Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
vista F 16146 oc.
vista M 9 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb vista Freqüència total:  16155 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

l'esfera del món un inacabable pergamí cilíndric i en llegeixes, amb la vista tan cansada, els decrets que dicta la indiferent immortalitat. Afrodita
i tímids, de seguida l'havia apamat i vigilava de cua d'ull, amb una fina vista de pastor i de caçador, les seves ocupacions antigues i oblidades, els
a l'instant l'episodi, verificaven, per arrelats principis, amb la vista i amb les dents, a pesar d'haver-ne estat d'avançada prou segurs, la
boca oberta, i contemplaven arbres i sembrats, estesos fins a pèrdua de vista sota el crepuscle vespertí i un aire prim i fresc venia de la veïna mar.
llur puresa, una ombra molt fina de torbació. Era al seu davant, amb la vista baixa i les galtes cobertes d'un bell rubor. Tino Costa li parlà amb gran
de passada el seu origen camperol— del seu marit. Joan del Santo, en vista d'això, comprengué clarament que les coses no podien continuar d'aquella
temor arrapat encara a la seva ànima, la privava de parlar. Estava amb la vista baixa, i quan l'aixecà, ell havia desaparegut. S'estremí d'una angoixa
els peus i es sentia naufragar en un oceà de solitud i de desesper. La vista d'aquell home en tals moments causà en el seu esperit una profunda
a la criada —una vella en la qual fiava en absolut— que no perdés de vista la noia ni la deixés sortir per a res. Amb gust se l'hauria enduta amb
que endevinava ja, sense, però, arribar-ho a comprendre. Maria Àgueda, en vista d'allò que havia passat a l'escola, l'envià aleshores de nits a prendre
per fugir d'aquell desig violent d'envestir-lo que li despertava la vista de l'altre. Ell no va fer-ho. Però Randa mai més no s'oblidà del pedrot
tot el llot del fons, de manera que ja no s'hi podia beure. A la vista d'això, la Verge ja no sentí la set; la indignació curullà la seva ànima.
a veure alguna amiga, a passejar un xic. El malalt, a penes la perdia de vista, ja patia per l'absència d'ella; des del punt en què la mirava sortir es
rostre eixut i demacrat alçat per damunt de la infinita desolació que la vista de les misèries del món, el dolor del pecat i les llàgrimes vessades
que Tino Costa no sabia si indignar-se o posar-se a riure. En el fons, la vista d'aquella escena anava engendrant en ell un sentiment d'ombriva i
... O bé: —Ara surt molt. Jo, amagada a l'espessor, no la perdo de vista. S'asseu i s'està hores senceres en la mateixa postura, mirant el camí.
calculi." Candaina continuava sense saber què dir; s'estava amb la vista baixa, i continuava passant els dits per la vora de les tovalles. —Manuel
travessa l'ànima de Mila. Anselma prossegueix: —Cal no perdre mai de vista aquella cima. La veu? —Torna a assenyalar allà al lluny, cap a
tenir ales, volar a ella, però havia encara de davallar, perdre-la de vista, i tornar-la trobar més enllà. Provarà. Encara queda una mica de dia...
el trobi, padrí..." El seu padrí la mirà. Es sentia preocupat, però a la vista de l'alegria d'ella es commogué, la seva fe gairebé el contagiava, i per
menys. A voltes Tino Costa no podia estar-se de mirar-la; a la seva vista sentia renéixer l'antiga tendresa i es repetia: "És un àngel". També
tant! "Perdonem-nos recíprocament les nostres bestieses..." Salta a la vista el gir habilidós a què ha estat sotmesa, en aquesta frase, la idea
del conegut pecat capital. Segons sembla, i des de determinats punts de vista, hi ha ires i ires: unes ires reprotxables, i unes altres ires més aviat
tal de mantenir i propugnar, sense concessions, tant els seus punts de vista doctrinals i els judicis inherents, com el dret que té a
dir, aquest "com és lògic". No cal ser massa aprensiu des del punt de vista moral, per a mesurar-ne la duresa... La clemència és una virtut que
ni un poble frustrat. Que no érem un poble excel·lit, salta a la vista: el darrer Trastàmara, volent o sense, tallava als Països Catalans tots
En bloc, aquesta producció és una pura bestiesa. Des d'un punt de vista seriós i utilitari, és preferible que s'escriguin plagis de coses
intoxicat d'il·lusió, i això era la forma més segura de perdre el món de vista, com sol dir-se. No veia allò que tenia davant del nas, sinó el que li
del lirisme i del candor. Don Quixot, els quixots, perden el món de vista: Ulisses és el perfecte realista, un estrateg enginyós que no podria
és un desinterès irreal. El quixot en qüestió "perd el món de vista". I fracassa. El mal, tanmateix, no és que fracassi. El mal és que li
del llibertinatge oral o imprès. En la pràctica, la lenitat salta a la vista. Hi ha espectacles, com el music-hall o les revistes teatrals, que
és ridícula com si no ho és, mirades les coses des del punt de vista de Sirius, no hi ha dubte que, en la pràctica, tothom està persuadit
que les fronteres del vici no són mai indubtables. Des del punt de vista de la societat, l'essència del pecat no és que sigui la conculcació d'una
era abans —explica l'home—. Hi vaig entrar als quinze anys i han fet la vista grossa. Necessiten personal. —Després d'una pausa, afegeix—: N'hi ha
Tots aquests del fons encara són més vells. Els examinen però, ell amb la vista ja enterbolida, corprès pels rictus burletes que semblen invitar-lo a un
es decideix a agafar-la, se la mira per tots costats, torna a alçar la vista. —No és pas un tu? —És dels teus —diu ell intencionadament, i gira cua
ha arribat a tocar del carret. Hi dóna un cop d'ull estranyat, alça la vista. —Difunt? —diu. —Sí —contesta ell a tot atzar. —Aquí diu femella
de nou, i en algun lloc sona una campaneta cerimoniosa. El caporal diu: —Vista a la dreta! —Però aquest cop ho ha de repetir, més enèrgicament—: Vista a
: —Vista a la dreta! —Però aquest cop ho ha de repetir, més enèrgicament—: Vista a la dreta!!! Els homes fiten la paret de l'altra banda,
i encara vistosa. —I a fer bondat! —li diu—. Que no us perdo de vista... La xicota el mira de reüll, espera una mica i, quan l'altre s'ha
que relleven la guàrdia, i àdhuc aleshores no renuncia a perdre'l de vista, perquè adverteix el novell caporal: —Compte amb aquest! Ja ens ha donat
són per a això, per a ser seduïdes... Vós què n'opineu? —És un punt de vista que pot defensar-se. I els heretges ho sabien. Marció, crec que el van
la mateixa moral. L'home es continua gratant, pensarós. —És un punt de vista a considerar, sí. Ningú no hi havia pensat, fins ara, i, si ho havien fet
alguna, oi, de fotografia? —No —fa ell—. No... —repeteix amb la vista fita sobre la taula. L'home va enretirant una de les cartolines que havia
altres sense explicacions... —És diferent, aquests no els perden de vista —fa l'home, triomfalment—. Per això s'han d'esperar tant. Anem curts de
en un vell impermeable de pescador, es posà en camí. Es perdé de vista, sota la pluja, en l'espessa, en la impenetrable fosca. Havíem sortit
poble; jo havia acabat els meus estudis i feia temps que havia perdut de vista el meu cosí. Morta la meva tia, i amb les noves preocupacions de la vida,
hi ha la convicció que el gos rabiós no coneix ningú; és més, que perd la vista. Però el fet era certíssim. La gosseta de l'Estanquera estava rabiosa,
Canela s'havia ajagut més enllà; tenia el cap aixecat i no el perdia de vista; el mirava amb els seus ulls clars, quasi humans, aquells ulls de Canela
incessantment. Jaume mirà devers l'horta i el veié que sortia. La sola vista d'ell li abrandà la sang. Borra saludà breument, sense mirar-lo; baixà al

  Pàgina 1 (de 324) 50 següents »