DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
vomitiu A 42 oc.
vomitiu M 39 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb vomitiu Freqüència total:  81 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ferna. Ho repetia a crits, embotornat, amb molt de fàstic com si fos un vomitiu. Quina cosa més paradoxal! Vet aquí, pensava jo, que aquest bon home de
les malalties", i confiava el guariment a l'acció dels purgants i dels vomitius, com una mena de panacea universal. El sistema de Le Roy tingué en contra
Sedació de la tos (una perla d'èter cada deu minuts), ipecacuana a dosis vomitives (1 gram en un got d'aigua tèbia, cada quart d'hora).
Iode. Grans quantitats de farina o midó deixetats en aigua, vomitius. Fractures. Abans que tot immobilitzar el membre trencat, a fi que
un d'aquets grupos subdividits en altres, segóns sa qualitat de purgants, vomitius, calmants, emolients, astringents, antifebrúfics (us intern); i
(Convenients): Citrat de magnesia, aigua de Rubinat, sulfat de sosa. Vomitius: (Necessaris): Oli pur (Convenients): Ipeca. Calmants:
entretant no arribi aquell, de donar a l'intoxicat, primerament, un vomitiu enèrgic, i després un purgant, que pot ésser molt bé l'oli de figuereta o
part que s'usa. Té propietats purgants molt enèrgiques, essent alhora vomitiva, encara que s'administri a la dosi corrent. Hom ha observat, a petites
estiuenques dels ulls. També s'usa per a ajudar l'acció dels vomitius que s'hagin d'administrar. Les dones, particularment les dels pobles
combatre aquest estat, la primera cosa que cal fer és donar al malalt un vomitiu i, després, un purgant; un cop obtingut el vòmit, donar-li begudes
paràlisi i mort. Per a combatre aquesta intoxicació es donarà, previ vomitiu i purgant, gran quantitat de llimonada, infusions de cafè ben calent i vi
serà convenient donar als malalts begudes calentes i abundoses, previ vomitiu i purgant. Ajudes de solució de taní al 1 o 2 per
àdhuc en jardins. Se li assenyalen propietats antiasmàtiques, purgants i vomitives, administrant-se en infusió (al 15 per 1000) i en
deixa a la boca un gust amarg i mucilaginós; és tònica a dosis febles, i vomitiva en gran quantitat, a dosis fortes. És diurètica i diaforètica i un bon
flors i les fulles, si bé amb aplicacions ben diferents. L'arrel és un vomitiu; en canvi, la flor i les fulles són emol·lients i pectorals, pròpies per
15 a 30 grams; i la pols de l'arrel, aplicant-se com a vomitiu, fins a 4 grams al dia. Viola de bruixa (vincapervinca,
romaní, rosa, ruibarbre, serpoll, servera boscana, tomaní i xicoira. Vomitius: Briònia, eura, ginesta (?), pensament boscà i viola
de les caròtides). Un bon recurs dintre d'aquests artificis és el vomitiu. En molts casos hem pogut comprovar-ne l'eficàcia. Hom pot administrar
d'un a dos anys abans d'usar-la, puix que l'escorça recent és un enèrgic vomitiu i purgant a causa de les antrones que conté i que amb el temps es
50 grams. Batut en aigua, en dosis elevades, es dóna oli com a vomitiu o purgant en els enverinaments; cal anar, però, ben alerta a no donar oli
tricolor. La varietat preferible és la silvestre. La pols de la rel és vomitiva. Els troncs i fulles són depuratius i antiescrofulosos, en decuit al
poden usar com a emètic, en cas d'urgència, quan no es tengui a mà altre vomitiu. Si cal usar rel fresca, és menester triplicar la dosi, i sempre s'ha de
silvestre; Sabina; Taronja borda; Verdolaga; Xalapa. Emètiques, vomitives Arnica; Ipecacuana; Mostassa; Nard salvatge; Polígala; Tabac; Violeta.
pera cumplir aquesta indicació son ben coneguts: rentat gástric y vomitius si la retenció es gástrica, y quan es intestinal, que's lo comú, enemes y
"La millor medicació del catarro gástric agut, consisteix en l'ús dels vomitius, estant també indicats els purgants, particularment quan ha passat
indicats els purgants, particularment quan ha passat l'oportunitat dels vomitius" (Robert) y'l mateix autor diu que'n el catarro intestinal, si hi ha
y desseguida provocar lo vomit ficantli los dits al coll, que es lo vomitíu que 's té més á má, y després de vomitar se 'n pendrá una cullerada gran
En petitas cantitats es aperitiva, en cantitats majors es purgant y vomitiva. Cuatre gotas de tintura d' aquesta planta ab tarrosset de sucre ó ab una
frare. (Asarum europaeum. L). Tota aquesta planta es excitant, vomitiva y purgant; fa estornudar y aumenta la saliva. Es vomitiva á la cantitat
es excitant, vomitiva y purgant; fa estornudar y aumenta la saliva. Es vomitiva á la cantitat de mitj gram pres cada mitja hora. Per aixó se pica la
per espay de vint minuts una vintena de flors ab un porró d' aigua, es un vomitiu que pot substituhir á la ipecacuana. S' usa ab éxit al comens de la tos
L). Planta venenosa, si se 'n pren en gran cantitat. L' arrel es vomitiva prenentla á la dósis de un á dos grams y 'l resto de la planta es un
diurética y mata 'ls cuchs de las criaturas; presa á grans dósis es vomitiva y purgant. Una unsa de such de dit arrel bullit ab un porró d' aigua ab
dos grams, constituheixen un purgant molt enérgich: en major cantitat son vomitivas. Las flors tenen un olor semblant al mesch y pulverisadas serveixen per
propietats suoríficas y diuréticas. Las fullas secas reduhidas á pols son vomitivas á la dósis d' un ó dos grams. 135. Pensament. (Viola tricolar.
per fer suar, es depurativa y antiescrofulosa. Las arrels en decuit son vomitivas. 136. Peu d' anech, peu d' oca. (Potentilla auserina
desapareixer los accesos de febras; sobre tot si avans se administra un vomitiu y després un purgant arriba á suprimir la quina. 141.
en cataplasma com emolients; lo such á la dosis de tres unsas es un vomitiu suau per las criaturas; las flors son emolients y lleugerament suoríficas
en los cassos de bronquitis, catarros y febras eruptivas; l' arrel es vomitiva y purgant, pera las personas majors á la dósis de dos grams de pols en un
los casos benignes es suficient pera curarlas, un enérgich purgant, ó un vomitiu; pero si 'l mal no vol cedir, no hi ha altre remey que badar també 'l pap,
consultant Remey pendràs excitant: De purgant y vomitiu, Prenne sols si 'l metje ho diu: Si te 'l dona un
sobre tot si es tebia provoca los vomits y pot reemplassar los altres vomitius: 3o· L' aygua es igualment l' agent mes eficás pera provocar la
que sempre es massa lluny. Pero cada un se te en sí mateix un excel·lent vomitiu; ficarse dos dits al canyó y s' hi poden anyadir moltas tassas de aygua
de Ribas, Caralps. Pr.. Las fullas del Bonetero son purgants y vomitivas; al exterior s' usan en las llagas de mal carácter; los fruyts son
febrifugas y pera fer venir gana; los fruyts son diurétichs, purgants y vomitius, en quantitat de 10 á 12; la escorsa pera curar llagas,
junceum L·. Ginesta. Ribas. Pr.. Las flors son un poch vomitivas. Los brots s' usan pera lligáms. Sarothamnus vulgaris Wimm·.
las flors de las G. sagitalis y tinctoria, com á diuréticas, purgants y vomitivas. Ademés la última de las dúas té ús en tintorería. Cytissus sessilifolius
molt útils en las inflamacions. Lo Crespinell picant, es purgant, vomitiu, diurétich, etc.. Sempervivum tectorum L·. Consolva, Herba
la última especie y de la E. cyparissias y altras, s' usa á vegadas com vomitiva y purgant després de torrada ó posada ab vinagre pera disminuhir sa
la distenta, mal de St. Pau, cólichs, febres, etc.; també servéixen de vomitiu suau que fa l' efecte sens fatigar, y s' usan á dit objecte ab més

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »