×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb voluntat |
Freqüència total: 14325 |
CTILC1 |
mai?" Els antics personatges mariners esborrats a l'acte per la meva | voluntat | arbitrària, jo, ajagut solitari a frec de rompent, em recito uns versos | no m'acuden a la memòria", s'atribolava Fedra. "Amb quina irresistible | voluntat | glacial ell m'hi induïa, m'ho manava, imperatiu, sense paraules! Sóc de | que havia fet tots els possibles per, amb els seus consells, inclinar la | voluntat | de la noia envers aquell desig general. Mila finalment acceptà i semblà | a sacrificar els nostres més cars afectes, tan aviat com ho ordena la | voluntat | de Déu i en tot moment. D'altres, en canvi, han pogut gaudir d'aquesta | vellesa lliure d'inquietuds. Amb mi, Déu no ho ha volgut. Faci's la seva | voluntat | . Ara, com el profeta, només li demano una cosa: que, si més no, hi | d'acord que, tal com es presentava el temps, era perillós embarcar-se. La | voluntat | de l'oncle s'imposà. —Amb un temps pitjor que el d'avui anàrem un dia cap | por. Els mariners, ronsejant i murmurant, acabaren per sotmetre's a la | voluntat | del vell. Tino Costa, aparegut no se sabia d'on, ja que l'oncle, veient | la perdonés pel mal que li havia causat; allò era més fort que la seva | voluntat | . Sempre es recordaria de les seves bondats, però Déu no havia volgut que | —No et disgustis, Mila. Si et desagrada això que et dic, callaré. La teva | voluntat | abans que tot... Però, ai, Mila!... —Li posà la mà a l'espatlla, | —Però tornà encara, manifestant el que li costava resignar-se a la | voluntat | de Mila: —És una llàstima, Mila; és una pena. El teu pare, quan se | resignada, com ho havia fet sempre: "És el meu càstig: faci's la | voluntat | de Déu." Fins que volgués el Senyor. Maria Àgueda veié, doncs, com son | de pensar en l'espantosa sort que els amenaçava? Mila, contra la seva | voluntat | , es deia que tal vegada Tino Costa tenia raó en la seva incredulitat; que | -ho; li ho prego! Mai no ho oblidaré. Per fi la vella, contra la seva | voluntat | , accedí al que li demanava. Li pregà, no obstant, que esperés un altre | Aquesta nit, en la seva resolució, Mila es sent com arrabassada, sense | voluntat | , com si visqués ja en ell; com si ell fos l'única cosa que tingués | Tal vegada és a causa de l'anunci de la visita de Mila, potser de la | voluntat | de no rebre-la que s'havia imposat al primer moment, o qui sap si de la | li arribava a semblar com si el seu cervell, per la sola força de la seva | voluntat | , hagués de fer la imatge d'ella davant seu, allí a la pròpia habitació. | una infinita tristesa l'anava embargant i, a poc a poc, contra la seva | voluntat | , començaren a sorgir en ell els records del poble. Allí hi havia Mila | decisió i segura. Però ha estat més forta que ella, i malgrat la seva | voluntat | , mil estranys pensaments, nascuts de la nit i del silenci, han vingut a | li semblava que ella havia d'esllavissar-se com amb ales. Tal vegada fou | voluntat | de Déu que ho veiés així, perquè no flaquegés el seu ànim, perquè pogués | 'n. Ell m'ajudarà. La dona li oferí el braç, i Mila en un suprem esforç de | voluntat | es posà a caminar, anava coixejant, gairebé a bacs, cega, i alguns passos | Però Tino Costa no volia veure-ho, i de dia en dia, contra la pròpia | voluntat | , la seva atenció —podríem dir la seva tendresa— anava endegant-se cap a | I amb tot, no es decideix: es diria que els peus es neguen a obeir-li la | voluntat | . Però, per què no hi pot anar? Les seves intencions són pures; ella no | ofendre't —digué encara ella—, vaig disgustar-te, però fou contra la meva | voluntat | . Perdona'm. Ell no pogué contestar. Les llàgrimes començaven ja a | Mila, sense més ni més, li preguntà: —Escolta'm, padrí. Quan un mor per | voluntat | pròpia... Com t'ho diré? Quan un posa fi a la seva vida per la seva mà, | una mica més amunt, en el recinte solitari on dormia ell, segons l'última | voluntat | expressada per Mila: dins el silent recinte, sense flors, sense creus, | es tracta de fenòmens independents, o rigorosament independents, de la | voluntat | dels homes que els sofreixen. És obvi, malgrat tot, que tampoc no són una | És obvi, malgrat tot, que tampoc no són una refracció d'aquesta | voluntat | . Més aviat es dibuixen com tendències objectives, potents i | d'intentar alguna cosa semblant a això d'ara: semblant, si més no, en la | voluntat | d'obtenir les majors mol·lícies i els més venturosos acomodaments per a | i els més venturosos acomodaments per a la seva clientela. És aquesta | voluntat | el que no s'hi donava. I no s'hi donava potser perquè, per la banda de la | que el biòleg garanteix amb la seva autoritat: procreació de bessons a | voluntat | , ectogènesi, mutacions dirigides, estimulació química de la | que l'univers no sigui un absurd. I, en última instància, aquesta " | voluntat | " —aquesta "esperança"— no passa de ser una expressió de vindicta: | a pressions externes, o a temors propis, més que no pas a cap | voluntat | de puntualitzar. Sens dubte, ell hauria preferit dedicar-se a una obra | allò que tenia davant del nas, sinó el que li dictava la imaginació o la | voluntat | . Cervantes ja ens havia advertit que el seu home estava com una cabra, i | grotesc permanent. És cert que els /Ragionamenti\ responen a una | voluntat | satírica. Però ningú no sabria negar-los la gràcia excitant. Ni | de signe positiu. L'enveja serà tan corrosiva com vulgueu, però la | voluntat | d'equiparar-se al veí, de superar-lo, es convertirà en un estímul potent | on recorda que la Història "representa una certa sinèrgia de la | voluntat | humana i la voluntat divina", i proclama la necessitat d'actuar, de | la Història "representa una certa sinèrgia de la voluntat humana i la | voluntat | divina", i proclama la necessitat d'actuar, de preparar-nos. A la tarda | Abercrombie. /An Escape\ és admirable: la tragèdia de la | voluntat | d'evasió budista encarada a les sol·licituds vitals i terrenals. És dels | articulades siguin el vehicle que manifesti que tot acte contrari d'una | voluntat | aliena pot separar peça a peça i desmuntar els ressorts d'un fer | d'una societat humana justa, cal cercar-les sempre i en tot moment en la | voluntat | de cooperació personal, en el respecte que ens mereixem els uns als | fallat —reconeix—. Precisament perquè no sóc una màquina, perquè sóc una | voluntat | conscient que s'ha identificat amb el seu objectiu... —Perdoneu —el talla | li servien per demostrar que gairebé tot era pecat. Qualsevol acte de | voluntat | , per innocent que sembli porta en ell una certa quantitat de plaer, en la | a perdonar-me jo què sé quina ofensa, si em sotmeto a les seves quatre | voluntats | . I la serpeta de Cinta que atia la fúria del meu pare i prodiga somriures | de les lleis es podria desprendre, car, com sabem, la fatiga llima la | voluntat | del mal, com la voluntat del bé, i la peresa si no la bondat calma el | desprendre, car, com sabem, la fatiga llima la voluntat del mal, com la | voluntat | del bé, i la peresa si no la bondat calma el verinós idealisme dels | i que les victòries el desencoratjaven. És dit de passada, i amb mala | voluntat | , perquè és viu el record de la traïció, però el comentari impressiona. | Carolina i a la felicitat de Jeroni. Va fer preguntes d'una evident mala | voluntat | , com és ara: Què pensava fer del pis que habitava Luciènne i del parament | d'actuar d'amigable componedor fos un fracàs i que la insubornable | voluntat | de tots ells tendís a la definitiva crisi. Narcís Codolar treballava, | testimonis tots ells tendint a demostrar l'absoluta indiferència i mala | voluntat | de Jeroni devers la seva família, mentre Jeroni es negava a rebre el seu | en el conflicte plantejat i anul·lava d'una manera absoluta tota | voluntat | , tot projecte. Aquesta nova realitat que ningú d'ells no podia preveure, |
|