Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mai?" Els antics personatges mariners esborrats a l'acte per la meva	voluntat	arbitrària, jo, ajagut solitari a frec de rompent, em recito uns versos
no m'acuden a la memòria", s'atribolava Fedra. "Amb quina irresistible	voluntat	glacial ell m'hi induïa, m'ho manava, imperatiu, sense paraules! Sóc de
que havia fet tots els possibles per, amb els seus consells, inclinar la	voluntat	de la noia envers aquell desig general. Mila finalment acceptà i semblà
a sacrificar els nostres més cars afectes, tan aviat com ho ordena la	voluntat	de Déu i en tot moment. D'altres, en canvi, han pogut gaudir d'aquesta
vellesa lliure d'inquietuds. Amb mi, Déu no ho ha volgut. Faci's la seva	voluntat	. Ara, com el profeta, només li demano una cosa: que, si més no, hi
d'acord que, tal com es presentava el temps, era perillós embarcar-se. La	voluntat	de l'oncle s'imposà. —Amb un temps pitjor que el d'avui anàrem un dia cap
por. Els mariners, ronsejant i murmurant, acabaren per sotmetre's a la	voluntat	del vell. Tino Costa, aparegut no se sabia d'on, ja que l'oncle, veient
la perdonés pel mal que li havia causat; allò era més fort que la seva	voluntat	. Sempre es recordaria de les seves bondats, però Déu no havia volgut que
—No et disgustis, Mila. Si et desagrada això que et dic, callaré. La teva	voluntat	abans que tot... Però, ai, Mila!... —Li posà la mà a l'espatlla,
—Però tornà encara, manifestant el que li costava resignar-se a la	voluntat	de Mila: —És una llàstima, Mila; és una pena. El teu pare, quan se
resignada, com ho havia fet sempre: "És el meu càstig: faci's la	voluntat	de Déu." Fins que volgués el Senyor. Maria Àgueda veié, doncs, com son
de pensar en l'espantosa sort que els amenaçava? Mila, contra la seva	voluntat	, es deia que tal vegada Tino Costa tenia raó en la seva incredulitat; que
-ho; li ho prego! Mai no ho oblidaré. Per fi la vella, contra la seva	voluntat	, accedí al que li demanava. Li pregà, no obstant, que esperés un altre
Aquesta nit, en la seva resolució, Mila es sent com arrabassada, sense	voluntat	, com si visqués ja en ell; com si ell fos l'única cosa que tingués
Tal vegada és a causa de l'anunci de la visita de Mila, potser de la	voluntat	de no rebre-la que s'havia imposat al primer moment, o qui sap si de la
li arribava a semblar com si el seu cervell, per la sola força de la seva	voluntat	, hagués de fer la imatge d'ella davant seu, allí a la pròpia habitació.
una infinita tristesa l'anava embargant i, a poc a poc, contra la seva	voluntat	, començaren a sorgir en ell els records del poble. Allí hi havia Mila
decisió i segura. Però ha estat més forta que ella, i malgrat la seva	voluntat	, mil estranys pensaments, nascuts de la nit i del silenci, han vingut a
li semblava que ella havia d'esllavissar-se com amb ales. Tal vegada fou	voluntat	de Déu que ho veiés així, perquè no flaquegés el seu ànim, perquè pogués
'n. Ell m'ajudarà. La dona li oferí el braç, i Mila en un suprem esforç de	voluntat	es posà a caminar, anava coixejant, gairebé a bacs, cega, i alguns passos
Però Tino Costa no volia veure-ho, i de dia en dia, contra la pròpia	voluntat	, la seva atenció —podríem dir la seva tendresa— anava endegant-se cap a
I amb tot, no es decideix: es diria que els peus es neguen a obeir-li la	voluntat	. Però, per què no hi pot anar? Les seves intencions són pures; ella no
ofendre't —digué encara ella—, vaig disgustar-te, però fou contra la meva	voluntat	. Perdona'm. Ell no pogué contestar. Les llàgrimes començaven ja a
Mila, sense més ni més, li preguntà: —Escolta'm, padrí. Quan un mor per	voluntat	pròpia... Com t'ho diré? Quan un posa fi a la seva vida per la seva mà,
una mica més amunt, en el recinte solitari on dormia ell, segons l'última	voluntat	expressada per Mila: dins el silent recinte, sense flors, sense creus,
es tracta de fenòmens independents, o rigorosament independents, de la	voluntat	dels homes que els sofreixen. És obvi, malgrat tot, que tampoc no són una
És obvi, malgrat tot, que tampoc no són una refracció d'aquesta	voluntat	. Més aviat es dibuixen com tendències objectives, potents i
d'intentar alguna cosa semblant a això d'ara: semblant, si més no, en la	voluntat	d'obtenir les majors mol·lícies i els més venturosos acomodaments per a
i els més venturosos acomodaments per a la seva clientela. És aquesta	voluntat	el que no s'hi donava. I no s'hi donava potser perquè, per la banda de la
que el biòleg garanteix amb la seva autoritat: procreació de bessons a	voluntat	, ectogènesi, mutacions dirigides, estimulació química de la
que l'univers no sigui un absurd. I, en última instància, aquesta "	voluntat	" —aquesta "esperança"— no passa de ser una expressió de vindicta:
a pressions externes, o a temors propis, més que no pas a cap	voluntat	de puntualitzar. Sens dubte, ell hauria preferit dedicar-se a una obra
allò que tenia davant del nas, sinó el que li dictava la imaginació o la	voluntat	. Cervantes ja ens havia advertit que el seu home estava com una cabra, i
grotesc permanent. És cert que els /Ragionamenti\ responen a una	voluntat	satírica. Però ningú no sabria negar-los la gràcia excitant. Ni
de signe positiu. L'enveja serà tan corrosiva com vulgueu, però la	voluntat	d'equiparar-se al veí, de superar-lo, es convertirà en un estímul potent
on recorda que la Història "representa una certa sinèrgia de la	voluntat	humana i la voluntat divina", i proclama la necessitat d'actuar, de
la Història "representa una certa sinèrgia de la voluntat humana i la	voluntat	divina", i proclama la necessitat d'actuar, de preparar-nos. A la tarda
Abercrombie. /An Escape\ és admirable: la tragèdia de la	voluntat	d'evasió budista encarada a les sol·licituds vitals i terrenals. És dels
articulades siguin el vehicle que manifesti que tot acte contrari d'una	voluntat	aliena pot separar peça a peça i desmuntar els ressorts d'un fer
d'una societat humana justa, cal cercar-les sempre i en tot moment en la	voluntat	de cooperació personal, en el respecte que ens mereixem els uns als
fallat —reconeix—. Precisament perquè no sóc una màquina, perquè sóc una	voluntat	conscient que s'ha identificat amb el seu objectiu... —Perdoneu —el talla
li servien per demostrar que gairebé tot era pecat. Qualsevol acte de	voluntat	, per innocent que sembli porta en ell una certa quantitat de plaer, en la
a perdonar-me jo què sé quina ofensa, si em sotmeto a les seves quatre	voluntats	. I la serpeta de Cinta que atia la fúria del meu pare i prodiga somriures
de les lleis es podria desprendre, car, com sabem, la fatiga llima la	voluntat	del mal, com la voluntat del bé, i la peresa si no la bondat calma el
desprendre, car, com sabem, la fatiga llima la voluntat del mal, com la	voluntat	del bé, i la peresa si no la bondat calma el verinós idealisme dels
i que les victòries el desencoratjaven. És dit de passada, i amb mala	voluntat	, perquè és viu el record de la traïció, però el comentari impressiona.
Carolina i a la felicitat de Jeroni. Va fer preguntes d'una evident mala	voluntat	, com és ara: Què pensava fer del pis que habitava Luciènne i del parament
d'actuar d'amigable componedor fos un fracàs i que la insubornable	voluntat	de tots ells tendís a la definitiva crisi. Narcís Codolar treballava,
testimonis tots ells tendint a demostrar l'absoluta indiferència i mala	voluntat	de Jeroni devers la seva família, mentre Jeroni es negava a rebre el seu
en el conflicte plantejat i anul·lava d'una manera absoluta tota	voluntat	, tot projecte. Aquesta nova realitat que ningú d'ells no podia preveure,

Pàgina 1 (de 287)

50 següents