×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb viure |
Freqüència total: 61997 |
CTILC1 |
Que els homes se n'aprofitin, en l'alegria i en la seguretat. Que | visquin | del seu treball, ni opulents ni miserables. I que guardin tothora, com a | demà una altra vida. Però més plena i feliç que la que fins ara has | viscut | , i això que els teus pares han procurat sempre d'apartar de tu la | a Egipte. Sí, hi he estat diverses vegades i admeto que de jove hi he | viscut | . Sóc una arqueòloga aficionada —o afeccionada, he de mirar-ho al | mil cops perquè me l'arreglin, i no vénen, i tot dolent i car, no es pot | viure | . Una senyora, almenys, aviat no podrà viure. Enyoro les comoditats | i tot dolent i car, no es pot viure. Una senyora, almenys, aviat no podrà | viure | . Enyoro les comoditats d'abans, quan érem joves i sense aquests | Hi ha qui diu que, de la desesperació, l'enganyada va cessar de | viure | allí mateix. D'altres afirmen que, sota el consell o la guia d'una nimfa, | caça. Llatzèria pura, impressionant imprecació que gairebé només per ella | viu | i andareja, Edip en fulmina contra els seus dos fills mascles, a estones | baixa de Santa Maria, passada l'església, alguns carrers més endintre, | vivia | ell. Dos carrers més enllà, en un que s'endinsava en pronunciat pendent, | pendent, al fons, allí on començava el pla formant una mena de replaça, | vivia | Mila. A dalt, al capdamunt del carrer, s'obria la plaça, que quedava | somriure, en les seves paraules i en els seus posats. S'hauria dit que | vivia | sempre en un somni, allunyada de tot i distreta, i fins, a vegades, com | alegrement i canta. Després sembla altra volta enyoradissa: sembla que | visqui | en una espera constant de qui sap què." Per fi pensaren a l'una que | seu cor, mentre s'acostava a la casa, alterava el ritme del seu glatir. | Viuria | ? ¿Seria encara a la casa, amb el pensament, amb l'ànima fixa en el seu | la promesa de no sabia quines profundes alegries. Llavors el carrer on | vivia | la seva mare, la casa on ell havia nascut i on visqué de petit en | Llavors el carrer on vivia la seva mare, la casa on ell havia nascut i on | visqué | de petit en companyia seva, la casa on havia sofert i on havia gaudit, se | que era la llum de la seva llar, la llum que li indicava que sa mare | vivia | i somniava en ell i l'esperava, perquè viure i esperar era en ella la | que li indicava que sa mare vivia i somniava en ell i l'esperava, perquè | viure | i esperar era en ella la mateixa cosa. Ella —Maria Àgueda— hauria acabat | d'ell davant aquelles festes l'havia arrencat de la ciutat, on | vivia | la seva trista i ja marcida aventura, i l'havia impel·lit devers la seva | Pont, un pagès que, atuït des de molt temps per una malaltia incurable, | vivia | amb els seus dos fills i una vella criada. La família de Lino i la de | d'amistat —era de les poques famílies del poble amb qui es tractaven—. | Vivien | al mateix carrer, les respectives mares havien estat amigues de petites. | dia pel carrer, en direcció a casa seva. Era molt petit, i la seva mare | vivia | encara. Al final del carrer s'obria la ferreria, i al davant de la porta | plegades sortien a passejar pel camp. Mila del Santo en aquells dies | vivia | lliure de preocupacions, feliç. Ja aleshores la pretenia la flor del | de Santa Maria, però ella no feia cas de ningú. Mila del Santo somniava, | vivia | —a vegades el seu viure i el seu somni es confonien—, i tal vegada, de | no feia cas de ningú. Mila del Santo somniava, vivia —a vegades el seu | viure | i el seu somni es confonien—, i tal vegada, de temps en temps, Mila del | que assenyalaren el començ de la gairebé completa separació en què | vivien | . Munda del Roso, la muller, era una dona fina, d'una família, més que | sense fills, havent ja de temps renunciat a la idea de tornar-se a casar, | vivia | sol a la casa pairal amb una vella criada que el servia. Era un home | que s'esforçaria. Però Joan del Santo s'oposà rodonament a continuar | vivint | amb ella com fins llavors. Únicament, després de molts de precs, per | prometatge. Tampoc ell, malgrat la seva severitat i l'apartament en què | vivia | de la família, no pogué amagar la satisfacció que li causava aquell | que l'hereu de Candaina l'havia mirada amb ull amable." Però Tiago només | vivia | per Mila i només en ella tenia el pensament. El vell, per la seva banda, | per aconseguir-los. Els pastors, entretant, s'allunyaven pels prats. | Vivien | en míseres barraques, allà baix, prop del mar, al final dels pasturatges. | vi bo. Quin home, aquell! En canvi, la dona... —Segons la masovera, van | viure | molt malament, ja del principi de casats. —I tan malament! Per què creieu | s'entafora a la seva hisenda d'aquí i a penes el veuen al poble? —Com que | viuen | gairebé separats! —Mireu en Jeroni —digué un altre—: sembla que l'hagin | posés al front de la casa i, sota la direcció de la vella —ara que encara | vivia | —, aprengués el govern de la casa. —Podríem sondejar Mila, què us en | Quan ell se n'havia anat, ella era encara una nena. Les cases on | vivien | estaven molt prop l'una de l'altra. Era fàcil que, de nens, haguessin | seva ànima. Ell l'havia conegut uns quants anys abans; l'ancià aleshores | vivia | sol. La seva filla, casada, era ja fora de Santa Maria. Mil vegades Tino | ell arribà al poble la noia s'havia casat feia poc i se n'havia anat a | viure | amb el seu marit en un poblet de muntanya d'on ell procedia. Però l'ancià | s'esforçà per donar-li ajuda. No obstant això, des de la cima on | vivia | , en l'atmosfera d'aire clar i de sol, no podia descendir fins a ell: li | més a prop del poble del seu promès que no pas aquell on aleshores | vivíem | . Ella acceptà, doncs, doblement satisfeta. També amb la meva filla vaig | ; si et demana d'anar més lluny, vés més lluny: submergeix-te en la vida, | viu | i pateix. Després torna, o, més ben dit, tornaràs sense proposar-t'ho, i | tarda de Pasqua, de cançons dolces de la pàtria per a la oïda del qui hi | viu | present i desterrat. Més endavant l'ancià l'aconsellà, amb tot, de | sabeu que el vell Malivern, encara no es sentien els primers freds, ja no | vivia | per trobar-se a la serra; el vell encara avui no se'n sap avenir, del que | Guarda explicà que en un cert moment ingressà al col·legi una nena que | vivia | en una masia dels afores: era una nena rossa, esquifida de cos i | malson que semblava muntar des d'un tenebrós passat en què les persones | vivien | com presoneres, tancades i incomprensives, amb llurs odis, llurs | ell aconseguí encara, d'amagat, entrevistar-se amb ella. Ella tremolava, | vivia | en una por contínua; però se sentia impotent contra aquella força que la | diners dels antics estalvis, guardats per ella en el vell bagul familiar, | visqueren | mare i fill sense sobres, però sense estretors. La mare vivia consagrada | visqueren mare i fill sense sobres, però sense estretors. La mare | vivia | consagrada al fill; ella li ensenyà les primeres lletres, i en aquells | en què amb prou feines se'l veia pel poble. Llavors ell continuava | vivint | amb la seva mare. A la casa acudia únicament Sileta, que era encara una | FLAUBERT (Madame Bovary). Mila del Santo ara no | vivia | ja sinó per ell. Havien parlat moltes nits, sia a la plaça, sia al cantó, | ja el moment en què hauria de tornar-lo a veure; de manera que Mila | vivia | tothora en la felicitat de tenir-lo a la vora o en l'esperança certa | amb això i amb la intenció de procurar alguna diversió a l'infant, car | vivien | sense comunicar-se ni parlar amb ningú, Rita d'Albo aquella nit s'havia | dit ell—; és una història que no voldria recordar ni, menys encara, haver | viscut | . Un dia te la contaré. Avui basti't de saber que en ella no hi haurà mai |
|