×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb viu |
Freqüència total: 17095 |
CTILC1 |
propietat—, però mai no he comprès com harmonitzava sense dany, amb | viu | plaer, les seves mesures, al capdavall normals, amb les del vit. En tot | seves víctimes, les destrossen amb unes llargues urpes i les devoren de | viu | en viu. Al principi eren dues, Ael·lo i Ocipeté. Després s'hi afegeixen | víctimes, les destrossen amb unes llargues urpes i les devoren de viu en | viu | . Al principi eren dues, Ael·lo i Ocipeté. Després s'hi afegeixen unes | i el mort va acompanyar i aconsellar sempre el qui encara és | viu | , una mica més jove que aquesta recent víctima de la implacable guerra, la | amb pífia, sense adonar-se'n, Pulcre Trompel·li. "Els morts maten el | viu | ", sentenciava, una mica a la babalà, el pagès que figurava marit de la | en ella mateixa, l'espectacle de sang i de crueltat, li despertà un tan | viu | malestar, tanta tristesa, que hagué de sortir de la plaça abans del | silenci d'ella. Una mortal ansietat se li retratava al rostre, i era tan | viu | el seu anhel, que sentia quasi impulsos de cridar-lo. En aquell moment | tocà al muscle, suaument: —Mila... Es girà ràpida, amb una expressió de | viva | alegria a la cara; s'agafà al seu braç i s'estrenyé contra ell. —Sóc | vida havia negat tota felicitat: la tragèdia del seu matrimoni era encara | viva | a la memòria de tothom, encara que molts el culparen aleshores de la | sabia proporcionar i amb el record vivent de la seva mare a l'ànima, més | viu | i més entendridor a mesura que passava el temps. A ella li digueren que | a passar. Ell l'hauria cercada per totes bandes en la foscor, amb aquell | viu | desfici que el menava, com si s'hagués de morir. "Mila, estimada meva, | veia desenrotllar-se a través dels carrers de Pisa, sota una estranya i | vivíssima | llum, amb el petit grup de les víctimes. Els veia passar, com en el fons | dimoniets amb llurs vestits escarlata ajustats al cos, els quals, a la | viva | resplendor de les flames, adquirien aspectes terrorífics, com si es | va irrompre a l'estança. Estava lívida. En la veu li vibrà una sorda i | viva | irritació: —Ha d'ésser aquí, ja ho saps. Ara té altres ocupacions: ha de | davant de la botiga, on l'havien, per fi, col·locat. Tino Costa sentí tan | viva | la humiliació, que retrocedí perquè no el veiés, i un malestar punyent el | Sia. (El desig cremava ja en mi amb tanta força, amb un enyorament tan | viu | , que m'oprimia l'ànima: em semblava com si m'hagués de morir; i ella | de boca de Quim Bisa havia provocat en ell una irritació creixent i tan | viva | , que acabà per acomiadar-se'n bruscament i deixar-lo al mig del carrer | quimera. La rosella dels camps no s'havia aixecat encara com una flama | viva | enmig dels bladars verdejants, i les orenetes giraven per cels més | vestit nou. Se n'anà sense dir-li res, i ella en el seu cor sentí més | viva | la sospita de la seva partença, estava ja esperant-la, la temia, i | la imatge del seu pare maleint-la abans de morir s'aixecava al seu davant | viva | i aterridora. I Maria Àgueda anava a l'església i, agenollada davant | li preguntà per ell en veu baixa, i en fer-ho li encengué la galta una | viva | rojor. —Treballa. Em penso que fa una figura, però no ho sé del cert: quan | Ara, al davant d'ella, recordant-ho, Tino Costa sentí una emoció tan | viva | i tan punyent que a penes tingué forces per a preguntar-li pel seu pare i | d'ella; aquell anunci que li arribà enmig de les seves hores de més | viva | angoixa, quan es disposava ja a consumar el seu sacrifici. Havia donat fi | davant el dubte que acabava de sorgir en ell, experimentà un malestar tan | viu | , que hagué d'aixecar-se i passejar per l'estança. Tal vegada és a causa | cada vegada més forts; i Tino Costa sentia néixer en la seva ànima una | viva | preocupació per Mila, pel que li pogués succeir. Nogensmenys, s'estava al | amb pàl·lida claror. Sant Francesc estava allí davant seu, tal vegada | viu | —així el veia—, amb el seu hàbit d'estamenya burella i el seu cordó; els | dolçament sobre els camps. D'ençà del primer dia, Anselma li cobrà un | viu | afecte, però ara la vol encara més. Ara Anselma ja sap per què l'han duta | gest i aquelles paraules, que no pot oblidar, que cada dia recorda més | vives | , de les nits celestials de Santa Maria: "Mila, amor meu, com t'estimo! | a Déu i es posà de nou en camí, amb una ansietat més gran, amb una fe més | viva | . Tornà a passar a través d'aspres emmatats, a creuar soledats | una cosa, he de parlar-li... Parlant d'ell el seu anhel ressuscitava més | viu | . Ara li semblava novament com si ell estés allí al poble, al fons de la | sense allitar-se, agitada, i preocupada ara també per ell. Mantingué | viu | el foc a la llar; li preparà una infusió i l'ampolla de l'aiguardent. | tenia febre sovint; el cos li dolia tot i els seus peus eren una nafra | viva | . Però ella només pensava en el moment en què podria aixecar-se i posar-se | i posar-se de nou en camí. La seva impaciència s'havia fet encara més | viva | , més ardent, i comptava els dies, comptava les hores, els minuts... Temia | llurs copes obscures sobre la carena contra el cel maragdí d'una | viva | i dolça claredat; cap a la dreta es perfilava la silueta de les muntanyes | i a la fi de la vall, sobre una línia de tossals baixos, es vessava una | vivíssima | claredat; en ella es veien arbres gegants aixecant llurs branques nues, | caient-li per les espatlles, amb les robes mullades i una ansietat tan | viva | en la mirada, que ell sentí estrènyer-se-li el cor. Ella semblava venir | cridà. Però abans que l'hagués cridada, ella l'havia agafat amb un gest | viu | , amb mà convulsa i estreta. Ell de seguida s'oprimí contra ella, sobre el | i la nocturna solitud, sobre les escenes d'horror del seu malson, | vives | encara a la seva ment, li pesen aclaparadorament sobre el pit; les | sempre la seva implacable justícia? Va semblar-li com si, de sobte, una | viva | i fugaç resplendor il·luminés al seu davant l'abisme de les ànimes; la | que sol prolongar en la memòria de les generacions un prestigi abans | viu | però ja caducat; es tracta d'alguna cosa més: d'una fama, present i | ja caducat; es tracta d'alguna cosa més: d'una fama, present i directa, | viva | , d'exemplaritat. L'home, l'home Erasme, l'actitud intel·lectual que | que deriva del seu més o menys cordial matrimoni, constitueixen la trama | viva | del Mediterrani, d'aquest Mediterrani hiperbòlic, fantasmal i palpable, | segons ell, un dels molts senyals que acompanyen el trànsit d'una cultura | viva | a aquella mena d'arteriosclerosi final que és la civilització. | consolidaven la seva personalitat, que s'implantaven amb una hegemonia | viva | enmig dels pobles del seu entourage. N'hi havia d'altres —aquests | comercial". ¿No serà això, en realitat, una de les causes més | vives | de la repugnància al plagi que predomina en les literatures modernes? No | cosa. Com que l'excitació vol ser procurada en un nivell d'afabilitat | viva | , de connivència íntima amb el lector, l'escriptor no té més remei que | de neu. Al cap de poc surt el sol, i la neu es fon en gotes de llum | viva | . El cim de la muntanya és embolcallat d'una boira argentada. Després, cap | entre els núvols "en olímpica emboscada"—, llegint aquelles pàgines | vives | i punyents, pensava com és curiós de poder veure convertida en poesia, | de pintura italiana. Violes als marges. Camps amb alegres flors d'un groc | viu | . I aquell merlot suau, sempre, a les fondalades. 14 març. | vora els camps de naps, de flor groga (gairebé fa mal als ulls, de tan | viva | ) i d'olor delicada. Però qui cantarà aquesta flor deliciosa, amb un nom |
|