Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la legitimitat i la puresa del metall rebut i es posaven a l'aguait de la	vinguda	d'una altra víctima a toriscar. Dafne És un arbre que s'està canviant en
a la seva habitació. Tot ell tremolava d'emoció davant l'anunci de la	vinguda	d'ella; aquell anunci que li arribà enmig de les seves hores de més viva
Dormo a Barcelona. He parlat amb uns amics escriptors, que lamenten la	vinguda	del Govern de València a Barcelona. 30 octubre. Vaig a
de Provença davant els murs de Niça. Successivament, degut a les anades i	vingudes	del titulat "emperador dels Pirineus", la cort barcelonina s'acostumà a
acords i els contrasts, les anades cauteloses i les	vingudes	ràpides, els gestos que no s'amaguen a ningú. Ja ho veus,
una mort resplendent vaig trobar. Cançó de la	vinguda	de la tarda Una a una, en els meus ulls ordeno
vora els extrems laterals, o bé comenten, davant del terrat, la	vinguda	del dia).] Golferic En va el desig els nostres cors imanta
fills al pis del carrer de Bailèn; però amb la mort del seu pare i amb la	vinguda	de la República, Frederic estava decidit a allargar la temporada tant com
mica el seu cas, fou amb el seu amic Agustí Casals. Agustí Casals, amb la	vinguda	de la República es féu una gran posició. Les seves amistats amb Josep
d'Or ¿Com no voldria aidar-te, oh cavaller galant, si la teva	vinguda	pressentia el meu cant? Has d'obeir-me sempre p'al Castell arribar. Mes
I mentres ella va de correguda cap a sa casa, i conta la	vinguda	de l'home, i repeteix, com un ressò, —M'ha dit açò i
amb "l'oeil sauvage", i oferta als escorços més insòlits i profunds.	Vinguda	del surrealisme L'any 1924 publica André Breton el seu
—Si justament és el que vull! Ja veuràs quin rebombori mourà la teva	vinguda	; els grinyols que sentirem de la parentela! Serà divertit de debò.
inaccessible: llàgrimes d'enyorament o de desesperació. Més endavant, la	vinguda	anyal del Pere estudiant en temps de vacances; la metamòrfosi de
adquirí proporcions sublims quan declarà que l'objecte de la seva	vinguda	era per casar-se amb Beatriu, la neboda pobra, aquella "avorrida"
sinceres en mi. Però sempre ho he resolt afirmativament. I, davant la	vinguda	d'algun canvi possible, sovint m'he posat en guàrdia perquè, arribat, no
el necrònim? Hom se sentiria temptat de dir que el tecnònim connota la	vinguda	d'un altre si mateix a la vida, el necrònim, el pas d'un altre si mateix a
de sentiments, talment un desglaç que m'hagués amarat de tendresa amb la	vinguda	d'inspiració que m'havia fet escriure /L'home dels ulls blaus\,
com el vi. A coberta hi havia un engrescament de festa. Tot eren anades i	vingudes	a la cantina, el vi corria de mà en mà, la gent menjava a peu dret,
prop. Jo no feia cap moviment per no espantar-les, seguia llurs anades i	vingudes	, i elles no fugien de mi. Alguna nit m'hi vaig estar fins a l'alba.
que no li haurien pres l'orgull d'home, ni la força de manar. Aquesta	vinguda	de no sé on ha fet d'ell un cuc. Ja no és res del que era. L'
ja en lo nové més de son embrás. La emoció que rebé va precipitar ma	vinguda	al mon. Apenas la meva mare hagué recobrat lo coneixement, quan va sentí
ab la mort del meu pobre pare, tot lo goig que hauría pogut produir ma	vinguda	al mon, se va tornar dol y pena. Dels meus padrins lo unich que sé es qu'
Timb· Espereuvos un instant, fins que sigui ben segura la	vinguda	del gabaix. Pep. Massa que ho será. Xich· Que vinguin.
investigar pel seu compte la causa d'aquelles misterioses anades i	vingudes	, i quan es disposava a abandonar la seva cambra va sentir, com un
era temps, als nostres pares s'hagués així advertit de la	vinguda	de llur recòndit enemic, i, alerta, s'haguessin
És dolç l'oreig quan es fa clar, i és dolça la	vinguda	de l'Alba, amb l'encanteri dels ocells matiners; és agradívol
després d'haver plogut, la Terra fèrtil; i és dolça la	vinguda	del Capvespre gentil; llavors la Nit silenciosa, i el
Rafael davalla al Paradís: descripció del seu aspecte; la seva	vinguda	, descoberta per Adam, assegut a la porta del seu recer. Adam
poncella i brot, els seus infants; van moure's, a la seva	vinguda	, i, més joiosos, per l'amatent sol·licitud, van créixer.
adreça al guia unes semblants paraules: "Podíem evitar-nos la	vinguda	, Serpent: la veig del tot infructuosa, per bé que
damunt d'aquest abisme impracticable, li originés retard en la	vinguda	, tu i jo llancem-nos a una audaç empresa, que no
amb deler vigilant, a la metròpolis; esperen d'hora en hora la	vinguda	del gran Aventurer que va deixar-los per buscar uns
distant i amb dignitat majestuosa, i li exposa el perquè de la	vinguda	: "Un manament del Cel no admet preàmbuls, Adam: Déu ha
i ascensió; l'estat de l'Església fins a la seva segona	vinguda	. Adam, molt satisfet i reconfortat per aquestes relacions i
del seu dret; quan neix, un astre, no vist al cel, en signa la	vinguda	i guia els savis d'orient, que el cerquen per
i, per més que reflectís, no encertava a aclarir les raons de tal	vinguda	. Perquè no és cada dia que penetren tres reis a la casa d'un menestral. I
una tarda de Cap d'Any, la Bepa va anunciar a la seva néta la propera	vinguda	dels reis: —Ja saps que eren tres: Gaspar, Melcior i Baltasar. I tots
traça en el sorral i la nit deixa prou espai per a meditar sobre la	vinguda	d'un altre sant. Hom el representa el cos nu i glaçat, tot clavat de
per contemplar-la, sorpresa de sa gentilesa. Els esquirols esperaven sa	vinguda	al peu de les soques, i per poc que ho hagués desitjat els ocells del
d'Orient, el gall-puput coronat i el cucut, s'apressen d'anunciar llur	vinguda	, ell s'està reservat i espera que l'abril sigui ben entrat. Observa i
molts passen desapercebuts. No demanen al campaner que assenyali llur	vinguda	. S'acontenten d'una missa baixa i se'n van satisfets. Alguns, els
la capella. Desgraciadament la història no diria absolutament res de sa	vinguda	en aquesta vall i de sa vida d'anacoreta, i fins el faria morir en una
bromes de ponent. Hom no podria contar fil per randa totes les anades i	vingudes	del sant en aquest món, i menys encara els pensaments que li acudien al
d'esperança. Aviat vindrà el meu amor. Els xiprers negregen i esperen sa	vinguda	... Dona Guiomar! Guiomar! La vella no haurà pensat a arreplegar les claus
situat sobre l'emplaçament que ocupà Elx des de la seva fundació a la	vinguda	dels àrabs, hom pot contemplar els estrats de la ciutat de l'època del
si els seus habitants abandonaven el motor en les seves anades i	vingudes	. La bicicleta és innòcua. I —pensen— amb una bicicleta es pot anar i
El camp resultava mala inversió. Poc segura davant les contínues anades i	vingudes	de pirates i corsaris, la pagesia neixia tarada pels clàssics mals de
precisament un fet massa repetit. Aquells que no dubtaren de celebrar la	vinguda	de Carles V passejant pel Born "ab musiques, clarins, tubedals i
estirp. De valencians, indiscutiblement, bé que n'hi havia abans de la	vinguda	de Jaume I: n'hi ha hagut sempre, sobre aquest tros de geografia on ara

Pàgina 1 (de 24)

50 següents