Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per la Nit, serventes d'Hades, van i vénen entre els combatents, o	volen	damunt ells, i s'acarnissen amb els ferits i els morts, esdevinguts
va dir el parlador Arístocles a Euforió, aquell dia força entremaliat. "	Vola	sempre damunt el teu cap, per enterbolir-te la intel·ligència i
perquè els baixa de sobte, nu, fredíssim, glaçador, envoltat de llamps i	volant	amb les ales molt ràpides, de la salvatge Tràcia, on habita en cavernes
cares de les Harpies són pàl·lides de fam. Filles de Thaumas i d'Electré,	volen	com voltors, més ràpides que el més veloç dels vents, i s'abaten damunt
Iris, amb ales d'or i calçada sempre amb unes boniques sandàlies,	vola	des dels habitacles dels feliços immortals a l'Ida i al mar profund, a
i ens plau, per tant, de veure i escoltar els seus auguris, mentre	volen	i cuclegen a la nostra dreta o a la nostra esquerra: uns presagis que,
per un somriure amable, fins que les venjatives germanes, metamorfosades,	volen	, en estrenar les ales, l'una cap al bosc, l'altra al recer d'un teulat.
màgics somnis de la seva fantasia. Juntes laboraren i juntes llançaren a	volar	llurs somnis, sinó que en Mila es donaven sempre amb més vehemència, i a
i joncars, s'eixamplava cap a remotes llunyanies. Bandades de fumarells	volaven	baix, peresosament; i ací i allà algun esparver solitari planava sobre
La seva ànima, enmig de l'angoixosa soledat en què es sentia perduda,	volava	cap a ella en cerca d'emparança, com l'únic refugi que li oferia la vida.
que pujaven a la plaça, sobre el cor dels homes embrutits, l'ànima d'ell	volava	encara més angoixosament cap a Mila. No obstant això, Tino Costa, a causa
seus records, ací, en aquesta estança on tantes vegades havien llançat a	volar	plegats llurs fantasies i havien desitjat embarcar-se per a no sabien
. Va sentir-se, de sobte, com desterrada, en un desert, i la seva ànima	volà	encara amb més ardent anhel devers la imatge del seu estimat i la idea
Una ofensa sense perdó és una càrrega que en el dia suprem ens priva de	volar	vers el cel. Qui perd un amic perd un tresor. Quim fou sempre amic teu i
que un cop fora es llenci ja devers Citavella, perquè el pensament li	vola	allà; l'ansietat no la deixa viure, i el sacrifici li és una forta
Va aturar-se un altre cop, panteixant. Mila hauria desitjat tenir ales,	volar	a ella, però havia encara de davallar, perdre-la de vista, i tornar-la
plorat d'infant, on havia gaudit i on havia sofert, on havia donat a	volar	les seves més íntimes il·lusions. Era aquest el seu somni? ¿Era això el
les seves delicades fantasies sobre la tela; no llançava ja tant a	volar	els seus somnis vora la finestra, però en canvi resava a Déu amb més
feliç; el seu rostre resplendeix com si sentís ja la seva ànima	volar	lliurement per l'espai cristal·lí, lleugera com els blancs nuvolets que
pels cels del matí, i més alegre que aquell ocellet que un dia veié	volar	rabent per damunt les teulades, després que ella acabà de tornar-li la
estranys. Un gran ametller rosa es destaca sobre el blat fi. Les grives	volen	contra el vent, damunt els camps de naps, que ja s'espiguen.
admirat llur fruita abundosa. Hi ha violes pels marges, tres tudons	volen	elegantment contra la grisor flonja que vela les Agudes. De tant en tant,
llit de farigoles adormides, que encara no broten ni floreixen. Un merlot	vola	, xisclant, en un flotó d'alzines. 30 març. Avui havia
algun punt, la neu brilla, assolellada. El blat verdeja molt. Els pinsans	volen	amb dificultat entre la ventada un poc freda. 3 abril.
d'un castanyer i pensava: "Potser és l'ocell?". En aquell moment ha	volat	. Després ha tornat a cantar i hem vist un parell de cucuts, i al cap de
a parar-se molt a la vora, però segurament m'ha vist, i ha continuat	volant	. Tenen el ventre ros i l'esquena grisa i terrosa. Són llargs, afuats,
després s'ha posat més cap a muntanya, ha cantat cinc o sis vegades, ha	volat	fent una nota gutural: "txoc!" i ha tornat a cantar a la carena. A les
verdura. M'han dit que un pebrot val una pesseta. Avui, matí i tarda,	volaven	avions republicans sobre la ciutat. Els de la tarda eren nou o deu, i
amb masses d'aviació com no havia posat mai en joc fins ara: a moments	volaven	180 avions. Sóc encara a Barcelona. Fa molt fred. 31
tasca amb el repòs al marge de can Balet, on veig pasturar les gallines i	volar	grives, ja aparellades, i sento el primer cant, tímid, emboirat, dels
he vist i sentit cantar les primeres puputs al Montseny. Eren cinc o sis;	volaven	, s'aturaven entre els arbres en flor. La dolça nota aflautada s'adeia
sobre el segle XVII. Havent dinat vaig al Pujolar. Després faig	volar	les perdius al rostoll del turonet: ja fa un any que les observava amb
tal de recollir la roba amuntegada en un extrem de quiròfan. Comencen a	volar	camises i samarretes, gecs i pantalons, unes bragues blaves amb puntes
llampeguegen unes espatlles nues per damunt de les quals comencen a	volar	unes peces interiors de dona que els homes es disputen amb tot de crits.
una finíssima fumerola allunya el sostre pintat amb nimfes i amorets que	volen	. Tot tremola una mica dins la llum fumosa i irisada. Jeroni sent el batec
casa del seu nom no fos destruïda. Maurice Mathieu havia donat l'ordre de	volar	les cases situades a 500 toeses de la muralla de la ciutat.
En la relació que el funcionari de torn donava de les masies que calia	volar	no hi havia les Torres de Padrós. Miracle burocràtic!, les Torres de
de Panxampla. Va haver-hi un joc de garrotades que deixem-ho córrer.	Volaren	les guitarres, i les cadires volaren també pels caps. Ell llavors era
de garrotades que deixem-ho córrer. Volaren les guitarres, i les cadires	volaren	també pels caps. Ell llavors era alt, ben plantat, i fort, i feia
o el grallar dels ànecs, allí prop, darrera la masia, i les gavines	volaven	rabents per damunt dels sorrals, allí mateix a la marina. Era un dia
matí clar; el cel s'estenia límpid, sense un núvol, d'un blau lluminós;	volaven	orenetes, i allà baix, sobre el riu, les gavines volaven al sol. Allí,
blau lluminós; volaven orenetes, i allà baix, sobre el riu, les gavines	volaven	al sol. Allí, tot a prop, a la replaça, els infants corrien en llurs jocs,
les cases, la replaça vibrava amb la cridòria dels infants i les orenetes	volaven	a dalt en el cel clar. Marina es revenia entresuada. La nit s'havia fet
del meu país. Al capvespre, a l'hora morta, arriben en esbarts.	Volen	baixos, tracen un parell de corbes, quasi perfectes, quasi rodones i es
d'avui, lluny d'aquí, esperant l'hora de tots els ocells per mirar-los	volant	lliures cap a la fosca, cap a la fosca que a l'altra banda de mar, en
les meves passes. I una tarda arribaren els ocells, esbarts d'ocells que	volaven	baixos, traçaven un parell de corbes, quasi perfectes, quasi rodones i
car per ningú sonaven, sinó per a nosaltres, que	volàvem	, ballàvem, mentre les gents tornaven a fer les seues coses,
féu lliure, o tu em vares fer lliure. Damunt els nostres cossos	volaven	els llençols, volaven els coloms en el cel del crepuscle.
Damunt els nostres cossos volaven els llençols,	volaven	els coloms en el cel del crepuscle. Oh Súnion! Jo t'evoque,
l'amor barat, la boira extensa! Damunt els nostres cossos	volaven	els llençols, els llençols eixugats amb la brisa salada.

Pàgina 1 (de 118)

50 següents