Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els petits cúmulus, nítids i uniformes, darrera els pollancres que es	vinclen	a punt de brotar. Escric un poema sobre les figures de la neu que es fon:
verda del Montseny; les orenetes van i vénen damunt les espigues que es	vinclen	i les pomeres en flor. Llegeixo els records de Robert Dreyfus sobre
tot el maig no havia fet tan bon temps. El sègol, més alt que un home, es	vincla	lleument, guarnit de capblaus i roselles. L'or de la ginesta gairebé fa
Dinem vora la font, sobre l'herba. Davant nostre hi ha uns freixes que es	vinclen	, un turonet ben verd. De l'hostal estant, on ens hem hagut de soplujar
Al Montseny ha fet un dia meravellós. Pruneres i presseguers florits es	vinclen	al vent, plens de sol viu, contra el blau lleugerament boirós de la
contra el fons verd i esclarissat de les canyes tendres i vives que es	vinclen	suaument sota la brisa. El barri nou és més enllà, passats els horts i el
cap a les bragues. —I fins a cert punt van triomfar —aclareix la noia	vinclant	el cos per tal de facilitar l'esmunyiment de la peça que després rebutja
tímida però lentament segura que un instant després li permet de	vinclar	-la enrera i de mirar-la amb un esguard immòbil que ensopega amb el
Estirem els enclítics o els proclítics, i es	vinclaran	els altres. Buits d'alè, s'estellaran per deixar-nos sentir
és intocable, però fem-lo ben elàstic. Tot orifany	vincli	la trompa sense perdre gaire pompa. A l'altra banda del bassal
que us avingui l'abraç esbalaït. La mà se't	vincla	lluny. Un peu et prem la cara. Veus que ella no el
breu el que separa son morir del teu? Vegí la palmera	vinclada	pel vent, vegí la rompent que esclata en bromera,
fa saltar de joia l'esbart de minyons sota la palmera que	vincla	i espolsa, i cauen els dàtils, i a la fruita dolça
com a llances d'arcàngels invisibles. I jamai la tempesta no	vinclarà	llur resplendent fermesa: Astes immòbils de les
cloquejant, va córrer a la seva habitació. Al cap de poca estona tornava,	vinclant	-se i balancejant, amb el seu millor abillament: un vestit de vellut molt
el gai romaní, i hom veu á tot hora el pinyer lluir,	vinclant	al vent blau la roja brancada. Matí de—SantRoch! Tritllejen campanes;
muntanyes quan el sol les fereix en llevar-se; d'or són els fruits que	vinclen	amb llur pes les branques dels tarongers; d'or són encara els mosaics,
cautament sobre la il·lusió idealista. La tradició romana i cristiana ens	vincla	a reconèixer la superioritat de l'amor i de l'acció sobre la teoria.
cap era abundantment eneriçat de plomes de carroça fúnebre, que ell feia	vinclar	-se d'ací i d'allí amb un aire gallard i intel·ligent; i, a la seva mà
i de torturar qui no vulgui ajupir la testa, doblegar el genoll o	vinclar	l'esquena. Demoníaca pensada! Envilir uns homes, a fi de millor dominar i
Adés els seus companys l'enfilaven arbre amunt fins que sentia cruixir i	vinclar	-se sota seu les branques més primes, i aleshores, amb estossec i
li queia en riada pels polsos, mentre el seu pas desfeia les garrigues,	vinclava	els arbrissons, i de seguida, després d'aquest divertiment, corria joiós,
com avergonyida del que li deia, arran d'orella, el seu acompanyant.	Vinclava	el cos a cada passa, torcent la corba del coll i arronçant les espatlles
a faisó d'una flor virolada i feixuga sobre un bri tendre, que es va	vinclant	, doblegant, tombant... No ens podíem entretenir un moment. Els lluers,
la pedra taulera contra el pit i l'endernegaven. Les costelles se li	vinclaven	cruixint, les sofrages se li cloïen, perdia l'alè; i el murri de
es submergí dintre la xomba d'ombres del recó de l'escala, i, des d'allí,	vinclant	el cos i allargant el coll, sotjà sigil·losament cap a la cuina. Li
ombra llarga i ondulant... Un congre? Quasi al mateix instant la canya es	vinclà	, assorollant les pedres que l'estrebaven, i el xaval va precipitar-se a
de l'huracà que alçapremava les bardisses i feia gronxar les soques i	vinclava	les capçades i ajeia els canyers, era per a ell una voluptuositat. Per
quan de sobte, ve't aquí que va aturar-se net: una bufada de vent	vinclà	el brancatge de la filera de pollancres sota els quals caminava i un
cames aferrades als terrossos o mig aixecades per fugir, dorsos que es	vinclen	amb violència per tal de desfer-se l'un de l'altre, tòraxs enfonsats de
deixant-nos al baró i a mi amos del camp. I aquell llèmena vinga encara	vinclar	-se, i remenar les anques i moure les manetes i treure's i posar-se el
així, ja poden passar les vostres honors al reservat, —féu l'hosteler	vinclant	-se com un acròbata i obrint-nos la porta. Un cop dins, Lydia es tragué la
braços en l'aire, barrets que queien, caps que s'ajupien, esquenes que es	vinclaven	i garrots que s'alçaven i abaixaven i lluïen i brunzien. De sobte, un
els millors boters del món; però el pare Cabet no era home destinat a	vinclar	dogues i ajustar cèrcols, sinó a organitzar una societat ideal sense
passeig. Portava un bastó molt prim, de nusos, una canya finíssima que es	vinclava	com una serp, i un paquet de llibres sota el braç —i semblava que tenia
que no molt lluny d'allí dreçava la seva robusta soca i resistia sense	vinclar	-se les més fortes ventades; ni s'espantava del llamp. Era un arbre
li va arriar una potada a la panxa, plena d'arrugues, i el vell es va	vinclar	. Quedà retorçat i amb el nas esclatat de pegar amb la cara damunt una
anar bo com una carbassera". També parlaven de dintre les persones. Es	vinclaven	una mica de cap al trespol cobert per una catifa molt gran: a redols,
treia de l'aigua i em va semblar que s'havia escurçat. De l'altre, que es	vinclava	com una branca tendra, a penes si en quedava mig. Alguna cosa del fons es
caure sobre la pinassa, plorant calladament. De sobte, unes manasses li	vinclen	per darrera els braços, una altra manassa li tapa la boca. Aixeca els
lletres, aquell nom? Però de seguida, manyagament, el cos de Lídia,	vinclant	-se al llarg del meu, va posar-me altres pensaments a la vora, i aviat
entorn del cos de la presa, però aquesta s'hi torna a mossegades, que fan	vinclar	i descargolar-se el més gran dels rèptils. L'agitació llur és tan gran
per l'eslau, han obert un pas, tan estret, que el vehicle en passar-hi es	vincla	perillosament sobre l'abisme. Arribem a dos mil set-cents metres
acomplint, jo contemplava Wemmick que escrivia; i el senyor Jaggers,	vinclant	-se i decantant-se damunt de les seves botes ben envernissades, em
un aspecte encara molt arcaic. En altres, la postura del cos (que es	vincla	) i l'expressió maliciosament riallera de la mirada denoten un innegable
encomanadís; embrutar-se, embrutadís; trencar-se, trencadís;	vinclar	-se, vincladís; engrunar-se, engrunadís; esbullar-se, esbulladís;
hi hagués nascut per casualitat. És una palmera alta, altíssima, que es	vincla	, d'una manera que dóna la impressió que vulgui baixar a la plana. Per a
de la Filosofia, sinó el Déu amant, millor dit, el Déu-Amor, el Crist es	vincla	davant de cada cor sofrent, el de la vídua orbada del fill únic, el del
apropa. Les pedres salten en caure, reboten damunt l'enrajolat vermell,	vinclen	les fulles fines de la planta, que es redrecen de cop per a tornar a
me un préssec, si és servit? I la branca, a poc a poquet, dolçament, anà	vinclant	-se cap avall fins a posar-se a l'abast del noi. En Toni no sabia si

Pàgina 1 (de 10)

50 següents