Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

perquè no el veiés, i un malestar punyent el perseguí amb la seva	visió	durant tot el dia. Poc temps després Màrius deixava la col·locació, i
experiències passades, podia ja anticipar-se amb perfecte seguretat la	visió	del futur, podia anticipar-se la monotonia, la repetició constant; podia
i una vegada més hagué de veure com la seva il·lusió s'esvania. També la	visió	de les pròximes festes nadalenques va anar desmaiant-se en la seva ànima
d'afecte i de tendresa, sentí que les llàgrimes li enfosquien la	visió	. Sileta l'esguardà després als ulls. —Què tens, mano? —amb la mirada
mare, totes dues soles com sempre. El record de la passada desgràcia —la	visió	dels infants cremats— semblava pesar entorn d'elles en l'atmosfera i fer
gairebé confosos l'un amb l'altre, com si fossin una sola persona. La	visió	l'abrivà encara més, féu encara més ampla la seva solitud, gairebé
d'aquesta nit anaven desfilant per la seva ànima en un tètric seguici de	visions	. S'ofegava; una infinita tristesa l'anava embargant i, a poc a poc,
poble, ni família; que només et tinc a tu..." La seva ment rebutjava la	visió	; en fugia, i apressava el pas maquinalment, però era en va: la imatge
, sempre reso per tu..." ¿Per què venia, Déu!, a turmentar-lo aquella	visió	celestial enmig de l'infern on havia caigut, enmig del fàstic i de la
i de la desesperació que ofegaven la seva ànima? ¿Per què venia, com la	visió	del Paradís, quan una veu murmurava en secret a la seva ànima que no hi
commoció que Tino Costa s'ha parat enmig del carrer. Veu en una fugaç	visió	el paisatge que envolta Santa Maria, els seus carrers, la casa de la seva
sons de campanes, ressonant de la més pura de les alegries, passà com una	visió	inabastable, com un somni. Sentí tanta angoixa, tanta desolació, que
s'assegué a la seva butaca i s'enfonsà en reflexions amargues entre les	visions	d'aquells records que continuaren torturant-lo. ¿Eren aquestes les
aquell instant d'angoixa suprema en què aixecava el rostre al cel, i la	visió	li traspassava encara l'ànima. Després la buscà, i mai en sa vida no
prescindir de l'apriorisme, sempre perillós, que acostuma a deformar la	visió	dels "interpretadors". Avui, les recerques monogràfiques, projectades
al paradís, els ectoplasmes virtuosos no en tindrien prou amb la	visió	beatífica o contemplació de Déu: hauran de disposar també d'una
es vol estrany a les qüestions vitals del seu món: sobre elles té la seva	visió	, en elles participa i influeix sobre elles en la mesura que li és permès.
tant el qui desitja l'evasió o el tècnic, com el qui ansia una millor	visió	de la realitat, tenen alguna cosa prèvia en comú: alguna cosa que, sens
Insisteixo que només puc valer-me, en aquestes consideracions, d'una	visió	general vaga, llunyana, de l'univers de Dostoievski. Sense detalls
Sense detalls concrets, ni verificacions, ni desig d'exactituds: la	visió	que queda després d'uns quants oblits secundaris. La humanitat que pobla
no era esborrada del tot, en les rutines de l'europeu mitjà. La	visió	que el blanc —burgès o proletari— tenia del món colonial, li venia dels
probablement, per reacció, la pornografia més virulenta. En tot cas, la	visió	cristiana, que promou l'home a un grau sobrenatural en l'escalafó de la
sense els quals veu impossible la victòria. Em sembla que la seva	visió	és la més justa, la més realista, la més coratjosa de les que han
personal que imposa la unitat fèrria als exèrcits, però li mancà la	visió	complexa, ampla, d'un Cèsar o d'un Napoleó. Els dictadors d'avui són més
blancs i assolellats. Havíem passat bruscament, teatralment, d'una	visió	d'hivern a un joiós paisatge de primavera. Ahir el meu amic B. F. em
general" telefonant a l'ombra de la catedral gòtica i xurrigueresca, i	visió	terriblement realista del front de Madrid: els poblets fetorosos on tot
el que han faltat ací són homes competents. En Companys no té ampla	visió	política, però té "nas" per als problemes immediats. Tornem a Viladrau.
transparent; més enllà, opac. Era un espectacle meravellós, una mena de	visió	astral, fantàstica. 21 desembre. Dia de Sant Tomàs, gris,
damunt la neu: com diu la Josefina, semblava una escena canadenca, una	visió	de Maria Chapdelaine. Quan els nens jugaven,
plena s'alçava, daurada, sobre els avets. Era com una estampa, com una	visió	irreal... 10 octubre. Rebo carta d'en Riba. Està molt
gebre a les raconades dels obacs. Em trobo millor que ahir i no tinc una	visió	tan negra de les coses. Passem dies terriblement difícils, però no sembla
dos botons, les cames que retrocedeixen i s'escapen del seu camp de	visió	. —Sort —sent que diu, però no pot ser a ell, deu ser als tres individus
fora de casa per donar la impressió de rapidesa i pressa. Potser aquesta	visió	de la ciutat defensada per les muralles, defensada a la seva curiositat,
tan de pressa enfront dels seus ulls, des dels camps polsosos a l'alta	visió	de la muralla, amb els fossats plens de cabres que pasturaven, amb el
Ell va quedar-se immòbil per no fer soroll, perquè no es fongués aquella	visió	d'ella, de la seva indiferència, del seu repòs, només interromput quan,
no usaria mai, que fins fingiria no conèixer, que no podria usar, car la	visió	que d'ella tenia era una creació del seu esperit, i substituïa la noia
curiós el fet, que no em puc estar de remarcar, que la unitat d'estil, de	visió	d'una mateixa realitat, d'identitat d'emoció es fa evident en les cartes
que no li serviria de res perquè el Deseado no perdonarà aquella	visió	, que sens dubte va tenir, de la ciutat emmurallada i tancada, quan no li
devia tornar al pensament, a la consciència del rancorós rei, la	visió	de la ciutat closa, silenciosa, indiferent al pas del seu legítim
sols un estat d'esperit momentani de l'exiliat poeta, sinó aquella rara	visió	de destí perdut, d'inutilitat absoluta, que dominà tota la seva vida,
estimat horitzó. Venècia és monstruosa perquè no hi ha un sol angle de	visió	que li permeti recordar la seva ciutat: Ni tan sols el mar té color de
Carolina assentí. No podem dubtar ni un sol moment que amb una claríssima	visió	d'allò que destruïa i salvava. Prengué el feix de papers plens de la
i amb l'agutzil; el trobaren penjat, balancejant-se a l'arbre, i amb una	visió	tal, que els féu aturar astorats. Abans d'aquell dia no havien presenciat
presenciat mai un espectacle com aquell; després m'ho explicaren a mi. La	visió	infonia terror, i, segons es mirava, despertava quasi el riure. A través
amb aquestes reflexions; intentà abstreure's en el treball. Però la	visió	del melonar desfet no el deixava, i de tant en tant alçava el cap i
des de l'hotel al moll de les Messageries Maritimes ha estat una	visió	de barris desmarxats i monstruosos, una mica com les barriades obreres
primavera confortable. El Pacífic, vist des de bord, ens dóna un radi de	visió	molt més ample que el que ens donava l'Atlàntic. Sembla que els horitzons
amplitud, les aigües sembla que aquí estiguin molt més travades; una	visió	uniforme de massa fluida entre níquel i plom, que amb el sol es torna
quarts de nou del matí ens va passant per davant dels ulls les primeres	visions	insulars de la Polinèsia. L'espectacle ha estat preparat amb tota la
arborescències que sortien com per art d'encantament a flor d'aigua, la	visió	d'aquests plomalls altíssims i finíssims, colorits per la més viva laca,

Pàgina 1 (de 222)

50 següents