Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
voler M 637 oc.
voler V 140085 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb voler Freqüència total:  140722 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

titellaire, que no ha entrebancat ni entrebancarà mai el camí de ningú, vol aclarir el que s'amaga dintre el dibuix del cossatge de l'experta i
ser per força unes altres. Després, surto del tot emancipada i lliure i vull disposar de la meva pròpia vida. Procuraré que no t'equivoquis ni t'hagis
destí. Com a pare, impreco només, amb les llàgrimes als ulls, Zeus, si es vol mostrar misericordiós, que no sentis venir per tu la Ker que et
pel gos amb l'escurçó de la cua i fins amb les orelles. El qui en vol sortir és devorat per l'estrany i tothora despert porter. Mastega i
el sacerdot. "No l'entenc", s'impacientava el pelegrí. "Quan vostè vulgui, quan vostè vulgui", rectificava a l'acte la distracció i s'apressava a
l'entenc", s'impacientava el pelegrí. "Quan vostè vulgui, quan vostè vulgui", rectificava a l'acte la distracció i s'apressava a traduir el sagaç
calderoniana sense adonar-se'n, la senyora Magdalena Blasi. "I què vol que li digui: aquesta que veig tira més aviat, per la forma, a pebrot, i
designem, després de sospesar-ho, sense majúscules, que no ens agraden—, voldria pujar a la claror dels prats, a la carícia de l'oreig en els arbres. Fins
. "Per què no prova de vestir-se, i veurem quines són les resultes?" "Vol dir?", s'il·lusionava la dama. "Sí, encara que els a la força platònics
en un país llunyà i bàrbar", continuava Pulcre. "Juraria que ens ho vol contar a la manera d'una carta comercial", observava, rient fort, la
comptes." Narcís "Encara no t'has contemplat prou al mirall? Que el vols gastar? T'asseguro que fas goig", li va dir la senyora Magdalena Blasi.
en el qual intervenen un noi i una noia veïns que s'estimen i es volen casar, uns pares incomprensius que s'hi oposen no sabem per què —potser
amb més o menys propietat, s'entenen." "Ja que m'és temps de morir, jo voldria fer...", afegí, desolat i implorant l'últim desig de reu, el monstre, en
es tracti d'Ael·la, Celaeno o Antíope, i és evident que l'artista no ha volgut representar Hipòlita, la reina: la vostra cultura sap per què. És, doncs,
potser en ella beus una dura i desolada saviesa. Guarda'n silenci. Qui la vulgui aprendre per lluir-la en una conversa frívola, la pot buscar en un text
frívola, la pot buscar en un text prestigiós, que no citarem. Qui la vulgui conèixer per meditar-la, que es limiti a veure, sense il·lusions ni
. "Déu n'hi do!", se li va esllavissar a la Ignasieta. "Però com vol que opini, si sóc fadrina?", s'enfuriava al seu torn, a la defensiva, en
la senyora Magdalena Blasi. "Vostè gosa passejar-se'ns." "Que no vol dir un xiulet?", apuntava, plàcida, la Ignasieta. "Pito, pito,
sols la visita quotidiana de l'amable príncep que demà, si els déus ho volen, serà el teu marit. No, avui no. No fóra considerat decorós, i hem de
es va enfadar. "Filla", ordenava. "Si no m'atens, jo no puc ni vull que a la força em parlis. Però entra de seguida al palau, a canviar-te de
seu paper? De cap manera!", s'esfereïa el meu abnegat editor. "Que vol encarir encara més el document, en aquests temps en què no corre, per a
com llueixes, preciós, bonic, bonic, com l'avicio. I fins demà, si Déu vol", acariciava, amb ronquera que procurava sense èxit d'estovar, el
es limitava a no comprometre's des d'un còmode silenci. "Jo t'he criat, vull envellir amb tu", mirava de balancejar cap a una peremptòria amnistia la
/La Ilíada\, per exemple, i dispensin, no se m'esvalotin, no voldria ofendre ningú. És una impressió personal sense valor, i encara a estones
moral en el teatre i són tan agraïdes per les actrius i els actors que es volen lluir, amb una tenaç vocació d'heura o de carbassera, una planta que
és una neurastènica sense remei, a frec de la menopausa. No sap el que vol. M'estima sols a mi, d'acord, però em busca, presa en les fal·làcies de la
estirp solar, i cal que honori, en davallar a l'ombra, la resplendor, que vull perdurable, de la meva innocent i alta noblesa." Hipòlit "Ben mirat,
bastard, amb arguments prims com un fil d'aranya, que trencaré quan vulgui. Fóra una bonica venjança, i em tempta d'acomplir-la, però és la dona del
vague anhel de la seva ànima. Això no obstant, el moment de què Mila no volia saber res arribà finalment per a ella: el de pensar en el seu prometatge.
finalment per a ella: el de pensar en el seu prometatge. Ella no hi volia pensar, però els de casa seva no cessaren: la mare li'n parlava; li'n
Maria i en sa mare i en son padrí i en les seves amigues. Llavors no volia separar-se del seu pare per res; hagueren de passar-li el llit a
avenir. "Perquè ja ho sabeu: criats, criades, dides: tot a cor què vols. L'any passat compraren la finca del Menut. Diu que en donaren quatre
del pastor major, conduïa ara, agafada per les banyes, una vedelleta que volien mostrar a l'amo: era d'un color de canyella fosc i ostentava una blanca
tanta tristesa, que hagué de sortir de la plaça abans del final, i no volgué tornar-hi mai més. A Mila li plaïa, en canvi, de passejar per les fires,
alegria. A la vella casa pairal es disposà en tal ocasió, una menjada; volgueren que hi assistissin Mila i el seu padrí i enviaren àdhuc avís al pare
a la matinada des del poble veí. Tots menjaren i begueren a cor què vols; regnà una contínua alegria, i fins els més severs acabaren per
a casa, mentre l'un protestava, forcejant, que no estava borratxo i que volia continuar la festa, i l'altre es posava a plorar cridant Tiago. Se'ls
pensar que havia d'arribar aquell moment; i ve't aquí que allò en què no volia pensar havia arribat, i ella havia de decidir-se. Allí hi havia el seu
—Escolta, Mila... Has de dir-me la veritat... No t'agrada Tiago per marit? Vull que em parlis amb tota franquesa. Mila guardà silenci un moment, sorpresa
tota franquesa. Mila guardà silenci un moment, sorpresa per la pregunta. —Vull que em diguis la veritat, Mila... —Jo vull el que voleu vosaltres, padrí.
sorpresa per la pregunta. —Vull que em diguis la veritat, Mila... —Jo vull el que voleu vosaltres, padrí. Tiago és bo i m'estima. Què puc desitjar
per la pregunta. —Vull que em diguis la veritat, Mila... —Jo vull el que voleu vosaltres, padrí. Tiago és bo i m'estima. Què puc desitjar més? En
mirà tremolosa, amb una pregona agitació a l'esperit, tota trasbalsada. Volia fugir i volia romandre; volia callar i volia parlar: no sabia el que
amb una pregona agitació a l'esperit, tota trasbalsada. Volia fugir i volia romandre; volia callar i volia parlar: no sabia el que volia; no feia
agitació a l'esperit, tota trasbalsada. Volia fugir i volia romandre; volia callar i volia parlar: no sabia el que volia; no feia res. Romangué en la
l'esperit, tota trasbalsada. Volia fugir i volia romandre; volia callar i volia parlar: no sabia el que volia; no feia res. Romangué en la mateixa
fugir i volia romandre; volia callar i volia parlar: no sabia el que volia; no feia res. Romangué en la mateixa actitud, paralitzada. Dins el pit el
com un viatger fatigat a l'ombra d'un arbre frondós, i tota la vida hi voldria dormir. Déu, que bella ets! Quina pau es vessa des de tu al meu cor!"
peus i li suplicaré: Escolteu-me: ja que Déu us ha posat al meu camí, us vull fer la meva confessió; vull comunicar-vos el que turmenta dia i nit la
-me: ja que Déu us ha posat al meu camí, us vull fer la meva confessió; vull comunicar-vos el que turmenta dia i nit la meva ànima. Després maleïu-me

  Pàgina 1 (de 2815) 50 següents »