Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

és meu, no ho regalaré pas al primer espavilat que li faci goig. I seguí	bugint	una peça de marqueteria, mena d'entreteniment al qual era molt aficionat.
bo i fent la seva interminable vànova de ganxet. El senyor Marcel·lí	bugia	tranquil·lament un cofret de marqueteria, amb els binocles de prèsbita
de perfils del tema, i aprofundir en el treball que fa la serra de	vogir	penetrant dins les fibres de la tija siluetada; en aquest punt dolç del
on, mentre l'operari feia anar la serra amb el peu, ambdues mans	vogien	tot desplaçant el plec de fulloles amb les quals hom componia el mosaic.
què brilla la imaginació o la fantasia, segons els casos. La tècnica de	vogir	la fusta és senzilla. Primerament es fa un dibuix a mida de les lletres o
és senzilla. Primerament es fa un dibuix a mida de les lletres o peces a	vogir	que tot seguit es passa sobre la fusta amb l'estergidor, o bé es treballa
l'estergidor, o bé es treballa amb la fusta i el calc alhora. La serra de	vogir	és una eina primíssima que treballa verticalment, perpendicular a una
perpendicular a una taula on es posa la fusta a treballar, i es pot	vogir	mecànicament o manual. Tallar, polir, envernissar o pintar, encolar,
Hi havia estat potser més del compte. Aleshores va despenjar la serra de	vogir	, col·locà la peça meitat fora i meitat damunt de la taula,
sergent, amb un somrís, va pitjar un botó. A l'acte una mar de flames va	vogir	el post. No eren pas llàmantols que flamejaven com als restaurants de la
i retruny amb el timbal. Malmirrosa, la milana que	vogeix	aquest congost distén l'àngel i vol dir-li: «¿Per a
notable de seccions, perspectives, traçats d'ombres, etc. La tècnica de	vogir	la fusta sempre ha estat senzilla. Primerament es feia un dibuix a mida
senzilla. Primerament es feia un dibuix a mida de les lletres o peces a	vogir	que tot seguit es passava sobre la fusta amb l'estergidor, o bé es
o bé es treballava amb la fusta i el calc alhora. La serra de	vogir	és fonamental, i és una eina primíssima que treballa verticalment,
a una taula on es posa la fusta a treballar, i el tallador pot	vogir	-la, a voluntat, mecànicament o manual. El període més creatiu en aquesta
he tallat en tires estretes la cola que aguanta el pèl, amb una serra de	vogir	, i he manipulat aquests fragments. També he utilitzat pèl comprat a
obtenir una estamenera o una varenga corbes s'ha de malmenar molta fusta	vogint	el tauló. El procés a seguir per construir cada peça, sigui estructural
En segon lloc, sobre el tauló obrat i regruixat es dibuixa la peça a	vogir	. Si és de l'estructura del buc, una estamenera o una varenga, se sol
la fusta corba, ja que en tallar la planta i serrar les cares es pot	vogir	la forma però no corbar artificialment l'element estructural. Per tant,
muntatge. 12. Xerrac de mà amb llomera o baina. 13. Xerrac. 14. Xerrac de	vogir	o de punta. 15. Serra de fuster tradicional. 16. Entrescador, per donar
sortida a les dents de les serres un cop llimades. 17. Serra fina de	vogir	taules del folre, amb la fulla orientable. 18. Xerrac de mà, per escapçar
lenta de tot el procés, ja que per fer una sola fusta del folre s'ha de	vogir	i després escalfar i corbar perquè agafi la forma. S'hi pot estar hores