DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
viure M 1109 oc.
viure V 60888 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb viure Freqüència total:  61997 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Que els homes se n'aprofitin, en l'alegria i en la seguretat. Que visquin del seu treball, ni opulents ni miserables. I que guardin tothora, com a
demà una altra vida. Però més plena i feliç que la que fins ara has viscut, i això que els teus pares han procurat sempre d'apartar de tu la
a Egipte. Sí, hi he estat diverses vegades i admeto que de jove hi he viscut. Sóc una arqueòloga aficionada —o afeccionada, he de mirar-ho al
mil cops perquè me l'arreglin, i no vénen, i tot dolent i car, no es pot viure. Una senyora, almenys, aviat no podrà viure. Enyoro les comoditats
i tot dolent i car, no es pot viure. Una senyora, almenys, aviat no podrà viure. Enyoro les comoditats d'abans, quan érem joves i sense aquests
Hi ha qui diu que, de la desesperació, l'enganyada va cessar de viure allí mateix. D'altres afirmen que, sota el consell o la guia d'una nimfa,
caça. Llatzèria pura, impressionant imprecació que gairebé només per ella viu i andareja, Edip en fulmina contra els seus dos fills mascles, a estones
baixa de Santa Maria, passada l'església, alguns carrers més endintre, vivia ell. Dos carrers més enllà, en un que s'endinsava en pronunciat pendent,
pendent, al fons, allí on començava el pla formant una mena de replaça, vivia Mila. A dalt, al capdamunt del carrer, s'obria la plaça, que quedava
somriure, en les seves paraules i en els seus posats. S'hauria dit que vivia sempre en un somni, allunyada de tot i distreta, i fins, a vegades, com
alegrement i canta. Després sembla altra volta enyoradissa: sembla que visqui en una espera constant de qui sap què." Per fi pensaren a l'una que
seu cor, mentre s'acostava a la casa, alterava el ritme del seu glatir. Viuria? ¿Seria encara a la casa, amb el pensament, amb l'ànima fixa en el seu
la promesa de no sabia quines profundes alegries. Llavors el carrer on vivia la seva mare, la casa on ell havia nascut i on visqué de petit en
Llavors el carrer on vivia la seva mare, la casa on ell havia nascut i on visqué de petit en companyia seva, la casa on havia sofert i on havia gaudit, se
que era la llum de la seva llar, la llum que li indicava que sa mare vivia i somniava en ell i l'esperava, perquè viure i esperar era en ella la
que li indicava que sa mare vivia i somniava en ell i l'esperava, perquè viure i esperar era en ella la mateixa cosa. Ella —Maria Àgueda— hauria acabat
d'ell davant aquelles festes l'havia arrencat de la ciutat, on vivia la seva trista i ja marcida aventura, i l'havia impel·lit devers la seva
Pont, un pagès que, atuït des de molt temps per una malaltia incurable, vivia amb els seus dos fills i una vella criada. La família de Lino i la de
d'amistat —era de les poques famílies del poble amb qui es tractaven—. Vivien al mateix carrer, les respectives mares havien estat amigues de petites.
dia pel carrer, en direcció a casa seva. Era molt petit, i la seva mare vivia encara. Al final del carrer s'obria la ferreria, i al davant de la porta
plegades sortien a passejar pel camp. Mila del Santo en aquells dies vivia lliure de preocupacions, feliç. Ja aleshores la pretenia la flor del
de Santa Maria, però ella no feia cas de ningú. Mila del Santo somniava, vivia —a vegades el seu viure i el seu somni es confonien—, i tal vegada, de
no feia cas de ningú. Mila del Santo somniava, vivia —a vegades el seu viure i el seu somni es confonien—, i tal vegada, de temps en temps, Mila del
que assenyalaren el començ de la gairebé completa separació en què vivien. Munda del Roso, la muller, era una dona fina, d'una família, més que
sense fills, havent ja de temps renunciat a la idea de tornar-se a casar, vivia sol a la casa pairal amb una vella criada que el servia. Era un home
que s'esforçaria. Però Joan del Santo s'oposà rodonament a continuar vivint amb ella com fins llavors. Únicament, després de molts de precs, per
prometatge. Tampoc ell, malgrat la seva severitat i l'apartament en què vivia de la família, no pogué amagar la satisfacció que li causava aquell
que l'hereu de Candaina l'havia mirada amb ull amable." Però Tiago només vivia per Mila i només en ella tenia el pensament. El vell, per la seva banda,
per aconseguir-los. Els pastors, entretant, s'allunyaven pels prats. Vivien en míseres barraques, allà baix, prop del mar, al final dels pasturatges.
vi bo. Quin home, aquell! En canvi, la dona... —Segons la masovera, van viure molt malament, ja del principi de casats. —I tan malament! Per què creieu
s'entafora a la seva hisenda d'aquí i a penes el veuen al poble? —Com que viuen gairebé separats! —Mireu en Jeroni —digué un altre—: sembla que l'hagin
posés al front de la casa i, sota la direcció de la vella —ara que encara vivia—, aprengués el govern de la casa. —Podríem sondejar Mila, què us en
Quan ell se n'havia anat, ella era encara una nena. Les cases on vivien estaven molt prop l'una de l'altra. Era fàcil que, de nens, haguessin
seva ànima. Ell l'havia conegut uns quants anys abans; l'ancià aleshores vivia sol. La seva filla, casada, era ja fora de Santa Maria. Mil vegades Tino
ell arribà al poble la noia s'havia casat feia poc i se n'havia anat a viure amb el seu marit en un poblet de muntanya d'on ell procedia. Però l'ancià
s'esforçà per donar-li ajuda. No obstant això, des de la cima on vivia, en l'atmosfera d'aire clar i de sol, no podia descendir fins a ell: li
més a prop del poble del seu promès que no pas aquell on aleshores vivíem. Ella acceptà, doncs, doblement satisfeta. També amb la meva filla vaig
; si et demana d'anar més lluny, vés més lluny: submergeix-te en la vida, viu i pateix. Després torna, o, més ben dit, tornaràs sense proposar-t'ho, i
tarda de Pasqua, de cançons dolces de la pàtria per a la oïda del qui hi viu present i desterrat. Més endavant l'ancià l'aconsellà, amb tot, de
sabeu que el vell Malivern, encara no es sentien els primers freds, ja no vivia per trobar-se a la serra; el vell encara avui no se'n sap avenir, del que
Guarda explicà que en un cert moment ingressà al col·legi una nena que vivia en una masia dels afores: era una nena rossa, esquifida de cos i
malson que semblava muntar des d'un tenebrós passat en què les persones vivien com presoneres, tancades i incomprensives, amb llurs odis, llurs
ell aconseguí encara, d'amagat, entrevistar-se amb ella. Ella tremolava, vivia en una por contínua; però se sentia impotent contra aquella força que la
diners dels antics estalvis, guardats per ella en el vell bagul familiar, visqueren mare i fill sense sobres, però sense estretors. La mare vivia consagrada
visqueren mare i fill sense sobres, però sense estretors. La mare vivia consagrada al fill; ella li ensenyà les primeres lletres, i en aquells
en què amb prou feines se'l veia pel poble. Llavors ell continuava vivint amb la seva mare. A la casa acudia únicament Sileta, que era encara una
FLAUBERT (Madame Bovary). Mila del Santo ara no vivia ja sinó per ell. Havien parlat moltes nits, sia a la plaça, sia al cantó,
ja el moment en què hauria de tornar-lo a veure; de manera que Mila vivia tothora en la felicitat de tenir-lo a la vora o en l'esperança certa
amb això i amb la intenció de procurar alguna diversió a l'infant, car vivien sense comunicar-se ni parlar amb ningú, Rita d'Albo aquella nit s'havia
dit ell—; és una història que no voldria recordar ni, menys encara, haver viscut. Un dia te la contaré. Avui basti't de saber que en ella no hi haurà mai

  Pàgina 1 (de 1240) 50 següents »