×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vital |
Freqüència total: 4087 |
CTILC1 |
trets d'una dona bonica i afligida. Escapçada i tot, sense vestigis d'alè | vital | , recorda't, rera els ulls closos, almenys en el moment del cop decisiu de | I allí hi havia el miracle: de la matèria inerta havia brollat la guspira | vital | sota l'esforç de la mà i del pensament. Mila, oblidada d'ell i de si | de lletres actual no és, ni se sent ni es vol estrany a les qüestions | vitals | del seu món: sobre elles té la seva visió, en elles participa i influeix | que viu intensament— no sent el desig de llegir. Teòricament, l'home | vital | no en sentirà més que qualsevol animal —una vaca— sa: ell seria l'animal | les seves frases que en les frases mateixes, era un odi tan violent, tan | vital | , tan radical, que no es podia resoldre sinó en violència, en sang i en | amb el pla anglès. A França la vaga general d'ahir no afectà els serveis | vitals | . Daladier ha dit que França ha triomfat dels seus adversaris. | la poesia d'en Riba. Ell creu que en Riba tendeix cap a una poesia més | vital | que la que ha escrit fins fa poc; que és predominantment un analista, | la tragèdia de la voluntat d'evasió budista encarada a les sol·licituds | vitals | i terrenals. És dels seus millors poemes dramàtics. Continua la forta | van donant empentes amb la intenció de fer-se amb un fragment més d'espai | vital | . Tots dos tenen els llavis tancats, els trets de la cara endurits, els | A les illes de la Societat és el mar el que dóna la nota | vital | . La varietat d'aus marines ho demostra. Ho demostra sobretot veure que si | un destriament eficaç dels dos factors principals que juguen en el procés | vital | dels pobles: l'un d'ells, el corrent de base, una mena de plasma històric | històriques, engendra, en primer lloc, una permanent tensió | vital | , desenvolupa determinades energies, de les quals es beneficien aquelles | D'una banda, el mas li donava una absoluta garantia de permanència | vital | , ja que ningú no l'en podia treure —ni el propietari— si complia les | axiomàtic al·ludir a llur aptitud per a la feina com a eix de l'arrencada | vital | del país. A més, és una cosa que ens afalaga, i, per tant, que respon | ha permès durant molts anys que tot català tingués les seves oportunitats | vitals | . No ha calgut cercar-les ni en un diploma universitari ni en una promoció | i llibertat, vet ací les arrels del pactisme català. Aquesta experiència | vital | , nascuda a les muntanyes de la primitiva Marca, quan es concedien feus i | tan esplendorós per a la Corona d'Aragó, reposa sobre aquest delicat i | vital | mecanisme. Se'ns objectarà que no era una fórmula viable; que aquest | missioners, polítics, generals i soldats, perquè la seva arrencada | vital | havia justament coincidit amb el disparador del Renaixement a Europa, | de la fam). Després, de la dificultat de superar la seva angoixa | vital | davant l'exigència de reduir a una les tres fonts culturals de què havia | com si aquest desgovern reportés la degeneració de les seves forces | vitals | . El bandolerisme, llegat de les lluites socials del segle XV, | Gremios. Aquesta sang renova Castella i li dóna un cert dring | vital | . A molts no els plau la invasió catalana; però té al costat els | els patricis o ciutadans honrats. Durant dos segles han estat el nervi | vital | del país i de la monarquia. Són l'ànima de la teoria i de la pràctica del | en alguns elements de les noves generacions un cert grau d'exasperació | vital | , no sabem si fruit d'un procés de recuperació biològica o de la | eficaces i profundes. I en darrer lloc, la ironia, forma | vital | que permet els redreçaments i anul·la la gangrena de la passió i del | —aquesta sembla ésser la divisa del seny davant qualsevol conjuntura | vital | . I, per no embolicar-nos-hi, tanquem amb pany i forrellat les portes | la claredat i la correcció a través de la mesura— provoca una realitat | vital | : la tendència que hom es captingui bé. El just capteniment és la | els nostres precursors i constatar el final de les nostres preocupacions | vitals | . Amb missatge llarg o missatge curt, Catalunya viu perquè ha de fer | de l'espectador, hi ha la taverna de Maurici, que ve a ésser el centre | vital | d'aquest suburbi, el clos on tots els personatges venen a deslliurar-se | resultar minúscula. Si aquestes persones es troben tan desproveïdes d'alè | vital | , ¿com se'ns ha ocorregut compondre amb elles una novel·la? No hem volgut | àvies han conegut una època que, sense ser més intel·lectiva, era més | vital | : època estranya, plena de tenebrosos prejudicis i d'intransigències, però | la de /Bé hem dinat\. En va s'esperaria de tots ells un sol alè | vital | , una sola manifestació que els creàs adeptes o enemics... Les dues | davall els vestits ben tallats, una musculatura pobra, una manca d'alè | vital | ... L'atreien, en canvi, els cotxers joves i els assistents del seu marit. | ben posat, la corona —robins i maragdes— de bronze | vital | ! La corona d'un imperi caduc, dolorós, però màxim. Tu, amb el | mare. El pols de la seva mare! Davant del pressentiment que aquell ritme | vital | s'acabés per sempre, l'home de les glacials indiferències i de l'egoisme | voluntat arrela en causes culturals profundes, incidides en el mecanisme | vital | del moment històric: hi ha una resistència —una "resistència ètica", ha | la família pontifícia dels Borges, posada com a exemple d'exultació | vital | , de triomf de l'apetit múltiple i insaciable). La realitat, per a l'home | edat, gent de generacions distintes, que, naturalment, participen de tons | vitals | divergents. El jove i el vell són contemporanis, però, en veritat, no | Des del Renaixement, hom es troba, en canvi, sotmès a una equació | vital | distinta. Encara durant el XVI, podem veure un parell de casos | als escalafons. Cada "estil" representa una mentalitat, una situació | vital | , i en aquesta esfera, a la qual és reductible el problema, no hi ha | —qüestió, en part, de tècnica—, sinó a l'hàlit poderosament | vital | de la seua paleta. Darrere Goya hi ha el poble: hi ha les supersticions, | forta, me la vaig guardar per a mi; vull dir allò que diu de "l'home | vital | destruït per la timidesa i la moral corrent". Gairebé amb el mateix | no ho és en res que sigui —i el joc ho hauria d'ésser— una activitat | vital | creadora: és a dir, un aspecte "convencional", clos en el món de la | Hi trobo alguna —no sé quina— impressió de desconnexió amb la realitat | vital | , una mica com la que ara descrivia. És clar que la comparació no és gaire | —ja s'entén—, amb l'explotació d'aquestes qualitats; parlo d'exuberància | vital | i no pas d'ensuperbiment Somreia, gairebé com si m'oferís el fet de | es tracta de res que lligui amb l'ordre pràctic, ni tan sols amb l'ordre | vital | —és a dir, que tingui cap relació amb l'ajustament o l'oposició a les | llit consisteix essencialment, per a l'home, a evitar que la seva força | vital | sigui absorbida per la dona i a capgirar aquest risc a profit seu. | un sentiment profund, arreladíssim en la sang i els nervis, un sentiment | vital | . No pas una consideració religiosa, moral o filosòfica com són les de la | a totes les porcions de l'esperit; com un narcòtic, atacava les funcions | vitals | ; de les anímiques passava a les del cos i em sentia disminuït, incapaç de | meva generositat, aquell "humanitarisme" que havia d'ésser el meu Credo | vital | , el meu suport moral i estètic, s'havia convertit en egoisme i duresa. La | ara m'irritava de veure que constituïen la "força espiritual", la flama | vital | d'un altre. Era dur, i cruel amb ell per tal d'enderrocar-li el seu |
|