×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vocable |
Freqüència total: 278 |
CTILC1 |
amb un sentit de precisa sinonímia amb qualssevol d'aquests altres | vocables | . "La gent" és tota una altra cosa. El mot, així retallat, intercala una | sentit negatiu. Hi ha una altra raó: les arrels semàntiques del | vocable | "indignació" —jo no entenc gaire en etimologies, però m'arrisco a | Ho és, realment? No entrarem, ací i ara, a dilucidar l'abast que el | vocable | ridícul té o ha lícitament de tenir. Tant si la | hedonisme ens surt al pas, de nou. Hedonisme. No podem desdenyar el | vocable | . Desconnectat de qualsevol implicació transcendent, el sexe esdevé | aquesta festa? Dones /pretioses\, ¿no és així? ¿D'on deriva el | vocable | ? ¿De /pretty\, tal vegada? —prosseguia en un lloable afany | la menestralia. Ara bé, la menestralia, en el sentit més vigorós d'aquest | vocable | , ho és tot llevat de l'afany d'acció per l'acció mateixa, llevat del | més que una ciència bàrbara. Perquè la ciència en el sentit estricte del | vocable | és sempre una mica bàrbara i una mica inhumana al costat d'aquesta | sia que fins ara, en el present capítol, he presentat tot un seguit de | vocables | sobre els quals no compto amb estudis anteriors que els aclareixin, i és | això i allò, hipotecar; accions, obligacions..." Eren tot d'odiosos | vocables | el que l'esperava sovint al final del seu festeig. A vegades la mamà | voler ofendre ningú, anomenem "adolescència". La veritat és que el | vocable | "joventut", ambigu, permet manipulacions una mica capcioses. Sempre som | seus dos enemics: el comunisme i la plutocràcia. Si llevem demagògia als | vocables | , la cosa queda clara: d'una banda, la "classe baixa", i de l'altra | de la semàntica poden allargar la desconfiança a base d'especular amb el | vocable | : "condescendiente", "con-descendiente"...) La | humana. A pesar de la seva condició d'"instint" —si se'm permet el | vocable | —, no hi ha res menys "genèric" en la realitat: cada cas és un "cas | petit confusionisme se centra en l'ambigüitat que, en l'ús normal, té el | vocable | "cultura". De fet, cultura ho és tot: la ciència, les lletres i les arts | per al freudisme popular, i "alienació", per al marxisme amateur, són | vocables | d'estupenda claredat. La introducció del prefix "des-", negatiu, i | paper dins el nostre lèxic corrent. Tal vegada la jubilació o l'oblit del | vocable | es deu al fet que el concepte ha deixat de ser polèmic: integrat en les | seves harmonies socials i culpables, ja no ressona, afortunadament. El | vocable | , dissociat de la ganga dels clixés habituals, dels reflexos tècnics de | empírica; reunint, però, els casos vistos sota una mateixa denominació o | vocable | , comprenem d'un sol cop allò que és comprovat i allò que és comprovable; | aquesta distància és la del resum: no es fa sinó resumir sota un | vocable | genèric (Amor, Passió, Treball, Voluntat, Dignitat etc.) la multiplicitat | del Bon Mot"? No cal interpretar el lema en el sentit de que hi hagi | vocables | bons i dolents, perquè, o bé no tenen existencia llegítima, i, per tant, | dolents, perquè, o bé no tenen existencia llegítima, i, per tant, no són | vocables | , o bé la licitut o il·licitut no consisteix en els vocables sinó en l'ús | tant, no són vocables, o bé la licitut o il·licitut no consisteix en els | vocables | sinó en l'ús que d'ells es faci. Hi ha renecs que són mots sense cèdula, | . D'antuvi, m'ho suggerí el teu nom gentilici, More, que és tan a prop del | vocable | Moria com tu n'estàs apartat: és notori que no hi tens cap relació. | amb els seus mateixos sentiments... —Totes són iguals —deia, i afegia el | vocable | dur. Però, a desgrat d'ell, en les nits el record de Maria el feia | en aquest sentit que Mallorca té una magnífica resposta, per emprar els | vocables | Incitació-Resposta amb què Toynbee explica la gènesi de les | els dolents o els ressentits, a la llobreguesa. Encara ara l'antic | vocable | castellà dessuet covachuelista evoca els procediments | següents variants ceràmiques: gerreta (o algerreta), cetra ( | vocable | que cal relacionar amb el mot castellà /acetre\, i que serveix | denominació encara actual s'anomena també selló, o bé era un | vocable | que servia per a designar la típica gerra aràbiga destinada a transportar | amb el gust, amb el tacte i amb l'afat, que lliurement pronuncia aquest | vocable | , o aquest. Semblantment amb l'oïda, amb la imaginació i amb | cèdula, cedulari; glossa, glossari; dicció (mot), diccionari; | vocable | , vocabulari. En algun mot trobem usada la forma llatina d'aquest | en l'activitat convenient els seus òrgans per tal de pronunciar el mateix | vocable | . D'altres imatges, tals com la òptica (forma i color de la campana), | Imaginem-nos com s'estotjaria buit, o desproveït de contingut, el | vocable | d'exemple, en el cas d'ésser ofert com a únic element del sentit auditiu | que se'ns presenten. 17. Per a l'emissió d'una frase, d'un | vocable | , i encara diríem d'un simple fonema, pressuposada l'activitat mental | tenen en la dels defectes de la pronúncia. 24. Adoptem el | vocable | fonema pel seu caràcter més generalitzador, preferentment al | fonema pel seu caràcter més generalitzador, preferentment al | vocable | so. És evident que, entre les unitats més simples que la nostra | ésser igual, de vocals tòniques principals o secundàries, tractant-se de | vocables | de més de tres síl·labes. Car, en ells, com en els de dues síl·labes, (per | que corresponen al centre de les quatre síl·labes que reconeixem en el | vocable | . 56. Havem estudiat fins aquí els fonemes i les síl·labes, i | moments. Una dicció clara i precisa, una repetició correcta i normal dels | vocables | en la pronunciació dels quals no atini o mostri prou encert l'infant, és | una direcció concreta, serveixen a precisar la significació dels | vocables | , no sempre ben clara a causa de la fonètica de conjunt incipient del | en el segon, les notes concernints a la repetició global de fonemes, | vocables | i frases, a l'articulació, la veu, la respiració en el parlar, la lectura | del Dr. Decroly, així com el seu sistema de lectura ideovisual de | vocables | i frases, poden prestar aquí un servei assenyalat d'ajudantia | consolidar un hàbit prou bo d'emissió de les vocals en el cos dels | vocables | : Les consonants podran ésser tan bones com se vulgui, però, en fallant | vocals i consonants oferint varietats nombroses per llur posició en el | vocable | i dintre el grup espiratori, són altres tants punts de vista nous que | /B.\ Aprofitament de l'hiatus forçós. Pronunciació de | vocables | on la /r\ simple forma part de la síl·laba àtona (hora, mira, | consonant forta que, per això sol, tornarà suau. Un estat comparatiu de | vocables | la significació dels quals és diferent, segons sigui pronunciada sorda o | senten com arrossegades vers el final dels períodes saltant per damunt de | vocables | i, sovint també, de frases senceres. Havem tingut avinentesa de conèixer | sistemàticament l'agilitat articulatòria com a tal, en la dicció de | vocables | i frases i en la lectura, no arribaríem pas aquí a obtenir una correcció | l'enhorabona a la dona\, etc.. /C.\ Enunciat i repetició de | vocables | o frases on concorri més d'una vocal extrema (p. ex.: el vigilant, la | lectura. /D.\ Presentació d'objectes o de figures i enunciat del | vocable | corresponent en fer un senyal convingut. Fer el mateix amb frases | onomatopeic —/tata\— i recolzant-se en /mudez\, el | vocable | castellà /tartamudez\ sembla haver-nos envaït condicionant |
|