×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb volitiu |
Freqüència total: 54 |
CTILC1 |
de confessar adolorit un dels poetes de sotana. ¿Per què aquest acte | volitiu | en contra de la lectura de les obres literàries que s'escrivissin en la | volguer i volguer, i que la voluntat se'n serveix per les seves funcions | volitives | de la mateixa manera que l'home es serveix dels braços i les cames i com | de què la musica per naturalesa ja és d'arrel germànica, o sigui merament | volitiva | , encara que sigui italiana o espanyola, que és una cosa que a nosaltres | la Humanitat i la que sura sobre l'element estètic o sensible i l'ètic o | volitiu | com l'oli sobre l'aigua és la dialèctica o intelectual que en termes | com ¡Guapa xica!, Quina nit més roín!, ¡Creure'm jo això!, o | volitives | i estes són adés "imperatives", adés "optatives", segons llur grau, | hi ha l'intel·lectiu, intel·ligible i entendre, en la voluntat el | volitiu | , volgut i voler, i en la memòria el memoratiu, memorable i memorar; i com | considera l'intel·lecte que en la voluntat, com en ell mateix, hi ha el | volitiu | agent, que vol; el volgut possible intrínsec, del qual el volitiu en treu | ha el volitiu agent, que vol; el volgut possible intrínsec, del qual el | volitiu | en treu les espècies desitjades, i l'estimar, amb el qual causa els actes | considera de quin mode la voluntat és lliure, i ascendeix al | volitiu | agent, que vol, el qual lliurement pren l'espècie que vol, i de la | la varietat tímbrica que tenen en els audients, els primers elements | volitius | i emocionals del parlar que es poden revelar ja clarament, associats amb | il·licituds, de la següent manera: a) per la direcció | volitiva | del seu autor (Hegel, Ihering, Garraud, Giner i Azcárate). | mentre que les lleis penals atenen bàsicament als factors psíquics i | volitius | . Cal afegir, però, que la il·licitud, en el Dret civil, és quelcom | a la psicologia voluntarística de Wundt són els trastorns | volitius | i les reaccions afectives les que ocupen una posició central en la | la vida del presomni. El mateix fa C. Schneider amb els trastorns | volitius | , i sobre aquests trastorns es basteixen, segons ell, els trastorns de | i el motor. L'esperit es manifesta en l'acte conceptual i en l'acte | volitiu | . L'ànima és la visió intuïtiva i és l'impuls a la configuració. El cos té | Les dues funcions esmentades de l'esperit: acte conceptual i acte | volitiu | , són oposades a la "vida". En el concepte pot entrar solament el | únic, el cervell, que sembla ésser l'instrument de l'ànima pensant i | volitiva | , i l'altre constituït per nombrosos centres parcials, seient de les | capítol, les dues horribles tragèdies del tipus passiu són la feblesa | volitiva | i la feblesa mental. Per això precisament és possible que molts pares i | característiques del tipus passiu són la feblesa mental i la feblesa | volitiva | ; les dues principals notes del tipus actiu són, en canvi, la fermesa de | no sou capaç d'afirmar absolutament, ni en l'ordre intel·lectual ni en el | volitiu | , perquè tant la nostra intel·ligència com la nostra voluntat són finides. | altre gènere de factors. Deixant ja tota mena de motivacions intuïtives o | volitives | que cada individu pugui tenir particularment per a anar escoltar a un | depèn fonamentalment del desenvolupament general de les qualitats | volitives | de la personalitat, amb la qual cosa no ens podem plantejar activitats | una necessitat. Seguint per aquest camí, podem analitzar les frases | volitives | distingint si la necessitat és "de tenir informada alguna percepció" o | de papá", en lloc d'entrar-hi aquells que tenen capacitat mental i | volitiva | suficient? Deixant de banda, ara, les causes sociològiques d'aquesta | facultat valorativa, per una intel·ligència comprensiva i per una força | volitiva | ), si no tinguessin algun designi i algun sentit, si en últim terme no | en principi, és un deslliurament de la responsabilitat intel·lectual i | volitiva | del nucli anímic, que tot seguit va constrenyint la consciència i va | una inexorable fatalitat. Com Fichte, doncs, i com l'actual realisme | volitiu | , comú a tants pensadors de la nostra època, podríem definir la realitat | Baixar trenta esglaons i pujar-ne quinze sense que el nostre sistema | volitiu | hagi decidit res, és normal i corrent. Veure dues-centes persones baixar | que'ls fenòmens d'esperit són reaccions químiques, que la vida afectiva, | volitiva | i intel·lectual procedeix com la vida orgànica, vegetal i mineral de la | de diferenciar allô normal d'allô patolôgic, en els processos emotius i | volitius | , determina que es classifiquin com a normals individus amb processos | latents, porten a pensar que la inestabilitat psíquica, emocional i | volitiva | del soldat nordamericà és un fenomen general. Diem soldat, no ciutadà, | Aquest component està marcadament condicionat per la capacitat | volitiva | de l'atleta. S'incrementa amb exercicis generals i específics que | component, com l'anterior, està marcadament condicionat per la capacitat | volitiva | de l'atleta. S'incrementa amb exercicis de gimnàstica general i | inquietant. La crua realitat els ha sumit en la involuntària submissió | volitiva | que accepta, sense protesta, els imperatius del destí. —Passarà el que | i venir vertiginós i inexplicable. Són cossos anèmics, negats d'impuls | volitiu | , que es mouen, empesos per la inèrcia, en un caos d'interrogacions sense | forces hagin passat la frontera, els catalans hauran deixat d'ésser força | volitiva | —imperatiu de la voluntat— per a convertir-se en esclaus dels bàrbars. | Si hagués escoltat únicament son cor, tota la empenta de sa força | volitiva | hauría contestat resoltament que no; mes allà estava'l mirall pera | d'informació, per exemple, i amb terminologia cartesiana actualitzada—, | volitives | —centres de decisió i control—, afectives o emocionals —com els centres | que ens fa subjectes sense lleure o claredat mental per discernir per via | volitiva | pròpia, c) Els alts i baixos del cinema amb el retorn final a la | l'antropologia que se segueixi) que l'home sigui un subjecte pensant i | volitiu | , és a dir, que sigui home. Anul·lada definitivament aquesta activitat, | acts are the expression of our selves». [Els nostres actes | volitius | són l'expressió de nosaltres mateixos]. Lindworsky (Der | a les tres "facultats" o "aspectes" fonamentals de l'ésser humà: el | volitiu | , l'afectiu i el cognitiu, respectivament. 3.2.1. El camí de l'acció | karma-yoga. Abans dèiem que aquest correspon a l'aspecte | volitiu | de l'ésser humà. Això és així perquè l'acció, i especialment l'acció | aquesta seva obra s'orienta: abans no es pugui tractar de les estructures | volitives | de l'home concret, de l'home caigut, cal haver descrit aquestes | passat per una eidètica (que descriu les estructures o essències | volitives | ). Per això la filosofia de la voluntat comença amb una descripció | la cooperació econòmica i l'associació d'interessos. Lluny del missatge | volitiu | , González Laxe (2002) ens acaba de recordar amb total cruesa la | cas de molts verbs epistèmics (Considero en Lluís intel·ligent), | volitius | (La vull contenta), de percepció (He notat la Pepa | interrogatives s'utilitzen molt sovint per expressar actes de parla | volitius | , des d'ordres fins a invitacions o precs, tal com mostren els exemples de | imperatives Tradicionalment, la modalitat imperativa o | volitiva | comprèn tant les ordres, també anomenades oracions imperatives, com els | 1 Procés motivacional abans de la decisió «El pas del Rubicó» Procés | volitiu | que pot seguir la decisió De la motivació a la volició (Heckhausen, |
|