Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que fan creure en una ofensiva dels països totalitaris a Espanya la	vinent	primavera. 30 gener. Dia serè, assolellat, amb vent de
—diu l'ordenança—. Probablement em substituirà quan em retiri el mes	vinent	. —I a ell—: És que són ordres secretes, sabeu? Les conferències són
Només la criadeta. I em penso que no per gaire temps, perquè el mes	vinent	n'hi ha una que es retira i caldrà substituir-la. —Quina? —No la coneixeu
la nova néta de Madame Tu, i s'acordà que la cerimònia fóra el diumenge	vinent	i que la meva dona i jo actuaríem de padrins. Ni un segon no pensàrem
aquesta serà també la llei que hauran de tenir en compte les generacions	vinents	, si no és que, per primera vegada, brolla de la nostra terra un mannà
opta per declarar-los inexistents: —¿Creieu, monsenyor, que el mes	vinent	serem a França, restablerts en els nostres privilegis?, preguntava, cap
a desaparèixer. ...Des de la cambra arribava una remor confusa d'anants i	vinents	; el raig de llum, variant la direcció, es va reflectir un moment dins el
clients. Bon senyoret, que té pensat per a un estiu, potser el	vinent	, recloure's amb catorze més i un levita retòric i
nova. Déus de la promesa, aquest estiu me'l crec, que em feu	vinent	. Ara tinc lluny la cara on reposo la meva millor fe,
Adéu, Perot, sigues feliç al cau. Perot Forces anants i	vinents	, bella hostalera. Tots Diguem-nos, bons amics, adéu-siau.
Rita estaven com enamorats del seu pare i ell els va dir que el diumenge	vinent	els portaria joguines, baturrets i baturretes. Vam dinar molt bé i
de viure i d'estalviar, tot i que l'època era dolenta, i que l'any	vinent	compraria la botiga del saboner que tenia al costat del bar, que ja feia
en aquella mena de balls endimoniats; però Laura es refia que dijous	vinent	alguna de les mares s'hi aventurarà. Teresa s'aixeca i vol anar-se'n;
amb gest triomfal el full del calendari, i somriu al número del dia	vinent	, del qual només la separen unes quantes hores, mentre que Laura compta
Madrona, que li havía obert la porta. —Y si 's poguessin parlar anants y	vinents	, quants d' aquestos trencarían de camí!— Aytal reflecsió produhí aquell
de la disbauixa sostenía encara en l' esperit d' en Lluís. Los anants y	vinents	que s' encreuhavan per l' acera, sols al atansarse prenían cos; al
saber fer versos com ell. Em va respondre que no costava res, que l'any	vinent	, que em tocaria estudiar Retòrica i Poètica, jo mateix ja podria fer els
aquella conversa, afegí que esperava amb molt d'interès el curs	vinent	, per a ensenyar Retòrica i Poètica, perquè era l'assignatura que sempre
Com si ell endevinés els meus pensaments, exclamà: —A veure l'any	vinent	, amb aquesta afecció que tens als versos, si tu et reveles el poeta de la
no us espanteu. No marxo demà ni la setmana entrant, ni potser el mes	vinent	. Però que el meu viatge a França és cosa feta, això sí. Ho havia dit amb
Entre tots havíem acordat celebrar-ho fent-vos un homenatge diumenge	vinent	. —Un homenatge? —Una petita festa aquí al pati; hi posaríem unes taules
vegada la boca de la cova amb la pedra i tot s'haurà acabat fins l'any	vinent	. No vull participar en aquestes carnestoltades. Són els seus morts, no
pas, això. A partir de demà em començaré a dir: "Com seran, l'any	vinent	?" Cada any són més dolents. El Segon. —Calla, desgraciat. Si
una anguila. "Això passava un diumenge, i, quina casualitat: el diumenge	vinent	també la meva mare tenia els dolors. Patia també ella, pobra, patia,
com una relíquia o com un oracle. —Quants ne comptarem, divendres	vinent	? —Mira el calendari, fill, i t'ho dirà. —El vostre és massa antic i
i que si les seves filles en produïen dues més cadascuna l'any	vinent	, i així successivament, al cap de vint anys hi hauria un milió de
combatre'ls, creant el moviment filosòfic que explicarem en els capítols	vinents	i que va tenir per lema de la bandera que els guiava les mateixes
la sustitueixi, com veurem desseguida en els estudis que farem al capítol	vinent	. I passant dels septentrionals als meridionals que som nosaltres, farem
dir que l'Ors no és tan català com nosaltres, com demostrarem en el	vinent	capítol, hem de fer constar que el seu ideal és tan contrari a Catalunya
el seu passat i el redimeix com una afirmació que porta "la fe en l'any	vinent	". Sobre la cripta de la recordança —garantia de durada— l'estructura
, per contra, la protesta i l'elegia. Només, però, la "fe en l'any	vinent	", l'ambició futurista i la joiosa certitud dels combatents, ens portaran
i un instant la meva natura se'n fonía de pietat, però l'instant	vinent	jo encontrava el llampec dels seus ulls tant plens de sentit, i
i follía, i es feien l'un a l'altre tot baix prometença que el	vinent	sonar del rellotge no produiría en ells cap emoció pareguda; i després,
dret modern d'Europa li obre vies jurídiques. De la mateixa manera que la	vinent	—si és que ve— Constitució d'Espanya, per liberal i democràtica que fos
una mena de papu, no delata els perills possibles de la república	vinent	, sinó la por formidable de desfer-se i de caure, dels interessos
perden, cel amunt, en pàl·lides verdors d'aigua marina. Passen anants i	vinents	escadussers, hermèticament tancats a tot el que no sigui el daler o la
i de tristesa, damunt l'esclat de joia que canta al seu voltant. L'any	vinent	serà tot mort i anirà consumint-se, cadàver insepult, fins que no tindrà
atur, defallior ni marrada. I vindrà una clara diada de Sant Jordi, d'un	vinent	mes d'abril, que ja és a tocar, i totes les portes del vell palau seran
en l'esplendor de la tarda que finia. 14-V-42 Profecia d'un	vinent	mes de juny A Antoni M· Sbert Quin cop al pit, aquest matí! Tot
i desmesura porta en ella mateixa la seva ruïna i el seu càstig. I un	vinent	mes de juny tornarem a pujar a la muntanya, florida com mai de ginesta, i
amb grinyol estrident, com si l'aire s'hagués tornat de vidre. Serà la	vinent	per a nosaltres? Tota la família s'ha arraulit a un recó: moriran plegats
fruits són incerts i provisoris. La certesa d'avui pot ser l'error de la	vinent	setmana. El camí de la veritat és fet de la despulla de veritats
serà continuada per altres hores anti-esquerranes i que, per a les hores	vinents	, quan potser de l'Esquerra actual ja només en resti un mal record, la
cor avalotat moderà d'ell mateix son ritme... fins que, a la temporada	vinent	, fou de nou empresonat a casa els avis, i aleshores, sens contemplacions,
de les converses futures, l'hereu marcà el límit del prometatge. —L'any	vinent	començo la carrera; quan l'acabi, ens casarem. Però un dia Donya Mència,
a emparaular-la i quedaren concerts amb la família d'ella. El diumenge	vinent	l'aniria a veure l'hereu. Aquest, a la baixa hora, agafà les anguileres i
no podria mai... Li calia ésser hereu, li calia casar-se... El diumenge	vinent	se n'arribà a la carretera i prengué la tartana de l'ordinari que
no li veiés les llàgrimes... Se recordava de la seva dona. El diumenge	vinent	i l'altre i l'altre, l'hereu tornà a veure sa promesa. Ella ja no
de les arracades que anirien a comprar amb ella a la ciutat el dijous	vinent	... —Com les voldràs? ¿amb pedres verdes o vermelles?... Ella baixà el cap
a la meva conversa, arrencant una rejola de la seva masmorra y, a la	vinenta	nit, picantli ab ella'ls polsos mentres dormía, dexava ert a terra a son

Pàgina 1 (de 28)

50 següents