DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
violència F 5228 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb violència Freqüència total:  5228 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de bona fe del matrimoni, va dominar de moment, per persuasió, la doble violència, tan rude, amb la qual s'encarava i va procurar, en assuavir-la, de
la solitud, una quieta pau que l'aire acariciarà. Si de tant en tant la violència del vent tempestuós hi arriba, arrossega sempre amb ell l'aigua de la
Asclepi no procedia de Coronis sinó d'Arsínoe, arrabassada o raptada amb violència pels Diòscurs. Sigui quina sigui la veritat, a nosaltres ens agraden el
la senyora Magdalena Blasi. "I sense bellugar-te gens?" Expulsat amb violència de la seva abstracció, el jove es va sobresaltar. "Vinc, vinc de
Castelló. Palinur La despulla nua d'un home jove que va sucumbir a la violència, un cos mort ajagut en la sorra d'una platja solitària, privat del repòs
alè de primavera, radiant de joia, el rostre encès per l'emoció i per la violència de la correguda. "Mano!... Tino!..." I es deturà: confusa davant d'ell
món. Pensant en la nena, i davant la repugnància que experimentava per la violència a què, a malgrat seu, havia estat portat, amb una por ingènita a tota
arrabassada com per un vertigen, com per un vent ardent que bufés amb violència sostinguda a través de la seva ànima. Tota ella defallia. I, per damunt
Càndia del Noro aquella nit li explicà una història tenebrosa, plena de violències i d'incomprensions en les ànimes, com alguna de les històries que li
com una flor lluny del sol. Els temps eren revolts; un vent d'odi i de violència bufava aleshores sobre la nació; la discòrdia agitava la seva torxa
espiritual, i era incapaç de sotmetre el seu temperament a la menor violència. En això era tot el contrari del seu germanastre, el qual no feia un pas
però quan coincidien junts davant un acte que semblés justificar la violència, davant una manifestació de protesta col·lectiva amb semblances de
espereu que esclati una guerra o, millor encara, una revolució, que la violència i l'assassinat es justifiquin i àdhuc es santifiquin en nom d'una causa,
pintures d'un antic mestre, i una atmosfera d'ira implacable, d'ira i de violència tancant-se per totes bandes al seu entorn. Era un tumult de veus,
passejaven plegats pels encontorns del poble; es disputaven sense violències, i a la tornada anaven a tastar el vi més vell del celler del Santo.
rector de Santa Maria, era un home amable, enemic també d'escàndols i de violències, afeccionat —també sense escàndol— a la bona taula i al bon vi, car sabia
d'ell hi havia els malvats amb llurs odis, llurs crueltats i llurs violències, no aturant-se ni davant les coses més santes, i que ella era
S'anà extingint com una claror de sol, en una aigua tranquil·la. Sense violències. Confessà i combregà; demanà perdó a tothom, ell que no tenia res a
acostades en un murmuri lleu, a la vora del llum. El temporal batia amb violència sobre el poble submergit en la nit espessa. Mila s'abandonava a la
demanant-li perdó, perquè tota la seva ànima clamava contra aquella violència, contra aquella crueltat usada amb ella i amb ell mateix, perquè la seva
l'entrada. —Escolta'm, Joan: Mila està malalta... Se l'apartà gairebé amb violència i prosseguí el seu camí. El padrí pensà: "L'han aquissat. Ha succeït
un moviment de péndol gairebé imperceptible. Empentejà Tino Costa sense violència. —Tu vés-te'n, ocupa't de tu; perquè, si no... Tornà cap
Tino Costa sentia que la ira feia bullir la seva sang, que un impuls de violència salvatge l'arrabassava, li torbava la ment. Tal vegada no ho sentia
l'ofegava; la nit, la ciutat, l'ofegaven. S'allunyà pressós. Darrera la violència a què havia sotmès els seus nervis es sentia tot ell tremolar. Era
íntima i desagradosa excitació que seguia en ell a cada arravatament de violència; els seus nervis, destrempats, l'impel·lien a caminar, i a caminar a
davant d'ell; en realitat no fou somni: fou un horrible malson entre la violència del qual es sentí rebregats el cor, l'ànima, les entranyes: tot el seu
desesperada que venia enfosquint-li l'ànima; tornà a sacsejar-la amb més violència. Ella estava rígida, amb els ulls tancats, els llavis tancats, tota ella
l'anà estrenyent, estrenyent, mentre la sacsejava cada vegada amb més violència. Es deturà de sobte, aterrit davant l'abandó total del cos d'ella, i es
un marge topà de cap contra una branca; reculà un pas, atordit per la violència del cop, i sentí com la sang se li escorria per la cara. Vacil·là un
de sang per oferir més blanc a les pedres, més blanc a la ira, a la violència, a la indignació, perquè l'agonia fos més llarga, el càstig més cruent.
reviviscències com són del medievalisme ancil·lar i ignorant. El clima de violència en què viu Europa no és tampoc propici a la nova afirmació literària, o
continuïtat expansiva. Totes dues coses s'impliquen mútuament, barbàrie i violència. I sens dubte el mot exacte a reportar ací és: llibertat. L'home de
imposades. Avui, l'intel·lectual té els mateixos temors. Hi ha la violència: la dels fets materials, i la pròpia dels moments tibants i aspres, en
dels "criminals de pau": assassinat, depredació, segrestament, lesions, violència en les coses i en les persones. Les notes diferencials, però, serien
de sons—; les obres plàstiques poden, així mateix, i sense gaire violència del seu sentit essencial, desprendre's de tota significació. Però la
primer, ensopit per la tirania, probablement no és capaç ni de mesurar la violència de les mutilacions que li infligeixen en la seva dignitat; el segon,
clar. De Napoleó a Hitler, i a Hiroshima, els milions de difunts per la violència, les destruccions sistemàtiques i absurdes, les opressions insaciables,
L'individu, davant de tantes coaccions, sol resignar-se. Però no sense violència interior. I contesta amb la burla. Es burla de tot allò que la societat
Si els desconnectàvem del cristianisme, don Joan i Sade perdrien la seva violència dramàtica, i farien riure. Haurien fet riure en el segle de Pericles, i
quals el Front Popular va obtenir la majoria parlamentària gràcies a la violència i al frau. Azaña negà que el poble espanyol es bati pel Comunisme.
en cotxes furients. Que lluny és tot i que a la vora! Aquell extrem de violència i d'horror ens ha dut a aquest extrem de pau, d'idil·li geòrgic.
odi tan violent, tan vital, tan radical, que no es podia resoldre sinó en violència, en sang i en mort. És ben cert, la guerra civil comença primer a les
a prendre els serveis de transports a la CNT, encara que sigui per la violència, i es temen greus desordres: aquesta nit ha patrullat la guàrdia d'assalt
poble, on visito la senyora Duran i Sanpere. Parlem de la licitud de la violència per part dels cristians, de les dificultats de la mansuetud evangèlica.
de casa. Llegia uns estudis de Johannet sobre Sorel, el filòsof de la violència, el revolucionari que ha inspirat moviments francesos de dreta i que ha
comunicat oficial diu que al front d'Aragó s'ha combatut encara amb més violència que dies enrera. Parla d'un combat aeri contra 100 caces
d'un verd resplendent, amb taques d'avets i núvols. El vent arrenca amb violència pètals de flor de pomera: me n'han caigut alguns al damunt —sagetes de
dels avions; assaboríem la pau gairebé en abstracte, l'esvaïment de la violència i de l'horror de la guerra, una pau com deslligada de les seves
gènit va ser famós dins una família que es distingí sempre per la seva violència. Era malcarat i cridaire, temut de tothom, ajudat encara pel seu aspecte.
que ja no li tenien por, que no li era possible exercir aquella violència que havia estat el seu poder. L'havien temut tots ells, els mateixos que

  Pàgina 1 (de 105) 50 següents »