Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la ruta normal per evitar tota mena de contacte, encara que només sigui	visual	, amb les costes d'Espanya. I jo no voldria enganyar-me a mi mateix, i és
en la pintura flamenca, quan aquesta, també commoguda per l'esclat	visual	de la naturalesa, s'aboca a repetir-la sobre el quadre fins en els
Soutine—, és espiritual: ens aporta, sempre, alguna cosa més que el delit	visual	; ens proporciona, sempre, un eixamplament del nostre món personal, en
recordo amb bastant de precisió. Però mai no ho puc assegurar. La memòria	visual	em falla. 1958 15 de maig Sí, la música, molt bé. Una
major, perquè no ve pertorbada per les distraccions de la contemplació	visual	—que són les que m'obliguen a fer dibuixos quan vull escoltar el que
i queda dominada la quasi inevitable contemplació simultània de l'ambient	visual	, dels objectes, dels rostres— i, per tant, suposo que per als que no hi
l'obra deu esdevenir tan precís i concret com per a nosaltres un objecte	visual	o tàctil. Potser, per a ells, deu tenir una "consistència" material més
pensant i veient en els camins que ha seguit la pintura. Tinc una memòria	visual	tan dolenta que, havent-los vistos ahir, no m'és gaire fàcil de
de tres caràcters: el sexe suposat, les virtuts medicinals i l'aspecte	visual	o tàctil (espinós, apegalós, etc.). Una segona tripartició segons la mida
bellugavan derrera y semblavan espessirse més y més en los confins de sa	visual	. Quan aixó succehía, escursava 'l pas, deixava avansar l' ona en que
posada entre sos ulls y en Lluís, més fragment atmosférich que la cinta	visual	per hont corría en suspensió una faixa d' imán invisible. Y sense voler,
cas de memòria. És una reviviscència. Si voleu, és un fenomen de memòria	visual	, amb acompanyament de les sensacions experimentades aleshores. Però no,
us observava com si fóssiu insectes que evolucionessin dins el camp	visual	de la meva gelosia. Seguia els vostres moviments, les vostres reaccions,
dels organismes vivents, tals com la sensibilitat de la percepció	visual	o la inducció de les mutacions de gèns per mitjà de radiacions
entre dos trens d'ones reflectits. En qualsevol intent de representació	visual	del comportament del fotó, ens trobarem, doncs, amb la següent
completament les paradoxes anàlogues que es presenten en la representació	visual	de la conducta de les partícules materials. És evidentment impossible,
—Bé, això em diu només que la gallina no sap extreure notes del camp	visual	. Morgan. —No. El seu camp visual també és actiu, però
no sap extreure notes del camp visual. Morgan. —No. El seu camp	visual	també és actiu, però desencadena altres accions. Imagineu la mateixa
de vista, hem de suposar que certs animals d'Amèrica, amb una capacitat	visual	ordinària, emigraren lentament en generacions successives des del món
donat en funció de totes les pautes de comportament, proximitat, contacte	visual	, somriure, temes personals de conversa... preses totes en conjunt. Això
s'han trobat molt juntes, a peu dret, caldrà que evitin el contacte	visual	i tal volta el somriure. Aquesta és una de les raons per les quals no es
tant hi haurà cinc menes de signes per a aquest tret. Signes auditius,	visuals	, gustatius, olfactius i tàctils. Metodològicament va bé de dividir-los en
concepte de mode operatori genera, doncs, els conceptes d'espai	visual	, espai auditiu, espai olfactiu, espai gustatiu i
El llenguatge verbal és un sistema que té un mode operatori auditiu.	Visual	en el llenguatge escrit. El gest, el moviment del cos, el paisatge, la
escrit. El gest, el moviment del cos, el paisatge, la pintura... són	visuals	. Van interconnectats, ja que el gest acompanya la paraula, i la paraula
les sensacions i de dividir els espais de percepció a distància en	visuals	i auditius. Si bé els espais auditius i visuals constitueixen dues bases
percepció a distància en visuals i auditius. Si bé els espais auditius i	visuals	constitueixen dues bases fonamentals de la comunicació, no per això hem
Sempre se't planta davant, a prop, i et mira; necessita el contacte	visual	per a la comunicació i necessita ser a prop. I fins i tot necessita tocar
és un espai de comunicació, potser un espai menor comparat amb el	visual	i l'auditiu però gens menyspreable. És ben cert que la majoria de
i el fred i d'objectes aspres i suaus. Ben aviat connecta l'experiència	visual	amb la tàctil. Aquesta connexió representa un pas més en la seva
pensem en termes d'una estètica de la imatge o de la paraula, estètiques	visuals	i auditives. Lliguem el concepte de la bellesa a les imatges o als sons,
de la comunicació no l'aconseguim pas amb un simple procés auditiu i	visual	que suposi l'acumulació de seqüències de sons i de moviments corporals
És a dir, que l'únic canal de comunicació estudiable era l'auditiu i el	visual	. Avui, si més no tal com ho enfoquem nosaltres, la comunicació es dóna a
considerar el canal 1 com el canal auditiu, el 2 com el	visual	, el 3 olfactiu, el 4 tàctil, etc.. D'aquesta manera, si
i que té una organització pròpia per la qual esdevé, com hem dit, espai	visual	. Més endavant ens referim una mica a la interconnexió entre els canals
els lingüístics per exemple, no ho són del tot per a un altre com el	visual	-cinèsic. IV Hem presentat una matriu semiòtica per donar compte,
i que fit a fit parlen d'allò que amb paraules no es pot dir. El contacte	visual	és allò que ens fa realment i directament conscients de la presència de
la mirada de certes coses i es controla molt i molt el temps de contacte	visual	. Afegeixo una vegada més la relació que hi ha entre mirar i tocar. En
d'una hipotètica competència gestual, com a algoritme de reconeixement	visual	, que permet d'interpretar les seqüències gestuals que produeix l'emissor.
agressivitat, sexe, etcètera, la cara rep, ho dèiem abans, major atenció	visual	de l'altra persona que qualsevol part del cos. I aquest fet no es pot
esmentades i d'altres que les arts i les lletres ens deixen en herència	visual	o memorable— tampoc no aconseguirien d'arravatar el més pintat dels
elements, i és el cervell qui forneix les sensacions acústiques,	visuals	o olfactives, d'elles deriven la memòria i l'opinió, i són aquestes, tan
generals amb molta facilitat, perquè omplen de sobres l'esfera d'acció	visual	dels que no hi veuen més enllà del nas, no ens acaba d'explicar el cas
de semblar inactual. Talment com aquell caminant que marxa vers l'horitzó	visual	, anhelós d'abastar-lo i desitjós de llençar-se a un gran repòs en
naturalesa mateixa. De la mateixa manera que no ens admira que la funció	visual	sigui idèntica en els homes, tampoc no ens admira que els coneixements
una mica més d'atenció al discrepant, ben convençuts que el seu aparell	visual	, per tal com és igual que el nostre, ha de suggerir en totes les ments la
que pateix, ben convençuts que, un cop hagi normalitzat la seva funció	visual	, tornarà a percebre en els objectes allò mateix que nosaltres hi
referent a la suma de coneixements que adquirim amb l'auxili de la funció	visual	, és igualment aplicable als altres sentits, tan externs com interns.
vist sempre d'aquesta manera i seguirà veient-se així mentre la funció	visual	segueixi essent tal com és. Si hom conegués les condicions fisiològiques,
involuntàries, i purs efectes de les impressions verbals convertides en	visuals	— i ningú no pot, ni que vulgui, conèixer la que una obra determinada ha

Pàgina 1 (de 44)

50 següents