar el genoll o | vinclar | l'esquena. Demoníaca pensada! Envilir uns homes, a fi de millor dominar i | Adés els seus companys l'enfilaven arbre amunt fins que sentia cruixir i | vinclar | -se sota seu les branques més primes, i aleshores, amb estossec i | li queia en riada pels polsos, mentre el seu pas desfeia les garrigues, | vinclava | els arbrissons, i de seguida, després d'aquest divertiment, corria joiós, | com avergonyida del que li deia, arran d'orella, el seu acompanyant. | Vinclava | el cos a cada passa, torcent la corba del coll i arronçant les espatlles | a faisó d'una flor virolada i feixuga sobre un bri tendre, que es va | vinclant | , doblegant, tombant... No ens podíem entretenir un moment. Els lluers, | la pedra taulera contra el pit i l'endernegaven. Les costelles se li | vinclaven | cruixint, les sofrages se li cloïen, perdia l'alè; i el murri de | es submergí dintre la xomba d'ombres del recó de l'escala, i, des d'allí, | vinclant | el cos i allargant el coll, sotjà sigil·losament cap a la cuina. Li | ombra llarga i ondulant... Un congre? Quasi al mateix instant la canya es | vinclà | , assorollant les pedres que l'estrebaven, i el xaval va precipitar-se a | de l'huracà que alçapremava les bardisses i feia gronxar les soques i | vinclava | les capçades i ajeia els canyers, era per a ell una voluptuositat. Per | quan de sobte, ve't aquí que va aturar-se net: una bufada de vent | vinclà | el brancatge de la filera de pollancres sota els quals caminava i un | cames aferrades als terrossos o mig aixecades per fugir, dorsos que es | vinclen | amb violència per tal de desfer-se l'un de l'altre, tòraxs enfonsats de | deixant-nos al baró i a mi amos del camp. I aquell llèmena vinga encara | vinclar | -se, i remenar les anques i moure les manetes i treure's i posar-se el | així, ja poden passar les vostres honors al reservat, —féu l'hosteler | vinclant | -se com un acròbata i obrint-nos la porta. Un cop dins, Lydia es tragué la | braços en l'aire, barrets que queien, caps que s'ajupien, esquenes que es | vinclaven | i garrots que s'alçaven i abaixaven i lluïen i brunzien. De sobte, un | els millors boters del món; però el pare Cabet no era home destinat a | vinclar | dogues i ajustar cèrcols, sinó a organitzar una societat ideal sense | passeig. Portava un bastó molt prim, de nusos, una canya finíssima que es | vinclava | com una serp, i un paquet de llibres sota el braç —i semblava que tenia | que no molt lluny d'allí dreçava la seva robusta soca i resistia sense | vinclar | -se les més fortes ventades; ni s'espantava del llamp. Era un arbre | li va arriar una potada a la panxa, plena d'arrugues, i el vell es va | vinclar | . Quedà retorçat i amb el nas esclatat de pegar amb la cara damunt una | anar bo com una carbassera". També parlaven de dintre les persones. Es | vinclaven | una mica de cap al trespol cobert per una catifa molt gran: a redols, | treia de l'aigua i em va semblar que s'havia escurçat. De l'altre, que es | vinclava | com una branca tendra, a penes si en quedava mig. Alguna cosa del fons es | caure sobre la pinassa, plorant calladament. De sobte, unes manasses li | vinclen | per darrera els braços, una altra manassa li tapa la boca. Aixeca els | lletres, aquell nom? Però de seguida, manyagament, el cos de Lídia, | vinclant | -se al llarg del meu, va posar-me altres pensaments a la vora, i aviat | entorn del cos de la presa, però aquesta s'hi torna a mossegades, que fan | vinclar | i descargolar-se el més gran dels rèptils. L'agitació llur és tan gran | per l'eslau, han obert un pas, tan estret, que el vehicle en passar-hi es | vincla | perillosament sobre l'abisme. Arribem a dos mil set-cents metres | acomplint, jo contemplava Wemmick que escrivia; i el senyor Jaggers, | vinclant | -se i decantant-se damunt de les seves botes ben envernissades, em | un aspecte encara molt arcaic. En altres, la postura del cos (que es | vincla | ) i l'expressió maliciosament riallera de la mirada denoten un innegable | encomanadís; embrutar-se, embrutadís; trencar-se, trencadís; | vinclar | -se, vincladís; engrunar-se, engrunadís; esbullar-se, esbulladís; | hi hagués nascut per casualitat. És una palmera alta, altíssima, que es | vincla | , d'una manera que dóna la impressió que vulgui baixar a la plana. Per a | de la Filosofia, sinó el Déu amant, millor dit, el Déu-Amor, el Crist es | vincla | davant de cada cor sofrent, el de la vídua orbada del fill únic, el del | apropa. Les pedres salten en caure, reboten damunt l'enrajolat vermell, | vinclen | les fulles fines de la planta, que es redrecen de cop per a tornar a | me un préssec, si és servit? I la branca, a poc a poquet, dolçament, anà | vinclant | -se cap avall fins a posar-se a l'abast del noi. En Toni no sabia si |
|