Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

trets d'una dona bonica i afligida. Escapçada i tot, sense vestigis d'alè	vital	, recorda't, rera els ulls closos, almenys en el moment del cop decisiu de
I allí hi havia el miracle: de la matèria inerta havia brollat la guspira	vital	sota l'esforç de la mà i del pensament. Mila, oblidada d'ell i de si
de lletres actual no és, ni se sent ni es vol estrany a les qüestions	vitals	del seu món: sobre elles té la seva visió, en elles participa i influeix
que viu intensament— no sent el desig de llegir. Teòricament, l'home	vital	no en sentirà més que qualsevol animal —una vaca— sa: ell seria l'animal
les seves frases que en les frases mateixes, era un odi tan violent, tan	vital	, tan radical, que no es podia resoldre sinó en violència, en sang i en
amb el pla anglès. A França la vaga general d'ahir no afectà els serveis	vitals	. Daladier ha dit que França ha triomfat dels seus adversaris.
la poesia d'en Riba. Ell creu que en Riba tendeix cap a una poesia més	vital	que la que ha escrit fins fa poc; que és predominantment un analista,
la tragèdia de la voluntat d'evasió budista encarada a les sol·licituds	vitals	i terrenals. És dels seus millors poemes dramàtics. Continua la forta
van donant empentes amb la intenció de fer-se amb un fragment més d'espai	vital	. Tots dos tenen els llavis tancats, els trets de la cara endurits, els
A les illes de la Societat és el mar el que dóna la nota	vital	. La varietat d'aus marines ho demostra. Ho demostra sobretot veure que si
un destriament eficaç dels dos factors principals que juguen en el procés	vital	dels pobles: l'un d'ells, el corrent de base, una mena de plasma històric
històriques, engendra, en primer lloc, una permanent tensió	vital	, desenvolupa determinades energies, de les quals es beneficien aquelles
D'una banda, el mas li donava una absoluta garantia de permanència	vital	, ja que ningú no l'en podia treure —ni el propietari— si complia les
axiomàtic al·ludir a llur aptitud per a la feina com a eix de l'arrencada	vital	del país. A més, és una cosa que ens afalaga, i, per tant, que respon
ha permès durant molts anys que tot català tingués les seves oportunitats	vitals	. No ha calgut cercar-les ni en un diploma universitari ni en una promoció
i llibertat, vet ací les arrels del pactisme català. Aquesta experiència	vital	, nascuda a les muntanyes de la primitiva Marca, quan es concedien feus i
tan esplendorós per a la Corona d'Aragó, reposa sobre aquest delicat i	vital	mecanisme. Se'ns objectarà que no era una fórmula viable; que aquest
missioners, polítics, generals i soldats, perquè la seva arrencada	vital	havia justament coincidit amb el disparador del Renaixement a Europa,
de la fam). Després, de la dificultat de superar la seva angoixa	vital	davant l'exigència de reduir a una les tres fonts culturals de què havia
com si aquest desgovern reportés la degeneració de les seves forces	vitals	. El bandolerisme, llegat de les lluites socials del segle XV,
Gremios. Aquesta sang renova Castella i li dóna un cert dring	vital	. A molts no els plau la invasió catalana; però té al costat els
els patricis o ciutadans honrats. Durant dos segles han estat el nervi	vital	del país i de la monarquia. Són l'ànima de la teoria i de la pràctica del
en alguns elements de les noves generacions un cert grau d'exasperació	vital	, no sabem si fruit d'un procés de recuperació biològica o de la
eficaces i profundes. I en darrer lloc, la ironia, forma	vital	que permet els redreçaments i anul·la la gangrena de la passió i del
—aquesta sembla ésser la divisa del seny davant qualsevol conjuntura	vital	. I, per no embolicar-nos-hi, tanquem amb pany i forrellat les portes
la claredat i la correcció a través de la mesura— provoca una realitat	vital	: la tendència que hom es captingui bé. El just capteniment és la
els nostres precursors i constatar el final de les nostres preocupacions	vitals	. Amb missatge llarg o missatge curt, Catalunya viu perquè ha de fer
de l'espectador, hi ha la taverna de Maurici, que ve a ésser el centre	vital	d'aquest suburbi, el clos on tots els personatges venen a deslliurar-se
resultar minúscula. Si aquestes persones es troben tan desproveïdes d'alè	vital	, ¿com se'ns ha ocorregut compondre amb elles una novel·la? No hem volgut
àvies han conegut una època que, sense ser més intel·lectiva, era més	vital	: època estranya, plena de tenebrosos prejudicis i d'intransigències, però
la de /Bé hem dinat\. En va s'esperaria de tots ells un sol alè	vital	, una sola manifestació que els creàs adeptes o enemics... Les dues
davall els vestits ben tallats, una musculatura pobra, una manca d'alè	vital	... L'atreien, en canvi, els cotxers joves i els assistents del seu marit.
ben posat, la corona —robins i maragdes— de bronze	vital	! La corona d'un imperi caduc, dolorós, però màxim. Tu, amb el
mare. El pols de la seva mare! Davant del pressentiment que aquell ritme	vital	s'acabés per sempre, l'home de les glacials indiferències i de l'egoisme
voluntat arrela en causes culturals profundes, incidides en el mecanisme	vital	del moment històric: hi ha una resistència —una "resistència ètica", ha
la família pontifícia dels Borges, posada com a exemple d'exultació	vital	, de triomf de l'apetit múltiple i insaciable). La realitat, per a l'home
edat, gent de generacions distintes, que, naturalment, participen de tons	vitals	divergents. El jove i el vell són contemporanis, però, en veritat, no
Des del Renaixement, hom es troba, en canvi, sotmès a una equació	vital	distinta. Encara durant el XVI, podem veure un parell de casos
als escalafons. Cada "estil" representa una mentalitat, una situació	vital	, i en aquesta esfera, a la qual és reductible el problema, no hi ha
—qüestió, en part, de tècnica—, sinó a l'hàlit poderosament	vital	de la seua paleta. Darrere Goya hi ha el poble: hi ha les supersticions,
forta, me la vaig guardar per a mi; vull dir allò que diu de "l'home	vital	destruït per la timidesa i la moral corrent". Gairebé amb el mateix
no ho és en res que sigui —i el joc ho hauria d'ésser— una activitat	vital	creadora: és a dir, un aspecte "convencional", clos en el món de la
Hi trobo alguna —no sé quina— impressió de desconnexió amb la realitat	vital	, una mica com la que ara descrivia. És clar que la comparació no és gaire
—ja s'entén—, amb l'explotació d'aquestes qualitats; parlo d'exuberància	vital	i no pas d'ensuperbiment Somreia, gairebé com si m'oferís el fet de
es tracta de res que lligui amb l'ordre pràctic, ni tan sols amb l'ordre	vital	—és a dir, que tingui cap relació amb l'ajustament o l'oposició a les
llit consisteix essencialment, per a l'home, a evitar que la seva força	vital	sigui absorbida per la dona i a capgirar aquest risc a profit seu.
un sentiment profund, arreladíssim en la sang i els nervis, un sentiment	vital	. No pas una consideració religiosa, moral o filosòfica com són les de la
a totes les porcions de l'esperit; com un narcòtic, atacava les funcions	vitals	; de les anímiques passava a les del cos i em sentia disminuït, incapaç de
meva generositat, aquell "humanitarisme" que havia d'ésser el meu Credo	vital	, el meu suport moral i estètic, s'havia convertit en egoisme i duresa. La
ara m'irritava de veure que constituïen la "força espiritual", la flama	vital	d'un altre. Era dur, i cruel amb ell per tal d'enderrocar-li el seu

Pàgina 1 (de 82)

50 següents