Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en pensar-hi —i no recordava haver-ho oblidat mai des que era al món—,	vomitava	flames sense treva. Venia de llinatge conegut, de Tifó i d'Equidna. El
que es mou, ombres i fulles, l'entreté. No acaba mai la fam i menja fins a	vomitar	. Vigila el vòmit com un tresor, i aleshores ni tu no pots apropar-t'hi,
i begué. Una ganyota amarga contragué a l'acte el seu rostre, mentre	vomitava	el vi i al seu entorn esclataven fortes riallades. Moltes bromes li
cap, es mareja i cal que corri a la porta, però, abans d'arribar-hi ja	vomita	entre les seves sabates. —Porc! —diu ell, i l'empeny cap a fora. L'
diu: —Estic marejada. —Em pensava que t'havies tornat a desmaiar... Vols	vomitar	? Intenta d'ajudar-la a incorporar-se contra el marge, però ja ha fet tard,
sobre textos de secular saviesa. Quanta saviesa, bon Déu! era engolida i	vomitada	, deixant, però, els sòlids cervells ben nets de tot rastre. Així Jeroni
donà la solució: —Res de boles! Els donen vinagre i oli i les	vomiten	, sense comptar el perill que sempre comporten; pot descuidar-se
passar de llarg. Al cantó del carrer dit de Guillem de Castro,	vomitares	, indigne. En "El Siglo" et prengueres un café sense sucre.
sabates de tenis, un ukulele, una pipa i una palangana de llauna per a	vomitar	. Foren necessàries unes quantes hores de goleta perquè jo sabés el drama
que n'hi va posar bastant a la boqueta, la criatura va engegar un plor i	vomità	tres glops de llet damunt de la meva camisa. El Pare Josep, malgrat la
al sol i et dic que l'únic que no em dol és d'haver	vomitat	. Tu jutja, i no t'empesquis que ara en pugen de gaire
respirar; sentí com si se li esquincessin els pulmons de dalt a baix, i	vomità	materialment un sanglot inestroncable, seguit d'un plor dels més vius,
Ella guanya, i aviat senten, rera la porta, els esforços de la dona per	vomitar	el licor; amb la mà s'estreny l'estómac, inflamat, els ulls plens de
¡quín modo de defensarnos! ¡quín coratje y quín delít! Las montanyas	vomitaban	foch y pedras al combat; sanch del traydor devoraban y fins
hi passaria; talment com la d'un forn, la seva boca	vomita	fum i vermelloses flames. Davant llurs ulls de sobte
de les portes esbatanades i que, envers els Caos,	vomitaven	les flames ultratjoses, d'ençà que l'Enemic va franquejar-les,
celles pintades, pigues falses, cotilles— i, en veure-les a punt de	vomitar	, senties fàstic i una gran compassió. Zorbàs també es tornà groc, després
humana. Hi ha qui la flaira com si fos colònia; a mi em fa venir ganes de	vomitar	. Deixem-ho, que això és una altra història." "Volia dir, i he tornat
menja que menja, em vaig embotir fins que em va fer mal l'estómac i vaig	vomitar	. Vaig vomitar, patró, i de llavors ençà em vaig deslliurar de les
em vaig embotir fins que em va fer mal l'estómac i vaig vomitar. Vaig	vomitar	, patró, i de llavors ençà em vaig deslliurar de les cireres. Ni les podia
mateix també amb la pàtria. En vaig sentir deliri, me'n vaig atipar, vaig	vomitar	, n'estic lliure. —I amb les dones? —vaig preguntar-li rient. —Ja
de bacallà i menja'n, desgraciat, menja'n fins que rebentis, fins que	vomitis	, fins que t'alliberis! Vine, para la mà. El monjo arrabassà els greixosos
llurs preses senceres i, després d'un interval de dotze a vint hores,	vomitaven	bols alimentaris, els quals, tal com ho he sabut per experiments fets als
als pelicans; després d'un interval de moltes hores, aquests ocells o bé	vomitaven	boletes amb llavors o bé les expulsaven amb llurs excrements; i algunes
els peixos d'aigua dolça mengen algunes menes de llavors, encara que en	vomiten	de moltes altres menes després d'haver-se-les empassades; àdhuc peixos
vi de la realitat que és un vi que emborratxa més que una fantasia, i fa	vomitar	les llegendes i els miracles que com nosaltres farem veure aguanten
que xiula, un malalt en la seva alcova, d'un embriagat que dorm o que	vomita	. Hi ha res més natural? És propi d'un efeminat llevar-se tard, despendre
Allò diu que talment era un infern: diu que totes les aspitlleres	vomitaven	foch y ferro qu'era un gust. Y com qu'aqueix castell enfila tan be'l
la empenta d'aquella mena d'orangutà, que, folla d'espant y encesa d'ira,	vomità	contra ell tot un devassall d'injuries. Injuries inútils, car don
no hi hagué pas, entre'ls quinze qu'erem allí reunits, qui dexés de	vomitar	tot el fel del seu estómach trasbalsat al recort no més de la nova
y tancant portes y balcons, desfent llits, pegant per aquí y per allà,	vomitant	renechs y flastomíes, atropellantho tot com una legió de dimonis
Si la ferida és a l'estómac, fetge, etc., l'antílop fugitiu es detura per	vomitar	. Les bales als centres nerviosos, com espinada i cervell, maten en sec.
que rellisquen. Altre cop cal estrompassar les cames dels xinesos que	vomiten	. Al final de l'expedició trobem una taula parada al mig del pont,
no direm "parla millor", direm "netèje't l'ànima del verí que	vomites	"; protestarem de l'atentat i de l'impuls, no de la forma de comètre'l; i
del mal parlar; però altres, inconscients tal volta de la profanació,	vomiten	en familia, les mateixes impuritats; i els llavis de la mare honesta,
dels rossinyols de la literatura castellana que cantaven nit i dia,	vomitant	la tendresa d'Israel, com si Catalunya no s'hagués de despertar mai
com el poble d'Israel es va menjar i beure la realitat crua, paint-la i	vomitant	-la a les planes i als capítols de la Bíblia, com dèiem nosaltres en la
d'un cau famós, d'on no en surten les fures fins que l'han provocat a	vomitar	tres o quatre conills. També serà interessant al caçador pendre vistes de
de color de carbassa. L'estació del Nord, que és a la dreta del Palace,	vomitava	i xuclava sense parar dues cues de gent. Els tramvies, cotxes i
bandades i fins a mi arriba confosament la remor dels esgüells dels qui	vomiten	. La mar puja i baixa amb una ondulació lenta i pesada i cada vegada que
i el brogit de la maror enfutismada, que augmenta les ànsies dels qui	vomiten	en la xafogor malolent de les cabines, que fa esverar les monges
Anem. Una violenta glopada amarga et talla la respiració, escups,	vomitaré	, dius; em prendrà per un covard, arrepenja't a l'arbre, no et preocupis,
per un covard, arrepenja't a l'arbre, no et preocupis, calma't. Penses:	vomita	-ho tot, per començar, la por, l'angúnia... No, Aureli, no serveix,
d'ençà de totes les brutalitats de Felip V, no recordeu?, que ens va	vomitar	sense contemplacions cara a cara, li hem quedat a deure alguna cosa...
humà del carrer creix. La porta de sortida d'un cinema sembla que	vomiti	gent. A les cantonades torren castanyes: hi ha persones estintolades al
una olor de vòmits resclosits que feia girar la cara. Hi devia haver	vomitat	molta gent perquè era molt carregat. Un dia de l'hivern passat, devia ser
corrents. Ai, Déu, la pluja cau damunt mi. Estic ple, inflat de pluja,	vomitaré	aigua i granotes perquè la panxa té gust agre. Vull dormir com un tronc,
sabater i compta els que es menja, i són 200, i quines ganes de	vomitar	. Després d'un silenci, les visites començaven a dir que els metges són
és del Govern i còmode per a rentar plats, criatures, i perquè el Pelé hi	vomiti	a la matinada, en tornar de Barcelona. "La Virgen de Rentería"
dies, perquè tenia resistència, de tant voler treure l'espina i de tant	vomitar	no res, va engegar l'ànima cap amunt i, de calent en calent, tal com

Pàgina 1 (de 12)

50 següents