Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

no hi havia remei—, els llavis erudits, avui no regalimosos de sàvia	voluptat	, de Pulcre Trompel·li. Thànatos "Si em segueixes pels camins de
els anarquistes, és possiblement explotat per agents provocadors. Però la	voluptat	de la sang i de la pólvora és vivíssima entre els joves, enardits per
agut i llarg que es confon amb la vibració pàl·lida i cerosa de la seva	voluptat	. A tocar, la noia ha reprès la lliçó que desgrana fets remots i monòtons.
i blanc, amb una xemeneia ocre, aquest yacht, tot "luxe, calma i	voluptat	" sembla fet exprés per a reposar en la tebior d'aquestes aigües. Quan es
Perduda l'abundància del cor, va descobrir la	voluptat	formal: mentir-se objectivat en l'arabesc i fer-s'hi
immensa ciutat fumosa ens obriren llur paradís ple de llum, de	voluptat	i de risc. I m'és dolç de comprendre que, dels feliços, agraden
pretext de tanta fúria, la dona! àmfora blana de la	voluptat	. Infants frenètics, percacem el gaudi i plorarem de ràbia si
màgica, amb tots els ressorts i totes les trampes de la més corrosiva	voluptat	a disposició d'un malabarista hàbil, no era suficient perquè Guillem es
o d'un terratrèmol, i en el convent, no era que trobessin luxe, calma i	voluptat	, però hi trobaven ordre, repòs i disciplina, i tot el confort per
i la callada música dels astres. XII Sense illes	voluptat	, sense riberes, fúries candents i roses trepitjades...
per la criada, la qual jo veia com la més perversa de les dones, sàvia en	voluptats	i excitacions i de la qual suposava que a la tarda s'excitava dolçament
sap un home, més camins té per a ésser útil a la societat." Amb quina	voluptat	parlava d'estudiar tres o quatre carreres per saber més, per conèixer.
a tota coqueteria; sobrietat en tot i ni una mínima tendència a la	voluptat	. Aquesta és la imatge que jo m'he fet de la meva mare i la pintura que me
en volia saber res. Volia d'ella besos, abraçades, tocaments, excitació i	voluptat	. Quan aquesta, insatisfeta com sempre, s'havia esmorteït gràcies als
fa massa calor, o perquè l'aire està més empestat, esbraves amb una	voluptat	cruel el teu mal humor damunt l'infant que t'és més antipàtic; no li tens
—vaig pensar.— Tenir aquest pensament i entrar-me una esgarrifança de	voluptat	fou tot u. Heu sentit alguna vegada el gust de sofrir? Hom troba
aigües llotoses o vegetacions pútrides i on em lliurava a la terrible	voluptat	del dolor, malauradament tan humana, que tot altre animal l'ignora fora
per ells mateixos; m'he lliurat enterament als fets i a les coses per la	voluptat	, per la necessitat de viure; i fins anys després, molts anys de vegades,
l'agressió! Vaig anar sol pels carrers una bona estona, amb una	voluptat	freda, dolenta, i en veure un grup d'homes vestits de blau que corrien
que no és altra cosa que l'exaltació de la descoberta, la trasbalsadora	voluptat	de trobar les coses per ell mateix. Certs gaudis intel·lectuals tenen per
la intensitat, corres darrera els estimulants, no saps refusar les	voluptats	banals que et surten al pas. I així que la teva alegria s'enterboleix,
que jo no tenia la força d'aturar-lo, ans al contrari, per a mi era una	voluptat	, una necessitat de fondre-m'hi, d'actuar com a actor
l'esguard atrevit de les quals em semblava endevinar una promesa d'acres	voluptats	. Instintivament em deia que necessitava un vi tan fort almenys com
i de folles imaginacions, em precipitava a l'enfangament amb la mateixa	voluptat	amb què m'havia encavallat als núvols. Aleshores jo no em precisava
ara volgués tornar aquella vivor de sensibilitat a la qual devia tantes	voluptats	pures. Feia temps que les meves percepcions eren afeblides, com de
em trasbalsa el cor, m'entela els ulls de l'enteniment. I això també és	voluptat	—voluptat d'abisme—. I aquest trasbalsament diví fa precipitar la meva
el cor, m'entela els ulls de l'enteniment. I això també és voluptat —	voluptat	d'abisme—. I aquest trasbalsament diví fa precipitar la meva caiguda. No
amb els que jo havia començat a descobrir dintre meu es convertia en	voluptat	a mesura que la meva desesperació creixia. En aquesta voluptat en el
en voluptat a mesura que la meva desesperació creixia. En aquesta	voluptat	en el dolor, encara no hi havia arribat mai. Eren les tres de la tarda, i
m'alliberava lentament del dolor de viure, tot inundant-me d'una	voluptat	tranquil·la, sense desig, sense abrivada, com un bany letàrgic, que en
de crueltat s'ha desviat algunes vegades cap al proïsme. M'ha fet sentir	voluptats	massa terribles, perquè de tant en tant no n'hagi estès l'experiència
permès de dur l'experiència fins al darrer extrem, límit on comença la	voluptat	. Era una felicitat emmetzinada pel remordiment. No; la felicitat suprema,
que té el mateix concepte de mi. La culpa, la tinc jo, que trobo una	voluptat	a no semblar res als ulls de la gent. I tot això és orgull, una forma
rabent i luxós, jo tremolava frenèticament. Em trasbalsava el cor la	voluptat	dels grans viatges que jo havia somniat. M'alçava. Jo també, ara mateix,
d'apagar el foc que t'alimenta, és una lliçó de vida i ensems una	voluptat	que mai no em doldrà d'haver conegut. Menges sota els arbres, a tret de
¡Quin gaudi més intens, caminar! Caminar perquè sí, per gust, per	voluptat	. Caminar és una joia, un plaer, i pot esdevenir una passió. Això explica
em tancaven la porta de llur interior. S'ajeien sota els arbres amb la	voluptat	fatigada de les prostitutes al bordell, recalcats l'un amb l'altre, llurs
i, com en ella, jo hi enfonsava els dits amb una dolça i frenètica	voluptat	insatisfeta. I alguna vegada la voluptat amorosa va arribar fins al
dits amb una dolça i frenètica voluptat insatisfeta. I alguna vegada la	voluptat	amorosa va arribar fins al darrer extrem, fins al darrer espasme, com si
he començat a dubtar de la bondat de Déu. Jo callo. Sento una esgarrifosa	voluptat	d'escoltar-lo. Llàstima que ja ens acostem a casa. Potser aquest home em
un benestar insòlit, durador. Una extenuació dolça. ¿Què és això, aquesta	voluptat	que, una mica més forta, em faria mal? És tota la meva joia d'ara, ho
i ofereixo el meu a Josep. ¡Com m'ho agraeix! ¡Amb quina silenciosa	voluptat	menja i beu, aquest home! Calmós i concentrat, gairebé cerimoniós, talla
agraït de tots dos. Però, Senyor, com beu aquest home! ¿És possible tanta	voluptat	en aquestes coses? Es veu que hi posa tots els cinc sentits. Per a ell el
que diuen els calendaris. El gust de caminar, perquè sí, per la	voluptat	de la marxa, aquest plaer físic especial en què prenen part tots els
les èpoques de la meva vida és perquè el pensar ha estat per a mi una	voluptat	tan forta com d'altres. En canvi, m'ha costat sempre de treballar per
i que en treia, pel que vaig veure, gaudis fins a cert punt refinats i	voluptats	comparables a les del contemplatiu i l'artista. Li agradaven els camps
peus, l'envellutat de l'herba li donava sensacions de feminitat, de	voluptat	, perquè solia exclamar: "¡Que m'agradaria tenir ara una dona bonica!
els dies brillants, que jo feia amb tots els porus oberts, amb la mateixa	voluptat	animal amb què el llangardaix s'estira en el mur groc de sol com la
el conjunt i el detall dels llocs per on passo. I aquesta era la meva	voluptat	, sovint la meva embriaguesa de caminador per terres de França. Era
sensibilitat i de transfiguració és el que m'exalta, m'afua, em porta a	voluptats	extremes que no em dóna cap altre excitant i a lucideses perforadores que

Pàgina 1 (de 7)

50 següents