Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

diversos artistes, si les escolteu o llegiu, en un brevíssim llibre, tal	volta	us distrauran un moment dels vostres personals i intricats problemes i
I hi compten, per sort, els conreus i les arbredes, que arrelen en les	voltes	i en les planes del sostre del meu amplíssim reialme. Quan, en treure el
camí de les Gorgones. Però l'ull i la dent ja han lliscat de mà en mà, una	volta	sencera, i de nou em correspon a mi el dret d'utilitzar-los. Jove, no
on jeus immòbil i tornaràs, segura llum, a adreçar els passos cap a la	volta	que ens empara. Perquè la nostra esperança no deu ignorar que, sota
Vespreja, i les estrelles començaran a sortir i s'estendran per tota la	volta	del cel, i l'aire serà un punt dolç massa fresc. No has d'esperar res ni
els ulls negres, i negres, també, els cabells. Afegien, encara, que tal	volta	no era massa bella, si s'entén per bellesa la perfecció de les faccions,
troba pedres al seu pas, s'agita alegrement i canta. Després sembla altra	volta	enyoradissa: sembla que visqui en una espera constant de qui sap què."
amb angoixa què s'havia fet de la tendresa del seu cor. No era aquesta	volta	com al retorn després de la seva primera fugida —aquesta era la tercera—.
tota com una fulla sota l'alè del vent. "És ell!", es digué per segona	volta	en el seu cor; i es repetí, encara —i ara, allà en les pregoneses més
misteri tenebrós de la seva ànima, davant el qual ell mateix es sentia a	voltes	esfereït? ¿Era en l'art, com jutjava ell, la seva veritable vocació? ¿Per
espera, en fer-se nit, Tiago de Candaina, dreta vora la porta com tantes	voltes	l'esperà. Ara, Mila del Santo, si baixa a la porta, ho fa per esperar el
no s'era adonada del canvi que s'havia operat en la vida de Mila; tal	volta	no havia volgut adonar-se'n. Ara la idea que la seva filla pogués estar
la relació es sentí més d'una vegada com si li manqués l'aire, i àdhuc a	voltes	sentí desigs de retirar-se. No obstant, la va escoltar fins a la fi. La
cada any a la muntanya a caçar cabres salvatges, porcs senglars, a	voltes	llops i, àdhuc, óssos. Entre els caçadors figurava un conegut de casa, i
a casa seva, i molts dies s'hi quedaven fent música, cantant i bevent, a	voltes	fins a la matinada. Per aquells dies se'l veié també amb una joveneta,
en noves estàtues. I tornà a marxar. Quan ho féu —era aquesta la segona	volta	—, Màrius, el seu més íntim amic, estava malalt. Aquesta vegada Tino Costa
s'obrís un món nou, un món tan ple de belleses, de tanta felicitat, que a	voltes	la feia quasi tremolar d'un incert temor. Un altre dia Tino Costa li
i l'elevava i li donava regust d'eternitat. La por que experimentava a	voltes	no feia sinó elevar-lo més i fortificar-lo. A l'ànima de Mila no quedava
vessava de felicitat. També ella havia presenciat la representació —a	voltes	, molt poques, hi hagué també el seu pare— i també ella havia plorat
Mila, respecte a això, ignorava encara el principal: ignorava que, una	volta	arranjat l'assumpte, el seu padrí havia cridat a casa seva el vell
i el pensament que tal vegada estava foll, que l'havia assaltat tantes	voltes	veient-lo en aquests estats d'exaltació, tornà a travessar ara, quasi
No surt gens, oi? —Molt poc; només alguna nit i ja molt tard: dóna una	volta	i torna. —Sembla que no ha tornat amb Mila. —Sembla que no. —Féu una
dels primers dies, i en lloc seu havia nascut una inquietud cada	volta	més gran per la seva filla. La mare es passava ara les hores en un
i intensos, d'ardents entusiasmes en què es passava la nit treballant, a	voltes	fins a la matinada, de depressions desoladores en què havia d'abandonar
en què dubtà moltes vegades d'arribar a acabar-la. Hagué de refer-la dues	voltes	: una perquè la fusta se li badà; una altra, ja gairebé acabada l'obra,
ésser víctima d'un espantós malson. Després volgué pensar que tal	volta	el seu estat era conseqüència de la malaltia, un estat d'excitació, de
atroç. Estava estranya, amb la mirada absent; el cap semblava donar-li	voltes	i amb prou feines si s'adonava del que succeïa al seu entorn. Tota la nit
i tornava repassar l'escena amb tots els seus detalls. Per centèssima	volta	recordava el seu rostre, les seves paraules; tractava d'endevinar què
I aquesta constant idea l'enfonsava en una confusió tan gran, que a	voltes	sentia gairebé que la raó se li escapava i que, incapaç de dominar els
preocupa —li ho dic a vostè, mossèn Anselm—. Mila no sembla la mateixa. A	voltes	penso i tot..." Anava a referir-se a les seves condicions mentals, però
interposar-se, la rebaté d'un revés. Només en veure en terra Mila, tal	volta	amb la por d'haver-li fet mal de veritat, se li esvaí el furor i es deturà
prudentment. "L'han aquissat", es repetí. Quan es calmés tornaria. Tal	volta	no li diria ja res. El que tenia el seu germà no era ja indignació, ho
ambiciós i t'agradés més treballar! —Tino Costa guardava silenci. Tal	volta	el seu rostre havia assumit una certa gravetat. El vell prosseguí: —Però
la nena. Tino Costa s'alçà sense presses, es dirigí a la porta i donà una	volta	a la clau. Al seu davant tenia un home alt, fornit, encara jove, però amb
d'alzinars. Només en temps de temporals s'infla el riu, i brama a	voltes	amb les seves aigües, convertit en torrent, i furients onades orlades
La resta del temps les aigües s'esllavissen dolçament, despentinades a	voltes	en els roquissers, murmurant entre les pedres i formant remulles, en les
seu etern mocador negre al cap. Fa molts anys que habita a la masia; tal	volta	s'hi crià, o potser en alguna de les altres masies dels contorns. Visqué
que la traspassaven com espases; els seus llargs i terribles silencis, a	voltes	més punyents encara. Sí, ell aleshores havia ja concebut el propòsit de
"Déu meu —pensa ella—, si el veiés venir!" Si així de sobte, a	voltes	—tantes voltes— que s'aboca a la finestra, o puja a l'altura, mirant cap
—pensa ella—, si el veiés venir!" Si així de sobte, a voltes —tantes	voltes	— que s'aboca a la finestra, o puja a l'altura, mirant cap el camí, si
una íntima simpatia. Ara sortien tot sovint a passejar pels encontorns; a	voltes	s'arribaven més enllà de l'encreuament, fins a l'altra carretera. Mila
abstreta, mirant al lluny, seguint amb els ulls la cinta del camí. A	voltes	roman així tanta estona que Anselma s'esvera; aleshores la crida baix,
continua igual, sense sentir-la, i ella ha de tornar-la a cridar i àdhuc a	voltes	tocar-la al braç suaument. Mila revé amb un lleuger sobresalt, i la mira.
idea; de cap manera penedida. Ell sofreix en el seu cor i calla, però a	voltes	pensa que la seva paciència s'esgotarà, que un dia... Un dia se li plantà
a la fi acaba per anar-se'n, murmurant no es sap què en veu baixa, tal	volta	una blasfèmia, que Mila no arriba a entendre. I, també ara, Mila patia
Mila no arriba a entendre. I, també ara, Mila patia per ell. Una altra	volta	fou a causa de l'Arcisa, la vella. Mila se'n queixà: —Per què em segueix
del llit. No obstant ell, el seu pare —també ell obsessionat—, cada	volta	més irritat, amb prou feines s'adona de l'estat de la seva filla, del seu
treure-l'en. Ara està més animat. El Sagristà els ha convençut que tal	volta	s'arrangi tot. És un tarambana, ja el coneixes. No pot prendre's norma
succeí no m'estranyà gens. Ara sembla que ella va cada dia pitjor. Tal	volta	per ell hauria estat un bé casar-se amb Mila; potser en ella hauria
? —Pot anar a parar molt lluny. Sense a penes adonar-se'n, es dóna una	volta	sencera a la muntanya; després costa molt tornar a orientar-se. Una ombra

Pàgina 1 (de 359)

50 següents