×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vituperar |
Freqüència total: 49 |
CTILC1 |
Ara, d'ell, a Santa Maria dels Monts es deien coses terribles: se'l | vituperava | en veu alta i se'l maleïa, i les velles gairebé es senyaven, o poc menys, | Tino Costa afegí: —No hi ha en aquest record res per què un dia pugui | vituperar | -me d'haver-me acostat a tu; en ell no hi ha cap motiu de preocupació; | aquests mateixos estrangers, aquests insurrectes colonials que ens | vituperen | , acostumin a aprofitar la primera ocasió per arribar-se a les nostres | l'equivocació no solament científica sinó de tàctica, que hem criticat i | vituperat | en el capítol XIV del llibre segón d'aquesta obra convençuts que | y l'amor propi dels demés! No crech que tinguin el privilegi de | vituperar | al agrahiment recullit, retreyentli deutes que no té quan de sobres els | que cap ministre de Madrid, per dolent que fos; però no pas per a | vituperar | -los, sinó gairebé sempre per a enaltir-los. El més pobre posseïa una | què de sí mateix!" "—Però això seria poc enraonat —cridà un altre. —No | vituperem | els seus petits defectes: val més que ens alegrem de les seves troballes. | prou assossec, que tingui present si més no que és bella cosa d'ésser | vituperat | per la follia i que, fent-la parlar, calia presentar-la com pertoca. Però, | la voluntat amb què ha obrat. Per tant, el dret natural exigeix que se'l | vituperi | i se'l castigui pel seu desviament en l'ordre de la naturalesa; i si, per | d'una caixa i d'allà, a terra, on quedà estabornit. Van cremar-se i el | vituperaren | per la seva mala adreça, però, com no es bellugués, el sacsejaren per | joglar, el paràsit, els esperits lleugers, desapareixen. Hi ha ganes de | vituperar | , però sense fer massa sang. És una carrera que dóna poc, que la gent | autor; o dels imparcials, que si alguna còsa tròben de mèrit alaben y | vituperen | lo que mal els sembla; de consevòl mòdo que sigues, açí 'n tens cumplint | si algú no acceptava la petició de tal rei, quan fóra digne de ser | vituperat | per tot el món i tingut per pervers cavaller. En la segona part. | de fe morta i de costums farisaics poden ser uns ateus pràctics, tot | vituperant | noblement l'ateisme en els seus discursos. L'ateisme pràctic de massa | composició tardana. Exalça les qualitats familiars, l'amor matrimonial i | vitupera | la concupiscència. La fidelitat a Jahvè és el camí de la felicitat. Déu | grec) enfront de l'única saviesa que se'ns dóna en Crist crucificat. | Vitupera | la forma poc correcta de celebrar els agapes eucarístics, i amb això té | de la civilitat, en fi, oposant-se als rústics i al gruix que ell mateix | vituperà | des del primer dia. Fou l'home que cercà la paraula viva, i la | coses per les quals els homes, i especialment els prínceps, són lloats o | vituperats | Ara només ens resta veure quin ha de ser el capteniment i el govern d'un | trobaren en ell una punyent i viva realitat. Aquell simbolisme que ara | vituperen | alguns, expressava d'una manera ben idònia la seva roent veritat. | que l'havia engendrada. Avui aquell moviment vuit-centista és injustament | vituperat | per la joventut (jo mateix, quan encara era jove, el vaig satiritzar en | Les formes rizotòniques dels verbs imperar, refrigerar, carbonar, | vituperar | , adulterar tenen sempre [©]: [© ], [©], | es injust. —L' hisenda adquirida ab el saber y 'ls talents no pot esser | vituperada | . —¡Ay de vosaltres, oh esposos! els qui de les gracioses y recatades | organisats de tal modo que lo nom de Deu no se sent allí, ó bé se | vitupera | ; per aixó havem de deplorar la llicencia, més insolent cada día, | ocasió, per un escriptor enemich de Barcelona y dels Cathalans, pera | vituperar | son provincialisme y son desamor per los homens y cosas de Castella? | á la nostra terra. Y cada vegada que sentin que 'ns insultan ó 'ns | vituperan | atribuhintnos móvils egoístas y anti-patriótichs, ells podrán dir: | permaneixer ocultas é inaccionadas, en saltar la barrera del honor, | vituperant | y escarnint á mes de una persona real y publicant faltas ocultas de la | relacionades amb el fet que una sola persona haja estat tan enlairada i | vituperada | , que tant els seus seguidors com els seus detractors hi hagen posat tanta | aparèixer, ni els que eren més vells de nosaltres, sinó que el | vituperàrem | amb males paraules, i amb tustos. Però el que és ell, una | competencia; tals Goberns son verdaderament católichs, y res 'ls hi pot | vituperar | lo més exigent ultramontanisme, perque son verdaderament ultramontans. La | Diu aixís: "Los enemichs declarats de Déu y de la Iglesia deuhen ésser | vituperats | lo més que 's puga. La caritat obliga á cada hu á cridar ""¡al llop! | Qui critica els designis dels déus és un ximple, i qui els | vitupera | , un impertinent. Valdrà més que parlem d'una altra cosa. Ara vull anar a | molts de béns? La Pobresa. De la meva vida no n'has dit res; has | vituperat | la dels captaires. Crèmil. És natural: ¿no diem de la pobresa | torero, que lluyta davant de milers de testimonis que han de premiarlo ó | vituperar | lo sobre 'l camp, cent colzes per sota del valor del infelís soldat que, | de la ciutad y adhuc de tota l'Assíria? Mitrídatês. No anêu â | vituperar | aquells qui no lo merexen: en res há faltad cóntre vos la nóstra | ab las llums la religió verdadera; sols condemna y | vitupera | los errors y mals costums. Tota classe de progrés, | L'endemà, em vaig quedar amb elles tot el dia. Pla veia que estava pesat. | Vituperava | el meu cansament, la meua carcanada, domada tantes vegades, que em traïa | mitja lliura de palpís... Marcial, des del balustre | vitupero | aquest rebull que fa el boig fitant l'androna. Tinc | Perquè has crescut en camp mal conreat. lxx Cap | vituperi | no et desacredita, que allò que és bell és blanc de maldiença; | existent al respecte, cal recórrer novament a l'obra d'Eiximenis, on | vitupera | homes i dones per igual: «... Posen-se a les finestres ben | que ha estat, sinó del que ha de ser. Ja no importa tant elogiar Cèsar i | vituperar | els conjurats. Es tracta d'un discurs polític amb totes les | —Sí, senyor, per consolar-vos, si estigués al meu abast. —I si us | vituperaven | per fer-me costat? —Probablement no arribarien a les meves orelles, els | ¿que potser no hi ha en aquest recargolat opus dues estrofes que | vituperen | Dante de manera explícita? Altres crítics advoquen per una base literària | de l'exèrcit francès metropolità. —No serveix de res de ploriquejar —el | vituperà | la Sandrine—. Ara cal lluitar a la nostra escala contra els Fritz | sembrat? Fedre: No gaire bo. Sòcrates: Però potser, bon amic meu, no hem | vituperat | amb més rudesa que la deguda l'art dels discursos? Aquesta potser ens | ofensa innecessària. Mentre que de la banda de l'opinió prevalent, es | vitupera | de manera desmesurada l'opinió contrària i s'aconsegueix impedir que | ultratja'm pel davant i pel darrere i el nom de Catalunya | vitupera | , que em fa sentir plaer cada castanya. Dels meus | i avalades per diferents experiències plurilingüistes ben solvents, seran | vituperades | com si fossin les hereves de polítiques dictatorials nascudes de no se | tenir una relació sentimental amb un famós científic, Paul Langevin, molt | vituperada | per la premsa d'aleshores. La seva activitat científica va ser apreciada | mateixos contribueixen amb les seves obres, unint-se als seus enemics per | vituperar | les novel·les, cobrint descarni les heroïnes que la seva pròpia |
|