DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
vociferar M 1 oc.
vociferar V 120 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb vociferar Freqüència total:  121 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

s'esborrava tot vestigi d'humanitat; les boques s'obrien monstruoses vociferant, i els ulls, desorbitats, llançaven foc: eren els mateixos rostres que
puc asseure —diu ell, i s'instal·la a la butaca. —Deu punts en contra! —vocifera el més mascle—. D'acord? —consulta els seus companys. —D'acord. Ell,
la treia de polleguera. Llavors, mentre ell s'allunyava tot cantant, ella vociferava insults, a qui podia cridar més. Miquel de la Rutlla acabava la cançó, i
le déshonneur de la France d'avant la Révolution!\ Així se'n va vociferant, com un energumen, mentre va deixant el diari a les portes de les cases
l'alba; que es refia dels seus músculs, de la seva potència gutural, que vocifera d'una quadra a l'altra, orgullós, indiferent a la misèria de la tribu que
"Un altre fill!". De sobte, rabiós, descontrolat, es va aixecar i vociferà una enorme blasfèmia. A penes es va adonar que Mònica rodolava, sense
ràbia de Josep esclaten: —Del teu deure, me'n fot!, i del meu pare —vocifera amb ulls desorbitats, pàl·lid, tremolós. Va per abraonar-se sobre Gaspar
El vell assotagossos Andrúlios venia corrent, brandant els braços, vociferant. —La vídua! La vídua! La vídua! —cridava traient la llengua. El guarda
se n'anaren devés llurs companys. —Els heu llevat el cap? —vociferà la Reina. —Els caps són llevats, plagui a Vostra Majestat —vociferaren
cap? —vociferà la Reina. —Els caps són llevats, plagui a Vostra Majestat —vociferaren els soldats en resposta. —Molt bé! —vociferà la Reina.— Podeu jugar al
plagui a Vostra Majestat —vociferaren els soldats en resposta. —Molt bé! —vociferà la Reina.— Podeu jugar al croquet? Els soldats callaren i miraren a
a Alícia, per ço com la pregunta li era evidentment adreçada. —Sí —vociferà Alícia. —Veniu, doncs! —braolà la Reina, i Alícia es juntà a la processó,
arribat bastant tard, i la Reina ha dit... —Poseu-vos als vostres llocs! —vociferà la Reina en veu de tro, i la gent començà de córrer en totes direccions,
poca estona, la Reina estava arborada que feia fredat i picava de peus i vociferava: —Lleveu-li el cap a aquest!— o —lleveu-li el cap a aquesta
Duquessa en veu baixa i feble. —Ei, us dono l'advertiment que és de raó —vociferà la Reina, picant a terra amb el peu mentre parlava;— o a fora vós o a fora
la Reina mai no va parar de barallar-se amb els altres jugadors i de vociferar d'una manera esgarrifosa: —Escapceu-lo a aquest! —o— Escapceu-la a aquesta
còlera; els cops són més lleus entre persones iguals; però un rei que vocifera i diu paraules intemperants desdiu de la seva majestat. La reialesa és
que ho deien perquè era foraster. Corregué a prevenir Arandó. Aquest vociferà d'ésser interromput; però quan Maragda, pel forat del pany, sospirà: Hi
i la Miquela m'ajuden molt, i els altres... La gent, la pobra gent, crida, vocifera, s'entén amb gestos, amb els ulls... Tant se val, encara que no us
de teatre de cada moment. Quan recorda les últimes que veié, s'indigna, vocifera, perd els estreps. —Això que facin pagar per veure coses reals, coses que
fent guerres i bestieses... Savalls deixà que la vella pagesa irascible, vociferant en el marc de la finestra, s'esbravés, sense baixar del cavall, amb una
més grans escriptors de totes les èpoques. El vigatà, en lloc d'escriure, vocifera, crida, llença anatemes. És més còmode. Per a cridar no es necessita fer
cap fixesa. Al cap d'una estona de caminar veiem que tot d'una es gira. vociferant, diu: —Sóc un tres-cents cargols, que quedi ben entès! S'allunya de
la careta del convencionalisme més elemental, amb una procacitat freda, vociferaven, cridaven, cantaven, emetien sorolls desarticulats. Els més moderats
escolar es concentraven en les evolucions de l'ocell i a comentar-les vociferant. La cadernera volava primer una estona pel centre de l'aula, s'acostava
\ —deia un bon dia, tot d'un plegat. —Avi! Avi! Avi! —vociferaven lúgubrement els estudiants. —/¡Orden! ¡Silencio! Mañana iremos a
més enllà feien servir les columnes per a jugar a cuit; altres discutien vociferant. Tothom esperava l'arribada del catedràtic amb una curiositat excitada
hi veu! —cridava un estudiant. —Avi! Avi! Avi! visca l'avi! —vociferava un altre fill de papà, lúgubrement, encara. Amb això la tarda anava
mateixa direcció, veié clar. —Ens han robat!... Foc!... Empaiteu-los! —vociferava com un energumen. Sonaren alguns trets i alguns soldats es posaren a
ves..." —saltà el negre. —Tu calla, si no vols rebre una puntada —vociferà Godin. Alícia no podia tenir el riure. —No va ésser cap comèdia
els nois amb alegria i picant de mans. —Octavi! Mariola! Quimet!... —vociferà Victorià. —Aneu a cercar els trajos de bany! Anem a banyar-nos! Només amb
Estar-me a les fosques en el passadís misteriós d'una casa inconeguda, vociferant: —Estel·la!— a la intenció d'una senyoreta desdenyosa ni visible ni
capdavall se m'havia acudit que el senyal semblava un martell, i havent vociferat aquella paraula a l'orella de la meva germana, ella començà de
Sense revolts. És la locomoció més confortable. —No t'entenc. (Feliu, vocifera a cau d'orella de Fausta). —Sense pols, sense etc.. —Noi, compte amb
Tilda amb veu manyaga.— Ets o no ets un home modern? —Sóc un cavaller! —vociferà ell. El gest que acompanyà el crit fou tan violent que amb la mà donà un
voleu tossuderia? Quan tothom ja anava a respirar de bell nou, Miller vociferà: —Ep! Es veu que m'he descomptat! Serà l'any 1844. I, tornem-
Ens esgargamellàvem amb /Les partisans\ i acabàvem vociferant /Som de la colla que tenim més pèl\. Ells ni en feien cas i
veus tot però no sents res. T'adones dels teus crits, però no saps perquè vociferes. Veus que el lloc és perillós, que poden matar-te, però no saps perquè
la marxa de don Víctor. Quan veu que no he encès foc reacciona, indignat. Vocifera. Li dic: —Hermós, us he de fer una confessió... —Què hi ha? —
—On és l'entrada del riu? Però, en no obtenir altra vegada cap resposta vocifera i gesticula violentament. —Que sou boigs o el feu? —crida energumènic,
al passadís un bruel considerable. El nan s'havia finalment despertat i vociferava. En trobar-se situat al corredor, la seva sorpresa fou indescriptible. El
impressionant. Darrera dels animals sortiren els trabucaires vociferant i disparant les armes en l'obscuritat. Tot seguit Savalls i Huguet
grup de més de dues-centes persones, capitanejat per Payent, es presentà vociferant a la porta del despatx. "Mori Puget!", cridava la multitud. "És festa
a donar-ne cap. Treia una vara d'un feix, l'agafava per un extrem i vociferava sense compliments aquestes paraules: /Decía Salomón: --Al hijo
el llençol i durant tota la tarda, generalment lívida, corríem ululant i vociferant pels passadissos i les cel·les desertes de la immensa baluerna
pertorbava l'exquisida sensibilitat de la seva oïda. Em digué, vociferant a la cara: —Calla, trompa infernal! Llavors s'havia inaugurat el
—Mai no s'havia vist una cosa semblant! Poca-vergonya, barrut!... —vociferava el creditor alçant els punys perillosament. La gent s'arremolinà al
l'indult no arribava tornà a l'exteriorització de les seves idees. Morí vociferant visques a l'anarquia. El fet que Salvador tirés, no una, sinó dues
grup escultòric hi havia un immens envelat sinistre, a la porta del qual vociferava un criminal amb patilles, vestit de mariner de sarsuela. El meu pare m'hi
i cantant els diferents temes escolars. Un d'aquests era, per exemple, vociferar amb la nostra atiplada veu les capitals d'Europa, que ell ens havia

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »