Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

propietat—, però mai no he comprès com harmonitzava sense dany, amb	viu	plaer, les seves mesures, al capdavall normals, amb les del vit. En tot
seves víctimes, les destrossen amb unes llargues urpes i les devoren de	viu	en viu. Al principi eren dues, Ael·lo i Ocipeté. Després s'hi afegeixen
víctimes, les destrossen amb unes llargues urpes i les devoren de viu en	viu	. Al principi eren dues, Ael·lo i Ocipeté. Després s'hi afegeixen unes
i el mort va acompanyar i aconsellar sempre el qui encara és	viu	, una mica més jove que aquesta recent víctima de la implacable guerra, la
amb pífia, sense adonar-se'n, Pulcre Trompel·li. "Els morts maten el	viu	", sentenciava, una mica a la babalà, el pagès que figurava marit de la
en ella mateixa, l'espectacle de sang i de crueltat, li despertà un tan	viu	malestar, tanta tristesa, que hagué de sortir de la plaça abans del
silenci d'ella. Una mortal ansietat se li retratava al rostre, i era tan	viu	el seu anhel, que sentia quasi impulsos de cridar-lo. En aquell moment
tocà al muscle, suaument: —Mila... Es girà ràpida, amb una expressió de	viva	alegria a la cara; s'agafà al seu braç i s'estrenyé contra ell. —Sóc
vida havia negat tota felicitat: la tragèdia del seu matrimoni era encara	viva	a la memòria de tothom, encara que molts el culparen aleshores de la
sabia proporcionar i amb el record vivent de la seva mare a l'ànima, més	viu	i més entendridor a mesura que passava el temps. A ella li digueren que
a passar. Ell l'hauria cercada per totes bandes en la foscor, amb aquell	viu	desfici que el menava, com si s'hagués de morir. "Mila, estimada meva,
veia desenrotllar-se a través dels carrers de Pisa, sota una estranya i	vivíssima	llum, amb el petit grup de les víctimes. Els veia passar, com en el fons
dimoniets amb llurs vestits escarlata ajustats al cos, els quals, a la	viva	resplendor de les flames, adquirien aspectes terrorífics, com si es
va irrompre a l'estança. Estava lívida. En la veu li vibrà una sorda i	viva	irritació: —Ha d'ésser aquí, ja ho saps. Ara té altres ocupacions: ha de
davant de la botiga, on l'havien, per fi, col·locat. Tino Costa sentí tan	viva	la humiliació, que retrocedí perquè no el veiés, i un malestar punyent el
Sia. (El desig cremava ja en mi amb tanta força, amb un enyorament tan	viu	, que m'oprimia l'ànima: em semblava com si m'hagués de morir; i ella
de boca de Quim Bisa havia provocat en ell una irritació creixent i tan	viva	, que acabà per acomiadar-se'n bruscament i deixar-lo al mig del carrer
quimera. La rosella dels camps no s'havia aixecat encara com una flama	viva	enmig dels bladars verdejants, i les orenetes giraven per cels més
vestit nou. Se n'anà sense dir-li res, i ella en el seu cor sentí més	viva	la sospita de la seva partença, estava ja esperant-la, la temia, i
la imatge del seu pare maleint-la abans de morir s'aixecava al seu davant	viva	i aterridora. I Maria Àgueda anava a l'església i, agenollada davant
li preguntà per ell en veu baixa, i en fer-ho li encengué la galta una	viva	rojor. —Treballa. Em penso que fa una figura, però no ho sé del cert: quan
Ara, al davant d'ella, recordant-ho, Tino Costa sentí una emoció tan	viva	i tan punyent que a penes tingué forces per a preguntar-li pel seu pare i
d'ella; aquell anunci que li arribà enmig de les seves hores de més	viva	angoixa, quan es disposava ja a consumar el seu sacrifici. Havia donat fi
davant el dubte que acabava de sorgir en ell, experimentà un malestar tan	viu	, que hagué d'aixecar-se i passejar per l'estança. Tal vegada és a causa
cada vegada més forts; i Tino Costa sentia néixer en la seva ànima una	viva	preocupació per Mila, pel que li pogués succeir. Nogensmenys, s'estava al
amb pàl·lida claror. Sant Francesc estava allí davant seu, tal vegada	viu	—així el veia—, amb el seu hàbit d'estamenya burella i el seu cordó; els
dolçament sobre els camps. D'ençà del primer dia, Anselma li cobrà un	viu	afecte, però ara la vol encara més. Ara Anselma ja sap per què l'han duta
gest i aquelles paraules, que no pot oblidar, que cada dia recorda més	vives	, de les nits celestials de Santa Maria: "Mila, amor meu, com t'estimo!
a Déu i es posà de nou en camí, amb una ansietat més gran, amb una fe més	viva	. Tornà a passar a través d'aspres emmatats, a creuar soledats
una cosa, he de parlar-li... Parlant d'ell el seu anhel ressuscitava més	viu	. Ara li semblava novament com si ell estés allí al poble, al fons de la
sense allitar-se, agitada, i preocupada ara també per ell. Mantingué	viu	el foc a la llar; li preparà una infusió i l'ampolla de l'aiguardent.
tenia febre sovint; el cos li dolia tot i els seus peus eren una nafra	viva	. Però ella només pensava en el moment en què podria aixecar-se i posar-se
i posar-se de nou en camí. La seva impaciència s'havia fet encara més	viva	, més ardent, i comptava els dies, comptava les hores, els minuts... Temia
llurs copes obscures sobre la carena contra el cel maragdí d'una	viva	i dolça claredat; cap a la dreta es perfilava la silueta de les muntanyes
i a la fi de la vall, sobre una línia de tossals baixos, es vessava una	vivíssima	claredat; en ella es veien arbres gegants aixecant llurs branques nues,
caient-li per les espatlles, amb les robes mullades i una ansietat tan	viva	en la mirada, que ell sentí estrènyer-se-li el cor. Ella semblava venir
cridà. Però abans que l'hagués cridada, ella l'havia agafat amb un gest	viu	, amb mà convulsa i estreta. Ell de seguida s'oprimí contra ella, sobre el
i la nocturna solitud, sobre les escenes d'horror del seu malson,	vives	encara a la seva ment, li pesen aclaparadorament sobre el pit; les
sempre la seva implacable justícia? Va semblar-li com si, de sobte, una	viva	i fugaç resplendor il·luminés al seu davant l'abisme de les ànimes; la
que sol prolongar en la memòria de les generacions un prestigi abans	viu	però ja caducat; es tracta d'alguna cosa més: d'una fama, present i
ja caducat; es tracta d'alguna cosa més: d'una fama, present i directa,	viva	, d'exemplaritat. L'home, l'home Erasme, l'actitud intel·lectual que
que deriva del seu més o menys cordial matrimoni, constitueixen la trama	viva	del Mediterrani, d'aquest Mediterrani hiperbòlic, fantasmal i palpable,
segons ell, un dels molts senyals que acompanyen el trànsit d'una cultura	viva	a aquella mena d'arteriosclerosi final que és la civilització.
consolidaven la seva personalitat, que s'implantaven amb una hegemonia	viva	enmig dels pobles del seu entourage. N'hi havia d'altres —aquests
comercial". ¿No serà això, en realitat, una de les causes més	vives	de la repugnància al plagi que predomina en les literatures modernes? No
cosa. Com que l'excitació vol ser procurada en un nivell d'afabilitat	viva	, de connivència íntima amb el lector, l'escriptor no té més remei que
de neu. Al cap de poc surt el sol, i la neu es fon en gotes de llum	viva	. El cim de la muntanya és embolcallat d'una boira argentada. Després, cap
entre els núvols "en olímpica emboscada"—, llegint aquelles pàgines	vives	i punyents, pensava com és curiós de poder veure convertida en poesia,
de pintura italiana. Violes als marges. Camps amb alegres flors d'un groc	viu	. I aquell merlot suau, sempre, a les fondalades. 14 març.
vora els camps de naps, de flor groga (gairebé fa mal als ulls, de tan	viva	) i d'olor delicada. Però qui cantarà aquesta flor deliciosa, amb un nom

Pàgina 1 (de 342)

50 següents