DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
vomitar V 613 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb vomitar Freqüència total:  613 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en pensar-hi —i no recordava haver-ho oblidat mai des que era al món—, vomitava flames sense treva. Venia de llinatge conegut, de Tifó i d'Equidna. El
que es mou, ombres i fulles, l'entreté. No acaba mai la fam i menja fins a vomitar. Vigila el vòmit com un tresor, i aleshores ni tu no pots apropar-t'hi,
i begué. Una ganyota amarga contragué a l'acte el seu rostre, mentre vomitava el vi i al seu entorn esclataven fortes riallades. Moltes bromes li
cap, es mareja i cal que corri a la porta, però, abans d'arribar-hi ja vomita entre les seves sabates. —Porc! —diu ell, i l'empeny cap a fora. L'
diu: —Estic marejada. —Em pensava que t'havies tornat a desmaiar... Vols vomitar? Intenta d'ajudar-la a incorporar-se contra el marge, però ja ha fet tard,
sobre textos de secular saviesa. Quanta saviesa, bon Déu! era engolida i vomitada, deixant, però, els sòlids cervells ben nets de tot rastre. Així Jeroni
donà la solució: —Res de boles! Els donen vinagre i oli i les vomiten, sense comptar el perill que sempre comporten; pot descuidar-se
passar de llarg. Al cantó del carrer dit de Guillem de Castro, vomitares, indigne. En "El Siglo" et prengueres un café sense sucre.
sabates de tenis, un ukulele, una pipa i una palangana de llauna per a vomitar. Foren necessàries unes quantes hores de goleta perquè jo sabés el drama
que n'hi va posar bastant a la boqueta, la criatura va engegar un plor i vomità tres glops de llet damunt de la meva camisa. El Pare Josep, malgrat la
al sol i et dic que l'únic que no em dol és d'haver vomitat. Tu jutja, i no t'empesquis que ara en pugen de gaire
respirar; sentí com si se li esquincessin els pulmons de dalt a baix, i vomità materialment un sanglot inestroncable, seguit d'un plor dels més vius,
Ella guanya, i aviat senten, rera la porta, els esforços de la dona per vomitar el licor; amb la mà s'estreny l'estómac, inflamat, els ulls plens de
¡quín modo de defensarnos! ¡quín coratje y quín delít! Las montanyas vomitaban foch y pedras al combat; sanch del traydor devoraban y fins
hi passaria; talment com la d'un forn, la seva boca vomita fum i vermelloses flames. Davant llurs ulls de sobte
de les portes esbatanades i que, envers els Caos, vomitaven les flames ultratjoses, d'ençà que l'Enemic va franquejar-les,
celles pintades, pigues falses, cotilles— i, en veure-les a punt de vomitar, senties fàstic i una gran compassió. Zorbàs també es tornà groc, després
humana. Hi ha qui la flaira com si fos colònia; a mi em fa venir ganes de vomitar. Deixem-ho, que això és una altra història." "Volia dir, i he tornat
menja que menja, em vaig embotir fins que em va fer mal l'estómac i vaig vomitar. Vaig vomitar, patró, i de llavors ençà em vaig deslliurar de les
em vaig embotir fins que em va fer mal l'estómac i vaig vomitar. Vaig vomitar, patró, i de llavors ençà em vaig deslliurar de les cireres. Ni les podia
mateix també amb la pàtria. En vaig sentir deliri, me'n vaig atipar, vaig vomitar, n'estic lliure. —I amb les dones? —vaig preguntar-li rient. —Ja
de bacallà i menja'n, desgraciat, menja'n fins que rebentis, fins que vomitis, fins que t'alliberis! Vine, para la mà. El monjo arrabassà els greixosos
llurs preses senceres i, després d'un interval de dotze a vint hores, vomitaven bols alimentaris, els quals, tal com ho he sabut per experiments fets als
als pelicans; després d'un interval de moltes hores, aquests ocells o bé vomitaven boletes amb llavors o bé les expulsaven amb llurs excrements; i algunes
els peixos d'aigua dolça mengen algunes menes de llavors, encara que en vomiten de moltes altres menes després d'haver-se-les empassades; àdhuc peixos
vi de la realitat que és un vi que emborratxa més que una fantasia, i fa vomitar les llegendes i els miracles que com nosaltres farem veure aguanten
que xiula, un malalt en la seva alcova, d'un embriagat que dorm o que vomita. Hi ha res més natural? És propi d'un efeminat llevar-se tard, despendre
Allò diu que talment era un infern: diu que totes les aspitlleres vomitaven foch y ferro qu'era un gust. Y com qu'aqueix castell enfila tan be'l
la empenta d'aquella mena d'orangutà, que, folla d'espant y encesa d'ira, vomità contra ell tot un devassall d'injuries. Injuries inútils, car don
no hi hagué pas, entre'ls quinze qu'erem allí reunits, qui dexés de vomitar tot el fel del seu estómach trasbalsat al recort no més de la nova
y tancant portes y balcons, desfent llits, pegant per aquí y per allà, vomitant renechs y flastomíes, atropellantho tot com una legió de dimonis
Si la ferida és a l'estómac, fetge, etc., l'antílop fugitiu es detura per vomitar. Les bales als centres nerviosos, com espinada i cervell, maten en sec.
que rellisquen. Altre cop cal estrompassar les cames dels xinesos que vomiten. Al final de l'expedició trobem una taula parada al mig del pont,
no direm "parla millor", direm "netèje't l'ànima del verí que vomites"; protestarem de l'atentat i de l'impuls, no de la forma de comètre'l; i
del mal parlar; però altres, inconscients tal volta de la profanació, vomiten en familia, les mateixes impuritats; i els llavis de la mare honesta,
dels rossinyols de la literatura castellana que cantaven nit i dia, vomitant la tendresa d'Israel, com si Catalunya no s'hagués de despertar mai
com el poble d'Israel es va menjar i beure la realitat crua, paint-la i vomitant-la a les planes i als capítols de la Bíblia, com dèiem nosaltres en la
d'un cau famós, d'on no en surten les fures fins que l'han provocat a vomitar tres o quatre conills. També serà interessant al caçador pendre vistes de
de color de carbassa. L'estació del Nord, que és a la dreta del Palace, vomitava i xuclava sense parar dues cues de gent. Els tramvies, cotxes i
bandades i fins a mi arriba confosament la remor dels esgüells dels qui vomiten. La mar puja i baixa amb una ondulació lenta i pesada i cada vegada que
i el brogit de la maror enfutismada, que augmenta les ànsies dels qui vomiten en la xafogor malolent de les cabines, que fa esverar les monges
Anem. Una violenta glopada amarga et talla la respiració, escups, vomitaré, dius; em prendrà per un covard, arrepenja't a l'arbre, no et preocupis,
per un covard, arrepenja't a l'arbre, no et preocupis, calma't. Penses: vomita-ho tot, per començar, la por, l'angúnia... No, Aureli, no serveix,
d'ençà de totes les brutalitats de Felip V, no recordeu?, que ens va vomitar sense contemplacions cara a cara, li hem quedat a deure alguna cosa...
humà del carrer creix. La porta de sortida d'un cinema sembla que vomiti gent. A les cantonades torren castanyes: hi ha persones estintolades al
una olor de vòmits resclosits que feia girar la cara. Hi devia haver vomitat molta gent perquè era molt carregat. Un dia de l'hivern passat, devia ser
corrents. Ai, Déu, la pluja cau damunt mi. Estic ple, inflat de pluja, vomitaré aigua i granotes perquè la panxa té gust agre. Vull dormir com un tronc,
sabater i compta els que es menja, i són 200, i quines ganes de vomitar. Després d'un silenci, les visites començaven a dir que els metges són
és del Govern i còmode per a rentar plats, criatures, i perquè el Pelé hi vomiti a la matinada, en tornar de Barcelona. "La Virgen de Rentería"
dies, perquè tenia resistència, de tant voler treure l'espina i de tant vomitar no res, va engegar l'ànima cap amunt i, de calent en calent, tal com

  Pàgina 1 (de 13) 50 següents »