Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la mà. Jaume es redreçà amb tota la seva alçada i llançà un crit de joia.	Voltejà	l'aixada entorn del cap i amb tota la força la descarregà, amollant-la
gràvid d'elements intel·lectuals, o, si es vol, espirituals, un art que	volteja	constantment entorn de l'esperit. Cosa semblant —encara que no idèntica—
són semblants. La vespra de cada dia, ja fosc, la música fa el cercavila.	Voltegen	les campanes segons mereixen les festes, ben solemnement, ben alegrement,
La primera tira dret com un llamp a la bresca. La segona, tot al revés,	volteja	un instant a fi d'encertar el punt exacte on vol caure. Aquesta altra fa
agafada per un gos, d'ací d'allà, damunt el paviment, amunt i avall, i	voltejada	fent grans cercles; però tenia els ulls tot vermells i estrenyia més
en plena cursa i tombar-lo en rodó agafant-lo pel cap. I àdhuc gosava	voltejar	els grossos senglars ferotges i blavosos que viuen als aiguamolls del
els pins. Les cases vermelles s'entreveuen entre els arbres. Les veles	voltegen	sobre l'aigua. Els vaporets passen entre les illes i hom va veient el
Paradís. —Podríem arribar-hi més d'hora —murmurà un d'ells. —Invisibles,	voltegem	cap endins de les cases dels homes on hi ha infants, i, cada dia que
racional. És un animal sensual. Després d'una tarda passada en mar,	voltejant	amb el vent de garbí fresc, arribo a terra amb una sensació de fatiga a
sobre les aigües del port i les enfosquien fugisserament. Dues balandres	voltejaven	el vent, ajagudes sobre l'orla, com dues sagetes de gairell. Hem vist
hagi reclamat fins ara; però, se n'han adonat, tanmateix? Tots els altres	voltegen	per l'aigua, amunt i avall, i viatgen sempre d'ací d'allà al seu grat; i
I ells, els fadrins, en este matí de la Rosa, al temps que les campanes	voltejaran	lloances a la Mare de Déu, ells li oferiran fervorosos càntics que els
que cantava tan a gust los dies de batuda: Campaneta de Lledó	Volteja	que ja és migdia, Volteja que el llaurador Vol
batuda: Campaneta de Lledó Volteja que ja és migdia,	Volteja	que el llaurador Vol eixugar la suor Musitant l'Ave
que la campaneta no parara de tocar mai, puix en son festiu i gojós	voltejar	li semblava tindre el conhort que tan ansiava; ell creïa que aquells sons
repiqueteig gojós, espavilant a la Cristina i a la Xima, que començaven a	voltejar	llaugeres; la Doloretes, que damunt l'Ana reposa, romp en vertiginós
i acaronades per los filadors de l'Hort, ja espavilades, se llancen a	voltejar	de ferm, de ferm, donant cadascuna lo seu to a aquell armoniós conjunt,
lo clero i els orfenets, i formen la processó, mentres les campanes	voltegen	i repiquen per la festa, i comencen les veus dels capellans la vella
El /Ora pro nobis\, s'ou clar. La campaneta de Sant Roc,	volteja	desesperada. Ja travessen el cami-rel els de la processó, i els de la
la campaneta del vell ermitori, cridant a tots a la festa. ¡Ab quin goig	volteja	! Ja són arribats a la mateixa ermita. ¡Quin colp de vista! Als seus peus,
de la lluna que hi havia. Hom salpava generalment a la vela i en popa o	voltejant	—segons el vent— hom arribava hora foscant al lloc establert. Els
vela i emprenem la volta de fora. El nostre propòsit és guanyar Fornells	voltejant	el vent. Naveguem en silenci, mentre la tarda declina. A contrallum,
maçisos de margallóns; creu el que per primera vòlta passa, que al	boltejar	el morro que per davant se li presenta, es trobará ab ample oriçónt fòra
"en el carrer X hi ha un judes". A les dèu del matí, cuant les campanes	boltejen	al cant de glòria, en les barques se issen les banderes qu' estaven a mig
una veu fòrta encara que catarrosa, que cridant día: "Quico, Perentonet,	boltejeu	". Éstos, qu' eren uns fadríns que estaven en el campanar, s' havíen
fí de atres animalets, dels que se la ventegen per l' aire; ya tots allí	boltejaven	per l' espay, pero sense meçclarse uns en atres. El senyor Grill va
mans fan rògle, en mig del que hi ha plantada una maça de picar espart;	boltegen	els juadors, cantant: "Roda la maça", i al mateix temps van estirant
pero net i grandet; el segón del atra punta el seguix, aixina els dos van	boltejant	per fòra dels pilarets, dient el que va darrere: —Pilaret, pilaret, quín
A la júmbala Agarrats de les mans els juadors formen rògle, i	boltejant	canten una cansó; al acabarla ve l' estribillo, que es la júmbala,
de la dreta seua, deixantla seguidament per a tornar a la seua, a la que	boltejaben	dos vegades seguides, anant desprès a passar per la balladora de la
el mistèri de la mar i de la tèrra. Tèrra flairosa que, desprès de	boltejar	la vila, s' extén embaumant tossals arbredats, i els dos valls que fins
cuant açó ocurría, que no era totes les matinades, tornaven arrere i	boltejaven	per dalt de les llenques per a acudir a la platja front ahon estaven
després en fibra tan delicada. Es tenyeix a temperatura poc alta i es	volteja	amb la mà i no amb objectes durs que deixarien ratlles a la roba. Abans
i es veien, com nedant en una atmosfera de llum, una munió de genis que	voltejaven	amb garlandes de flors a les mans. Als extrems del sostre, hi havia uns
enllossats d'Oriola; el so metàl·lic i perllongat de les campanes que	voltegen	en dia de festa, mentres les aus vilatanes saltironegen pels rafes dels
i les mares? ¿Per ventura no es complau en veure la pau de dos esposos	voltejats	d'un estol d'infants alegrois? Ah! Tingueu-ho ben present: la vida de
vent. Les fulles dels pollancres emprendran volada en grogues cascades,	voltejant	i colpejant la superfície de l'aigua, on bruscament romandran quietes,
o venta; si ho fa amb tocs vius i repetits hom repica, i es diu que	volteja	o llança al vol quan amb el moviment de rotació de la campana el colpeig
una "Universitat per a ella mateixa", cosa poc saludable pels que la	voltegen	; i això passa per tot arreu. A París, al maig del 1968, es
pardalets, que veniu en Pasqua." "Sóc feliç, benvolgudes campanes que	voltegen	tan fort en Pasqua." "Sóc feliç, benvolgut sol, que lluïxes en
[5, 6] "Dia universal de la sardana" La roda del temps, amb el seu	volteijar	continuat, torna altre volta oferir-nos una nova primavera i amb ella el
hi tornaria..." El vaig deixar, perquè sortia la Maria Àngels. Vam	voltejar	per la plaça, vam prendre un gelat. El vell morí dos anys més tard. Jo no
foren els resultats d'aquesta manipulació. Els pollastres enastats, cal	voltejar	-los lentament i ruixar-los amb el propi suc de l'animal per evitar el que
als morets... no fan falta..." Apenes la llangeta dels calpins havía	boltejat	la punta de la penya, quant ab gran sobressalt es vegueren que uno per
bancal d' almel·lers fet per l' esmentat camí y el que naixent d' éste,	boltejant	, puja á lo que fon ermita de San Joxim, y es terminaciò del Calvari, en
anava desesperat per no trobar en qué entretindrer els quixals, al	boltejar	una ròca 's va vorer á la contraria dels galliners ab les barres al
Els çaragüells del tio Pantorrilla Els que per el camí de les Rotes,	boltejant	, abaixaven en busca de la partida dels Archs, veíen al tío Pantorrilla
y 'l Bombyx la seda; per deleytarlo cantan 'ls aucellets y las papallonas	voltejan	per las pradas. No quedaren los irracionals abandonats; tenen l' aliment
y fauna Hb·, Setina irrorella Cl·, molt abundant,	voltejant	per sobre dels ginebrons; Zanclognatha tarsiplumalís Hb·,
Desideri. Ara, desitjo que 'm cassis una Libullula ó Aechna, de las que	voltejan	per aquest rech, y espero que l' Antonet ens donará algunas nocions sobre

Pàgina 1 (de 3)

50 següents