DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
viu A 16233 oc.
viu AV 1 oc.
viu M 861 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb viu Freqüència total:  17095 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

propietat—, però mai no he comprès com harmonitzava sense dany, amb viu plaer, les seves mesures, al capdavall normals, amb les del vit. En tot
seves víctimes, les destrossen amb unes llargues urpes i les devoren de viu en viu. Al principi eren dues, Ael·lo i Ocipeté. Després s'hi afegeixen
víctimes, les destrossen amb unes llargues urpes i les devoren de viu en viu. Al principi eren dues, Ael·lo i Ocipeté. Després s'hi afegeixen unes
i el mort va acompanyar i aconsellar sempre el qui encara és viu, una mica més jove que aquesta recent víctima de la implacable guerra, la
amb pífia, sense adonar-se'n, Pulcre Trompel·li. "Els morts maten el viu", sentenciava, una mica a la babalà, el pagès que figurava marit de la
en ella mateixa, l'espectacle de sang i de crueltat, li despertà un tan viu malestar, tanta tristesa, que hagué de sortir de la plaça abans del
silenci d'ella. Una mortal ansietat se li retratava al rostre, i era tan viu el seu anhel, que sentia quasi impulsos de cridar-lo. En aquell moment
tocà al muscle, suaument: —Mila... Es girà ràpida, amb una expressió de viva alegria a la cara; s'agafà al seu braç i s'estrenyé contra ell. —Sóc
vida havia negat tota felicitat: la tragèdia del seu matrimoni era encara viva a la memòria de tothom, encara que molts el culparen aleshores de la
sabia proporcionar i amb el record vivent de la seva mare a l'ànima, més viu i més entendridor a mesura que passava el temps. A ella li digueren que
a passar. Ell l'hauria cercada per totes bandes en la foscor, amb aquell viu desfici que el menava, com si s'hagués de morir. "Mila, estimada meva,
veia desenrotllar-se a través dels carrers de Pisa, sota una estranya i vivíssima llum, amb el petit grup de les víctimes. Els veia passar, com en el fons
dimoniets amb llurs vestits escarlata ajustats al cos, els quals, a la viva resplendor de les flames, adquirien aspectes terrorífics, com si es
va irrompre a l'estança. Estava lívida. En la veu li vibrà una sorda i viva irritació: —Ha d'ésser aquí, ja ho saps. Ara té altres ocupacions: ha de
davant de la botiga, on l'havien, per fi, col·locat. Tino Costa sentí tan viva la humiliació, que retrocedí perquè no el veiés, i un malestar punyent el
Sia. (El desig cremava ja en mi amb tanta força, amb un enyorament tan viu, que m'oprimia l'ànima: em semblava com si m'hagués de morir; i ella
de boca de Quim Bisa havia provocat en ell una irritació creixent i tan viva, que acabà per acomiadar-se'n bruscament i deixar-lo al mig del carrer
quimera. La rosella dels camps no s'havia aixecat encara com una flama viva enmig dels bladars verdejants, i les orenetes giraven per cels més
vestit nou. Se n'anà sense dir-li res, i ella en el seu cor sentí més viva la sospita de la seva partença, estava ja esperant-la, la temia, i
la imatge del seu pare maleint-la abans de morir s'aixecava al seu davant viva i aterridora. I Maria Àgueda anava a l'església i, agenollada davant
li preguntà per ell en veu baixa, i en fer-ho li encengué la galta una viva rojor. —Treballa. Em penso que fa una figura, però no ho sé del cert: quan
Ara, al davant d'ella, recordant-ho, Tino Costa sentí una emoció tan viva i tan punyent que a penes tingué forces per a preguntar-li pel seu pare i
d'ella; aquell anunci que li arribà enmig de les seves hores de més viva angoixa, quan es disposava ja a consumar el seu sacrifici. Havia donat fi
davant el dubte que acabava de sorgir en ell, experimentà un malestar tan viu, que hagué d'aixecar-se i passejar per l'estança. Tal vegada és a causa
cada vegada més forts; i Tino Costa sentia néixer en la seva ànima una viva preocupació per Mila, pel que li pogués succeir. Nogensmenys, s'estava al
amb pàl·lida claror. Sant Francesc estava allí davant seu, tal vegada viu —així el veia—, amb el seu hàbit d'estamenya burella i el seu cordó; els
dolçament sobre els camps. D'ençà del primer dia, Anselma li cobrà un viu afecte, però ara la vol encara més. Ara Anselma ja sap per què l'han duta
gest i aquelles paraules, que no pot oblidar, que cada dia recorda més vives, de les nits celestials de Santa Maria: "Mila, amor meu, com t'estimo!
a Déu i es posà de nou en camí, amb una ansietat més gran, amb una fe més viva. Tornà a passar a través d'aspres emmatats, a creuar soledats
una cosa, he de parlar-li... Parlant d'ell el seu anhel ressuscitava més viu. Ara li semblava novament com si ell estés allí al poble, al fons de la
sense allitar-se, agitada, i preocupada ara també per ell. Mantingué viu el foc a la llar; li preparà una infusió i l'ampolla de l'aiguardent.
tenia febre sovint; el cos li dolia tot i els seus peus eren una nafra viva. Però ella només pensava en el moment en què podria aixecar-se i posar-se
i posar-se de nou en camí. La seva impaciència s'havia fet encara més viva, més ardent, i comptava els dies, comptava les hores, els minuts... Temia
llurs copes obscures sobre la carena contra el cel maragdí d'una viva i dolça claredat; cap a la dreta es perfilava la silueta de les muntanyes
i a la fi de la vall, sobre una línia de tossals baixos, es vessava una vivíssima claredat; en ella es veien arbres gegants aixecant llurs branques nues,
caient-li per les espatlles, amb les robes mullades i una ansietat tan viva en la mirada, que ell sentí estrènyer-se-li el cor. Ella semblava venir
cridà. Però abans que l'hagués cridada, ella l'havia agafat amb un gest viu, amb mà convulsa i estreta. Ell de seguida s'oprimí contra ella, sobre el
i la nocturna solitud, sobre les escenes d'horror del seu malson, vives encara a la seva ment, li pesen aclaparadorament sobre el pit; les
sempre la seva implacable justícia? Va semblar-li com si, de sobte, una viva i fugaç resplendor il·luminés al seu davant l'abisme de les ànimes; la
que sol prolongar en la memòria de les generacions un prestigi abans viu però ja caducat; es tracta d'alguna cosa més: d'una fama, present i
ja caducat; es tracta d'alguna cosa més: d'una fama, present i directa, viva, d'exemplaritat. L'home, l'home Erasme, l'actitud intel·lectual que
que deriva del seu més o menys cordial matrimoni, constitueixen la trama viva del Mediterrani, d'aquest Mediterrani hiperbòlic, fantasmal i palpable,
segons ell, un dels molts senyals que acompanyen el trànsit d'una cultura viva a aquella mena d'arteriosclerosi final que és la civilització.
consolidaven la seva personalitat, que s'implantaven amb una hegemonia viva enmig dels pobles del seu entourage. N'hi havia d'altres —aquests
comercial". ¿No serà això, en realitat, una de les causes més vives de la repugnància al plagi que predomina en les literatures modernes? No
cosa. Com que l'excitació vol ser procurada en un nivell d'afabilitat viva, de connivència íntima amb el lector, l'escriptor no té més remei que
de neu. Al cap de poc surt el sol, i la neu es fon en gotes de llum viva. El cim de la muntanya és embolcallat d'una boira argentada. Després, cap
entre els núvols "en olímpica emboscada"—, llegint aquelles pàgines vives i punyents, pensava com és curiós de poder veure convertida en poesia,
de pintura italiana. Violes als marges. Camps amb alegres flors d'un groc viu. I aquell merlot suau, sempre, a les fondalades. 14 març.
vora els camps de naps, de flor groga (gairebé fa mal als ulls, de tan viva) i d'olor delicada. Però qui cantarà aquesta flor deliciosa, amb un nom

  Pàgina 1 (de 342) 50 següents »