×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vista |
Freqüència total: 20425 |
CTILC1 |
l'esfera del món un inacabable pergamí cilíndric i en llegeixes, amb la | vista | tan cansada, els decrets que dicta la indiferent immortalitat. Afrodita | i tímids, de seguida l'havia apamat i vigilava de cua d'ull, amb una fina | vista | de pastor i de caçador, les seves ocupacions antigues i oblidades, els | a l'instant l'episodi, verificaven, per arrelats principis, amb la | vista | i amb les dents, a pesar d'haver-ne estat d'avançada prou segurs, la | boca oberta, i contemplaven arbres i sembrats, estesos fins a pèrdua de | vista | sota el crepuscle vespertí i un aire prim i fresc venia de la veïna mar. | llur puresa, una ombra molt fina de torbació. Era al seu davant, amb la | vista | baixa i les galtes cobertes d'un bell rubor. Tino Costa li parlà amb gran | de passada el seu origen camperol— del seu marit. Joan del Santo, en | vista | d'això, comprengué clarament que les coses no podien continuar d'aquella | temor arrapat encara a la seva ànima, la privava de parlar. Estava amb la | vista | baixa, i quan l'aixecà, ell havia desaparegut. S'estremí d'una angoixa | els peus i es sentia naufragar en un oceà de solitud i de desesper. La | vista | d'aquell home en tals moments causà en el seu esperit una profunda | a la criada —una vella en la qual fiava en absolut— que no perdés de | vista | la noia ni la deixés sortir per a res. Amb gust se l'hauria enduta amb | que endevinava ja, sense, però, arribar-ho a comprendre. Maria Àgueda, en | vista | d'allò que havia passat a l'escola, l'envià aleshores de nits a prendre | per fugir d'aquell desig violent d'envestir-lo que li despertava la | vista | de l'altre. Ell no va fer-ho. Però Randa mai més no s'oblidà del pedrot | tot el llot del fons, de manera que ja no s'hi podia beure. A la | vista | d'això, la Verge ja no sentí la set; la indignació curullà la seva ànima. | a veure alguna amiga, a passejar un xic. El malalt, a penes la perdia de | vista | , ja patia per l'absència d'ella; des del punt en què la mirava sortir es | rostre eixut i demacrat alçat per damunt de la infinita desolació que la | vista | de les misèries del món, el dolor del pecat i les llàgrimes vessades | que Tino Costa no sabia si indignar-se o posar-se a riure. En el fons, la | vista | d'aquella escena anava engendrant en ell un sentiment d'ombriva i | ... O bé: —Ara surt molt. Jo, amagada a l'espessor, no la perdo de | vista | . S'asseu i s'està hores senceres en la mateixa postura, mirant el camí. | calculi." Candaina continuava sense saber què dir; s'estava amb la | vista | baixa, i continuava passant els dits per la vora de les tovalles. —Manuel | travessa l'ànima de Mila. Anselma prossegueix: —Cal no perdre mai de | vista | aquella cima. La veu? —Torna a assenyalar allà al lluny, cap a | tenir ales, volar a ella, però havia encara de davallar, perdre-la de | vista | , i tornar-la trobar més enllà. Provarà. Encara queda una mica de dia... | el trobi, padrí..." El seu padrí la mirà. Es sentia preocupat, però a la | vista | de l'alegria d'ella es commogué, la seva fe gairebé el contagiava, i per | menys. A voltes Tino Costa no podia estar-se de mirar-la; a la seva | vista | sentia renéixer l'antiga tendresa i es repetia: "És un àngel". També | tant! "Perdonem-nos recíprocament les nostres bestieses..." Salta a la | vista | el gir habilidós a què ha estat sotmesa, en aquesta frase, la idea | del conegut pecat capital. Segons sembla, i des de determinats punts de | vista | , hi ha ires i ires: unes ires reprotxables, i unes altres ires més aviat | tal de mantenir i propugnar, sense concessions, tant els seus punts de | vista | doctrinals i els judicis inherents, com el dret que té a | dir, aquest "com és lògic". No cal ser massa aprensiu des del punt de | vista | moral, per a mesurar-ne la duresa... La clemència és una virtut que | ni un poble frustrat. Que no érem un poble excel·lit, salta a la | vista | : el darrer Trastàmara, volent o sense, tallava als Països Catalans tots | En bloc, aquesta producció és una pura bestiesa. Des d'un punt de | vista | seriós i utilitari, és preferible que s'escriguin plagis de coses | intoxicat d'il·lusió, i això era la forma més segura de perdre el món de | vista | , com sol dir-se. No veia allò que tenia davant del nas, sinó el que li | del lirisme i del candor. Don Quixot, els quixots, perden el món de | vista | : Ulisses és el perfecte realista, un estrateg enginyós que no podria | és un desinterès irreal. El quixot en qüestió "perd el món de | vista | ". I fracassa. El mal, tanmateix, no és que fracassi. El mal és que li | del llibertinatge oral o imprès. En la pràctica, la lenitat salta a la | vista | . Hi ha espectacles, com el music-hall o les revistes teatrals, que | és ridícula com si no ho és, mirades les coses des del punt de | vista | de Sirius, no hi ha dubte que, en la pràctica, tothom està persuadit | que les fronteres del vici no són mai indubtables. Des del punt de | vista | de la societat, l'essència del pecat no és que sigui la conculcació d'una | era abans —explica l'home—. Hi vaig entrar als quinze anys i han fet la | vista | grossa. Necessiten personal. —Després d'una pausa, afegeix—: N'hi ha | Tots aquests del fons encara són més vells. Els examinen però, ell amb la | vista | ja enterbolida, corprès pels rictus burletes que semblen invitar-lo a un | es decideix a agafar-la, se la mira per tots costats, torna a alçar la | vista | . —No és pas un tu? —És dels teus —diu ell intencionadament, i gira cua | ha arribat a tocar del carret. Hi dóna un cop d'ull estranyat, alça la | vista | . —Difunt? —diu. —Sí —contesta ell a tot atzar. —Aquí diu femella | de nou, i en algun lloc sona una campaneta cerimoniosa. El caporal diu: — | Vista | a la dreta! —Però aquest cop ho ha de repetir, més enèrgicament—: Vista a | : —Vista a la dreta! —Però aquest cop ho ha de repetir, més enèrgicament—: | Vista | a la dreta!!! Els homes fiten la paret de l'altra banda, | i encara vistosa. —I a fer bondat! —li diu—. Que no us perdo de | vista | ... La xicota el mira de reüll, espera una mica i, quan l'altre s'ha | que relleven la guàrdia, i àdhuc aleshores no renuncia a perdre'l de | vista | , perquè adverteix el novell caporal: —Compte amb aquest! Ja ens ha donat | són per a això, per a ser seduïdes... Vós què n'opineu? —És un punt de | vista | que pot defensar-se. I els heretges ho sabien. Marció, crec que el van | la mateixa moral. L'home es continua gratant, pensarós. —És un punt de | vista | a considerar, sí. Ningú no hi havia pensat, fins ara, i, si ho havien fet | alguna, oi, de fotografia? —No —fa ell—. No... —repeteix amb la | vista | fita sobre la taula. L'home va enretirant una de les cartolines que havia | altres sense explicacions... —És diferent, aquests no els perden de | vista | —fa l'home, triomfalment—. Per això s'han d'esperar tant. Anem curts de | en un vell impermeable de pescador, es posà en camí. Es perdé de | vista | , sota la pluja, en l'espessa, en la impenetrable fosca. Havíem sortit | poble; jo havia acabat els meus estudis i feia temps que havia perdut de | vista | el meu cosí. Morta la meva tia, i amb les noves preocupacions de la vida, | hi ha la convicció que el gos rabiós no coneix ningú; és més, que perd la | vista | . Però el fet era certíssim. La gosseta de l'Estanquera estava rabiosa, | Canela s'havia ajagut més enllà; tenia el cap aixecat i no el perdia de | vista | ; el mirava amb els seus ulls clars, quasi humans, aquells ulls de Canela | incessantment. Jaume mirà devers l'horta i el veié que sortia. La sola | vista | d'ell li abrandà la sang. Borra saludà breument, sense mirar-lo; baixà al |
|