×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb vinya |
Freqüència total: 4321 |
CTILC1 |
| jardí de les nogueres, per veure com rebrota la vall, per observar si la | vinya | brotona, si floreixen els magraners", exultava ell. "Jo sóc per al meu | | Era fi de setmana. "Farem nit a les masies. Anirem de bon matí cap a les | vinyes | . Veurem si broten els ceps, si esclaten les gemmes, si els magraners | | tenir cura del petit Dionís, dintre una espaiosa caverna envoltada de | vinya | verge. Li duien nèctar, que ell bevia amb delectació. Hi va créixer i es | | quan en el meu record reviuen de sobte les llunyanes figures, ja no hi ha | vinyes | ni conreus a les petites valls aturonades prop del mar, ni quasi llum al | | del riu i per mitjà d'una sínia quan aquelles baixaven escasses; hi havia | vinyes | i camps d'oliveres a les altures, i terres, als vessants, destinades al | | Aquell dia Randa havia anat amb altres homes a tallar sarments en una | vinya | propera al poble. Havien acabat d'esmorzar i, asseguts en sengles pedres, | | terra amb llur sang. Jaume del Rendi agafà la podadora i s'endinsà per la | vinya | a treballar per no veure Randa, per fugir d'aquell desig violent | | d'Argona són terres de turons baixos, poblats de camps d'oliveres, de | vinyes | , i amb amples faixes de conreus on a l'estiu groguegen els bladars. La | | encontorns només s'estenen els tossals: tossals poblats d'olivers, de | vinyes | , d'extensos i abruptes bardissars i de clares faixes de conreus en els | | vermell, poc es pensen que llur activitat em mena als marges nets de les | vinyes | sota el sol de maig, al veïnatge de les puputs idíl·liques i del romaní | | peu, des d'Ocata, pels torrents sorrencs i nets, entre canyes, fonolls i | vinyes | plenes de fruit. Passo pels vells camins estimats, contemplo el | | Palamós. Vaig al poble. Fa un vent fred, però el sol escalfa. La | vinya | verge de casa és ben bé de púrpura, amb baies d'un blau fosc, blau de | | i molt més nua. A claps, ja agafa aquell color hivernal de mare de vi. La | vinya | verge a penes té fulles. Com brogia la Riera Major! L'aigua brillava | | al coll, menjava lentament un raïm fresc, o aquelles tardes a la nostra | vinya | , triant moscatells, garnatxa, Pedro Jiménez, vora el | | trist, recordava els meus paisatges d'infant a Premià: els fonolls, les | vinyes | , la terra neta i rosada de les rases... 30 setembre. Al | | els drets. Aconsegueix, doncs, la casa i els escassos horts i el clap de | vinya | i pins, pledeja, no feliç encara uns anys més, per obtenir la propietat | | perfum i rebre la polsina groga. Vigilava la verema de la vella i petita | vinya | que donava un vi àcid i lleuger, que segons ell matava tots els mals del | | quadrilàters de blat groc, i amunt, cap a la rodonesa del coll s'estén la | vinya | de l'avi espessa i blavosa, i les pruneres i els albercoquers de l'hort | | currotacos copiaven de París l'ús d'un bastó recargolat com un sarment de | vinya | . Semblava un aditament més d'una indumentària extravagant i atrevida, | | de currotacos que expliquen com han travessat la ciutat amb el sarment de | vinya | ben visible a les mans. Se sap a la llinda d'aquell món i se'n sap exclòs | | turons, que amagaven i omplien d'obliqua llum de posta els rectangles de | vinya | i de blat ros, i d'altes i espigades i blavíssimes cols. Perquè tot això | | de tells, l'alzina rovellada de l'era, el turó on s'enfilava la | vinya | de l'avi i l'horitzó blau de muntanyes. Devia pensar en la vella Josefa | | i se n'anava, deia ell, a caçar. Mai no va caçar res. Visitava les | vinyes | , pujava a les figueres i omplia de fruits el sarró. Ja el sarró ple, | | aquell amor, l'amor, amor d'ungles i dents. Cremava el cel com una | vinya | E sens orgull lo bé que breument passa. Pere | | entre el mar i la gran serralada que fa de muralla al desert, és la | vinya | . El vi d'Alger és un vi de graus que de seguida es torna ranci, com el vi | | llocs baixos del Vallès i com el vi magnífic del Penedès. Després de la | vinya | , els olius i les enormes plantacions de patata, els tarongers hi són | | per a totes les fantasies. Els americans guaiten Tahití com si fos una | vinya | per a anar-hi a la caça de paradisos artificials i naturals. | | o d'Arthur Rackham, s'ha convertit en una massa rogenca, clapada de | vinyes | verdes, d'arbres molsuts i de casetes blanques. Penya-segats a tot arreu, | | bosc, a fi i efecte d'eixamplar el conreu dels cereals i, sobretot, de la | vinya | ; la sisena és la que es visqué des de mitjan segle passat, de la qual | | catalana i la transformació de l'agricultura. Les plantacions de | vinya | donaren un altre caire als conreus. L'esperit de guany i de profit —un | | s'ha llançat a fer reviure els conreus i encara a donar naixement a les | vinyes | pel sistema de rabassa morta, es troba amb les portes barrades quan | | duia aire nou de la mar a polsoses atzavares, a | vinyes | mortes de set. Quan vingui la pregada, difícil, | | i el vent, albardà foll, xiscla i s'escampa per les seques | vinyes | , et serà lícit de sentir-te culte i, a estones, qui | | de barca dins del mar, el lent or de l'hivern ajaçat a les | vinyes | , l'ombra d'un arbre damunt l'ample camp. Oh, sobretot | | i engegàvem rodolins com els ases pets? La vela, la | vinya | verda, l'ametller agosarat i el pollanc... no diguis! | | Qui ho encertà? Perot Qui sap? Et soc franc... un hostal és una | vinya | . I si et comences de sentir xacrós, val més de fer diners a la segura, | | poseu-hi calzes, que tots poguem consagrar. Floriu | vinyes | ! floriu vinyes! que el vi no hi ha de mancar. | | que tots poguem consagrar. Floriu vinyes! floriu | vinyes | ! que el vi no hi ha de mancar. Floreixin també les | | esblaimada. Al pla negreja el verd avellanar i les | vinyes | ja hi són mig apagades i pel damunt hi sura el polsim blanc | | la copa encara és buida i l'hauríem d'omplenar; si la | vinya | encara és verda un altre vi l'omplirà: el vi de les | | que van fer-me cristià, que els raïms de vostres | vinyes | no arribin ni a virolar, que es migrin les avellanes | | riu; una teula roja tocant d'una llosa; la | vinya | abundosa, dessota el cultiu; solana pedrosa, | | un poble; un poble tot negre de llosa, amb feixes i feixots de | vinyes | , i, al cim, una figuera borda que fruita al sol tot | | una mica esgarrifat, va comprendre, però, de seguida que allò era una | vinya | i que li convenia ésser discret. La tranquil·litat durà quatre anys. En | | follets i petites vermadores. Les fades els manen que vagin sembrant | vinya | , que la facin créixer, que en facin sortir raïms, madurar-los i | | l'amor que ens fa penar. Estel d'Or Per tu, d'aquesta terra la | vinya | brostarà i, abans que la nit véngui, serà el vi trascolat! "Per fat i | | Mirau aquesta plana, mirau aquest camp erm: L'heu de sembrar de | vinya | , en un tres i no-res. Senyau primer les tires, d'un cap a l'altre | | cap, i amb agudes aixades, les gavetes cavau. [(Els follets caven la | vinya | i segueixen en llur ballet totes les ordes de les Fades i de N' Estel | | pacient. La teva terra segada no espigolaràs; la teva | vinya | vermada no recercaràs: grans i espigues deixaràs | | figues d'aquest mas, les peres d'aquell hort, els moscatells de totes les | vinyes | . Ningú ni res no li feia por. Havia arribat a una llestesa i a un |
|